dijous, 23 de desembre de 2010

Moltes gràcies. Molta sort. Bones festes i un millor 2011

Els finals d’any sempre són un excel•lent moment per fer balanç del que s’ha fet durant la temporada. En aquesta ocasió, també és un bon moment, a més, per fer balanç de tot el que s’ha fet en aquesta legislatura, en aquesta etapa que tot just acaba.

Però jo no vull repassar tot el que s’ha fet, no és el moment. L’experiència em diu que tampoc serveix de res, ja que em fet el que s’esperava de nosaltres, ni més ni menys. Tampoc vull entrar en com ho hem fet. Ho hem fet com s’esperava que ho féssim, com s’havia de fer, ni millor ni pitjor; el millor que hem sabut, posant el cap i el cor en cada decisió.

Sí que crec, però, que en l’àmbit que ens toca, el de les telecomunicacions i la societat de la informació, durant aquests 4 anys, i si em permeteu, durant els darrers 7 (amb un parèntesi de 8 mesos), s’han fet moltes coses, s’han fet crec que bé, i s’ha avançat, i molt.

Ja està dit i ja està amortitzat. Des de demà, això ja no serveix ni val per res. Només serà un record. Acaba una etapa i en comença una de nova. Ni millor ni pitjor, diferent. I es farà feina, i es farà, sense cap dubte, com toca. En part basada en la que ja s’ha fet els darrers 7 anys com part de la nostra s’havia basat en l’anterior. I hi haurà idees noves i gent nova i projectes nous que caldrà recolzar i empènyer.
Vull aprofitar aquesta línies per agrair-vos a tots, el suport que he tingut de tots vosaltres. Fins i tot vull agrair la crítica i els obstacles d’aquells que no ens heu ajudat ni heu cregut en les nostres idees, perquè amb els vostres dubtes i obstacles heu fet els nostres projectes més forts i millors.

He après moltes coses, tècniques i humanes. Sincerament, crec que professionalment i intel•lectual he guanyat en aquesta etapa al sector públic. He fet el que sé fer, aprendre i treballar, com ho sé fer, amb passió, il•lusió i constància, amb qui ho sé fer, amb els millors, amb l’objectiu que em motiva, transformar el nostre país en un Estat lliure, on la gent tingui millor qualitat de vida, les empreses millor competitivitat i productivitat, i les administracions públiques més eficiència i eficàcia, a l’alçada que mereix el país, trobant en les TIC i en la meva posició privilegiada un instrument vers aquest objectiu.

Quan vaig aterrat al sector públic català en l’àmbit de les TIC venia de l’estranger, del sector privat i de l’entorn industrial elèctric, i en el meu univers les sigles TIC quedaven molt lluny. Avui les TIC formen part d’aquest nou univers que he construït en aquests anys amb vosaltres i he de donar les gràcies a tots els mestres que he tingut al llarg d’aquest temps i sobre tot a aquells que em van fer la confiança i l’honor de proposar-me en el seu moment.

He aprofitat les vostres idees, he begut de les fonts del vostre talent, he procurat assimilar el vostre coneixement, però el que s’ha fet ho heu fet vosaltres, el sector TIC a Catalunya, els professionals TIC de la Generalitat, STSI, CTTI, ITCAT, CESICAT, FOBSIC, I2CAT. Vosaltres sou els qui demà hi seran, i l’endemà i l’altre... fent que la roda no pari i que el País i les seves TIC segueixin avançant. Gràcies de nou pel suport, pel vostre compromís, per la vostra generositat i per la vostra professionalitat.

Espero haver estat a l’alçada de la missió encomanada per aquells que varen confiar en mi. Del que estic convençut és de que vosaltres hi heu estat, tots, en el paper que s’esperava de cadascú.

No tinc clar cap a on em portarà el meu futur. He decidit que deixaré que aquest em sorprengui, de la mateixa manera que us recomano que us deixeu sorprendre per la nova etapa que tot just comença. Resto a la vostra disposició per tot allò que necessiteu i hi pugui ajudar. Seguiré al servei de Catalunya des d’una nova il•lusió, des d’una altra òptica.

Sort al nou govern de Catalunya, que també és el meu, doncs tot i no haver-lo votat, el meu poble l’ha triat.

Moltes gràcies. Molta sort. Bones festes i un millor 2011.

Visca Catalunya!

dimecres, 17 de novembre de 2010

El senador que no s’informava

Llegeixo a l’edició de divendres dia 12 del diari La Mañana un article del senador Sr. Ramon Alturo en el qual afirma, només començar, que el Govern de Catalunya suspèn en l’aplicació de polítiques TIC. Resulta evident que, a més de no informar-se, el Sr. Alturo està més amoïnat per dibuixar un escenari catastròfic, amb clares pretensions electoralistes, que per dir la veritat. Entenc que deu ser un problema de no tenir, o no voler, informació.

No sé si faig bé contestant al senador perquè entenc que ell, des de la seva posició privilegiada, té accés a tota la informació que vulgui demanar a la Secretaria de Telecomunicacions que, a les ordres del Conseller de Governació, Sr. Jordi Ausàs, m’honoro de dirigir. Fins ara, per cert, no ha demanat mai res. Ho lamento, i per això contesto.

Si abans de parlar hagués fet el mínim esforç en informar-se, el senador sabria que, només en infraestructures de telecomunicacions, s’han fet més de 700 actuacions a les terres de Lleida i al Pirineu, que suposen, entre d’altres coses, la construcció de 49 noves torres amb serveis com la TDT, la telefonia mòbil i la Banda Ampla, amb una inversió total de gairebé 50 M d’euros.

Si abans de parlar de TIC, el Sr. Aturo hagués llegit el marc legal de les telecomunicacions, sabria que les competències públiques, gràcies a una llei de liberalització especialment generosa amb els operadors, la capacitat de control públic de l’oferta de senyal és molt minsa i, tanmateix, si s’hagués informat, sabria que, malgrat tot, hem estat capaços de cobrir amb banda ampla 539 nuclis de població que no en tenien.

Si informar-se fos una prioritat per al senador, sabria igualment que la totalitat dels polígons industrials de Lleida tenen cobertura de telefonia mòbil i de banda ampla i fins i tot, en 5 d’aquests polígons s’està desplegant fibra òptica d’alta capacitat gràcies al projecte de Polígons Industrials de la nostra Secretaria.

Però, tot seguint l’escrit del Sr. Alturo, veiem que això de la informació, per ell, és més un posat que un hàbit. Només així s’entén que no sàpiga que a l’Alta Ribagorça s’estan construint torres de telecomunicacions i desplegant-se equips de banda ampla i TDT per valor de gairebé 2 M€, una d’elles, ves per on, a la presa de Cavallers, al Parc Nacional d’Aigüestortes.

En fi, que, si el senador s’hagués informat abans, sabria que, si alguna instrucció ha dirigit la tasca de la Secretaria de Telecomunicacions, si hi ha hagut un principi inspirador present en tota la nostra tasca ha estat, justament, el de l’equilibri territorial.

I això no ha estat gratuït. Som gent del territori, tots nosaltres, i de bon començament hem sabut les mancances que tenien els sectors que s’esmenten a l’article del Sr. Alturo. Sabíem dels problemes del turisme rural, de l’hostaleria, de les estacions d’esquí i de l’empresa de muntanya. I ho sabíem perquè, com que ens varem informar, teníem coneixement que no s’hi havia fet mai res durant els governs de CIU. Per això ens varem esmerçar especialment en el Projecte de Banda Ampla Rural o en la construcció de noves torres o en posar internet als refugis de muntanya, precisament, els del Parc Nacional, o en aconseguir connectivitat per a tantes i tantes empreses del món rural, fins i tot amb solucions via satèl•lit que permeten l’accés a internet i a la TDT als llocs més aïllats de la geografia catalana, per dificultats orogràfiques que hi hagi.

Senador, si no vol que nosaltres l’informem, pregunti a ajuntaments i Consells Comarcals, pregunti als empresaris TIC, pregunti a tants pobles com hem instal•lat telecentres per a formació i difusió de les TIC, pregunti quans pobles de l’Alt Pirineu veuen, alguns per primer cop, l’oferta televisiva completa. Pregunti i constatarà, abans de res, que de l’expressió TIC, de la lletra del mig, que vol dir : “Informació”, vostè flaqueja. Només calia preguntar.

dimecres, 10 de novembre de 2010

La Generalitat reclamarà a l'SGAE la devolució del cànon digital

Fruit de la sentència emesa la setmana passada pel Tribunal de la UE que declara il·legal el cobrament d’aquesta taxa a empreses i administracions, la Generalitat de Catalunya, a través de la Secretaria de Telecomunicacions i Societat de la Informació del Departament de Governació i Administracions Públiques, reclamarà a la Societat General d’Autors i Editors (SGAE) la devolució dels imports que l’Administració catalana ha pagat en concepte de cànon digital, la taxa que s’aplica a diversos mitjans de reproducció per compensar els creadors per les còpies que es fan dels seus treballs en l’àmbit privat.

El motiu d’aquesta reclamació cal buscar-lo en la recent sentència emesa pel Tribunal de Justicia de la Unió Europea, que declara il·legal l’aplicació del cànon digital a empreses, professionals i administracions, tot i que manté el cobrament d’aquesta taxa per als consumidors.

Tot i reconèixer el dret dels Estats membres a recaptar fons per compensar els autors, l’alt tribunal de la UE considera que "l’aplicació indiscriminada del cànon en relació amb tot tipus d’equips, aparells i suports de reproducció digital, fins i tot en el supòsit que aquests hagin estat adquirits per persones diferents de les persones físiques per a finalitats manifestament alienes a la còpia privada, no resulta conforme amb la directriu europea sobre els drets d’autor”. Aquesta sentència és una resposta a la petició feta per l’Audiència de Barcelona, que va demanar ajuda a la UE per interpretar la directriu comunitària sobre els drets d’autor per resoldre un litigi entre l’SGAE i una empresa distribuïdora de reproductors digitals.

LaGeneralitat ha de seguir les directrius europees, i la sentència de la UE deixa clar que l’aplicació del cànon per còpia privada als suports de reproducció adquirits per empreses, professionals i administracions per a finalitats diferents de la còpia privada contradiu la normativa comunitària.

A l’espera de la transposició a la llei estatal de la sentència europea, la Generalitat de Catalunya activarà els mecanismes necessaris per poder reclamar a l’SGAE la devolució del que ha pagat fins ara per una taxa que la UE considera il·legal. Això passa per establir de quina manera podem quantificar la xifra de la devolució.

Aquesta acció és important perquè la Generalitat, com a administració pública que és, pot esdevenir referent per a la resta d’empreses i institucions catalanes afectades.

