Si ets català i a més a més tens la fortuna de viure en un dels municipis on s'han organitzat les consultes populars aquest diumenge dia 13 de desembre, t'envejo! Jo visc a Barcelona, i fins el mes d'abril no podré exercir el meu dret a votar. Tot i que espero passar la jornada a Les Borges Blanques i a les Garrigues, on sí que es farà massivament... (estic orgullós dels meus orígens)!
Només dues idees:
1. PARTICIPA... fes teva la festa de la democràcia... tan se val el que votis... fes-ho!
2. VOTA SÍ... és la manera de fer-nos sentir... és el que el nostre poble necessita!
El que passi el dia 14 és indiferent... de totes totes, Catalunya i els catalans serem una mica més lliures. Si votem un cop per la llibertat, ja res podrà impedir que exigim poder-ho fer de nou, no municipalment, sinó nacionalment en un referèndum vinculant... pel qual, si Catalunya ho desitja, no crec que ningú ens hagi de donar permís.
Visca la llibertat... Visca Catalunya Lliure!
divendres 11 de desembre de 2009
divendres 4 de desembre de 2009
CESICAT ja camina...
Aquest passat dijous va tenir lloc a Reus la 1a trobada anual d’empreses de seguretat TIC de Catalunya. L’acte, que ha tingut lloc a REDESSA, on té la seu el CESICAT, ha estat tot un èxit.
S'ha presentat el pla d’actuació de CESICAT, que comprèn totes les línies de treball i estratègiques que durà a terme durant els propers anys, i les seves directius programàtiques de col·laboració amb l’àmbit privat i públic del nostre país. CESICAT té com a objectiu garantir la seguretat de la ciutadania, les empreses i les administracions públiques en l’àmbit de la informació, i crear una matriu de coneixement i d’intercanvi d’informació en el sector català de la seguretat informàtica.
Amb el CESICAT estem començant a donar resposta a les necessitats d’assessorament i de
garanties de seguretat dels sistemes informàtics de tots els àmbits d’activitat i econòmic del nostre país, tot contribuint d’aquesta manera a la nostra competitivitat a tot nivell, i en especial en un sector tan estratègic i amb capacitat de generació de valor afegit com és el de les noves tecnologies.
De tota manera, després d'aquesta trobada em quedo amb les següents conclusions:
S'ha presentat el pla d’actuació de CESICAT, que comprèn totes les línies de treball i estratègiques que durà a terme durant els propers anys, i les seves directius programàtiques de col·laboració amb l’àmbit privat i públic del nostre país. CESICAT té com a objectiu garantir la seguretat de la ciutadania, les empreses i les administracions públiques en l’àmbit de la informació, i crear una matriu de coneixement i d’intercanvi d’informació en el sector català de la seguretat informàtica.
Amb el CESICAT estem començant a donar resposta a les necessitats d’assessorament i de
garanties de seguretat dels sistemes informàtics de tots els àmbits d’activitat i econòmic del nostre país, tot contribuint d’aquesta manera a la nostra competitivitat a tot nivell, i en especial en un sector tan estratègic i amb capacitat de generació de valor afegit com és el de les noves tecnologies.
De tota manera, després d'aquesta trobada em quedo amb les següents conclusions:
- Va ser un encert la decisió d'ubicar la seu de CESICAT fora de Barcelona, i d'obrir un procés competitiu per decidir-ne l'ubicació final.
- L'Ajuntament de Reus ha demostrat ser un excel·lent anfitrió i el compromís demostrat durant els darrers mesos ha estat extraordinari.
- Calia al nostre país un Pla Nacional de Seguretat de la Informació i una iniciativa com CESICAT, vist el gran interès demostrat pel sector TIC català. La sala estava plena amb més de 160 empreses i professionals, i a mida que n'anem coneixent ens adonem que tenim un bon coixí de coneixement, talent i valor en aquest àmbit, que esperem que creixi, es consolidi i s'internacionalitzi.
- Contem amb excel·lents professionals a CESICAT, amb en Josuè Sallent al capdavant. L'Oriol Torruella, en Joan Manel Gómez, en Jordi Batlle, en Carles Fragoso i la Mònica Castellà. Cal no oblidar els autors intel·lectuals de la iniciativa, en Tomàs Roy i el Nacho Alamillo. Tots ells han fet i seguiran fent una extraordinària tasca.
