Si ets català i a més a més tens la fortuna de viure en un dels municipis on s'han organitzat les consultes populars aquest diumenge dia 13 de desembre, t'envejo! Jo visc a Barcelona, i fins el mes d'abril no podré exercir el meu dret a votar. Tot i que espero passar la jornada a Les Borges Blanques i a les Garrigues, on sí que es farà massivament... (estic orgullós dels meus orígens)!
Només dues idees:
1. PARTICIPA... fes teva la festa de la democràcia... tan se val el que votis... fes-ho!
2. VOTA SÍ... és la manera de fer-nos sentir... és el que el nostre poble necessita!
El que passi el dia 14 és indiferent... de totes totes, Catalunya i els catalans serem una mica més lliures. Si votem un cop per la llibertat, ja res podrà impedir que exigim poder-ho fer de nou, no municipalment, sinó nacionalment en un referèndum vinculant... pel qual, si Catalunya ho desitja, no crec que ningú ens hagi de donar permís.
Visca la llibertat... Visca Catalunya Lliure!
divendres, 11 de desembre del 2009
divendres, 4 de desembre del 2009
CESICAT ja camina...
Aquest passat dijous va tenir lloc a Reus la 1a trobada anual d’empreses de seguretat TIC de Catalunya. L’acte, que ha tingut lloc a REDESSA, on té la seu el CESICAT, ha estat tot un èxit.
S'ha presentat el pla d’actuació de CESICAT, que comprèn totes les línies de treball i estratègiques que durà a terme durant els propers anys, i les seves directius programàtiques de col·laboració amb l’àmbit privat i públic del nostre país. CESICAT té com a objectiu garantir la seguretat de la ciutadania, les empreses i les administracions públiques en l’àmbit de la informació, i crear una matriu de coneixement i d’intercanvi d’informació en el sector català de la seguretat informàtica.
Amb el CESICAT estem començant a donar resposta a les necessitats d’assessorament i de
garanties de seguretat dels sistemes informàtics de tots els àmbits d’activitat i econòmic del nostre país, tot contribuint d’aquesta manera a la nostra competitivitat a tot nivell, i en especial en un sector tan estratègic i amb capacitat de generació de valor afegit com és el de les noves tecnologies.
De tota manera, després d'aquesta trobada em quedo amb les següents conclusions:
S'ha presentat el pla d’actuació de CESICAT, que comprèn totes les línies de treball i estratègiques que durà a terme durant els propers anys, i les seves directius programàtiques de col·laboració amb l’àmbit privat i públic del nostre país. CESICAT té com a objectiu garantir la seguretat de la ciutadania, les empreses i les administracions públiques en l’àmbit de la informació, i crear una matriu de coneixement i d’intercanvi d’informació en el sector català de la seguretat informàtica.
Amb el CESICAT estem començant a donar resposta a les necessitats d’assessorament i de
garanties de seguretat dels sistemes informàtics de tots els àmbits d’activitat i econòmic del nostre país, tot contribuint d’aquesta manera a la nostra competitivitat a tot nivell, i en especial en un sector tan estratègic i amb capacitat de generació de valor afegit com és el de les noves tecnologies.
De tota manera, després d'aquesta trobada em quedo amb les següents conclusions:
- Va ser un encert la decisió d'ubicar la seu de CESICAT fora de Barcelona, i d'obrir un procés competitiu per decidir-ne l'ubicació final.
- L'Ajuntament de Reus ha demostrat ser un excel·lent anfitrió i el compromís demostrat durant els darrers mesos ha estat extraordinari.
- Calia al nostre país un Pla Nacional de Seguretat de la Informació i una iniciativa com CESICAT, vist el gran interès demostrat pel sector TIC català. La sala estava plena amb més de 160 empreses i professionals, i a mida que n'anem coneixent ens adonem que tenim un bon coixí de coneixement, talent i valor en aquest àmbit, que esperem que creixi, es consolidi i s'internacionalitzi.
- Contem amb excel·lents professionals a CESICAT, amb en Josuè Sallent al capdavant. L'Oriol Torruella, en Joan Manel Gómez, en Jordi Batlle, en Carles Fragoso i la Mònica Castellà. Cal no oblidar els autors intel·lectuals de la iniciativa, en Tomàs Roy i el Nacho Alamillo. Tots ells han fet i seguiran fent una extraordinària tasca.
- Ha estat un encert aglutinar el sector públic i el sector privat, cambres de comerç, entitats bancàries, el món local, diferents departaments de la Generalitat. Hem creat un entorn de col·laboració en un món, sovint, una mica massa competitiu.
- Incorporar la seguretat als plans PIMESTIC i TIC.CAT generarà sinèrgies potentíssimes.
Ens queda a tots encara molt per fer. Encara no tenim ni la Fundació Cesicat formalment constituida (ho estarà abans de Nadal)... però ja hem fet el més difícil, guanyarnos la confiança del sector i del país. Queda ara el repte de no decrebre'ls.
Des del govern seguirem treballant per una manera diferent de fer. Fora de grans declaracions, la millor carta de presentació ha de ser la feina ben feta.
Gràcies a tots els qui ens vau acompanyar dijous a Reus!
dijous, 12 de novembre del 2009
Davant la crisi... formació!
Des de la Secretaria de Telecomunicacions i Societat de la Informació hem posat en marxa el Pla De Formació i Certificació, un programa de formació adreçat a l’obtenció de certificacions professionals en l’àmbit de les TIC. L’objectiu d’aquest programa és millorar la qualificació i competències dels professionals TIC així com fer créixer el número de professionals catalans que disposen d’alguna de les certificacions en gestió de les TIC més reconegudes internacionalment, aconseguint així augmentar la qualitat i competitivitat dels professionals i de les empreses
TIC catalanes.
En la primera convocatòria, que compta amb la participació de 50 professionals de 18 pimes catalanes del sector TIC, es desenvoluparan cinc cursos centrats en la formació i certificació de gestió de projectes TIC (Project Management Professional, PMP), gestió de serveis TIC (Information Technology Infrastructure Library: ITIL Foundations i ITIL Service Manager) i gestió de seguretat TIC (Certified Information Security Manager, CISM).
Gràcies a aquesta iniciativa, les empreses participants han pogut accedir a descomptes superiors al 50% respecte dels preus de mercat. Addicionalment, 15 empreses han optat per subvencions de la Fundación Tripartita para la Formación en el Empleo, la qual cosa els ha permès arribar a estalvis d’entre el 70% i 80%. Aquest és un aspecte a destacar, ja que un dels punts febles
detectats en el sector és el baix nivell d’aprofitament de les subvencions a la formació.
El pla de formació i certificació forma part del conjunt d’actuacions del pla TIC.cat, una iniciativa conjunta del Departament de Governació i Administracions Públiques i del Departament d’Innovació, Universitats i Empresa per millorar la competitivitat de les empreses catalanes del sector de les tecnologies de la informació i la comunicació.
La competitivitat de les nostres empreses passa per les noves tecnologies i per tant és primordial disposar d'un sector TIC al nostre país altament qualificat i capaç d'oferir els millors serveis, amb la millor qualitat i a un preu raonable. És en aquest sentit que aquesta iniciativa té una especial importància.
Espero que amb actuacions com aquestes ajudem també les pimes tic catalanes a estar més ben posicionades davant la propera homologació de serveis tic de la Generalitat de Catalunya.
TIC catalanes.
En la primera convocatòria, que compta amb la participació de 50 professionals de 18 pimes catalanes del sector TIC, es desenvoluparan cinc cursos centrats en la formació i certificació de gestió de projectes TIC (Project Management Professional, PMP), gestió de serveis TIC (Information Technology Infrastructure Library: ITIL Foundations i ITIL Service Manager) i gestió de seguretat TIC (Certified Information Security Manager, CISM).
Gràcies a aquesta iniciativa, les empreses participants han pogut accedir a descomptes superiors al 50% respecte dels preus de mercat. Addicionalment, 15 empreses han optat per subvencions de la Fundación Tripartita para la Formación en el Empleo, la qual cosa els ha permès arribar a estalvis d’entre el 70% i 80%. Aquest és un aspecte a destacar, ja que un dels punts febles
detectats en el sector és el baix nivell d’aprofitament de les subvencions a la formació.
El pla de formació i certificació forma part del conjunt d’actuacions del pla TIC.cat, una iniciativa conjunta del Departament de Governació i Administracions Públiques i del Departament d’Innovació, Universitats i Empresa per millorar la competitivitat de les empreses catalanes del sector de les tecnologies de la informació i la comunicació.
La competitivitat de les nostres empreses passa per les noves tecnologies i per tant és primordial disposar d'un sector TIC al nostre país altament qualificat i capaç d'oferir els millors serveis, amb la millor qualitat i a un preu raonable. És en aquest sentit que aquesta iniciativa té una especial importància.