La dificultat rau ara en valorar el cànon que la Generalitat ha pagat fins ara i els mecanismes per recuperar-lo i sobretot, per deixar-lo de pagar. Ens aquest sentit s'han donat les instruccions necessàries per començar-hi a treballar.

Sort en tenim de les institucions europees que corregeixen de tant en tan el legislador i executiu espanyol, que sembla que encara no han entès que Europa no és el Far West i que no tot es pot fer per decret llei.

Potser el que passa a les Espanyes és que la gent no és valenta, ni és lliure d'hipoteques, i els poders estan subjectes als lobbies i als grups de pressió com SGAE, que acaben dictant la llei i la norma... i la seva aplicació.

A Catalunya ens cal doncs gent valenta i lliure d'hipoteques per poder governar i decidir en base al millor pel país.

diumenge, 10 d’octubre de 2010

Una qüestió de lideratge

La setmana passada la STSI va donar resposta a la consulta que, en mode de qüestionari, la Comissió Europea va obrir per tractar un assumpte de gran actualitat com és el debat sobre la neutralitat de la xarxa i la Internet oberta a Europa. L’aplicació de noves polítiques sobre aquests dos conceptes, o la seva simple manipulació o alteració, s’han de sotmetre a anàlisi doncs esdevenen els fonaments sobre els que es sustenta Internet.

La consulta ha arribat en un moment oportú, doncs alguns posicionaments i actuacions duts a terme per operadors i proveïdors de continguts durant el darrer any, suposen un interrogant sobre el futur de la neutralitat i obertura de la xarxa.

L’aparició d’ofertes diverses d’accés a Internet en funció del tràfic cursat, l’adquisició de xarxes socials per part d’operadors de telecomunicacions o el desplegament d’infraestructures promocionat per proveïdors de continguts posen de manifest certes tensions en l’actual escenari.

A més, es fa evident que hi ha un traspàs de rols entre els diferents agents del mercat que pot respondre a la necessitat de esprémer al màxim la capacitat i la rendibilitat de les actuals xarxes, amb el conseqüent retard a l’hora d’invertir en la seva renovació, en detriment dels usuaris i del mateix accés de nous clients, tal com respon igualment, a la recerca de nous filons productius per part dels diversos agents en territoris aliens a la seva activitat original.

Des de la STSI creiem que els ciutadans han de poder continuar gaudint d’unes connexions d’accés obertes i neutres i que l’aplicació de polítiques contràries a la neutralitat i obertura d’Internet suposaria allunyar-se de l’esperit que ha caracteritzat a la xarxa des del seu origen.

L’actual estructura de mercat ja té capacitat per respondre simultàniament a les necessitats d’inversió i rendibilitat requerides, sense perjudici de la necessitat d’efectuar una revisió de les actuals polítiques comercials i de tarifes aplicades a productes i serveis de connectivitat que, en cap cas, haurien de vulnerar la neutralitat de la xarxa ni tampoc la independència i oferta de proveïdors i operadors, ans el contrari.

Per això necessitem l’aparició d’unes bases i criteris comuns que a nivell europeu delimitin clarament les polítiques de regulació i intervenció sobre aquest assumpte, i que permetin garantir la llibertat d’expressió, la transparència, la competència i la innovació que sens dubte configuren l’ADN d’Internet.

Això no serà així sense un clar i fort liderat de la Comissió Europea, que té l’obligació de preservar els valors de la diversitat alhora que fomenta la cohesió europea i els valors que ens són propis.

Però, si anem més enllà, Europa ha de liderar igualment les polítiques de transparència en polítiques de consum i de relació dels consumidors amb els proveïdors de béns i serveis.

La transparència als usuaris de comunicacions electròniques consisteix en posar a la seva disposició tota la informació relativa a la connexió i serveis contractats. Els requeriments de transparència haurien d’incloure el coneixement de les capacitats de la connexió, especificant els llindars mínims i màxims que la connexió és capaç d’oferir, el coneixement de les polítiques de gestió de velocitat o de volum de tràfic carregat i descarregat,els nivells de continuïtat del servei. També seria bo que constessin en el paquet de garanties les compensacions previstes en cas d’interrupció del servei, o la mateixa garantia de neutralitat en la connexió a Internet, amb independència dels serveis i la informació clara dels costos associats a la instal•lació dels i equipaments necessaris pel seu funcionament, per no parlar de la gratuïtat del servei d’atenció al client .

Europa ha de liderar i de fet lidera el desplegament de les xarxes de nova generació i les seves noves capacitats per fomentar aquesta comunicació, diversitat i cohesió territorial, per la creació d’un espai cultural, social i econòmic europeu, ric i divers, alhora que propi. És des d’aquesta ferma creença que considerem que cal potenciar aquest liderat i recolzar els nous desplegaments des d’un discurs que empri les NGA com tant com a objectiu sinó com eina estratègica, alhora que doni suport financer, però, als nous desplegaments per part de col•laboracions públiques i privades d’interès territorial, en funció de la seva aportació a l’equilibri i la cohesió.

dijous, 23 de setembre de 2010

El viatge, el port

Finalment, el projecte Xarxa Oberta ha arribat . Ha estat un camí llarg i feixuc, ple de dificultats , amb moments bons i no tan bons que, a tots els que hi hem estat implicats, ens ha ensenyat moltes coses. Tal vegada, l’important, com deia el poeta Kavafis, és el viatge, i no tant arribar al punt de destí. Però no és el cas. La nostra Ítaca es diu Xarxa Oberta i hi hem arribat perquè, lluny de la Ítaca homèrica, intangible, sempre llunyana i envoltada en les boires de la memòria, el projecte Xarxa Oberta és necessari pel país i la seva gent, és un projecte, per fi, real i ha deixat de ser el punt de destí per ser el punt de partida.

Perquè a partir d’ara tot és possible, i davant nostre s’obren oceans de possibilitats. I s’obre l’oportunitat de tenir bona part del país travat per una xarxa de comunicacions electròniques sòlida, independent , aliena als designis de les grans corporacions i als capricis del mercat.

Amb aquest projecte , aquest país guanya un espai més de llibertat- poc a poc- i també un xic més de confiança en sí mateix. Ara tocarà desenvolupar el projecte, començant per les terres de l’Ebre i la xarxa consolidada a la resta del territori.

Es clar que s’han retallat les pretensions del projecte. Els temps que vivim demanen, a més d’entusiasme, el seny necessari per a ajustar-se als pressupostos, inevitablement restrictius. Els arbres, aquest cop, ens han deixat veure el bosc, i és feina dels que dirigim els assumptes públics actuar amb moderació i racionalitat, més enllà dels nostres propis desitjos.

Hi ha qui vol veure en aquesta rebaixa un fracàs. Nosaltres no ho veiem així. Aquells que afirmen, no sempre amb bona intenció, que el projecte ha fracassat, ignoren que hi ha coses que no es poden aturar, igual que hi ha coses que no poden durar sempre. Ignoren que arriba un dia en el que són més importants els sentiments que les xifres. Aquells que diuen que hem fracassat ignoren que , amb la implantació de la primera fase de la Xarxa Oberta estem creant una demanda davant d’una necessitat urgent de bona part del nostre territori, precisament, d’aquell que més ho necessita des de la seva posició de desavantatge , cansat d’haver de replicar models metropolitans que no s’adapten a la seva realitat, cansat de pagar més per menys, cansat de demanar i que no se l’escolti perquè no arriba a la categoria de mercat necessària.

I ignoren també que , més enllà del benefici empresarial, hi ha serveis bàsics pels ciutadans, prestacions que només l’Administració pot facilitar, a despit, si s’escau, dels costos. L’esforç impositiu de la gent no és una quota que es paga per viure, sinó una contribució de tots a projectes per a assegurar el benestar del futur, projectes que afecten a la qualitat de vida de les persones i aquestes no son nombres de compte o factures, són essers humans amb projectes vitals que cal recolzar des de l’Administració, en la mesura del possible.

Amb el projecte Xarxa Oberta som més lliures perquè som més amos del nostre futur. Som més lliures perquè disposem d’una eina que no condicionarà les nostres decisions estratègiques com a nació, ans el contrari, les pot facilitar i tornar-les més ambicioses i madures.

Amb Xarxa Oberta en marxa ens podem emmirallar amb països realment avançats, no en Estats que ens obliguen a sirgar, a tirar del carro, que ens tornen unes poques engrunes a canvi del nostre esforç i als que s’ha de demanar permís per a avançar. Podem ser, en el decurs dels propers anys, una societat més oberta, informada i moderna. I podem ser un país molt competitiu , àgil, preparat, on hi capiguem tots i les oportunitats siguin per tots però, igualment, un país a on l’Administració vetlli per garantir la igualtat d’aquestes oportunitats entre territoris, empreses i persones .

Probablement, la virtut del projecte Xarxa Oberta rau en el seu caràcter col•lectiu. És veritat que , des de la Secretaria de Telecomunicacions hem liderat el projecte, però no és menys cert que ho hem fet després d’escoltar molta gent que ens ha transmès els seus neguits, que ens ha dit com ho veia i ens ha suggerit el com i el quan desinteressadament, moguts pel mateix sentit de país que inspira el projecte.

I tampoc hagués estat possible arribar fins aquí sense el suport dels professionals del sector i les seves associacions, sense els nostres empresaris, sense el recolzament del món universitari i de la recerca, sense els representants polítics del món local, del Parlament de Catalunya, del Consell Executiu del Govern de la Generalitat.

Tot ells han contribuït a dibuixar, definir i construir el projecte que ara comença. Els hem d’agrair que, cadascun en la seva mesura, entre tots, haguem dibuixat, definit i construït un país millor i més lliure, el port a on tots volem arribar.

Gràcies , fins i tot, a aquells que , fins el darrer moment, han volgut aturar el naixement del projecte, perquè avui es presenten com els valedors que l’han fet possible. Sense rancúnies. Ja ens està bé perquè, justament, el projecte Xarxa Oberta és de tots!

dimecres, 8 de setembre de 2010

Josuè Sallent nou director de CESICAT

Avui, a Reus, el patronat de CESICAT ha nomenat en Josuè Sallent director d'aquest organisme. Aquest nomenament ha implicat, per incompatibles, la necessitat de cessar del seu càrrec com a director general de la Societat de la Informació.

Fins ara en Josuè compaginava el seu càrrec com a director general amb la direcció en funcions de la FOBSIC i de CESICAT. Aquesta segona entitat està començant a agafar molta força, i ens va semblar convenient a tots plegats que era el moment de trobar un director que s'hi pogués dedicar amb plenitut. Tots el patrons vam coincidir que en Josuè Sallent era el millor candidat per cobrir aquesta posició tot i assumir el fet que perdíem un extraordinari director general. Dit i fet!