- Ha estat un encert aglutinar el sector públic i el sector privat, cambres de comerç, entitats bancàries, el món local, diferents departaments de la Generalitat. Hem creat un entorn de col·laboració en un món, sovint, una mica massa competitiu.
- Incorporar la seguretat als plans PIMESTIC i TIC.CAT generarà sinèrgies potentíssimes.
Ens queda a tots encara molt per fer. Encara no tenim ni la Fundació Cesicat formalment constituida (ho estarà abans de Nadal)... però ja hem fet el més difícil, guanyarnos la confiança del sector i del país. Queda ara el repte de no decrebre'ls.
Des del govern seguirem treballant per una manera diferent de fer. Fora de grans declaracions, la millor carta de presentació ha de ser la feina ben feta.
Gràcies a tots els qui ens vau acompanyar dijous a Reus!
dijous 12 de novembre de 2009
Davant la crisi... formació!
Des de la Secretaria de Telecomunicacions i Societat de la Informació hem posat en marxa el Pla De Formació i Certificació, un programa de formació adreçat a l’obtenció de certificacions professionals en l’àmbit de les TIC. L’objectiu d’aquest programa és millorar la qualificació i competències dels professionals TIC així com fer créixer el número de professionals catalans que disposen d’alguna de les certificacions en gestió de les TIC més reconegudes internacionalment, aconseguint així augmentar la qualitat i competitivitat dels professionals i de les empreses
TIC catalanes.
En la primera convocatòria, que compta amb la participació de 50 professionals de 18 pimes catalanes del sector TIC, es desenvoluparan cinc cursos centrats en la formació i certificació de gestió de projectes TIC (Project Management Professional, PMP), gestió de serveis TIC (Information Technology Infrastructure Library: ITIL Foundations i ITIL Service Manager) i gestió de seguretat TIC (Certified Information Security Manager, CISM).
Gràcies a aquesta iniciativa, les empreses participants han pogut accedir a descomptes superiors al 50% respecte dels preus de mercat. Addicionalment, 15 empreses han optat per subvencions de la Fundación Tripartita para la Formación en el Empleo, la qual cosa els ha permès arribar a estalvis d’entre el 70% i 80%. Aquest és un aspecte a destacar, ja que un dels punts febles
detectats en el sector és el baix nivell d’aprofitament de les subvencions a la formació.
El pla de formació i certificació forma part del conjunt d’actuacions del pla TIC.cat, una iniciativa conjunta del Departament de Governació i Administracions Públiques i del Departament d’Innovació, Universitats i Empresa per millorar la competitivitat de les empreses catalanes del sector de les tecnologies de la informació i la comunicació.
La competitivitat de les nostres empreses passa per les noves tecnologies i per tant és primordial disposar d'un sector TIC al nostre país altament qualificat i capaç d'oferir els millors serveis, amb la millor qualitat i a un preu raonable. És en aquest sentit que aquesta iniciativa té una especial importància.
Espero que amb actuacions com aquestes ajudem també les pimes tic catalanes a estar més ben posicionades davant la propera homologació de serveis tic de la Generalitat de Catalunya.
TIC catalanes.
En la primera convocatòria, que compta amb la participació de 50 professionals de 18 pimes catalanes del sector TIC, es desenvoluparan cinc cursos centrats en la formació i certificació de gestió de projectes TIC (Project Management Professional, PMP), gestió de serveis TIC (Information Technology Infrastructure Library: ITIL Foundations i ITIL Service Manager) i gestió de seguretat TIC (Certified Information Security Manager, CISM).
Gràcies a aquesta iniciativa, les empreses participants han pogut accedir a descomptes superiors al 50% respecte dels preus de mercat. Addicionalment, 15 empreses han optat per subvencions de la Fundación Tripartita para la Formación en el Empleo, la qual cosa els ha permès arribar a estalvis d’entre el 70% i 80%. Aquest és un aspecte a destacar, ja que un dels punts febles
detectats en el sector és el baix nivell d’aprofitament de les subvencions a la formació.