Espero que amb actuacions com aquestes ajudem també les pimes tic catalanes a estar més ben posicionades davant la propera homologació de serveis tic de la Generalitat de Catalunya.
divendres, 6 de novembre del 2009
Windows 7 neix en català
Des de la matinada del dia 28 d’octubre, i només 4 dies després del seu llançament mundial, es pot trobar el programari de la interfície del Windows 7 en català a la web www.microsoft.cat.
Aquest és un motiu de celebració per la celeritat amb la qual un producte de referència en l’àmbit informàtic com és el Windows 7 està a disposició dels usuaris catalans en la seva llengua.
En algunes versions anteriors del programari de Microsoft també hi havia la versió en català disponible, però mai aquesta ho havia estat gairebé coincidint amb el llançament mundial del producte.
Poc a poc les polítiques en aquest sentit fetes des del Govern, conjuntament la secretaria de telecomunicacions i societat de la informació i la de política lingüística, comencen a donar els seus fruits.
Lluny de models antics d’incorporació del català al programari que passaven per “pagar” o subvencionar les traduccions, hem passat a models on els catalans no destinem ni un sol euro a la traducció dels softwares a la nostra llengua.
És doncs clar que grans empreses, entre elles Microsoft, han sabut veure que la comercialització de productes i serveis en català demostra que la nostra és una llengua de negoci i que usar-les és una manera de respectar la identitat dels consumidors, sent aquest un avantatge competitiu en un món globalitzat, confirmant-se, a més, el potencial del mercat en català, tal i com hem estat argumentant des del Govern de Catalunya.
L’altra gran novetat de Windows 7, per als usuaris de Tablets PC, és que el reconeixement d’escriptura manual en català és ja una nova funció incorporada en els equips. La prova pilot que es va posar en marxa fa un parell d’anys, arran d’un acord de col·laboració entre el Govern i Microsoft, és avui dia un producte comercial, que posiciona la llengua catalana entre les 20 llengües més importants del món que disposen de tecnologies d’aquesta mena, molt utilitzades en sanitat i educació.
De tota manera cal fer de nou una crida als fabricants d’ordinadors, tant els que optin per programari de Microsoft com pels que apostin per distribucions de sistemes operatius lliures promoguts des de col·lectius com Softcatalà, per tal que incorporin la versió en català en la pre-instal·lació dels productes de venda al públic a l’Estat Espanyol, de manera que l’usuari pugui triar la llengua catalana quan arrenqui el seu equip sense necessitat de baixar-ne la versió catalana de la web, posteriorment.
Per ara ja han confirmat que inclouran la interfície del Windows 7 en català als seus ordinadors Sony, Diode i TICNOVA en alguns dels seus models de cara a la campanya de Nadal i Reis, de manera que no calgui descarregar-la des de la web de Microsoft.
Espero que els ciutadans de Catalunya, com fa la Generalitat en les seves polítiques de compra de productes TIC valori positivament en la seva decisió de compra el respecte per la llengua catalana.
Cada vegada són mes els serveis TIC que inclouen el català a les seves interfícies, des de televisors, receptors TDT, passant per GPS, sistemes operatius i programes d’ordinador i telèfons mòbils.
La secretaria de Telecomunicacions i Societat de la Informació va posar en marxa fa més d’un any la campanya ‘Catalan, a business opportunity’ en la qual s’explicava a les multinacionals del sector de les tecnologies de la informació i la comunicació, TIC, les oportunitats que ofereix la llengua catalana.
Poc a poc anem avançant vers la plena normalitat lingüística, tot i que encara ens queda un bon camí per córrer. Tot i que des d’aquesta setmana, una mica menys.
Aquest és un motiu de celebració per la celeritat amb la qual un producte de referència en l’àmbit informàtic com és el Windows 7 està a disposició dels usuaris catalans en la seva llengua.
En algunes versions anteriors del programari de Microsoft també hi havia la versió en català disponible, però mai aquesta ho havia estat gairebé coincidint amb el llançament mundial del producte.
Poc a poc les polítiques en aquest sentit fetes des del Govern, conjuntament la secretaria de telecomunicacions i societat de la informació i la de política lingüística, comencen a donar els seus fruits.
Lluny de models antics d’incorporació del català al programari que passaven per “pagar” o subvencionar les traduccions, hem passat a models on els catalans no destinem ni un sol euro a la traducció dels softwares a la nostra llengua.
És doncs clar que grans empreses, entre elles Microsoft, han sabut veure que la comercialització de productes i serveis en català demostra que la nostra és una llengua de negoci i que usar-les és una manera de respectar la identitat dels consumidors, sent aquest un avantatge competitiu en un món globalitzat, confirmant-se, a més, el potencial del mercat en català, tal i com hem estat argumentant des del Govern de Catalunya.
L’altra gran novetat de Windows 7, per als usuaris de Tablets PC, és que el reconeixement d’escriptura manual en català és ja una nova funció incorporada en els equips. La prova pilot que es va posar en marxa fa un parell d’anys, arran d’un acord de col·laboració entre el Govern i Microsoft, és avui dia un producte comercial, que posiciona la llengua catalana entre les 20 llengües més importants del món que disposen de tecnologies d’aquesta mena, molt utilitzades en sanitat i educació.
De tota manera cal fer de nou una crida als fabricants d’ordinadors, tant els que optin per programari de Microsoft com pels que apostin per distribucions de sistemes operatius lliures promoguts des de col·lectius com Softcatalà, per tal que incorporin la versió en català en la pre-instal·lació dels productes de venda al públic a l’Estat Espanyol, de manera que l’usuari pugui triar la llengua catalana quan arrenqui el seu equip sense necessitat de baixar-ne la versió catalana de la web, posteriorment.
Per ara ja han confirmat que inclouran la interfície del Windows 7 en català als seus ordinadors Sony, Diode i TICNOVA en alguns dels seus models de cara a la campanya de Nadal i Reis, de manera que no calgui descarregar-la des de la web de Microsoft.
Espero que els ciutadans de Catalunya, com fa la Generalitat en les seves polítiques de compra de productes TIC valori positivament en la seva decisió de compra el respecte per la llengua catalana.
Cada vegada són mes els serveis TIC que inclouen el català a les seves interfícies, des de televisors, receptors TDT, passant per GPS, sistemes operatius i programes d’ordinador i telèfons mòbils.
La secretaria de Telecomunicacions i Societat de la Informació va posar en marxa fa més d’un any la campanya ‘Catalan, a business opportunity’ en la qual s’explicava a les multinacionals del sector de les tecnologies de la informació i la comunicació, TIC, les oportunitats que ofereix la llengua catalana.
Poc a poc anem avançant vers la plena normalitat lingüística, tot i que encara ens queda un bon camí per córrer. Tot i que des d’aquesta setmana, una mica menys.
dimecres, 4 de novembre del 2009
El Pacte Nacional per les Infraestructures... i les de telecomunicacions, TAMBÉ!
A Catalunya, hem aconseguit, des de ja fa un temps, que tots els estaments de la societat coincideixin que la incorporació a la societat de la informació és un dels reptes més importants de les societats avançades, que el nostre país no en pot quedar al marge, i que les infraestructures de telecomunicacions són la base per a la construcció d’una veritable economia basada en el coneixement.
Però aquesta revelació no ha sorgit de manera espontània. De ben segur hi han incidit diversos factors. Avui podem dir amb satisfacció que la intervenció de la Secretaria de Telecomunicacions i Societat de la Informació, de la mà del sector i dels col·legis professionals, ha estat cabdal a l’hora d’aconseguir aquest ampli consens sobre la necessitat que les infraestructures de telecomunicacions tinguin un paper protagonista al nostre país.
Val a dir que l’Estatut d’Autonomia que finalment es va aprovar no recull, ni de bon tros, les competències en matèria de telecomunicacions que el país requeria. En aquest marc, les actuacions del Govern són més complicades. Ara bé, això no ens ha servit ni ens servirà mai com a excusa per no fer tot allò que estigui a les nostres mans. En aquest sentit, des de l’STSI, treballem tant per tractar d’esprémer al màxim i de la manera més imaginativa possible les competències de les què disposa la Generalitat, com ara l’obra pública o l’urbanisme, com també en la línia de cercar acords amb els operadors de telecomunicacions, tot això amb la finalitat d’avançar cap a la plena accessibilitat als serveis de comunicacions electròniques arreu del territori, una feina contínua que ens permet anar perfilant la idea d’una nova economia de major valor afegit i basada en el coneixement.
Amb aquesta voluntat, des de l’STSI, hem vetllat perquè les telecomunicacions tinguin el tracte necessari en tots els grans pactes, projectes i acords nacionals de caràcter transversal, i el Pacte nacional per les infraestructures no n’ha estat una excepció.