Vaig conèixer en Josuè l'any 2004 quan treballava a DOXA. Es va incorporar al CTTI aquell mateix any per treballar en la concepció del pla director d'infraestructures i en la constitució del govern d'entesa va acceptar la meva proposta de liderar la nova direcció general de Societat de la Informació. Durant aquests anys en Josuè ha fet una feina extraordinària reconeguda pel sector i pels seus col·laboradors. Pare del pla PIMESTIC, TIC.CAT, CESICAT, ACTIC, elteumòbil.cat, INFOREGIÓ, TERRITORIS DIGITALS.... ha consolidat unes línies de treball molt clares i ha configurat un equip d'altíssima qualitat professional i personal. Ha estat un plaer treballar amb ell aquests 4 anys.

Quan era adolescent a vegades jugàvem a preguntar-nos quines 3 coses t'enduries a una illa deserta. Avui, si la pregunta fos a qui voldries al teu equip per afrontar qualsevol repte professional o empresarial, en Josuè formaria part en posició privilegiada d'aquesta llista. Amic, treballador, professional, crític quan toca, cordial, afable... ell és una part molt important de la tasca que hem fet durant aquest temps. Grans èxits i fites han estat "culpa" seva.

El trobaré a faltar com a director general. El país ha perdut un gran directiu públic, però també ha guanyat el millor director que puc imaginar en aquests moments per CESICAT. Un projecte, CESICAT, que ens fa a mida que creix més lliures i independents i que és absolutament estratègic pel futur de les noves tecnologies a Catalunya. Creixerà i es farà fort sota l'ala del seu nou i primer director.

Josuè, molta sort en el nou repte. Gràcies per tot el que m'has ensenyat i pel que em seguiràs ensenyant. Gràcies pel teu suport, lleialtat i confiança.

Amic... segueix endavant!

dilluns, 6 de setembre de 2010

Chery i l'anella industrial de l'automoció

Després de saber del viatge del President Montilla a la Xina per tal de proposar a l'empresa d’automoció Chery, d'invertir a Catalunya, no puc més que il·lusionar-me davant del repte que, per un país com el nostre suposaria acollir una línia de producció d’un dels gegants asiàtics.

Un es pregunta què pot oferir el nostre país a inversors d’aquest nivell i, malgrat que gairebé tot en aquest mon és manifestament millorable, és evident que Catalunya té molt a dir en aquest sentit. D’entrada, podem oferir una situació estratègica, de domini sobre tot l’arc de la Mediterrània, un capital humà preparat tecnològicament i tècnica, una sòlida tradició industrial i un tarannà emprenedor que presideix tantes i tantes iniciatives com genera aquest país nostre.

Però les inversions tenen, per bé o per mal, poc de filosofia. Efectivament, i tal vegada malauradament, els inversors no es guien per les cosmovisions dels seus beneficiaris, sinó per la rendibilitat de les seves accions. Que voleu, vivim en un món de resultats en el que no n’hi ha prou amb generar confiança – malgrat aquest sigui un component molt important del fet inversor- sinó que, a més, s’han d’oferir les condicions estructurals i tenir una clara actitud facilitadora davant aquells que poden aportar riquesa i ocupació a la nostra gent.

En aquest sentit, Catalunya s’enfrontaria a reptes importants. Efectivament s’hauria de fer molta feina- i alguna que altra concessió- i, probablement, no seria un procés fàcil el fet de crear l’entorn d’infraestructures necessàries per a desenvolupar un negoci tan exigent amb el territori i amb la pròpia societat com és el de l’automoció. D’això, però, ja en sabem, perquè tenim l’experiència de SEAT i de tot el seu univers.

Pel que fa a altres infraestructures de suport, cal no oblidar que tenim bona part de la feina feta. A una peça tan estratègica pel sector com l’Institut d’Investigació Aplicada de l’Automòbil ( IDIADA), podem ara sumar-hi els esforços fets per la Secretaria de Telecomunicacions, el Departament d’Innovació, Universitats i Empreses, la Fundació I2CAT, el Col·legi d'Enginyers Industrial i de molts altres en el projecte de l’Anella Industrial, sector automoció.

Un cop superats els temps sobre l’economia en xarxa, ens varem plantejar, des d’aquests organismes, de quina manera podíem optimitzar el fet de connectar-se . Per tant, ja no parlàvem de perquè , sinó de com ho fèiem perquè resultés útil.

Les dades parlen per si soles. L’estudi de 2008 de la Comissió Europea sobre l’impacte de la Banda Ampla sobre el sector productiu deixa poc espai als dubtes: La productivitat al sector industrial de manufactura s’incrementa un 5% per l’ús de la banda ampla i el 10% al sector serveis. D’altra banda, El desenvolupament de la banda ampla permet l’acceleració i l’automatització dels flux d’informació entre empreses. Cada any 725.000 treballadors a Europa evolucionen dels sectors econòmics tradicionals als serveis per a empreses. Finalment, la dada més important : Es calcula que al 2006 es van crear 440.000 llocs de treball al sector de serveis per empreses i 549.000 en altres sectors directament relacionats amb la innovació en banda ampla o activitats intensives basades en el coneixement. L'impacte net al 2006 de la banda ampla va ser positiu i va representar la creació de 105.000 llocs de treball a Europa.

Per això, i per la importància del sector, la prova pilot del projecte de l’Anella Industrial va començar, justament per una anella sectorial de l’automoció. Intentàvem amb això que l’automoció al nostre país disposes d’eines tecnològiques avançades i tingués accés als recursos TIC prou potents per a millorar la competitivitat de les seves empreses.

Avui, l’Anella Industrial del sector de l’automòbil ja és una realitat que disposa d’un model de gestió i explotació normalitzat que garantirà la continuïtat i desenvolupament futur d’aquesta iniciativa: s’ha formalitzat el seu òrgan gestor, s’han definit les tarifes i el catàleg de serveis i ja son gairebé 20 empreses del sector que s’han incorporat a aquesta Anella.

Per això espero que, finalment, l’Anella Industrial sigui un dels punts forts que facin decidir a aquests inversors a establir-se a Catalunya. És més, l'anella industrial és un factor diferenciador importantíssim en les opcions de la candidatura catalana. 

I per això, més enllà de l’oportunitat política del viatge, de si aquest és un viatge electoralista (que ho és, com si no s'explica que el president hi viatgés sense el conseller d'indústria) i sense contingut, vull ser positiu i pensar que, si volem agafar aquest tren, hem de ser valents i dirigir la nostra audàcia, fins i tot l’audàcia electoral, si convé, al benefici del país.

Deixeu-me, doncs, tenir un xic d’orgull al sentir, per la part que em toca, que ja hem fet bona part dels deures, des del departament del conseller Huguet i des del departament del conseller Ausàs, tots dos departaments gestionats per Esquerra.
Queda lluny aquell 2007, i lluny queden els dubtes i les incògnites del projecte. L’Anella Industrial, i el futur que li espera son la prova més evident de l’audàcia de la que parlàvem. I d’aquella frase tan nostrada que li escau perfectament: “Qui no arrisca, no pisca”. Ara toca arriscar.



dimarts, 31 d’agost de 2010

Carta oberta de Joan Puigcercós als i les independentistes

L'independentisme viu moments efervescents. Sens dubte, comencem a recollir els fruits de molts anys de feina, feina que hem fet entre tots, des del carrer i des de les institucions. El debat sobre la Independència està damunt la taula, se'n parla d'una manera normalitzada en els mitjans de comunicació, en el Parlament, en les converses familiars. Les enquestes detecten moviments significatius en l'actitud de la societat catalana davant de la hipòtesi independentista. Progressem adequadament, i darrerament a bon ritme. M'agradaria aprofitar el moment per compartir una sèrie de reflexions sobre el moment històric que vivim com a país, i també sobre el moment que viu l'independentisme.

Voldria en primer lloc posar en valor el paper d'Esquerra Republicana de Catalunya en aquest procés, perquè crec que s'ha estat molt poc generós amb Esquerra des de dins mateix de l'independentisme. Esquerra va saber activar fa set anys el ressort adequat, forçant l'alternança democràtica a Catalunya amb un programa basat en la redacció d'un nou Estatut. Aquella decisió estratègica, no entesa per tothom, ha acabat provocant una sèrie de reaccions en cadena de gran calat polític. El nou Estatut era, com vam dir en el seu moment, la prova del cotó de l'Espanya plural i del projecte autonomistafederalista. Com era d'esperar, la prova del cotó ha acabat donant negatiu, primer amb la retallada de l'Estatut al Congrés i en el pacte Mas-Zapatero, i després amb la sentència del Tribunal Constitucional. L'autonomisme (i no cal dir el federalisme) han entrat en crisi, i la perspectiva independentista s'obre pas. La sentència del TC, doncs, tanca el cicle polític iniciat amb l’Acord del Tinell.

En el camí, hem cosit el PSC al país, arrossegant-lo a posicions que fa vuit anys eren impensables: l'Estatut del 30 de setembre, la Llei d'Educació, la Llei d'Acollida, la Llei de Consultes, la Llei del Cinema, la Llei de Vegueries, etc, i hem provocat un corriment de les posicions nacionals de CiU, amb l'assumpció del dret a decidir com a eix polític. Avui, set anys després de la irrupció d'Esquerra com a força de Govern (amb només el 14% dels vots, cal recordar-ho), el catalanisme és més ampli, més transversal, i el debat sobre la Independència és sobre la taula. Segur que no ho hem fet tot nosaltres sols, però crec que seria molt injust pretendre que la principal força independentista no hi té res a veure, i més després d'haver assolit una victòria estratègica tan clara. Els intel·lectuals orgànics de CiU que sentenciaven que l'eix nacional seria substituït pel social, veuen com la política catalana ha pres un caire més nacional que mai.

Una de les bones notícies del creixement social de l'independentisme és la seva extensió transversal entre gent d'ideologies molt diverses. Hi ha partidaris de la Independència que són d'esquerres, n'hi ha de liberals, de conservadors, de democristians... Hi ha partidaris de la Independència entre els votants de tots els partits catalanistes de tradició democràtica, amb percentatges significatius. La idea de la Independència ha impregnat transversalment la societat catalana.

Esquerra ha tingut el monopoli de la representació electoral i parlamentària de l'independentisme els darrers vint anys. Però a mesura que l'independentisme ha anat creixent i s'ha fet transversal, hi ha hagut més i més ciutadans partidaris de la Independència que no s'han sentit representats per l'ideari i per l'acció política del nostre partit, tant per diferències ideològiques com estratègiques.