El pla de formació i certificació forma part del conjunt d’actuacions del pla TIC.cat, una iniciativa conjunta del Departament de Governació i Administracions Públiques i del Departament d’Innovació, Universitats i Empresa per millorar la competitivitat de les empreses catalanes del sector de les tecnologies de la informació i la comunicació.
La competitivitat de les nostres empreses passa per les noves tecnologies i per tant és primordial disposar d'un sector TIC al nostre país altament qualificat i capaç d'oferir els millors serveis, amb la millor qualitat i a un preu raonable. És en aquest sentit que aquesta iniciativa té una especial importància.
Espero que amb actuacions com aquestes ajudem també les pimes tic catalanes a estar més ben posicionades davant la propera homologació de serveis tic de la Generalitat de Catalunya.
divendres 6 de novembre de 2009
Windows 7 neix en català
Des de la matinada del dia 28 d’octubre, i només 4 dies després del seu llançament mundial, es pot trobar el programari de la interfície del Windows 7 en català a la web www.microsoft.cat.
Aquest és un motiu de celebració per la celeritat amb la qual un producte de referència en l’àmbit informàtic com és el Windows 7 està a disposició dels usuaris catalans en la seva llengua.
En algunes versions anteriors del programari de Microsoft també hi havia la versió en català disponible, però mai aquesta ho havia estat gairebé coincidint amb el llançament mundial del producte.
Poc a poc les polítiques en aquest sentit fetes des del Govern, conjuntament la secretaria de telecomunicacions i societat de la informació i la de política lingüística, comencen a donar els seus fruits.
Lluny de models antics d’incorporació del català al programari que passaven per “pagar” o subvencionar les traduccions, hem passat a models on els catalans no destinem ni un sol euro a la traducció dels softwares a la nostra llengua.
És doncs clar que grans empreses, entre elles Microsoft, han sabut veure que la comercialització de productes i serveis en català demostra que la nostra és una llengua de negoci i que usar-les és una manera de respectar la identitat dels consumidors, sent aquest un avantatge competitiu en un món globalitzat, confirmant-se, a més, el potencial del mercat en català, tal i com hem estat argumentant des del Govern de Catalunya.
L’altra gran novetat de Windows 7, per als usuaris de Tablets PC, és que el reconeixement d’escriptura manual en català és ja una nova funció incorporada en els equips. La prova pilot que es va posar en marxa fa un parell d’anys, arran d’un acord de col·laboració entre el Govern i Microsoft, és avui dia un producte comercial, que posiciona la llengua catalana entre les 20 llengües més importants del món que disposen de tecnologies d’aquesta mena, molt utilitzades en sanitat i educació.
De tota manera cal fer de nou una crida als fabricants d’ordinadors, tant els que optin per programari de Microsoft com pels que apostin per distribucions de sistemes operatius lliures promoguts des de col·lectius com Softcatalà, per tal que incorporin la versió en català en la pre-instal·lació dels productes de venda al públic a l’Estat Espanyol, de manera que l’usuari pugui triar la llengua catalana quan arrenqui el seu equip sense necessitat de baixar-ne la versió catalana de la web, posteriorment.
Per ara ja han confirmat que inclouran la interfície del Windows 7 en català als seus ordinadors Sony, Diode i TICNOVA en alguns dels seus models de cara a la campanya de Nadal i Reis, de manera que no calgui descarregar-la des de la web de Microsoft.
Espero que els ciutadans de Catalunya, com fa la Generalitat en les seves polítiques de compra de productes TIC valori positivament en la seva decisió de compra el respecte per la llengua catalana.
Cada vegada són mes els serveis TIC que inclouen el català a les seves interfícies, des de televisors, receptors TDT, passant per GPS, sistemes operatius i programes d’ordinador i telèfons mòbils.
La secretaria de Telecomunicacions i Societat de la Informació va posar en marxa fa més d’un any la campanya ‘Catalan, a business opportunity’ en la qual s’explicava a les multinacionals del sector de les tecnologies de la informació i la comunicació, TIC, les oportunitats que ofereix la llengua catalana.
Poc a poc anem avançant vers la plena normalitat lingüística, tot i que encara ens queda un bon camí per córrer. Tot i que des d’aquesta setmana, una mica menys.
Aquest és un motiu de celebració per la celeritat amb la qual un producte de referència en l’àmbit informàtic com és el Windows 7 està a disposició dels usuaris catalans en la seva llengua.