Seguint aquesta línia, la contribució de les telecomunicacions al Pacte no es queda en declaracions indefinides. Al contrari, el Pacte nacional per les infraestructures estableix un seguit d’actuacions específiques en matèria de telecomunicacions, amb un abast clarament definit i amb un pressupost compromès. I, a més, és coherent amb allò que ja s’establia a l’Acord estratègic per a la internacionalització, la qualitat de l’ocupació i la competitivitat de l’economia catalana, i amb els projectes i línies d’actuació del Pla Catalunya 2013, que són les propostes del Govern per a la ja coneguda disposició addicional tercera de l’Estatut.
Així, a instàncies de l’STSI, el Pacte recull des de projectes com ara el pla Catalunya Connecta i les seves implicacions en l’accés universal a la telefonia mòbil, la banda ampla i el desplegament de la TDT, fins arribar a comprometre també inversions superiors als 825 milions d’euros fins el 2013 en projectes d’infraestructures de telecomunicacions tan rellevants com el desplegament de les xarxes de nova generació, tant fixes com mòbils, les anelles sectorials o la construcció de canalitzacions aprofitant les obres públiques.
D’altra banda, el Pacte incorpora també actuacions que, tot i ser del tot necessàries per a l’extensió dels serveis de telecomunicacions, han de ser executades en altres àmbits de les infraestructures, com ara les relatives a les infraestructures comunes de telecomunicacions, conegudes com a ICT’s. Si bé la normativa d’ICT’s, avui en dia, ja estableix que tots els edificis plurifamiliars de nova construcció han d’incorporar els espais necessaris per al desplegament de xarxes de telecomunicacions, el Pacte recull també com d’altres tipologies de construccions s’han de sumar al compliment d’aquesta normativa i hauran d’incorporar també aquesta reserva d’espais.
Ja l’any 2008, i de manera anticipada a la publicació d’aquest Pacte, el Govern va adoptar, a instàncies de l’STSI, l’Acord de mesures per fomentar l’extensió d’infraestructures de telecomunicacions, conegut com MEITel. A través d’aquest Acord, tota obra pública promoguda per la Generalitat de Catalunya incorporarà la construcció de canalitzacions per estendre xarxes de telecomunicacions i, si s’escau, la reserva d’espais per a la ubicació d’equipament.
A més de tot això, el Pacte afegeix, també, a l’equació de les telecomunicacions, sinèrgies amb infraestructures tan importants com els ports, els aeroports, els polígons industrials i qualsevol procés d’execució de la planificació urbanística.
En resum, podem dir que el Pacte nacional per les infraestructures representa la plasmació d’una de les principals reivindicacions de l’STSI, la consideració de les infraestructures de telecomunicacions al mateix nivell que la resta d’infraestructures estratègiques del país. Però, sobretot, podem afirmar que, si aconseguim dur a terme l’execució de tot allò que el Pacte preveu, el canvi que es produirà a Catalunya a tots els nivells serà tan important, tan revolucionari, que aquest Pacte constituirà una fita que marcarà un abans i un després en la modernització del país.
Però aquesta revelació no ha sorgit de manera espontània. De ben segur hi han incidit diversos factors. Avui podem dir amb satisfacció que la intervenció de la Secretaria de Telecomunicacions i Societat de la Informació, de la mà del sector i dels col·legis professionals, ha estat cabdal a l’hora d’aconseguir aquest ampli consens sobre la necessitat que les infraestructures de telecomunicacions tinguin un paper protagonista al nostre país.
Val a dir que l’Estatut d’Autonomia que finalment es va aprovar no recull, ni de bon tros, les competències en matèria de telecomunicacions que el país requeria. En aquest marc, les actuacions del Govern són més complicades. Ara bé, això no ens ha servit ni ens servirà mai com a excusa per no fer tot allò que estigui a les nostres mans. En aquest sentit, des de l’STSI, treballem tant per tractar d’esprémer al màxim i de la manera més imaginativa possible les competències de les què disposa la Generalitat, com ara l’obra pública o l’urbanisme, com també en la línia de cercar acords amb els operadors de telecomunicacions, tot això amb la finalitat d’avançar cap a la plena accessibilitat als serveis de comunicacions electròniques arreu del territori, una feina contínua que ens permet anar perfilant la idea d’una nova economia de major valor afegit i basada en el coneixement.
Amb aquesta voluntat, des de l’STSI, hem vetllat perquè les telecomunicacions tinguin el tracte necessari en tots els grans pactes, projectes i acords nacionals de caràcter transversal, i el Pacte nacional per les infraestructures no n’ha estat una excepció.
Seguint aquesta línia, la contribució de les telecomunicacions al Pacte no es queda en declaracions indefinides. Al contrari, el Pacte nacional per les infraestructures estableix un seguit d’actuacions específiques en matèria de telecomunicacions, amb un abast clarament definit i amb un pressupost compromès. I, a més, és coherent amb allò que ja s’establia a l’Acord estratègic per a la internacionalització, la qualitat de l’ocupació i la competitivitat de l’economia catalana, i amb els projectes i línies d’actuació del Pla Catalunya 2013, que són les propostes del Govern per a la ja coneguda disposició addicional tercera de l’Estatut.
Així, a instàncies de l’STSI, el Pacte recull des de projectes com ara el pla Catalunya Connecta i les seves implicacions en l’accés universal a la telefonia mòbil, la banda ampla i el desplegament de la TDT, fins arribar a comprometre també inversions superiors als 825 milions d’euros fins el 2013 en projectes d’infraestructures de telecomunicacions tan rellevants com el desplegament de les xarxes de nova generació, tant fixes com mòbils, les anelles sectorials o la construcció de canalitzacions aprofitant les obres públiques.
D’altra banda, el Pacte incorpora també actuacions que, tot i ser del tot necessàries per a l’extensió dels serveis de telecomunicacions, han de ser executades en altres àmbits de les infraestructures, com ara les relatives a les infraestructures comunes de telecomunicacions, conegudes com a ICT’s. Si bé la normativa d’ICT’s, avui en dia, ja estableix que tots els edificis plurifamiliars de nova construcció han d’incorporar els espais necessaris per al desplegament de xarxes de telecomunicacions, el Pacte recull també com d’altres tipologies de construccions s’han de sumar al compliment d’aquesta normativa i hauran d’incorporar també aquesta reserva d’espais.
Ja l’any 2008, i de manera anticipada a la publicació d’aquest Pacte, el Govern va adoptar, a instàncies de l’STSI, l’Acord de mesures per fomentar l’extensió d’infraestructures de telecomunicacions, conegut com MEITel. A través d’aquest Acord, tota obra pública promoguda per la Generalitat de Catalunya incorporarà la construcció de canalitzacions per estendre xarxes de telecomunicacions i, si s’escau, la reserva d’espais per a la ubicació d’equipament.
A més de tot això, el Pacte afegeix, també, a l’equació de les telecomunicacions, sinèrgies amb infraestructures tan importants com els ports, els aeroports, els polígons industrials i qualsevol procés d’execució de la planificació urbanística.
En resum, podem dir que el Pacte nacional per les infraestructures representa la plasmació d’una de les principals reivindicacions de l’STSI, la consideració de les infraestructures de telecomunicacions al mateix nivell que la resta d’infraestructures estratègiques del país. Però, sobretot, podem afirmar que, si aconseguim dur a terme l’execució de tot allò que el Pacte preveu, el canvi que es produirà a Catalunya a tots els nivells serà tan important, tan revolucionari, que aquest Pacte constituirà una fita que marcarà un abans i un després en la modernització del país.
divendres, 2 d’octubre del 2009
Nokia: connectant amb el català
Hi ha frases fetes que ho són perquè els fets s’entesten a mantenir-les vives. Una de les que pren sentit aquests dies és aquella que diu que “les coses cauen pel seu propi pes”. Cau pel seu propi pes que la llengua catalana no és ni una llengua menor, ni moribunda i, per tant, sense potencial i futur. Potencial a molts nivells però també, cosa que semblava insòlita fins ara, en l’àmbit comercial. I ens ho ha demostrat Nokia, el líder mundial de la telefonia mòbil que ja està en disposició d’oferir tots els seus terminals en la nostra llengua.
Aquesta bona nova ens ha d’ajudar a desbrossar el camí de tots aquells que encara tenen dubtes sobre si la nostra llengua té dret o possibilitats reals de viure amb plenitud. Nokia demostra que el català té molt recorregut comercial i no ho dic jo sinó estudis aliens a la Generalitat de Catalunya. I és que el “2º Observatorio de Tendencias”, estudi d'investigació social i de mercat sobre la relació de joves i adults amb la tecnologia, elaborat per la consultora CONNECTA per encàrrec de la pròpia Nokia, revelava la tardor de 2008 que Catalunya és el territori de l'Estat espanyol on més importància es dóna als menús personalitzats en idiomes cooficials. Més de la meitat dels joves catalans reconeixen que els agrada poder tenir personalitzat el seu terminal en català.