Esquerra és un partit republicà i d'esquerres, i tenim un model territorial i de desenvolupament sostenible per al nostre país. Hem construït un discurs allunyat de l'essencialisme nacionalista i amb una aposta gradualista i multipartidista per assolir la independència, i hem posat en pràctica una estratègia determinada de pactes de Govern que no ha agradat a tothom. Però és que no preteníem agradar tothom: mai no hem pretès ser la casa comuna de tots els independentistes de totes les ideologies. Sempre hem dit que nosaltres treballàvem per estendre l'independentisme en l'espai sociopolític que va del centre cap a l'esquerra. I sempre hem dit que seria molt bo per al país que sorgís una o més forces polítiques que treballessin per estendre l'independentisme en l'espai sociopolític que va del centre cap a la dreta. Catalunya estarà preparada per a la Independència quan el primer partit de l'esquerra i el primer partit de la dreta siguin independentistes i sumin una majoria social i política molt àmplia. I per arribar a aquest escenari encara hem de picar molta pedra, tots plegats.

Aquestes darreres setmanes han sorgit veus a favor d'una candidatura única de l'independentisme. Crec que amb els paràgrafs anteriors ja ha quedat clara quina és la posició estratègica del nostre partit respecte als Fronts Patriòtics. En qualsevol cas, però, voldria afegir que en algunes d'aquestes crides hi he trobat a faltar el més elemental respecte a Esquerra i al que representa. Esquerra té 80 anys de continuïtat històrica, és el partit de Macià i Companys, té més de 450 seccions locals organitzades arreu dels Països Catalans, té 21 diputats al Parlament de Catalunya, una diputada al Parlament de les Illes Balears, té tres diputats i quatre senadors a Madrid, un eurodiputat a Brussel·les, més de 1.600 alcaldes i regidors en pobles i ciutats, governa en coalició al Principat, presideix el Parlament de Catalunya i dues Diputacions, manté relacions internacionals estables, i ha aguantat en solitari la presència institucional de l'independentisme durant els darrers vint anys. I malgrat això, a Esquerra se li han fet crides a "sumar-se" (sic) a una coalició amb entitats i partits que no han passat mai per les urnes, que no se sap quina representativitat real tenen, que no són capaços de posar-se d'acord entre ells i que no sabem si d'aquí a uns mesos continuaran existint. Em fa l'efecte que la militància i l'electorat d'Esquerra es mereix més respecte i consideració per part dels autors d'aquestes crides.

Estic completament d'acord amb els independentistes que pensen que en aquest moment històric cal arriscar i fer un pas endavant. Però no hem de confondre un pas endavant amb una fugida endavant. I en aquest punt vull ser molt clar: crear l'expectativa d'una imminent proclamació de la Independència des del Parlament és, en el millor dels casos, confondre desig i realitat; i en el pitjor, és jugar frívolament amb les il·lusions de la gent. Per desgràcia, l'endemà de les pròximes eleccions no hi haurà 68 diputats independentistes, i jo personalment no penso ser còmplice de cap operació basada en premisses falses, per molt benintencionades que siguin.

Ens calen propostes polítiques lligades a la realitat. De la mateixa manera que fa set anys vam saber fer un moviment tàctic (alternança democràtica i nou Estatut) que ha canviat radicalment la política catalana i ha acostat l'independentisme a la centralitat, ara cal fer una nova estrebada capaç de generar contradiccions i conseqüències concretes en el conjunt del sistema polític, evitant la temptació del testimonialisme.

La nostra aposta per al pròxim cicle polític és coneguda: portar el debat al terreny de la radicalitat democràtica, un terreny que incomodi les forces de l'autonomisme i les obligui a moure's en la direcció correcta. Entenem que la proposta de posar en pràctica el dret a decidir a través d'un Referèndum democràtic sobre la Independència té recorregut polític, perquè no és una proposta només per als independentistes, sinó que és una proposta adreçada a tots els demòcrates, una proposta d'ampli espectre, que és coherent amb el procés de consultes per la Independència que hem viscut el darrer any, que sabem que genera contradiccions en les cúpules dels altres partits, que és molt majoritàriament compartida per les seves bases electorals i que connecta amb la centralitat democràtica del país.

Personalment m'he compromès a condicionar qualsevol acord postelectoral a la convocatòria d'aquest Referèndum, i aprofito aquesta carta per reiterar aquest compromís. Si Esquerra és decisiva i posem aquest tema sobre la taula, serà molt difícil dir-nos que no, ja sigui immediatament després de les eleccions o ja sigui durant la legislatura (cal recordar que probablement abans de dos anys tornarem a tenir el PP al govern espanyol i això pot desfermar noves agressions i provocar necessitat de respostes polítiques des de Catalunya). És una aposta arriscada però estic fermament convençut que ens en podem sortir. De la mateixa manera que fa set anys, perquè érem decisius, vam arrossegar CiU i PSC a fer un nou Estatut que cap dels dos no desitjava, aquest cop, si la gent ens dóna la força que necessitem, arrossegarem els autonomistes cap al dret a decidir i obrirem un nou cicle històric. És per això que en la campanya electoral que ara s'acosta demanaré, inequívocament des de l'esquerra, el vot útil de tots els independentistes: perquè Esquerra no és cap aventura personal i improvisada a correcuita, perquè Esquerra ja ha demostrat que és una palanca potentíssima de canvi, i perquè, humilment, em sento madur per rebre i gestionar amb responsabilitat la vostra confiança.

Visca Catalunya lliure!

Joan Puigcercós
President d’Esquerra

dilluns, 16 d’agost de 2010

80 anys després, tot segueix igual

Després de tants i tants anys, és un bon motiu de reflexió veure que tot segueix igual, com il·lustren aquestes dues imatges.

Comença a ser el moment de dir prou de debò. En serem capaços? Podrem aconseguir pels nostres néts i netes el que els nostres avis no van aconseguir per a nosaltres tot i deixar-hi, en molts casos, la vida...?

No tenim dret a queixar-nos... Quan ens enganyen una vegada, la culpa és dels altres, quan ho fan per segona vegada, la culpa és nostra.

S'acosta el moment de dir prou, i una bona manera de fer-ho és allotjar al nostre parlament el màxim de diputats i diputades independentistes que donin opció al poble de Catalunya a expressar a les urnes en referèndum el seu anel nacional... Esquerra és l'única formació política amb voluntat i capacitat per fer-ho possible.

dijous, 12 d’agost de 2010

Brusel·les aprova el projecte Xarxa Oberta

Diuen que ningú és profeta a la seva pròpia terra...

http://europa.eu/rapid/pressReleasesAction.do?reference=IP/10/1051&format=HTML&aged=0&language=EN&guiLanguage=en

State aid: Commission approves broadband scheme in Catalonia, Xarxa Oberta


The European Commission has approved under EU state aid rules the rollout of a public open network (Xarxa Oberta) in the Spanish region of Catalonia. The network will serve the connectivity needs of the regional administrative centres in the region and will be open at wholesale level to electronic communications operators seeking access to it. After a detailed examination, the Commission found the scheme to be in line with its Broadband Guidelines (see IP/09/1332 and MEMO/09/396). The measure will contribute significantly to achieving the objectives of the Digital Agenda (see Communication A Digital Agenda for Europe and will enhance the possibilities for infrastructure based competition in Catalonia without unduly distorting competition.

Commission Vice President in charge of competition policy Joaquín Almunia commented: “Reaching the targets of the Digital Agenda is very important, but how we reach them is important as well. The state aid rules ensure that state-funded broadband infrastructures are deployed in the most pro-competitive way. Xarxa Oberta will bring very high speed broadband to Catalonia at pro-competitive conditions and citizens and businesses in the region will benefit from state of the art infrastructure".

The Commission found that the Spanish measure is fully in line with the Broadband Guidelines measure because any distortive effects of the aid on competition are more than compensated by the advantages that the network will bring to citizens and businesses.

The project concerns the rollout of a publicly owned broadband next generation access (NGA) network to connect all regional public administration sites. The new network will allow the public administration, including those bodies situated in the most remote areas, to live up to the growing expectations of its citizens as regards the provision of advanced e-government, education and health care services.

Moreover, to meet current and future private demand for very high capacity broadband and to foster the competitive provision of broadband services, private electronic communication operators will be able to obtain fair and non discriminatory access to the spare capacity of the Xarxa Oberta wholesale infrastructure (backhaul) across the entire region, with the exclusion of the four provincial capitals (Barcelona, Tarragona, Lleida, Girona), which may be attractive for private investments.

The provision of wholesale backhaul services to private operators falls within the scope of EU state aid rules and has to be assessed and authorised by the Commission.

Under the supervision of the National Regulatory Authority, CMT, access to the backhaul part of the public infrastructure will be open, fair and non discriminatory for all existing and future operators who wish to connect their NGA last mile infrastructures. This will generate higher broadband coverage, better quality and lively competition to the benefit of citizens and businesses in the region. In those areas still affected by the digital divide, where there are no adequate or affordable first generation broadband services, also basic broadband last mile infrastructures will be allowed to use Xarxa Oberta as a backhaul.

As a result, Xarxa Oberta becomes a major step towards achieving in Catalonia the goals of the Digital Agenda to provide 30Mbps access for all and 100Mbps for at least half of the households by 2020, without unduly jeopardising existing private investments.

The application of the Commission's Broadband Guidelines ensures that public funding will only be used where no private operator would invest on market terms and will only be handed out after a public tender. Open, non-discriminatory wholesale access will allow several broadband service providers to offer competitive services on the new networks.

The non-confidential version of the decision will be made available under the case number N 407/2009 in the State Aid Register on the DG Competition website once any confidentiality issues have been resolved. New publications of state aid decisions on the internet and in the Official Journal are listed in the State Aid Weekly e-News.