En algunes versions anteriors del programari de Microsoft també hi havia la versió en català disponible, però mai aquesta ho havia estat gairebé coincidint amb el llançament mundial del producte.
Poc a poc les polítiques en aquest sentit fetes des del Govern, conjuntament la secretaria de telecomunicacions i societat de la informació i la de política lingüística, comencen a donar els seus fruits.
Lluny de models antics d’incorporació del català al programari que passaven per “pagar” o subvencionar les traduccions, hem passat a models on els catalans no destinem ni un sol euro a la traducció dels softwares a la nostra llengua.
És doncs clar que grans empreses, entre elles Microsoft, han sabut veure que la comercialització de productes i serveis en català demostra que la nostra és una llengua de negoci i que usar-les és una manera de respectar la identitat dels consumidors, sent aquest un avantatge competitiu en un món globalitzat, confirmant-se, a més, el potencial del mercat en català, tal i com hem estat argumentant des del Govern de Catalunya.
L’altra gran novetat de Windows 7, per als usuaris de Tablets PC, és que el reconeixement d’escriptura manual en català és ja una nova funció incorporada en els equips. La prova pilot que es va posar en marxa fa un parell d’anys, arran d’un acord de col·laboració entre el Govern i Microsoft, és avui dia un producte comercial, que posiciona la llengua catalana entre les 20 llengües més importants del món que disposen de tecnologies d’aquesta mena, molt utilitzades en sanitat i educació.
De tota manera cal fer de nou una crida als fabricants d’ordinadors, tant els que optin per programari de Microsoft com pels que apostin per distribucions de sistemes operatius lliures promoguts des de col·lectius com Softcatalà, per tal que incorporin la versió en català en la pre-instal·lació dels productes de venda al públic a l’Estat Espanyol, de manera que l’usuari pugui triar la llengua catalana quan arrenqui el seu equip sense necessitat de baixar-ne la versió catalana de la web, posteriorment.
Per ara ja han confirmat que inclouran la interfície del Windows 7 en català als seus ordinadors Sony, Diode i TICNOVA en alguns dels seus models de cara a la campanya de Nadal i Reis, de manera que no calgui descarregar-la des de la web de Microsoft.
Espero que els ciutadans de Catalunya, com fa la Generalitat en les seves polítiques de compra de productes TIC valori positivament en la seva decisió de compra el respecte per la llengua catalana.
Cada vegada són mes els serveis TIC que inclouen el català a les seves interfícies, des de televisors, receptors TDT, passant per GPS, sistemes operatius i programes d’ordinador i telèfons mòbils.
La secretaria de Telecomunicacions i Societat de la Informació va posar en marxa fa més d’un any la campanya ‘Catalan, a business opportunity’ en la qual s’explicava a les multinacionals del sector de les tecnologies de la informació i la comunicació, TIC, les oportunitats que ofereix la llengua catalana.
Poc a poc anem avançant vers la plena normalitat lingüística, tot i que encara ens queda un bon camí per córrer. Tot i que des d’aquesta setmana, una mica menys.
dimecres 4 de novembre de 2009
El Pacte Nacional per les Infraestructures... i les de telecomunicacions, TAMBÉ!
A Catalunya, hem aconseguit, des de ja fa un temps, que tots els estaments de la societat coincideixin que la incorporació a la societat de la informació és un dels reptes més importants de les societats avançades, que el nostre país no en pot quedar al marge, i que les infraestructures de telecomunicacions són la base per a la construcció d’una veritable economia basada en el coneixement.
Però aquesta revelació no ha sorgit de manera espontània. De ben segur hi han incidit diversos factors. Avui podem dir amb satisfacció que la intervenció de la Secretaria de Telecomunicacions i Societat de la Informació, de la mà del sector i dels col·legis professionals, ha estat cabdal a l’hora d’aconseguir aquest ampli consens sobre la necessitat que les infraestructures de telecomunicacions tinguin un paper protagonista al nostre país.