I amb decisions com l’esmentada, Nokia, juntament tots els fabricants i operadors adherits a la campanya de promoció de la telefonia mòbil en català Elteumòbil.cat (www.elteumobil.cat), ens ajuda a associar la llengua catalana a un entorn de modernitat i a fer pujar l’autoestima dels seus parlants.
Cada vegada són més els dispositius i serveis que inclouen la llengua catalana a les seves interfícies, des de televisors amb receptors de TDT, passant per navegadors GPS, sistemes operatius i programes d'ordinador o telèfons mòbils. Google, Nokia, Sony, Motorola, Alcatel, Blackberry, Sony Ericsson, Microsoft, JVC, Tom Tom, Epson o Hewlett Packard són només alguns dels exemples de multinacionals que ja han entès que el català és una oportunitat de negoci.
I aquelles empreses, tan catalanes com de fora, que no ho entenen han de ser conscients que la responsabilitat social corporativa també passa per respectar la llengua pròpia del mercat en el qual operen.
Aquesta bona nova ens ha d’ajudar a desbrossar el camí de tots aquells que encara tenen dubtes sobre si la nostra llengua té dret o possibilitats reals de viure amb plenitud. Nokia demostra que el català té molt recorregut comercial i no ho dic jo sinó estudis aliens a la Generalitat de Catalunya. I és que el “2º Observatorio de Tendencias”, estudi d'investigació social i de mercat sobre la relació de joves i adults amb la tecnologia, elaborat per la consultora CONNECTA per encàrrec de la pròpia Nokia, revelava la tardor de 2008 que Catalunya és el territori de l'Estat espanyol on més importància es dóna als menús personalitzats en idiomes cooficials. Més de la meitat dels joves catalans reconeixen que els agrada poder tenir personalitzat el seu terminal en català.
I amb decisions com l’esmentada, Nokia, juntament tots els fabricants i operadors adherits a la campanya de promoció de la telefonia mòbil en català Elteumòbil.cat (www.elteumobil.cat), ens ajuda a associar la llengua catalana a un entorn de modernitat i a fer pujar l’autoestima dels seus parlants.
Cada vegada són més els dispositius i serveis que inclouen la llengua catalana a les seves interfícies, des de televisors amb receptors de TDT, passant per navegadors GPS, sistemes operatius i programes d'ordinador o telèfons mòbils. Google, Nokia, Sony, Motorola, Alcatel, Blackberry, Sony Ericsson, Microsoft, JVC, Tom Tom, Epson o Hewlett Packard són només alguns dels exemples de multinacionals que ja han entès que el català és una oportunitat de negoci.
I aquelles empreses, tan catalanes com de fora, que no ho entenen han de ser conscients que la responsabilitat social corporativa també passa per respectar la llengua pròpia del mercat en el qual operen.
dilluns, 14 de setembre del 2009
La Secretaría de Estado de Telecomunicaciones finalment entra en raó
Llegeixo amb joia les darreres manifestacions del Secretario de Estado de telecomunicaciones y Sociedad de la información, Paco Ros, respecte la voluntat del govern espanyol d’incloure la banda ampla al Servei Universal, és a dir, d’incloure l’accés a Internet de banda ampla a un preu assequible com un dret de tota la ciutadania, independentment de la seva ubicació geogràfica.
Des de la Generalitat fa més de cinc anys que venim reclamant aquest fet, cosa que ha motivat l’enviament per part nostra de diversos escrits en aquest sentit, adreçats tant al Ministeri com a la Comissió Europea. Així doncs, no podem oblidar que, si bé aquesta voluntat del Ministeri és positiva, arriba tard, exageradament tard, i aquesta tardança ha motivat que els governs autonòmics i nacionals que han volgut vertebrar el seu territori perquè la seva ciutadania, empreses i administracions públiques gaudeixin d’aquests serveis amb independència de la seva ubicació, com és el cas de Catalunya, s’hagin vist obligats a complementar el servei universal a través de quantioses inversions. Retornarà el Ministeri les quantitats invertides per les comunitats autònomes en aquest sentit –uns 50 milions d’euros a Catalunya- perquè puguin reinvertir aquests diners en noves infraestructures de telecomunicacions? Personalment crec que seria, no només just, sinó un clar incentiu per aquells qui hem apostat decididament per l’impuls de les TIC com a estratègia primordial.
Com deia, la falta d’acceptació de la nostra reivindicació va motivar el llançament del projecte Banda Ampla Rural, que tracta de corregir aquest fet a través de la inversió pública. Actualment el projecte Banda Ampla Rural es troba inclòs dins el pla Catalunya Connecta, que té com a objectiu fer arribar, a més de la banda ampla, la TDT i la telefonia mòbil arreu del territori. La inclusió de la TDT i la telefonia mòbil al Servei Universal són també velles reivindicacions adreçades des de Catalunya.
Tot i això, caldrà esperar a la concreció d’aquest dret, i confiar que, tal i com hem vingut reclamant des de Catalunya, el concepte de banda ampla que s’inclogui en el Servei Universal sigui flexible, amb una velocitat mínima revisable periòdicament per ajustar-se a les condicions del mercat. En qualsevol cas, caldria garantir-se un mínim d’un megabyte de capacitat.
D’altra banda, des del Govern ens hem de congratular també de les paraules del senyor Ros respecte de dos temes més que també considerem importants.
D’una banda l’avançament en les dates de la culminació de la transició a la televisió digital, cosa que ja teníem prevista al territori Català, i d’altra banda de la voluntat del Ministeri d’avançar el concurs per a l’adjudicació de les freqüències de l’anomenat dividend digital, fet que ja vàrem reclamar l’any 2008 i que tornarem a fer palès en la resposta a l’actual consulta pública de la Comissió Europea respecte de la banda V de la UHF.
Així doncs, tot i que la nova estratègia del responsable de la Secretaría de Estado sembla estar absolutament en línia amb la política defensada i exercida des de la Generalitat, hem d’esperar a comprovar la seva concreció, ja que aquesta determinarà si es tracta d’un canvi de fons o simplement de maquillatge. A més, caldrà veure, sobretot, quin n’és el calendari associat. Mentrestant, Catalunya seguirà millorant dia a dia gràcies al projecte Catalunya Connecta, els serveis de comunicacions electròniques que rep la seva ciutadania en l’àmbit rural... I sense que hagin de passar cinc anys més.
Des de la Generalitat fa més de cinc anys que venim reclamant aquest fet, cosa que ha motivat l’enviament per part nostra de diversos escrits en aquest sentit, adreçats tant al Ministeri com a la Comissió Europea. Així doncs, no podem oblidar que, si bé aquesta voluntat del Ministeri és positiva, arriba tard, exageradament tard, i aquesta tardança ha motivat que els governs autonòmics i nacionals que han volgut vertebrar el seu territori perquè la seva ciutadania, empreses i administracions públiques gaudeixin d’aquests serveis amb independència de la seva ubicació, com és el cas de Catalunya, s’hagin vist obligats a complementar el servei universal a través de quantioses inversions. Retornarà el Ministeri les quantitats invertides per les comunitats autònomes en aquest sentit –uns 50 milions d’euros a Catalunya- perquè puguin reinvertir aquests diners en noves infraestructures de telecomunicacions? Personalment crec que seria, no només just, sinó un clar incentiu per aquells qui hem apostat decididament per l’impuls de les TIC com a estratègia primordial.
Com deia, la falta d’acceptació de la nostra reivindicació va motivar el llançament del projecte Banda Ampla Rural, que tracta de corregir aquest fet a través de la inversió pública. Actualment el projecte Banda Ampla Rural es troba inclòs dins el pla Catalunya Connecta, que té com a objectiu fer arribar, a més de la banda ampla, la TDT i la telefonia mòbil arreu del territori. La inclusió de la TDT i la telefonia mòbil al Servei Universal són també velles reivindicacions adreçades des de Catalunya.
Tot i això, caldrà esperar a la concreció d’aquest dret, i confiar que, tal i com hem vingut reclamant des de Catalunya, el concepte de banda ampla que s’inclogui en el Servei Universal sigui flexible, amb una velocitat mínima revisable periòdicament per ajustar-se a les condicions del mercat. En qualsevol cas, caldria garantir-se un mínim d’un megabyte de capacitat.
D’altra banda, des del Govern ens hem de congratular també de les paraules del senyor Ros respecte de dos temes més que també considerem importants.
