El viatge, el port

Finalment, el projecte Xarxa Oberta ha arribat . Ha estat un camí llarg i feixuc, ple de dificultats , amb moments bons i no tan bons que, a tots els que hi hem estat implicats, ens ha ensenyat moltes coses. Tal vegada, l’important, com deia el poeta Kavafis, és el viatge, i no tant arribar al punt de destí. Però no és el cas. La nostra Ítaca es diu Xarxa Oberta i hi hem arribat perquè, lluny de la Ítaca homèrica, intangible, sempre llunyana i envoltada en les boires de la memòria, el projecte Xarxa Oberta és necessari pel país i la seva gent, és un projecte, per fi, real i ha deixat de ser el punt de destí per ser el punt de partida.

Perquè a partir d’ara tot és possible, i davant nostre s’obren oceans de possibilitats. I s’obre l’oportunitat de tenir bona part del país travat per una xarxa de comunicacions electròniques sòlida, independent , aliena als designis de les grans corporacions i als capricis del mercat.

Amb aquest projecte , aquest país guanya un espai més de llibertat- poc a poc- i també un xic més de confiança en sí mateix. Ara tocarà desenvolupar el projecte, començant per les terres de l’Ebre i la xarxa consolidada a la resta del territori.

Es clar que s’han retallat les pretensions del projecte. Els temps que vivim demanen, a més d’entusiasme, el seny necessari per a ajustar-se als pressupostos, inevitablement restrictius. Els arbres, aquest cop, ens han deixat veure el bosc, i és feina dels que dirigim els assumptes públics actuar amb moderació i racionalitat, més enllà dels nostres propis desitjos.

Hi ha qui vol veure en aquesta rebaixa un fracàs. Nosaltres no ho veiem així. Aquells que afirmen, no sempre amb bona intenció, que el projecte ha fracassat, ignoren que hi ha coses que no es poden aturar, igual que hi ha coses que no poden durar sempre. Ignoren que arriba un dia en el que són més importants els sentiments que les xifres. Aquells que diuen que hem fracassat ignoren que , amb la implantació de la primera fase de la Xarxa Oberta estem creant una demanda davant d’una necessitat urgent de bona part del nostre territori, precisament, d’aquell que més ho necessita des de la seva posició de desavantatge , cansat d’haver de replicar models metropolitans que no s’adapten a la seva realitat, cansat de pagar més per menys, cansat de demanar i que no se l’escolti perquè no arriba a la categoria de mercat necessària.

I ignoren també que , més enllà del benefici empresarial, hi ha serveis bàsics pels ciutadans, prestacions que només l’Administració pot facilitar, a despit, si s’escau, dels costos. L’esforç impositiu de la gent no és una quota que es paga per viure, sinó una contribució de tots a projectes per a assegurar el benestar del futur, projectes que afecten a la qualitat de vida de les persones i aquestes no son nombres de compte o factures, són essers humans amb projectes vitals que cal recolzar des de l’Administració, en la mesura del possible.

Amb el projecte Xarxa Oberta som més lliures perquè som més amos del nostre futur. Som més lliures perquè disposem d’una eina que no condicionarà les nostres decisions estratègiques com a nació, ans el contrari, les pot facilitar i tornar-les més ambicioses i madures.

Amb Xarxa Oberta en marxa ens podem emmirallar amb països realment avançats, no en Estats que ens obliguen a sirgar, a tirar del carro, que ens tornen unes poques engrunes a canvi del nostre esforç i als que s’ha de demanar permís per a avançar. Podem ser, en el decurs dels propers anys, una societat més oberta, informada i moderna. I podem ser un país molt competitiu , àgil, preparat, on hi capiguem tots i les oportunitats siguin per tots però, igualment, un país a on l’Administració vetlli per garantir la igualtat d’aquestes oportunitats entre territoris, empreses i persones .

Probablement, la virtut del projecte Xarxa Oberta rau en el seu caràcter col•lectiu. És veritat que , des de la Secretaria de Telecomunicacions hem liderat el projecte, però no és menys cert que ho hem fet després d’escoltar molta gent que ens ha transmès els seus neguits, que ens ha dit com ho veia i ens ha suggerit el com i el quan desinteressadament, moguts pel mateix sentit de país que inspira el projecte.

I tampoc hagués estat possible arribar fins aquí sense el suport dels professionals del sector i les seves associacions, sense els nostres empresaris, sense el recolzament del món universitari i de la recerca, sense els representants polítics del món local, del Parlament de Catalunya, del Consell Executiu del Govern de la Generalitat.

Tot ells han contribuït a dibuixar, definir i construir el projecte que ara comença. Els hem d’agrair que, cadascun en la seva mesura, entre tots, haguem dibuixat, definit i construït un país millor i més lliure, el port a on tots volem arribar.

Gràcies , fins i tot, a aquells que , fins el darrer moment, han volgut aturar el naixement del projecte, perquè avui es presenten com els valedors que l’han fet possible. Sense rancúnies. Ja ens està bé perquè, justament, el projecte Xarxa Oberta és de tots!