Ayuda estatal: La Comisión aprueba el sistema de banda ancha en Cataluña, Xarxa Oberta
La Comisión Europea ha aprobado, de conformidad con las normas de ayuda estatal de la UE, el desarrollo de una red abierta pública (Xarxa Oberta) en la región española de Cataluña. La red responderá a las necesidades de conectividad de los centros administrativos regionales en la región y estará abierta, en el nivel mayorista, a los operadores de comunicaciones electrónicas que deseen acceder a ella. Tras un examen detallado, la Comisión concluyó que el régimen se adecuaba a sus Directrices sobre redes de banda ancha (véase IP/09/1332 y MEMO/09/396). La medida contribuirá significativamente a lograr los objetivos de la Agenda Digital (véase la Comunicación Una Agenda Digital para Europa) y reforzará las posibilidades de competencia basada en las infraestructuras en Cataluña sin falsear indebidamente la competencia. El Vicepresidente de la Comisión responsable de la política de competencia, Joaquín Almunia, comentó lo siguiente: «Alcanzar los objetivos de la Agenda Digital es muy importante, pero también lo es la manera en que se alcancen. Las normas de ayuda estatal garantizan que las inversiones estatales en infraestructuras de banda ancha se desplieguen de la manera más favorable a la competencia. Xarxa Oberta traerá la banda ancha de muy alta velocidad a Cataluña en condiciones favorables a la competencia, y los ciudadanos y empresas de la región se beneficiarán de la infraestructura más puntera». La Comisión concluyó que la medida española se adecua plenamente a las Directrices sobre redes de banda ancha puesto que cualquier efecto de la ayuda distorsionador de la competencia se ve sobradamente compensado por las ventajas que la red aportará a ciudadanos y empresas.El proyecto se refiere al despliegue de una red de banda ancha de próxima generación de propiedad estatal para conectar todos los sitios de la administración pública regional. La nueva red permitirá a la administración pública, incluidos los organismos situados en las zonas más alejadas, responder a las crecientes expectativas de sus ciudadanos por lo que se refiere a la prestación de servicios electrónicos avanzados de salud, educación y administración.Por otra parte, para cubrir la demanda privada actual y futura de banda ancha de capacidad muy alta y para estimular la prestación competitiva de servicios de banda ancha, los operadores privados de comunicaciones electrónicas podrán obtener un acceso equitativo y no discriminatorio a la capacidad disponible de la infraestructura mayorista de Xarxa Oberta (red de retorno) en toda la región, con la exclusión de las cuatro capitales provinciales (Barcelona, Tarragona, Lleida y Girona), lo que puede ser atractivo para inversiones privadas. La prestación de servicios de retorno al por mayor a operadores privados recae en el ámbito de las normas de ayuda estatal de la UE y debe ser evaluada y autorizada por la Comisión. Bajo la supervisión de la Autoridad Nacional de Reglamentación, CMT, el acceso a la parte de retorno de la infraestructura pública será abierto, equitativo y no discriminatorio para todos los operadores existentes y futuros que deseen conectar sus infraestructuras de última milla. Esto generará una mayor cobertura de banda ancha, mejor calidad y mayor competencia en beneficio de los ciudadanos y empresas de la región. En las zonas aún afectadas por la brecha digital, donde no hay servicios de banda ancha adecuados o asequibles de primera generación, también se permitirá que las infraestructuras básicas de banda ancha de última milla puedan utilizar Xarxa Oberta como red de retorno. Como consecuencia, Xarxa Oberta se convierte en un paso importante hacia la realización en Cataluña de los objetivos de la Agenda Digital consistentes en proporcionar acceso a 30Mbps para todos y a 100Mbps para al menos la mitad de los hogares antes de 2020, sin poner en peligro las inversiones privadas existentes. La aplicación de las Directrices sobre redes de banda ancha de la Comisión garantiza que sólo se recurra a la financiación pública cuando ningún operador privado invierta en condiciones de mercado, y tras una licitación pública. El acceso mayorista abierto y no discriminatorio permitirá a varios prestadores de servicios de banda ancha ofrecer servicios competitivos en las nuevas redes. La versión no confidencial de la decisión se publicará con la referencia N 407/2009 en el Registro de Ayudas Estatales en el sitio Web de la DG de Competencia una vez se hayan resuelto las cuestiones de confidencialidad. La relación de las nuevas publicaciones de decisiones sobre ayudas estatales en Internet y en el Diario Oficial se encuentra en las noticias semanales en línea sobre ayudas estatales, State Aid Weekly e-News.

divendres, 30 de juliol de 2010

Tan lliures com vulguem

esitjar bones vacances hauria de ser més que una fórmula de cortesia a l’ús per aquestes dates. Per això, a més de desitjar-vos a tots i a totes bones vacances, aquestes ratlles volen ser també un reconeixement a la feina que tots plegats heu dut a terme durant aquest curs que ara acaba. Són molts els projectes en marxa, molts els entrebancs i moltes les pressions, les presses, les urgències. Així van les coses, i no sempre perquè un les vulgui així. Però la nostra feina segueix sent, malgrat tot, fer avançar el país; per això hi som.
Aquesta no és una qüestió menor, ans al contrari. En moments que la política es percep desprestigiada, quan decisions impopulars impacten directament sobre el sector públic i les persones que el conformen, quan el servei públic és criminalitzat i es transforma en l’ase dels cops per molts errors i frustracions acumulats, aquells que fem les coses, bé o malament però sobretot de manera honesta i convençuda, aquells que no tenim res a amagar, que som transparents, hem de fer sentir la nostra presència.

Perquè ficar tothom en un mateix sac és, fonamentalment, injust; i si a aquesta societat li restés un xic d’ètica se’n guardaria ben prou, de fer generalitzacions injustes. Això ho sabem molt bé els servidors públics. Ho saben els treballadors i funcionaris públics i ho sabem els que ocupem càrrecs polítics. Ho saben els empresaris que hi dediquen tot el seu temps i els treballadors que els ajuden a mantenir-se en un món complex i implacable.

Per això és temerari, inconscient i poc intel•ligent afirmar que tots els polítics són això o això altre, o maldir dels treballadors de l’Administració. O fer el mateix sobre els empresaris, els taxistes, els paletes, els dentistes o els treballadors del metall. Al capdavall, hom hauria de saber que fer afirmacions amb pretensions d’absolutes comporta que altres les puguin fer de nosaltres, a banda de ser un símptoma inequívoc de totalitarisme. Ens cal, com a societat, concentrar energies per recuperar valors com l’esforç, l’honradesa, el rigor o la valentia, que semblen haver perdut el seu lloc en benefici de la competitivitat, la cobdícia, la manca d’escrúpols, el tant se me’n fot. Ens cal, a tots plegats, fugir del tòpic, de la frivolitat, de les aparences, i anar més enllà.

Nosaltres sabem del cert que abans que res hi ha l’honestedat, la convicció, i la necessitat d’acomplir el deure per al qual hem estat cridats; i la satisfacció de la feina ben feta, i un munt de bona gent que creu en la responsabilitat, la justícia i la solidaritat.

Aquest país nostre serà imparable si creiem en nosaltres mateixos, si sabem destriar el gra de la palla, si els arbres, a voltes de branques molt espesses, ens deixen veure el bosc. Serem tan lliures com vulguem si sabem deslliurar-nos dels artificis i som capaços de créixer com a persones i com a ciutadans, si aprenem de les dificultats i no repetim els errors, i si treballem plegats .

Més enllà dels egoismes, dels individualismes, dels projectes personals, hi ha d’haver la participació en els projectes col•lectius, el sentiment de pertinença a un col•lectiu, que assegura que els objectius comuns es consoliden i ens fan millors, tot per damunt de beneficis immediats i inconsistents. No descobreixo res, perquè, fa molt de temps, un vell proverbi de l’Àfrica ja ho apuntava: “Si vols anar ràpid vés sol, però si vols arribar lluny vés acompanyat”.

Per nosaltres, i per Catalunya, així ha de ser.

Per tot això, i perquè ens ho mereixem, pel que ha estat i pel que ha de venir, per la feina feta i la que farem, tingueu un bon estiu i unes vacances profitoses.

Conveni per dur la fibra òptica a zones rurals


Avui hem signat un conveni de col·laboració amb el CTTI, la Fundació i2Cat i Guifi.net per executar una prova pilot per estendre l’Anella Industrial cap a zones rurals mitjançant la xarxa d’accés de fibra òptica (“Fiber to the farm” –FTTF-). Concretament, es connectarà la xarxa que la Fundació Guifi.net té a la comarca d’Osona i els enllaços de fibra fosca de què disposa el CTTI entre Osona i el node del CATNIX ubicat a Girona.

El conveni estipula el lideratge i la supervisió per part de l’STSI del projecte, mentre que el CTTI, mitjançant la xarxa troncal de fibra òptica que està desplegament a tot Catalunya, posarà a disposició de la Fundació Guifi.net un parell de fibra òptica, en la modalitat de fibra fosca, que quedarà connectat al node del CATNIX de Girona. La Fundació i2Cat, per la seva banda, assumirà i gestionarà l’execució de la prova pilot per estendre l’Anella Industrial a l’entorn rural.

Han participat en la signatura del conveni Xavier Peiró, director executiu de la Fundació Privada i2Cat, i Ramon Roca i Tió, president de la Fundació Guifi.net.

Amb aquesta signatura incorporem una peça més a les polítiques d'extensió del servei de banda ampla arreu del territori, en aquest cas amb fibra òptica i coordinadament amb el projecte Xarxa Oberta. Esperem que els resultats de la iniciativa permetin arribar molt més lluny en aquesta línia de treball.

Voldria felicitar la gent de i2cat i guifi.net per l'entorn de treball col·laboratiu que han desenvolupat i que ha permès arribar avui a la signatura d'aquest conveni. Ara tot just comença la feina!

dimecres, 28 de juliol de 2010

Amb l'abolició dels "TOROS" Catalunya és una mica menys Espanya

Estic orgullós de ser català. Sempre ho he estat, cada dia de la meva vida, però avui ho estic una mica més.

Aquest matí el Parlament de Catalunya ha decidit prohibir les curses de braus a partit de l'any 2012. Una excel·lent notícia, i ho és per diversos motius:

1. La proposta s'origina a partir d'una ILP (iniciativa legislativa popular). En un moment de gran desafecció de la societat respecte les institucions, que aquestes hagin recollit, interpretat i fet seva la demanda d'una part important de la societat catalana ho trobo un exercici de democràcia extraordinari i obre l'esperança en la recuperació de la confiança de la gent en les seves institucions.  Per altra banda, veure la societat civil organitzada, il·lusionada i motivada per un tema concret és també molt positiu, davant la passivitat i passotisme que sovint ens envolta.

2. No sóc especialment amant dels animals, però m'agrada que la meva societat els protegeixi i els respecti. Per tant, davant la barbàrie del maltractament i la tortura pública dels braus, ja em sembla bé la seva prohibició. Es pot saber el grau de desenvolupament d'una societat a partir de veure, entre d'altres, com tracta els seus presos, els animals o les persones amb necessitats especials. Catalunya ha demostrat ser doncs un país avançat, un cop més.

3. Hem demostrat al món que Catalunya no és Espanya, i que aquí les coses són diferents, que som diferents. És cert que el debat avui al Parlament no era Catalunya-Espanya, sinó respecte pels animals o no... Però tot i això, em fa doblement feliç que aquesta prohibició dibuixi una frontera una mica més visible entre Catalunya i Espanya... i que el món ho vegi i se'n faci ressò, com a independentista, no em deixa indiferent.

4. Sonen veus a Espanya (i d'alguns espanyols a Catalunya) que pretenen buscar fórmules per deixar sense efecte el que el Parlament de Catalunya ha votat i aprovat. Que s'atreveixin! Catalunya reaccionarà! Que ho facin! Ens defensarem!