D’una banda l’avançament en les dates de la culminació de la transició a la televisió digital, cosa que ja teníem prevista al territori Català, i d’altra banda de la voluntat del Ministeri d’avançar el concurs per a l’adjudicació de les freqüències de l’anomenat dividend digital, fet que ja vàrem reclamar l’any 2008 i que tornarem a fer palès en la resposta a l’actual consulta pública de la Comissió Europea respecte de la banda V de la UHF.
Així doncs, tot i que la nova estratègia del responsable de la Secretaría de Estado sembla estar absolutament en línia amb la política defensada i exercida des de la Generalitat, hem d’esperar a comprovar la seva concreció, ja que aquesta determinarà si es tracta d’un canvi de fons o simplement de maquillatge. A més, caldrà veure, sobretot, quin n’és el calendari associat. Mentrestant, Catalunya seguirà millorant dia a dia gràcies al projecte Catalunya Connecta, els serveis de comunicacions electròniques que rep la seva ciutadania en l’àmbit rural... I sense que hagin de passar cinc anys més.
diumenge, 13 de setembre del 2009
Arenys, no trenquem el somni
Avui he tingut la sort de poder estar a Arenys, convidat per uns amics a dinar a casa seva.
Feia dies que no sentia l’emoció tan a flor de pell.
Voldria donar les gràcies publicament a la gent d’Arenys i a tots aquells que han fet possible una jornada com la d’avui.
Ens calen espurnes en la foscor en la que el país i la gent estem immersos.
Faig una crida a que no ens passi com en tantes altres ocasions i fem crèixer aquesta espurna fins la foguera final que ens faci lliures.
No la matem en l’oblit de les anècdotes.... No em trenqueu el somni!
Visca Catalunya Lliure!
Feia dies que no sentia l’emoció tan a flor de pell.
Voldria donar les gràcies publicament a la gent d’Arenys i a tots aquells que han fet possible una jornada com la d’avui.
Ens calen espurnes en la foscor en la que el país i la gent estem immersos.
Faig una crida a que no ens passi com en tantes altres ocasions i fem crèixer aquesta espurna fins la foguera final que ens faci lliures.
No la matem en l’oblit de les anècdotes.... No em trenqueu el somni!
Visca Catalunya Lliure!
dimarts, 11 d’agost del 2009
Primer mòbil en gaèlic
Aquesta setmana he estat coneixedor que el primer mòbil en gaèlic ja és una realitat (http://www.dailypost.co.uk/news/north-wales-news/2009/08/05/the-world-s-first-welsh-mobile-phone-55578-24317502/) tot i que encara a nivell de prototipus.
La notícia m’ha satisfet especialment després d’haver pogut conèixer de primera mà el debat obert a la Gran Bretanya sobre l’assumpció o no per part de l’Assemblea Nacional Gal·lesa de les competències en política lingüística i les implicacions que podria tenir que en cas que aquestes transferències es fessin, l’Assemblea Nacional Gal·lesa decidís, amb tota naturalitat, fer normativa i per tant regular l’ús i la presència en normalitat del gal·les en la vida quotidiana, i també en les noves tecnologies. Les empreses veuen amb recel les implicacions d’una normativa que obligués a una cosa tant natural com la inclusió del gaèlic als productes.
Amb el company de govern i partit, Bernat Joan, Secretari de Política Lingüística, vam tenir l’honor de comparèixer davant la Comissió d'Afers Gal·lesos del Parlament del Regne Unit, concretament en l’anomenat Select Committee, la màxima categoria de comissions del parlament britànic (aquesta va ser la primera vegada que membres del govern català participaven en una sessió de treball legislativa d’aquestes característiques) i també davant el Comitè Legislatiu de l’Assemblea Nacional de Gal·les, aquest cop a través de mitjans telemàtics (videoconferència).
El fet és que els membres de la Comissió d’Afers Gal·lesos estan considerant la conveniència de delegar la responsabilitat de la llengua gal·lesa a l’Assemblea Nacional del país. I per aquest motiu han mostrat el seu interès per conèixer de primera mà la situació de la llengua catalana i les experiències de política i promoció lingüística; de l’estatus del català, les polítiques lingüístiques en general i, especialment, la presència del català en el mercat de les telecomunicacions, tot posant de relleu la campanya Elteumòbil.cat (http://www.elteumobil.cat/)
Aquesta notícia implica que poc a poc el sentit comú es va imposant. No té sentit que la tecnologia no incorpori la llengua com element de proximitat i de localització en un món de productes globals. Orange i Samsung han demostrat ser més hàbils que els seus competidors a l’hora d’avançar-se en un procés del tot irreversible. Tal i com els vam explicar, hi ha un percentatge significatiu del mercat que desitja tenir els dispositius mòbils i tecnològics en general en la seva pròpia llengua i donar resposta a aquesta demanda latent, lluny de ser una despesa, és una inversió que permetrà als primers que ho facin posicionar-se d’una manera clara entre aquests col·lectius emergents que les enquestes ens diuen que creixen cada dia.
El gaèlic avança i amb ell també el català.
dilluns, 27 de juliol del 2009
Estiu, un descans merescut
Després d’una temporada de feina intensa a la Secretaria de Telecomunicacions i Societat de la Informació, farcida de projectes i activitat en el nostre àmbit d’actuació, arriba l’estiu i el merescut gaudi de les vacances.
I és potser ara, abans de començar aquestes setmanes de descans, el moment adient per fer unes breus pinzellades d’anàlisi a la tasca realitzada en els darrers temps i veure quins han estat els objectius assolits i les dinàmiques socials generades al voltant de la societat de la informació en el nostre país. I ho podem fer amb facilitat gràcies a les darreres enquestes publicades, que ens informen, per exemple, que durant l’any 2008 ha crescut un 64% el nombre d’empreses catalanes que venen els seus productes per Internet. Aquestes dades, que es desprenen de l’estudi TIC Empreses de la FOBSIC, també ens indiquen que l’ús d’equipament en tecnologies de la informació en el nostre país està, en la majoria d’indicadors, per sobre de la mitjana europea. Es tracta, sens dubte, de dades molt positives, que demostren l’ambició de negoci del nostre teixit empresarial i que ens convenç per seguir en les nostres línies de treball específiques de foment d’ús de les TIC, tot fent un esment especial en les petites i mitjanes empreses, a través del nostre pla Pimestic.
També hem sabut els darrers dies que l’ús d’Internet a les llars catalanes ha crescut més de 8 punts durant el 2008, i d’aquesta manera estem a punt d’arribar-ne a la mitjana d’ús europea. Així es desprèn de les dades de l’enquesta TIC Llars, que demostra que finalment estem eliminant l’escletxa digital a Catalunya, que com tots sabem era un dels problemes més importants al qual hem destinat gran part dels nostres esforços des de l’STSI.
En aquesta línia, hi ha una altra dada que em sembla també de molta rellevància; el darrer estudi realitzat per la Fundació Món Rural indica que la telefonia mòbil i Internet són els serveis públics catalans més valorats en l’àmbit rural del nostre país. I aquesta dada em resulta especialment satisfactòria, perquè és justament allà, en els territoris més allunyats dels centres urbans, més allunyats de la metròpoli, que han estat sovint històricament menystinguts per l’administració, on hem estat focalitzant gran part dels nostres recursos, mitjançant projectes com ara el Catalunya Connecta, que garanteix el dret de la nostra ciutadania, independentment d’allà on visqui, a tenir accés a tots els serveis bàsics de telecomunicacions.
Tot aquest farcell d’estudis confirmen l’encert dels projectes que venim realitzant en els darrers anys; ens confirmen que anem pel bon camí i que estem treballant per crear unes bases sòlides que situïn el nostre país com un referent i aportin a la nostra ciutadania l’accés a les comunicacions electròniques, a les telecomunicacions i al coneixement de les noves tecnologies i les seves possibilitats que el nostre present i futur ens fan menester. Aquest clar objectiu, que estem assolint gràcies al treball de l’STSI i tots aquells que col·laboren amb nosaltres, ens esperona a continuar treballant amb fermesa, i hi tornarem, un any més, després de vacances.
Fins aleshores, a reveure.
dilluns, 6 de juliol del 2009
Incorporació d'Orange al CATNIX
Per tal d’augmentar la qualitat del servei d’Internet a Catalunya i agilitar el flux d’informació a la xarxa, la Generalitat va impulsar l’any 1999 el disseny i entrada en funcionament del punt neutre d’Internet a Catalunya, el CATNIX, amb l’objectiu de consolidar-lo com a punt d’intercanvi de tràfic de dades a Internet en l’àmbit territorial català i contribuir decisivament a la fortalesa de la nostra societat de la informació, tant per a les nostres empreses com per a la nostra ciutadania en general.