Val a dir que l’Estatut d’Autonomia que finalment es va aprovar no recull, ni de bon tros, les competències en matèria de telecomunicacions que el país requeria. En aquest marc, les actuacions del Govern són més complicades. Ara bé, això no ens ha servit ni ens servirà mai com a excusa per no fer tot allò que estigui a les nostres mans. En aquest sentit, des de l’STSI, treballem tant per tractar d’esprémer al màxim i de la manera més imaginativa possible les competències de les què disposa la Generalitat, com ara l’obra pública o l’urbanisme, com també en la línia de cercar acords amb els operadors de telecomunicacions, tot això amb la finalitat d’avançar cap a la plena accessibilitat als serveis de comunicacions electròniques arreu del territori, una feina contínua que ens permet anar perfilant la idea d’una nova economia de major valor afegit i basada en el coneixement.
Amb aquesta voluntat, des de l’STSI, hem vetllat perquè les telecomunicacions tinguin el tracte necessari en tots els grans pactes, projectes i acords nacionals de caràcter transversal, i el Pacte nacional per les infraestructures no n’ha estat una excepció.
Seguint aquesta línia, la contribució de les telecomunicacions al Pacte no es queda en declaracions indefinides. Al contrari, el Pacte nacional per les infraestructures estableix un seguit d’actuacions específiques en matèria de telecomunicacions, amb un abast clarament definit i amb un pressupost compromès. I, a més, és coherent amb allò que ja s’establia a l’Acord estratègic per a la internacionalització, la qualitat de l’ocupació i la competitivitat de l’economia catalana, i amb els projectes i línies d’actuació del Pla Catalunya 2013, que són les propostes del Govern per a la ja coneguda disposició addicional tercera de l’Estatut.
Així, a instàncies de l’STSI, el Pacte recull des de projectes com ara el pla Catalunya Connecta i les seves implicacions en l’accés universal a la telefonia mòbil, la banda ampla i el desplegament de la TDT, fins arribar a comprometre també inversions superiors als 825 milions d’euros fins el 2013 en projectes d’infraestructures de telecomunicacions tan rellevants com el desplegament de les xarxes de nova generació, tant fixes com mòbils, les anelles sectorials o la construcció de canalitzacions aprofitant les obres públiques.
D’altra banda, el Pacte incorpora també actuacions que, tot i ser del tot necessàries per a l’extensió dels serveis de telecomunicacions, han de ser executades en altres àmbits de les infraestructures, com ara les relatives a les infraestructures comunes de telecomunicacions, conegudes com a ICT’s. Si bé la normativa d’ICT’s, avui en dia, ja estableix que tots els edificis plurifamiliars de nova construcció han d’incorporar els espais necessaris per al desplegament de xarxes de telecomunicacions, el Pacte recull també com d’altres tipologies de construccions s’han de sumar al compliment d’aquesta normativa i hauran d’incorporar també aquesta reserva d’espais.
Ja l’any 2008, i de manera anticipada a la publicació d’aquest Pacte, el Govern va adoptar, a instàncies de l’STSI, l’Acord de mesures per fomentar l’extensió d’infraestructures de telecomunicacions, conegut com MEITel. A través d’aquest Acord, tota obra pública promoguda per la Generalitat de Catalunya incorporarà la construcció de canalitzacions per estendre xarxes de telecomunicacions i, si s’escau, la reserva d’espais per a la ubicació d’equipament.
A més de tot això, el Pacte afegeix, també, a l’equació de les telecomunicacions, sinèrgies amb infraestructures tan importants com els ports, els aeroports, els polígons industrials i qualsevol procés d’execució de la planificació urbanística.
En resum, podem dir que el Pacte nacional per les infraestructures representa la plasmació d’una de les principals reivindicacions de l’STSI, la consideració de les infraestructures de telecomunicacions al mateix nivell que la resta d’infraestructures estratègiques del país. Però, sobretot, podem afirmar que, si aconseguim dur a terme l’execució de tot allò que el Pacte preveu, el canvi que es produirà a Catalunya a tots els nivells serà tan important, tan revolucionari, que aquest Pacte constituirà una fita que marcarà un abans i un després en la modernització del país.
Però aquesta revelació no ha sorgit de manera espontània. De ben segur hi han incidit diversos factors. Avui podem dir amb satisfacció que la intervenció de la Secretaria de Telecomunicacions i Societat de la Informació, de la mà del sector i dels col·legis professionals, ha estat cabdal a l’hora d’aconseguir aquest ampli consens sobre la necessitat que les infraestructures de telecomunicacions tinguin un paper protagonista al nostre país.