Avui Catalunya és un lloc millor per viure-hi, amb més valors i més sensibilitat i respecte... però també, no ens enganyem, Catalunya és una mica menys Espanya!

dimarts, 27 de juliol de 2010

El Govern dóna un nou impuls al projecte Xarxa Oberta

El Consell de Govern ha acordat continuar el desenvolupament del projecte Xarxa Oberta amb la definició dels paràmetres que descriuen el projecte i que les empreses hauran d'atendre en les seves ofertes finals per desenvolupar-lo. Aquesta xarxa connectarà les seus corporatives de la Generalitat -com ara hospitals, comissaries o centres educatius- i els municipis de Catalunya, habilitant un punt de presència de fibra en dependències municipals.

La Xarxa Oberta es desplegarà inicialment a les seus amb infraestructura disponible i a totes les seus i municipis de les Terres de l'Ebre, amb un total de 696 edificis i 95 municipis connectats. La inversió prevista per realitzar-ho és de 68 milions d'euros. Els resultats d'aquest desplegament inicial determinaran com es desenvolupa la resta del projecte, que el farà extensiu a la resta de seus de la Generalitat i municipis de Catalunya.

Pel que fa a l'explotació de la xarxa, consistirà en la prestació de serveis de connectivitat a les seus actuals i futures. L'excedent d'ample de banda servirà per la prestació de serveis al mercat majorista, en els termes que determini la Direcció General de la Competència de la Comissió Europea. Un cop finalitzat el contracte de concessió, de 20 anys de durada, l'empresa explotadora posarà la Xarxa a disposició de la Generalitat.

El Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació (CTTI) seleccionarà l'oferta més avantatjosa econòmicament per portar a terme aquest desplegament, en el marc de la normativa de contractes del servei públic.

Optimització de temps i recursos

La Xarxa Oberta permet incrementar l'eficiència i la productivitat del sector públic, gràcies a les possibilitats que ofereix l'ample de banda de la fibra òptica. Per exemple, en l'àmbit de la salut es potenciarà el diagnòstic especialitzat a distància i la telediagnosi, amb el conseqüent estalvi en desplaçaments de personal i optimització de temps i recursos material i humans. També es podrà estalviar en l'àmbit de la justícia amb la generalització de les declaracions per videoconferència, que sovint necessiten de desplaçaments de personal públic. S'augmentarà també l'eficiència en el tractament de grans volums d'informació. En l'àmbit de la seguretat, permetrà estalviar recursos humans i materials amb les bases de dades unificades i consultables dels cosses de seguretat. I en educació, la informatització definitiva de les aules no es podrà dur a terme sense la connectivitat que ofereix la fibra òptica.

D'altra banda, a tota l'administració pública en general, el gran ample de banda potenciarà i farà més segurs els tràmits electrònics, com la tramesa de documentació i les connexions interadministratives, a més de facilitar al màxim la relació entre la Generalitat i els ajuntaments.

divendres, 23 de juliol de 2010

La independència és legal

Arran de la sentència de la Cort Internacional de Justícia sobre el cas de Kosovo, podem dir que la independència és necessària econòmicament, políticament, culturalment i socialment. I a més a més, ara tenim la cobertura jurídica internacional.

El màxim òrgan judicial de l’ONU ha reconegut que la democràcia està per sobre del principi de la integritat territorial, i això és importantíssim per a l’aprofundiment democràtic a tot el món. La democràcia ha fet un pas endavant i Espanya, la seva Constitució i el seu Tribunal Constitucional han quedat de nou en evidència.

A més a més, cal recordar que el Tractat de Lisboa avala els processos democràtics d’ampliació interna atès que reconeix una doble legitimitat, la dels estats i, a més a més, la dels ciutadans. Atès que el principi democràtic és el fonamental de la Unió Europea, una decisió presa pels ciutadans no pot ser menystinguda per un estat membre.

El dret a l’autodeterminació també està cobert per la Resolució 2625 de Nacions Unides, de 1970. La legislació de l’ONU en autodeterminació no només afecta els països en processos de descolonització, sinó també tots aquells on la representació política d’una comunitat és insuficient a l’interior d’un estat.

Hem de reclamar doncs al govern espanyol que s’adeqüi als estàndards internacionals i que accepti les normes de joc democràtiques. No pot ser que l’Estat espanyol continuï entossudit a alinear-se amb països com Rússia, la Xina o Sèrbia, que no són precisament un exemple de respecte dels drets humans.

En aquest sentit, demà el grup parlamentari d'Esquerra al Congrés dels Diputats presentarà una PNL demanant el reconeixement amb tots els seus efectes a la República de Kosovo.

ITWORLDEDU 2010


Avui hem signat un nou conveni amb la Fundació CETEI - Joan XXIII per l'edició de la Jornada ITWORLDEDU que es farà al mes d'octubre.

Els estudis internacionals ens diuen que hi ha dues variables amb una relació perfecte entre el seu grau de desenvolupament i el grau de desenvolupament de les societats. Aquestes dues variables són la qualitat del sistema educatiu i l'ús intensiu de noves tecnologies.

ITWORLDEDU treballa doncs en el nexe d'unió dels dos vector, les TIC i l'Educació, amb un impacte més important sobre el progrés de la nostra societat. No podem fer altra cosa que seguir donant impuls a aquesta iniciativa engegada ja fa temps i que esperem que any a any es vagi consolidant.

Per altra banda esperem que les TIC i Educació aportin una oportunitat real al desenvolupament d'empreses catalanes. Seria una tercera variable, l'inducció de llocs de treball i creació de noves empreses, que ajudaria a tancar l'excel·lent tasca que fins ara s'està fent.

Gràcies a tots els qui amb el vostre esforç heu fet, feu i seguireu fent ITWORLDEDU possible. Endavant!

dimecres, 21 de juliol de 2010

PROU!

Ahir em va saber molt de greu que el PSC trenqués l'unitat dels partits catalans a Madrid sent incapaç de votar a favor d'una proposta que el seu secretari general i president de la Generalitat va fer a Catalunya i que va votar majoritàriament el Parlament de Catalunya.

Em va saber greu especialment per l'esforç que es va fer entre tots per mantenir aquesta unitat a Catalunya. No és estrany el que ha passat a Madrid. De fet sempre passa el mateix. El PSC diu una cosa a Catalunya i en vota una altra a Madrid. Tenia però, l'esperança que aquest cop fos diferent.

No ha estat així. Per això em sento decebut. Però les declaracions dels representants del PSC a Madrid després de les votacions em fan cridar PROU. PROU de vendre el país, PROU de tractar-nos com idiotes, PROU d'insultar la nostra intel·ligència i la nostra dignitat com a poble.

Ahir el PSC va vendre el país als interessos del PSOE. Aquesta és la única realitat. La resta són excuses que ja no convencen a ningú.

Crida a la Solidaritat Catalana

Davant la roda de premsa celebrada ahir per Joan Laporta, Alfons López Tena i Uriel Bertran, voldria dir:

1. Esquerra és l’únic partit parlamentari que aposta per la construcció d’un Estat propi com així va quedar palès divendres passat en el Parlament, on només els 21 diputats d’Esquerra van votar favorablement la resolució que apostava per la independència. De fet, Esquerra és l’única garantia que en la propera legislatura hi haurà independentistes a la cambra catalana.

2. Esquerra entèn que ara mateix el problema no són les persones i organitzacions que veiem la necessitat de celebrar un referèndum per la independència, sinó aquelles que no aposten per aquesta via negant la maduresa d’aquest poble per decidir lliurement el seu futur, com és el cas de CiU. Fins que CiU no mogui fitxa qualsevol proposta com la presentada avui és paper mullat.

3. Esquerra anima a tota la seva militància i persones simpatitzants a treballar per tal que el partit que porta 79 anys defensant la justícia social i la llibertat nacional continuï sent la força decisiva i sòlida de l’esquerra independentista.

Nou Acord Marc de Serveis de Telecomunicacions




Ahir vam presentar conjuntament amb el Director Gerent del Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació el nou acord marc de serveis de telecomunicacions de la Generalitat.

Aquesta iniciativa, novedosa arreu de l'Estat, pretén dotar la Generalitat de mecanismes de flexibilitat alhora de disposar de les millor ofertes que el mercat de les Telecomunicacions posa a disposició per resoldre les necessitats corporatives de la Generalitat de Catalunya.

Aquesta iniciativa permetrà treballar amb més actors, més especialitzats i serà un entorn de contractació transitori cap al nou model de gestió dels serveis de telecomunicacions de la Generalitat on es pretén buscar una segregació transversal de la cadena de valor, és a dir, separar els proveïdors d'infraestructures dels de serveis, de manera que la competència real se situi en la part que aporta valor, els serveis, i no pas en la infraestructura.

Dins l'estratégia, Xarxa Oberta permetrà garantir la connectivitat a totes les seus corporatives, i els operadors donaran servei, a través d'aquesta homologació a tota la Generalitat.

Aquesta homologació reforça el paper del CTTI com a gran gestor dels serveis de telecomunicacions de la Generalitat i serà una eina que permetrà contractar operadors diferents per serveis diferents, per territoris diferents, per col·lectius diferents. Per tant, una gran eina al serveis del desenvolupament del sector telco a Catalunya i al servei de les necessitats corporatives de la Generalitat.

Aquesta homologació, definida per 2 anys amb opció de prorrogar dos anys més s'adjudicarà abans de finals d'any.

Es trencarà així la darrera peça del vell model de gestió de les TIC de la Generalitat basada en 3 grans concursos (telefonia mòbil, veu i dades) de difícil gestió per la dificultat de les migracions quan hi ha un canvi de proveïdor i per la poca flexibilitat per respondre a les necessitats específiques de cada cop més col·lectius de l'administració.

La presentació es va fer en el marc del pla TIC.cat, pla d'impuls del sector de les TIC a Catalunya.

Gràcies a tots els assistents per l'interès i als tècnics i professionals del CTTI i STSI que ho han fet possible. Endavant!

http://www.anella.cat/web/tic/noticies/-/journal_articles/view/62_INSTANCE_5vZm/25818881/noticies_comunitat/1.0/26647007-_-la_generalitat_presenta_l_acord_marc_de_serveis_de_telecomunicacions_en_el_marc_del_tic_cat_ca_ES_

ONO aposta per Catalunya

Avui hem signat un conveni amb ONO, en concret amb Guillermo Mercader, per potenciar la presència a Catalunya de serveis de valor afegit i de gran amplada de banda proveïts per aquesta companyia. Això implica que ONO posa a disposició dels seus clients, poc a poc, serveis de fins a 50mb, a uns preus molt competitius.

És molt important que al nostre país els operadors apostin per acostar bandes amples reals, de nova generació, als seus clients i que això, a més, vagi acompanyat del desenvolupament de serveis de valor afegit. Poc a poc, cada cop són més els operadors que aposten per Catalunya. Fa poc signavem un altre conveni en el marc de la telefonia mòbil, i un altre en el marc de polígons industrials... tots ells amb operadors diferents.