La infraestructura del CATNiX permet a diferents proveïdors de serveis d’Internet, que prèviament han arribat a acords bilaterals al respecte, intercanviar tràfic entre les seves xarxes, i en tractar-se d’un punt d'interconnexió directe, millora la connectivitat i permet que el tràfic local no sigui cursat a través de connexions internacionals, cosa que redueix la latència i n’incrementa la rapidesa i l’eficiència de l’encaminament.
D’aquesta manera, el tràfic de dades d’Internet a través del CATNIX garanteix als seus membres tant un augment de la velocitat i la seguretat a la xarxa com una millora de la qualitat de servei, així com una reducció de costos de sortida dels fluxos internacionals d’informació.
En aquests moments, després d’uns anys de consolidació, el CATNIX està afrontant una nova evolució estratègica, centrada en l’increment dels seus serveis de valor afegit, que l’ha de situar, de manera definitiva, en el mapa europeu d’infraestructures de característiques i serveis anàlegs.
Aquesta evolució ha de refermar el CATNIX com a una plataforma activa per continuar assolint l'objectiu de proporcionar als ciutadans i a les empreses del país les millors comunicacions electròniques en el marc de la Societat de la Informació, gràcies a la seva ambició tecnològica i esperit de servei.
L'estiu passat, l’operador de telecomunicacions Orange es va connectar al CATNIX i, a començaments d'any, ha començat a establir acords de peering i a cursar tràfic per aquesta infraestructura. L'objectiu de l’operador d'estar present al CATNIX i utilitzar aquesta infraestructura per interconnectar-se amb les altres xarxes presents a Catalunya va ser, principalment, el de guanyar rapidesa i qualitat de servei per al tràfic Internet dels seus clients.
Orange ha entès que no té sentit que el tràfic d'Internet amb origen i destí a Catalunya hagi de passar per fora del territori per a tornar a entrar-hi una altra vegada. El fet que el tràfic local es pugui intercanviar al CATNIX i no hagi de sortir a l'exterior fa que es millori la qualitat del mateix i els clients d'Orange puguin disposar d'un servei d’accés a Internet cada vegada millor.
Així mateix, aquest fet, en tractar-se el tràfic de Catalunya de forma local, també repercuteix en el clients que Orange té fora de Catalunya, ja que es descongestiona la seva xarxa troncal i aquests clients poden rebre també un millor servei. Per això, i sense oblidar mai aquesta idea, la del millor servei per a les nostres empreses i a la nostra ciutadania, el nostre Govern segueix treballant per consolidar el CATNIX i continuar refermant-lo com una més de les estratègies exitoses del nostre país en l’àmbit de les noves tecnologies i la societat de la informació.
La infraestructura del CATNiX permet a diferents proveïdors de serveis d’Internet, que prèviament han arribat a acords bilaterals al respecte, intercanviar tràfic entre les seves xarxes, i en tractar-se d’un punt d'interconnexió directe, millora la connectivitat i permet que el tràfic local no sigui cursat a través de connexions internacionals, cosa que redueix la latència i n’incrementa la rapidesa i l’eficiència de l’encaminament.
D’aquesta manera, el tràfic de dades d’Internet a través del CATNIX garanteix als seus membres tant un augment de la velocitat i la seguretat a la xarxa com una millora de la qualitat de servei, així com una reducció de costos de sortida dels fluxos internacionals d’informació.
En aquests moments, després d’uns anys de consolidació, el CATNIX està afrontant una nova evolució estratègica, centrada en l’increment dels seus serveis de valor afegit, que l’ha de situar, de manera definitiva, en el mapa europeu d’infraestructures de característiques i serveis anàlegs.
Aquesta evolució ha de refermar el CATNIX com a una plataforma activa per continuar assolint l'objectiu de proporcionar als ciutadans i a les empreses del país les millors comunicacions electròniques en el marc de la Societat de la Informació, gràcies a la seva ambició tecnològica i esperit de servei.
L'estiu passat, l’operador de telecomunicacions Orange es va connectar al CATNIX i, a començaments d'any, ha començat a establir acords de peering i a cursar tràfic per aquesta infraestructura. L'objectiu de l’operador d'estar present al CATNIX i utilitzar aquesta infraestructura per interconnectar-se amb les altres xarxes presents a Catalunya va ser, principalment, el de guanyar rapidesa i qualitat de servei per al tràfic Internet dels seus clients.
Orange ha entès que no té sentit que el tràfic d'Internet amb origen i destí a Catalunya hagi de passar per fora del territori per a tornar a entrar-hi una altra vegada. El fet que el tràfic local es pugui intercanviar al CATNIX i no hagi de sortir a l'exterior fa que es millori la qualitat del mateix i els clients d'Orange puguin disposar d'un servei d’accés a Internet cada vegada millor.
Així mateix, aquest fet, en tractar-se el tràfic de Catalunya de forma local, també repercuteix en el clients que Orange té fora de Catalunya, ja que es descongestiona la seva xarxa troncal i aquests clients poden rebre també un millor servei. Per això, i sense oblidar mai aquesta idea, la del millor servei per a les nostres empreses i a la nostra ciutadania, el nostre Govern segueix treballant per consolidar el CATNIX i continuar refermant-lo com una més de les estratègies exitoses del nostre país en l’àmbit de les noves tecnologies i la societat de la informació.
dissabte, 27 de juny del 2009
De qualitat i de casa, primer
La setmana passada presentàvem al Caixafòrum el nou model de prestació dels serveis centrals de les Tecnologies de la Informació i Comunicació. La novetat és que ampliem de 3 a 15 els lots d’adjudicació de serveis. Ben segur que us preguntareu què vol dir i, sobretot, què suposa aquest fet? Doncs ni més ni menys que multiplicar les opcions de les empreses catalanes del sector a presentar-se als concursos públics perquè són encàrrecs que tenen prou capacitat per fer-los. Com més gros era el paquet de serveis que s’havien de cobrir, menys eren les companyies d’aquí que tenien prou capacitat per portar-ho a terme i, normalment, només hi acabaven accedint les grans multinacionals.
Ara encetem aquesta nova via, aquest nou criteri. I ho fem perquè creiem fermament en la qualitat i l’excel·lència que el sector d’aquí pot oferir-nos. L’equip que tinc la sort de comandar a la Secretaria de Telecomunicacions ho tenim clar: si és de qualitat i de casa ha de tenir prioritat.
No és una mesura proteccionista, ben al contrari. Es tracta de generar competitivitat entre les empreses catalanes per estimular-les i que competeixin entre elles per oferir els millors serveis de què són capaces al Govern del seu país. Això comportarà especialització de moltes d’elles i que tinguin un client d’unes dimensions importants que els generarà un volum important de feina. Més feina és sinònim de creació de riquesa, nous llocs de treball i suposa posar unes bases sòlides per fer més fort el sector de les noves tecnologies.
Creiem fermament que aquesta mesura és un bon estímul anticrisi i ja avanço que no s’aturarà aquí . Per exemple, amb els ordinadors i perifèrics que hagi d’adquirir la Generalitat. Farem tot el possible perquè siguin de la màxima qualitat i portin el made in Catalunya. En altres paraules, que siguin ordinadors fabricats a casa nostra.
Cada PIME catalana del sector que abaixa la persiana és un problema de caràcter humà però alhora empobreix el país en talent i en projecció de futur. Si des de les administracions no ens cansem de repetir que cal un canvi de model productiu, que menys totxo i més Recerca i Investigació, cal començar a portar-ho a la pràctica. Aquesta és la nostra aportació, aquesta és la nostra millor contribució al fer país i a situar Catalunya en el mapa de les nacions capdavanteres de l’Europa del segle XXI.
Ara encetem aquesta nova via, aquest nou criteri. I ho fem perquè creiem fermament en la qualitat i l’excel·lència que el sector d’aquí pot oferir-nos. L’equip que tinc la sort de comandar a la Secretaria de Telecomunicacions ho tenim clar: si és de qualitat i de casa ha de tenir prioritat.
No és una mesura proteccionista, ben al contrari. Es tracta de generar competitivitat entre les empreses catalanes per estimular-les i que competeixin entre elles per oferir els millors serveis de què són capaces al Govern del seu país. Això comportarà especialització de moltes d’elles i que tinguin un client d’unes dimensions importants que els generarà un volum important de feina. Més feina és sinònim de creació de riquesa, nous llocs de treball i suposa posar unes bases sòlides per fer més fort el sector de les noves tecnologies.
Creiem fermament que aquesta mesura és un bon estímul anticrisi i ja avanço que no s’aturarà aquí . Per exemple, amb els ordinadors i perifèrics que hagi d’adquirir la Generalitat. Farem tot el possible perquè siguin de la màxima qualitat i portin el made in Catalunya. En altres paraules, que siguin ordinadors fabricats a casa nostra.