Val a dir que l’Estatut d’Autonomia que finalment es va aprovar no recull, ni de bon tros, les competències en matèria de telecomunicacions que el país requeria. En aquest marc, les actuacions del Govern són més complicades. Ara bé, això no ens ha servit ni ens servirà mai com a excusa per no fer tot allò que estigui a les nostres mans. En aquest sentit, des de l’STSI, treballem tant per tractar d’esprémer al màxim i de la manera més imaginativa possible les competències de les què disposa la Generalitat, com ara l’obra pública o l’urbanisme, com també en la línia de cercar acords amb els operadors de telecomunicacions, tot això amb la finalitat d’avançar cap a la plena accessibilitat als serveis de comunicacions electròniques arreu del territori, una feina contínua que ens permet anar perfilant la idea d’una nova economia de major valor afegit i basada en el coneixement.
Amb aquesta voluntat, des de l’STSI, hem vetllat perquè les telecomunicacions tinguin el tracte necessari en tots els grans pactes, projectes i acords nacionals de caràcter transversal, i el Pacte nacional per les infraestructures no n’ha estat una excepció.
Seguint aquesta línia, la contribució de les telecomunicacions al Pacte no es queda en declaracions indefinides. Al contrari, el Pacte nacional per les infraestructures estableix un seguit d’actuacions específiques en matèria de telecomunicacions, amb un abast clarament definit i amb un pressupost compromès. I, a més, és coherent amb allò que ja s’establia a l’Acord estratègic per a la internacionalització, la qualitat de l’ocupació i la competitivitat de l’economia catalana, i amb els projectes i línies d’actuació del Pla Catalunya 2013, que són les propostes del Govern per a la ja coneguda disposició addicional tercera de l’Estatut.
Així, a instàncies de l’STSI, el Pacte recull des de projectes com ara el pla Catalunya Connecta i les seves implicacions en l’accés universal a la telefonia mòbil, la banda ampla i el desplegament de la TDT, fins arribar a comprometre també inversions superiors als 825 milions d’euros fins el 2013 en projectes d’infraestructures de telecomunicacions tan rellevants com el desplegament de les xarxes de nova generació, tant fixes com mòbils, les anelles sectorials o la construcció de canalitzacions aprofitant les obres públiques.
D’altra banda, el Pacte incorpora també actuacions que, tot i ser del tot necessàries per a l’extensió dels serveis de telecomunicacions, han de ser executades en altres àmbits de les infraestructures, com ara les relatives a les infraestructures comunes de telecomunicacions, conegudes com a ICT’s. Si bé la normativa d’ICT’s, avui en dia, ja estableix que tots els edificis plurifamiliars de nova construcció han d’incorporar els espais necessaris per al desplegament de xarxes de telecomunicacions, el Pacte recull també com d’altres tipologies de construccions s’han de sumar al compliment d’aquesta normativa i hauran d’incorporar també aquesta reserva d’espais.
Ja l’any 2008, i de manera anticipada a la publicació d’aquest Pacte, el Govern va adoptar, a instàncies de l’STSI, l’Acord de mesures per fomentar l’extensió d’infraestructures de telecomunicacions, conegut com MEITel. A través d’aquest Acord, tota obra pública promoguda per la Generalitat de Catalunya incorporarà la construcció de canalitzacions per estendre xarxes de telecomunicacions i, si s’escau, la reserva d’espais per a la ubicació d’equipament.
A més de tot això, el Pacte afegeix, també, a l’equació de les telecomunicacions, sinèrgies amb infraestructures tan importants com els ports, els aeroports, els polígons industrials i qualsevol procés d’execució de la planificació urbanística.
En resum, podem dir que el Pacte nacional per les infraestructures representa la plasmació d’una de les principals reivindicacions de l’STSI, la consideració de les infraestructures de telecomunicacions al mateix nivell que la resta d’infraestructures estratègiques del país. Però, sobretot, podem afirmar que, si aconseguim dur a terme l’execució de tot allò que el Pacte preveu, el canvi que es produirà a Catalunya a tots els nivells serà tan important, tan revolucionari, que aquest Pacte constituirà una fita que marcarà un abans i un després en la modernització del país.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