Les polítiques desenvolupades durant aquesta legislatura per la STSI han procurat afavorir la competència i permetre que tots els operadors facin de Catalunya un mercat objectiu, i per tant, que hi apostin amb inversions, presència de valor i desenvolupaments avançats, a preus raonables i nivells de qualitat òptims.

Això és el que avui hem formalitzat amb ONO. Una aposta decidida per Catalunya!

Seguirem avançant en aquesta línia.

dilluns, 19 de juliol de 2010

Nous actors se sumen a l'Anella Industrial

Aquest matí hem signat un conveni pel qual 5 empreses noves se sumen a l'Anella Industrial.

Aquestes empreses són: Gestamp (com a usuària), Principia (com a proveïdora) i ATOSorigin, BTECH i Unitronics (com a usuaris i proveïdors certificats).

També ha signat el conveni la Fundació i2CAT.

Vull felicitar de nou els que dia a dia fan que l'Anella Industrial es vagi consolidant com a projecte i a les noves empreses incorporades la confiança que han depositat en la iniciativa.

Encara no fa una setmana vaig poder veure de primera mà les virtuts del projecte durant la visita a les instal·lacions de SEAT. Cada vegada que parlo amb una empresa sobre el projecte descobreixo més avantatges i iniciatives noves.

L'Anella Industrial és un projecte que lliga i solda una activitat econòmic, en un sector industrial estratègic com és el de l'automoció, al nostre país. Qualsevol iniciativa que ajudi a consolidar aquestes activitats a casa nostra ha de ser potenciada i prioritzada.

De nou tenim un exemple de com la fibra òptica ens acosta al futur i ens dota d'eines per reixir-hi.

PIMESTIC i el Col·legi d'Economistes de Catalunya


Aquest matí hem signat amb Joan B. Casas, degà del Col·legi d'Economistes de Catalunya, un conveni de col·laboració en el marc del Pla Pimestic.

Una nova entitat, en aquest cas un col·legi professional, se suma a aquesta iniciativa. La valoració que s'ha fet de la necessitat d'apropar els petits i mitjans empresaris a l'ús de les noves tecnologies ha estat molt positiva, així com del pla pimestic en general.

Esperem que aquest conveni formalitzi la relació que fins ara hi ha hagut i obri oportunitats de col·laboració i d'aprofundiment en les diferents línies de treball que el pla PIMESTIC està desenvolupant.

Una fita més. Aprofito per felicitat a tot l'equip que fa dia a dia que el pla vagi avançant amb uns resultats extraordinàriament positius.

divendres, 16 de juliol de 2010

Anella Cultural, un projecte engrescador

Avui hem presentat juntament amb Eduard Voltas, secretari de cultura, Anna Falguera, directora general de cooperació cultural i Josep Ramon Ferrer, director general de xarxes i infraestructures de telecomunicacions, el projecte Anella Cultural.

Aquest projecte consisteix en el desenvolupament d'iniciatives culturals a partir de les oportunitats i facilitats que implica disposar de connectivitat de fibra òptica entre diferents centres arreu de Catalunya. Hi participa I2cat, el CCCB, la Xarxa Transversal, els departaments de Cultura i Governació i operadors de telecomunicacions. No cal dir les sinèrgies que hi ha amb altres anelles com la de l'audiovisual o la científica.

De nou és un clar exemple de com la infraestructura permet definir entorns col·laboratius i com apuntava Eduard Voltas, permet democratitzar l'accés a la cultura, convertint nodes fins ara només receptors d'informació en nodes també emissors d'informació.

Hi ha un acord que en el marc del projecte Xarxa Oberta, s'aprofiti el desplegament per anar connectant seus culturals arreu del territori. Per part de la STSI dedicarem 3 milions d'euros en infraestructures per connectar equipaments culturals a través dels diners de la Disposició Addicional Tercera de l'Estatut (haig de validar que aquest article no hagi quedat afectat per la sentència del Tribunal Constitucional).

Gràcies a tots els qui heu fet aquest projecte possible! Gràcies als qui en treureu tot el profit del món!

dijous, 15 de juliol de 2010

Manifest de Suport a XARXA OBERTA. Moltes gràcies a tots!!!!!



Afortunadament en aquest país encara hi ha entitats, empreses, associacions, persones... lliures d'hipoteques, de mentalitat oberta i mires d'alta volada.

Ells són l'esperança del nostre país davant la miopia d'altres... dels de sempre!

Gràcies a tots

6 Administracions Públiques
  • 3 ajuntaments
  • 1 diputació
  • 2 consell general de França
20 Associacions

9 patronals i associacions empresarials d'empreses usuàries (200.000 empreses)

6 patronals i associacions empresarials d'empreses TIC (500 empreses)

3 associacions professionals TIC (5.000 professionals)

5 col·legis professionals (19.000 col·legiats)

1 Universitat

1 Partit Polític

129 Empreses (principalment TIC però també d'altres sectors i 1 de França)

12 Fundacions (centres tecnològics, promoció de la SI)

81 professionals a títol individual

CATNIX i equilibri territorial

Avui he estat a Girona, al nou edifici de Santa Caterina, on juntament amb la Mireia Mata (Directora de Serveis Territorials de Governació) i Jordi Martinoy (Delegat del Govern) hem presentat el node del CATNIX a Girona.

El CATNIX és una d'aquestes infraestructures que tot Estat té. És un punt neutre d'intercanvi de tràfic entre els operadors. Quan una persona que té l'operador de serveis A vol enviar una informació a una altra persona que té un operador de serveis B, els operadors A i B tenen les seves xarxes connectades en punts per intercanviar aquest tràfic.

Espanya disposa del seu punt neutre, com no, a Madrid. A Catalunya disposem del nostre a Barcelona, per tant el tràfic generat a Catalunya ja no cal que viatgi fins a Madrid, ja que el tràfic es pot intercanviar a Catalunya.

Avui hem fet un pas molt important en la descentralització i en l'equilibri territorial. Avui s'ha inaugurat el primer punt del CATNIX fora de Barcelona, a Girona, per tant, ara els operadors ja no hauran d'intercanviar el tràfic generat a Girona a Barcelona, podran fer-ho a Girona mateix.

Per a que ens fem una idea, una línia dedicada entre Girona i Barcelona pot costar a una empresa uns 1000euros al mes. A partir d'ara, per 100euros al mes es pot tenir aquest servei. Imagineu-vos, gairebé 11000euros a l'any d'estalvi per un sol client i per una sola seu. Això representarà uns estalvis molt importants per les empreses de les terres de Girona.

Ben aviat s'obriran arreu de Catalunya més punts del CATNIX, com a Reus, Lleida, Vic, Manresa... que permetran que altres territoris es beneficiin d'aquest valor.

Tot això és possible per les polítiques en infraestructures que està tirant endavant la Secretaria de Telecomunicacions i Societat de la Informació. La territorialització del CATNIX forma part del projecte Xarxa Oberta, que a l'espera que Economia i Finances hi doni la seva aprovació, anem desenvolupant en allò que podem avançar.

El fet de posar les necessitats corporatives de la Generalitat al costat dels interessos de país han donat les sinergies necessàries per fer una realitat aquesta iniciativa. Avui la Generalitat intercanvia el seu tràfic també al CATNIX i aquí, seus del govern com Santa Caterina o el nou edifici corporatiu del CTTI a l'Hospitalet, hi juguen un paper molt important, allotjant aquests nodes i altres infraestructures crítiques.

Gràcies a tots aquells que heu fet aquest primer pas possible... I a tots aquells que encara no han vist les virtuts de Xarxa Oberta (vull creure que no pas per mala fe, sinó per miopia o falta d'informació) espero que vegin en aquest nou exemple un element adicional de judici.


Catalunya té en el CATNIX una infraestructura d'Estat en l'àmbit de les telecomunicacions. Una peça més en una estratègia ambiciosa, seriosa i reconeguda arreu... més a fora de casa que no pas a casa... però ningú és profeta a sa propia terra...

Suports de mar enllà

La Vanguardia publica la tramitació al Parlament britànic de la moció en suport de Catalunya i destaca com el diputat autor de la moció agraeix a la Generalitat i a la Delegació del Govern al Regne Unit la seva col·laboració a l'hora de convèncer al govern britànic de transferir la competència de la llengua gal·lesa a Cardiff.

http://www.lavanguardia.es/politica/noticias/20100715/53964569087/un-diputado-britanico-presenta-una-mocion-de-apoyo-a-catalunya-contra-la-sentencia-del-tc.html

Gràcies al diputat gal·lès pel seu suport. Va ser un honor participar en la delegació del govern que esmenta l'article, juntament al company Bernat Joan.

dimarts, 13 de juliol de 2010

Visita al Centre Tecnològic de SEAT. Xarxa Oberta en acció!

Aquest dimecres he tingut l'oportunitat de visitar les instal·lacions de SEAT a Martorell acompanyat del Director General de Xarxes i Infraestructures de Telecomunicacions, Josep Ramon Ferrer.

Agraeixo l'amabilitat i l'hospitalitat del Sr. Romaní  i de tota la gent de SEAT que molt cordialment ens han acompanyat i ens han fet unes explicacions excel·lents.

El motiu de la visita no era cap altre que veure en funcionament els resultats del projecte Anella Industrial, aplicada al sector de l'automoció. Aquest projecte pretèn, a través de la disponibilitat de fibra òptica posar en communicació els centres productius, de disseny, de supercomputació, els proveïdors i en general tots els actors del sector de l'automoció. Els estalvis són espectaculars, les sinèrgies importantíssimes i els resultats altament satisfactoris. Ja s'està plantejan com l'anella industrial col·labora amb l'anella logística.

La competitivitat de Catalunya passarà en gran mesura per disposar d'infraestructures com aquestes, que no existeixen en altres llocs del món.

Felicitats a tots els qui han fet possible aquesta iniciativa des de I2CAT al Col·legi d'Enginyers Industrials passant pel sector i la Secretaria de Telecomunicacions i Societat de la Informació.

Un exemple clar, de nou, de com la fibra òptica aporta valor al nostre país, transforma maneres de treballar i aporta valor de manera indiscutible... Xarxa Oberta de nou en acció! Calen més evidències?

dilluns, 12 de juliol de 2010

Jornada sobre "el planejament de les telecomunicacions en l'ordenació territorial i urbanística"

Aquest matí he participat amb Oriol Nel·lo, secretari per a la Planificació Territorial, en la inauguració, a la Casa del Mar, de la Jornada "El planejament de les telecomunicacions en l'ordenació territorial i urbanística", organitzada en el marc del Pla TIC.cat.