Cada PIME catalana del sector que abaixa la persiana és un problema de caràcter humà però alhora empobreix el país en talent i en projecció de futur. Si des de les administracions no ens cansem de repetir que cal un canvi de model productiu, que menys totxo i més Recerca i Investigació, cal començar a portar-ho a la pràctica. Aquesta és la nostra aportació, aquesta és la nostra millor contribució al fer país i a situar Catalunya en el mapa de les nacions capdavanteres de l’Europa del segle XXI.
dilluns, 15 de juny del 2009
El pla Nacional de Seguretat de la Informació de Catalunya
El proppassat 17 de març de 2009, el nostre Govern va aprovar el Pla nacional de seguretat de la informació de Catalunya, amb la missió de garantir una Societat de la Informació segura a Catalunya per a tota la ciutadania, tot operant un Centre de Seguretat de la Informació com a eina bàsica per a l’execució de les polítiques públiques en seguretat TIC, i fomentant d’aquesta manera la generació d’un teixit empresarial de recolzament, aplicacions i serveis de seguretat TIC que esdevingui un referent tant nacional com internacional.
El mandat competencial per tirar endavant aquest projecte estratègic es troba en l’Estatut d’Autonomia de Catalunya de 2006, que especifica la competència executiva en xarxes de comunicacions electròniques de la Generalitat i dels governs locals de Catalunya; l’accés a les TIC, tot garantint que no afecten negativament els drets dels ciutadans; i la protecció als nens, joves, persones grans i grups en risc d’exclusió social, també en l’ús de la Societat de la Informació (assetjament cibernètic, continguts nocius…); protecció als consumidors, i finalment, la regulació del funcionament administratiu propi en l’àmbit de les TIC.
A partir d’aquests preceptes, la Direcció General de la Societat de la Informació de l’STSI va començar el 2007 un projecte intern per analitzar la problemàtica de la seguretat i les necessitats a cobrir per instaurar una política duradora i un programa d’impuls de la seguretat de la informació en el nostre país.
En aquest sentit, la iniciativa projectada s’estructura a l’entorn de quatre objectius estratègics principals:
El mandat competencial per tirar endavant aquest projecte estratègic es troba en l’Estatut d’Autonomia de Catalunya de 2006, que especifica la competència executiva en xarxes de comunicacions electròniques de la Generalitat i dels governs locals de Catalunya; l’accés a les TIC, tot garantint que no afecten negativament els drets dels ciutadans; i la protecció als nens, joves, persones grans i grups en risc d’exclusió social, també en l’ús de la Societat de la Informació (assetjament cibernètic, continguts nocius…); protecció als consumidors, i finalment, la regulació del funcionament administratiu propi en l’àmbit de les TIC.
A partir d’aquests preceptes, la Direcció General de la Societat de la Informació de l’STSI va començar el 2007 un projecte intern per analitzar la problemàtica de la seguretat i les necessitats a cobrir per instaurar una política duradora i un programa d’impuls de la seguretat de la informació en el nostre país.
En aquest sentit, la iniciativa projectada s’estructura a l’entorn de quatre objectius estratègics principals:
- L’establiment d’una estratègia nacional de seguretat TIC
- Recolzament a la protecció de les infraestructures crítiques TIC nacionals
- Promoció d’un teixit empresarial català sòlid en seguretat TIC
- Increment de la confiança i protecció de la ciutadania catalana en la societat de la informació.
Per a la consecució dels objectius del Pla nacional d’impuls de la seguretat TIC a Catalunya, l’STSI impulsa la creació del Centre de Seguretat de la Informació de Catalunya (CESICAT), que executarà els programes d’actuació corresponents sota la direcció estratègica de la Direcció General de la Societat de la Informació, amb el recolzament del Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la informació, i amb la participació directa en el centre dels governs locals de Catalunya, del sector privat i de la societat civil.
El CESICAT és, per tant, un instrument de la Generalitat de Catalunya per a la realització de determinades actuacions del Pla nacional, junt a d’altres actors rellevants, com el Centre TIC de Catalunya quant a la innovació, les universitats quant a investigació de base, els gestors actuals de les xarxes i els serveis electrònics (CTTI, AOC, CESCA, etc.) i les cambres de comerç, entre d’altres. Amb aquest gran esforç assolim l’objectiu de fer molt més potents i efectives les polítiques del nostre govern en tecnologies de la informació i la comunicació, i ens posicionem de forma capdavantera per veure amb confiança les necessitats del nostre país i tot allò que hagi de menester en aquest àmbit en el futur.
El CESICAT és, per tant, un instrument de la Generalitat de Catalunya per a la realització de determinades actuacions del Pla nacional, junt a d’altres actors rellevants, com el Centre TIC de Catalunya quant a la innovació, les universitats quant a investigació de base, els gestors actuals de les xarxes i els serveis electrònics (CTTI, AOC, CESCA, etc.) i les cambres de comerç, entre d’altres. Amb aquest gran esforç assolim l’objectiu de fer molt més potents i efectives les polítiques del nostre govern en tecnologies de la informació i la comunicació, i ens posicionem de forma capdavantera per veure amb confiança les necessitats del nostre país i tot allò que hagi de menester en aquest àmbit en el futur.
dimarts, 2 de juny del 2009
Pas a Pas fent País
Quan parlem de desplegar infraestructures de comunicacions electròniques al territori, parlem de dotar el nostre país de les xarxes necessàries per assolir una veritable cohesió territorial al conjunt de la societat, i parlem de gaudir dels nous serveis electrònics del futur.
Oblidem que al darrera d’aquest procés hi ha persones. I no em refereixo als ciutadans i ciutadanes que se'n beneficien, sinó als professionals i les professionals del sector que ho fan possible. Aquestes persones també són part de les infraestructures del país. No només en formen part els béns i actius materials, les torres de radiocomunicació, els desplegaments de fibra òptica, els equips emissors de TDT, etc... A Catalunya també comptem amb un gran actiu de professionals en aquest sector que fan possible el desplegament material.
Seria un greu error pensar que per exercir les noves competències sobre comunicacions electròniques que preveu el nou Estatut de Catalunya només ens calen les infraestructures físiques, i oblidar qui hi ha d’haver al darrera per crear-les i mantenir-les.
Al marge de la capacitat legal i executiva que el nostre país, i el seu Govern, tingui per a potenciar la presència de les xarxes de comunicacions electròniques, és tant o més important donar suport també al col·lectiu d’experts, els quals s’han d’organitzar al voltant dels nous col·legis professionals de telecomunicació, tant el dels enginyers com el dels enginyers tècnics. Són col·lectius compromesos alhora amb el país, el seu progrés i la pertinença a un projecte nacional que, com dèiem, se sustenta en gran part en el desplegament i ús de les comunicacions electròniques necessàries per al desenvolupament de Catalunya.
L’increment de l'autogovern i l'enfortiment del sector TIC a Catalunya, objectius estratègics del Govern de Catalunya, requereixen, entre d’altres coses, atorgar instruments propis als recursos humans professionals i la seva formació, ja que, com dèiem, són també part de les infraestructures i estan destinats a ser claus en el futur del nostre país.
És per això que, des de la Secretaria de Telecomunicacions i Societat de la Informació de la Generalitat de Catalunya, es proposa un Acord de Govern, a partir del qual s’aprova la concessió, mitjançant l'Institut Català de Finances, de sengles préstecs, amb la voluntat d’ajudar aquests col·lectius en el camí de constituir-se com a Col·legis Oficials de Catalunya.
Oblidem que al darrera d’aquest procés hi ha persones. I no em refereixo als ciutadans i ciutadanes que se'n beneficien, sinó als professionals i les professionals del sector que ho fan possible. Aquestes persones també són part de les infraestructures del país. No només en formen part els béns i actius materials, les torres de radiocomunicació, els desplegaments de fibra òptica, els equips emissors de TDT, etc... A Catalunya també comptem amb un gran actiu de professionals en aquest sector que fan possible el desplegament material.
Seria un greu error pensar que per exercir les noves competències sobre comunicacions electròniques que preveu el nou Estatut de Catalunya només ens calen les infraestructures físiques, i oblidar qui hi ha d’haver al darrera per crear-les i mantenir-les.
Al marge de la capacitat legal i executiva que el nostre país, i el seu Govern, tingui per a potenciar la presència de les xarxes de comunicacions electròniques, és tant o més important donar suport també al col·lectiu d’experts, els quals s’han d’organitzar al voltant dels nous col·legis professionals de telecomunicació, tant el dels enginyers com el dels enginyers tècnics. Són col·lectius compromesos alhora amb el país, el seu progrés i la pertinença a un projecte nacional que, com dèiem, se sustenta en gran part en el desplegament i ús de les comunicacions electròniques necessàries per al desenvolupament de Catalunya.