Aquesta jornada permet visualitzar d'una manera molt important la tasca que durant aquesta legislatura s'ha fet per posar les telecomunicacions al nivell d'altres infraestructures estratègiques pel país i la seva vertebració territorial.

Les infraestructures de telecomunicacions són les úniques que sent com són estratègiques, les administracions han renunciat a la seva capacitat planificadora, deixant que les operadores ho facin, sovint, sense altre criteri que el de mercat, legítim, però que sovint no respon a l'interès de servei públic que les telecomunicacions cada cop més requereixen.

És per això que aquesta legislatura diferents departaments del govern hem treballat plegats per l'ordenament i la planificació d'aquestes infraestructures des del punt de vista de l'obra pública, l'urbanisme o les edificacions públiques. Hem modificat lleis, hem fet acords de govern, instruccions tècniques... però el més important és el consens i la sensibilització sobre el tema que hem aconseguit.

Facilitar el desplegament és un dels vectors de participació pública en les telecomunicacions més important que aquesta jornada ha de permetre valorar i analitzar.

Gràcies a tots aquells polítics i tècnics que heu fet possible la feina que durant tota la legislatura s'ha fet en aquesta direcció, sintetitzada perfectament en aquesta jornada d'avui. Tenim la teoria ben apresa. Tot i la feina feta, encara ens queda molt per fer i per seguir desenvolupant des de la vessant pràctica, en aquest àmbit. Seguirem treballant!

CATALUNYA 1 - HOLANDA 0 ... Guanya España!

El futbol no m'agrada gens ni mica. De fet sóc dels qui penso que és l'opi del poble del segle XXI. Ja era al llit fa estona, però no em deixen dormir. Hi ha massa xivarri al carrer. No seria mala idea que algú decidís fer complir la llei del silenci a partir de certes hores del vespre...

De tota manera aprofito per escriure alguna idea que entre petards i bocinades em ve al cap.

1. Avui entenc més que mai perquè l'Estat Espanyol no ens permet tenir seleccions esportives catalanes.
2. Catalunya ha guanyat el Mundial de Futbol, però el trofeu l'ha aixecat un espanyol.
3. No en tenen prou d'expoliar-nos fiscalment, oprimir-nos i amputar-nos políticament, limitar-nos lingüísticament... que a més a més ens fan guanyar els trofeus per ells.
4. Els jugadors catalans han perdut una excel·lent oportunitat de fer-se ressó de l'extraordinari clam que el seu poble va expressar ahir en la multitudinària manifestació al centre de Barcelona. Ens heu fallat. Ahir el vostre poble demanava prou. Vosaltres no heu estat capaços d'escoltar-ho ni d'entendre-ho.

Torno al llit. Procuraré dormir... Abans, felicitats als mercenaris del futbol que han guanyat el mundial (600.000euros és el preu que d'Espanya heu acceptat per la venda de la vostra pàtria).

divendres, 9 de juliol de 2010

SOM UNA NACIÓ. NOSALTRES DECIDIM.

La dignitat dels pobles no es valora en base al que els hi fan o els hi deixen de fer.
La dignitat d'un poble depèn de la seva actitut i resposta als atacs i les agressions.
Demà tots a la manifestació... !!!
El clam d'un poble no el pot apagar cap tribunal...

Som una nació. Nosaltres decidim.

dijous, 8 de juliol de 2010

IQUA agafa força

Avui s'ha signat al Departament de Governació i Administracions Públiques un conveni entre la STSI, CESICAT, IQUA, CAC i COEIC per donar un nou impuls al segell de qualitat IQUA.

Després d'una experiència fracassada d'arribar a un acord amb Espanya per desenvolupar un segell estatal (Confianza Online) que respectés les peculiaritats i el fet nacional català, des d'aquí, hem pres la iniciativa de tirar endavant un segell de qualitat d'internet propi per Catalunya.

Ho farem amb la participació del Col·legi d'Enginyeria Informàtica de Catalunya i amb vocació que sigui una eina útil, d'autoregulació, per tal d'identificar clarament aquelles pàgines web que compleixen amb determinats estàndards de qualitat d'internet. Es vol treballar la confiança i la seguretat de la xarxa.

Es crearan segells de qualitat verticals per temàtiques i sectors amb forta rellevança i presència a internet com són el sector turístic, el de la salut o l'audiovisual entre d'altres. En aquest sentit s'oferiran determinades prestacions comuns a tots els tipus de segells i posteriorment es col·laborarà amb les entitats clau de cadascun dels sectors per tal de validar la legalitat i correcció dels continguts inclosos en els llocs web i que vulguin disposar del segell IQUA.

En definitiva, un bon projecte de país en col·laboració de diferents actors i amb vocació d'autofinançament a curt termini. Demano doncs a tothom un punt de confiança i col·laboració cap a IQUA i aquesta nova etapa. Endavant!

Banda Ampla Rural

Avui hem presentat conjuntament amb el senyor Ricardo Gomez, Conseller Delegat d'Iberbanda, el balanç d'aquests 6 anys de vigència del projecte Banda Ampla Rural.

L'objectiu del projecte era dotar d'accés de Banda Ampla, tots els polígons industrials de Catalunya i la gran majoria de nuclis de població del país, on els operadors privats no donen servei.

Després d'una inversió de 56MEuros ja hem fet realitat la cobertura de banda ampla a 1511 polígons industrials i 2584 nuclis de població, garantint així no només l'adherència de la població, sinó també de l'activitat econòmica al territori.

Aquest projecte, en el marc del Pla Catalunya Connecta ha fet realitat el que a l'Estat encara és una quimera, la universalització de l'accé al servei de banda ampla. En pocs dies presentarem l'accés a banda ampla amb satèl·lit, que serà la darrera peça que durà la banda ampla fins a l'últim racó del país.

No ha estat un procés senzill. Hem trigat més del que esperàvem i hem superat moltes dificultats tècniques, però finalment la sensació generalitzada és de balanç molt positiu.

En aquest moment hi ha 23153 serveis contractats i la tendència creix exponencialment. Veiem que en aquells llocs on fins ara no hi havia accés a la banda ampla, en el moment en que aquest accés és possible, les dades de penetració s'igualen ràpidament a les de la resta del país.

El país és doncs homogeni, sempre i quan hi hagi garantit l'accés. En això hem treballat amb el Pla Catalunya Connecta pel que fa a la banda ampla, la telefonia mòbil i la TDT.

dilluns, 5 de juliol de 2010

Les Xarxes de Nova Generació:un repte per les Administracíons Públiques

Avui he participat a Madrid a la Jornada "Las Redes de Nueva Generación: un reto para las Administraciones Públicas" organitzat per FEDEA i convidat per Juan José Ganuza i María Fernanda Viecens. Els agraeixo l'oportunitat de compartir amb ells aquesta sessió de treball, així com als altres participants.

Hem compartit pensaments i posicionaments al voltant de les xarxes de fibra òptica i el repte que implica identificar el paper que el sector públic i el sector privat han de jugar en el seu desplegament.

M'alegra veure el gran interès i respecte que mereix fora de Catalunya el projecte Xarxa Oberta. Ja diuen que ningú és profeta a la seva pròpia terra... De tota manera, Viladecans, Catalunya, Andalusia, Extremadura, Asturies, Canadà, Australia, Japó, Estats Units, França... tothom coincideix amb que no anem enlloc sense intervenció pública en aquest àmbit.

Només una veu discordant... l'Estat, a través del seu representant de la Secretaria de Estado de Telecomunicaciones i el de la CMT... Sembla que visquin en una realitat paralel·la!

En aquest tema, com en tants d'altres, es fa evident la renúncia a canviar i fer entrar en raó l'Estat. Hem de fer la nostra, adoptar el nostre propi model, com fem a Catalunya, per acord polític transversal i entre la Generalitat i el món local. Entre el sector públic i el privat.

Xarxa Oberta és un projecte de consens polític, entre administracions públiques catalanes, admirat arreu d'Espanya i d'Europa, amb vocació de vertebració territorial, de promoció i reactivació econòmica, generador de llocs de treball, de col·laboració entre el sector públic i el sector privat, inductor de competència i de vocació tractora del sector TIC a casa nostra.

Algú em pot fer avinent algun inconvenient per aquest projecte? Jo no li sé trobar... i tu?

MANIFEST EN DEFENSA DEL PROJECTE XARXA OBERTA

El COETTC promou el següent manifest. Els vull agrair el suport!

El Govern de la Generalitat de Catalunya ha estat treballant des de ja fa uns anys en el projecte que s’ha denominat Xarxa Oberta, que consisteix en el desplegament i la construcció d’una xarxa troncal, comarcal i urbana de comunicacions electròniques de gran ampla de banda basada en fibra òptica. Aquesta Xarxa arribarà a totes les seus corporatives de la Generalitat i a tots els municipis de Catalunya, donant servei a les administracions públiques.

El desenvolupament d’aquest projecte és clau per crear a Catalunya les bases de futur de la nova Societat de la Informació i del Coneixement gracies al seu impacte en l’àmbit públic, social i econòmic.

El projecte Xarxa Oberta permetrà incrementar l’eficiència i la productivitat dels serveis públics gracies a les possibilitats que ofereix la gran capacitat de connexió, per exemple en l’àmbit de la salut amb la telediagnosi, en educació amb la informatització definitiva de les aules o en la justícia amb les declaracions per videoconferències per evitar desplaçaments.

Alhora, també representarà la creació d’una autopista de la informació que potenciarà l’equilibri territorial i una nova oferta de serveis tot respectant la lliure competència i la capacitat d’escollir del consumidor, potenciant el desenvolupament de les telecomunicacions i de l’economia del coneixement, fomentant la innovació i l’atracció d’inversió privada en zones on fins ara no era possible. Al mateix temps, gran part de la inversió prevista es dedicarà a obra pública i de telecomunicacions.

Així, els sotasignants creiem que ara és el moment d’impulsar i fer realitat la Xarxa Oberta, sense duplicar infraestructures existents, perquè és en moments de crisi econòmica quan les Administracions Públiques han de realitzar projectes que mobilitzin la inversió privada, que combinin el sector públic i privat, que usin sectors tradicionals per crear l’economia del coneixement, creant ocupació però alhora obrint horitzons a les empreses de noves eines de competitivitat i assentant les bases del que ha de ser un nou model productiu basat en el valor i el coneixement.

Tant en la vessant de ciutadans catalans com en la de representants professionals, empresarials, universitaris i de recerca, volem expressar el nostre recolzament al projecte Xarxa Oberta i exigir la seva realització per part dels gestors públics.

Barcelona, a 12 de juliol de 2010.

Envia la teva adhesió al FAX. 934344628 o bé a info@coettc.com del COETTC amb Nom de la institució / empresa, Nom i cognoms del representant i Signatura i segell