L’increment de l'autogovern i l'enfortiment del sector TIC a Catalunya, objectius estratègics del Govern de Catalunya, requereixen, entre d’altres coses, atorgar instruments propis als recursos humans professionals i la seva formació, ja que, com dèiem, són també part de les infraestructures i estan destinats a ser claus en el futur del nostre país.
És per això que, des de la Secretaria de Telecomunicacions i Societat de la Informació de la Generalitat de Catalunya, es proposa un Acord de Govern, a partir del qual s’aprova la concessió, mitjançant l'Institut Català de Finances, de sengles préstecs, amb la voluntat d’ajudar aquests col·lectius en el camí de constituir-se com a Col·legis Oficials de Catalunya.
dilluns, 18 de maig del 2009
De Mica en Mica s’omple la Pica
Malgrat els retards acumulats en el desplegament de l'Estatut de Catalunya, hi ha algunes competències que el Govern espanyol ja ha transferit a la Generalitat. Entre aquestes es troba un paquet referent a la gestió d’un domini públic com és l’espai radioelèctric que implica al col·lectiu dels radioaficionats.
Podem pensar que transferències com aquestes són menors, però no podem oblidar que qualsevol traspàs a la Generalitat té una relació directa en la vida quotidiana de les persones. Tota transferència és important pel nostre país, sigui de l’àmbit que sigui i per petita que sembli.
La Generalitat de Catalunya, que com a autoritat més propera als ciutadans ha d'assumir aquestes responsabilitats i competències, ho fa des d’una òptica emocional pel context lingüístic i cultural que comporta. Tots els col·lectius socials del país, doncs, haurien de trobar en el Govern de Catalunya el seu espai natural de relació, tan des d'una òptica de país com de l'eficiència.
La Generalitat demana el traspàs de noves competències amb la finalitat d’exercir-les amb la major eficàcia i proximitat per a la ciutadania. És per això que la Generalitat de Catalunya ha convocat, per primer cop, les proves per obtenir el diploma d’operador radioaficionat; (fins ara, els exàmens els convocava el Ministeri d’Indústria). Les proves se celebraran el proper 23 de maig a Barcelona, Girona, Lleida, Tarragona i Tortosa.
D’aquesta manera, des de la Generalitat, dissenyem un espai en el qual els radioaficionats se sentin més còmodes i escoltats, i comencem a bastir un nou marc de relació que esperem que també reforci el sentiment de pertinença d'aquest col·lectiu. Malgrat no disposar d'un identificatiu propi com a radioaficionats catalans (com del que sí poden gaudir els usuaris d'Internet amb el domini .cat) esperem que, mitjançant les ones, aquest col·lectiu projecti amb orgull el seu missatge com a radioaficionats catalans.
De fet, no deixa de ser simptomàtic que en Marconi, considerat el pare de la radiocomunicació, en prengués bona nota dels experiments del Dr Salvà i Campillo, il·lustre català, el qual podríem considerar com el primer radioaficionat.
Podem pensar que transferències com aquestes són menors, però no podem oblidar que qualsevol traspàs a la Generalitat té una relació directa en la vida quotidiana de les persones. Tota transferència és important pel nostre país, sigui de l’àmbit que sigui i per petita que sembli.
La Generalitat de Catalunya, que com a autoritat més propera als ciutadans ha d'assumir aquestes responsabilitats i competències, ho fa des d’una òptica emocional pel context lingüístic i cultural que comporta. Tots els col·lectius socials del país, doncs, haurien de trobar en el Govern de Catalunya el seu espai natural de relació, tan des d'una òptica de país com de l'eficiència.
La Generalitat demana el traspàs de noves competències amb la finalitat d’exercir-les amb la major eficàcia i proximitat per a la ciutadania. És per això que la Generalitat de Catalunya ha convocat, per primer cop, les proves per obtenir el diploma d’operador radioaficionat; (fins ara, els exàmens els convocava el Ministeri d’Indústria). Les proves se celebraran el proper 23 de maig a Barcelona, Girona, Lleida, Tarragona i Tortosa.
D’aquesta manera, des de la Generalitat, dissenyem un espai en el qual els radioaficionats se sentin més còmodes i escoltats, i comencem a bastir un nou marc de relació que esperem que també reforci el sentiment de pertinença d'aquest col·lectiu. Malgrat no disposar d'un identificatiu propi com a radioaficionats catalans (com del que sí poden gaudir els usuaris d'Internet amb el domini .cat) esperem que, mitjançant les ones, aquest col·lectiu projecti amb orgull el seu missatge com a radioaficionats catalans.
De fet, no deixa de ser simptomàtic que en Marconi, considerat el pare de la radiocomunicació, en prengués bona nota dels experiments del Dr Salvà i Campillo, il·lustre català, el qual podríem considerar com el primer radioaficionat.
dilluns, 4 de maig del 2009
Elteumòbil.cat
Fa pocs dies, juntament amb el secretari de Política Lingüística, Bernat Joan, vaig tenir l’honor de comparèixer davant la Comissió d'Afers Gal·lesos del Parlament del Regne Unit, concretament en l’anomenat select committee, la màxima categoria de comissions del parlament britànic. Aquesta compareixença s’ha convertit en la primera vegada que membres del govern català participen en una sessió de treball legislativa d’aquestes característiques.
El fet és que els membres de la Comissió d’Afers Gal.lesos estan considerant la conveniència de delegar la responsabilitat de la llengua gal·lesa a l’Assemblea Nacional del país. I per aquest motiu han mostrat el seu interès per conèixer de primera mà la situació de la llengua catalana i les experiències de política i promoció lingüística; de l’estatus del català, les polítiques lingüístiques en general i, especialment, la presència del català en el mercat de les telecomunicacions, tot posant de relleu la campanya Elteumòbil.cat (www.elteumobil.cat)
Aquesta setmana repetirem la compareixença, però aquest cop directament davant el Comitè Legislatiu de l’Assemblea Nacional de Gal·les i a través de mitjans telemàtics (videoconferència).
Voldria compartir alguns dels missatges que els hem transmès.
Antecedents
Poca gent sap viure ja sense mòbil al nostre país. Només cal observar el nostre voltant, siguem on siguem. I és que en poc temps, el telèfon mòbil ha passat de ser un simple instrument per a la comunicació oral a un conglomerat de dispositius amb unes prestacions que ens permeten jugar, enviar missatges, fer fotos o escoltar música, entre d'altres. I la tendència apunta cap a fer del terminal mòbil un estri per a moltes coses més com ara sistema de pagament, navegador d'Internet, televisor portàtil, navegador GPS i tantes aplicacions com les que puguin sorgir en el futur. En definitiva el mòbil és i serà encara més un objecte personal amb el qual interactuem cada dia en multitud d'ocasions. És un acompanyant de primer ordre i el dispositiu tecnològic més emprat pels catalans. D'aquí rau la importància, doncs, que el telèfon mòbil “parli” amb nosaltres en la nostra llengua.
L'any 2003 la Plataforma per la Llengua va denunciar, mitjançant l'estudi “El català als telèfons mòbils a partir dels usuaris”, el greuge que patien els clients de llengua catalana en el sector de la telefonia mòbil, tant pel que fa a les operadores com en bona part dels terminals. En aquell moment el panorama era certament descoratjador. L'existència del català en els terminals es limitava a Alcatel i Siemens que, ja des de finals dels anys 90, l'havien inclòs desacomplexadament, fins i tot en el llibret d'instruccions pel que fa a Siemens. Aquesta multinacional alemanya, però, va abandonar la fabricació de mòbils l'any 2006 i, per tant, donada l'escassa quota de mercat d'Alcatel i algun terminal testimonial de la francesa Sagem, el català en els terminals restava gairebé tocat de mort.
Segons dades de l’estudi Llengua i TIC (2007) de la mateixa Fundació Observatori per la Societat de la Informació de Catalunya (FOBSIC), un 12% dels usuaris de telèfon mòbil majors de 15 anys tenien el terminal en llengua catalana però el percentatge dels qui voldrien tenir-lo en català superava lleugerament el 30%. Segons aquest mateix estudi, s'estima que entre demanda directa i indirecta, és a dir, ciutadans que declaren indefectiblement voler tenir el mòbil en català o que, entre un mòbil amb llengua catalana i un de sense prefereixen tenir-lo en català, hi havia una demanda potencial d'un milió i mig de consumidors.
Aquesta situació va portar al departament de Governació a acordar al febrer de 2007 en el marc de l'aleshores 3GSM World Congress de Barcelona, actualment Mobile World Congress, la promoció de la telefonia mòbil en català amb la col·laboració dels principals fabricants de telèfons i sistemes operatius de mòbil i operadors de telecomunicacions. L'acord impulsat per la Secretaria de Telecomunicacions i Societat de la Informació, amb la col·laboració de la Secretaria de Política Lingüística, preveia que els operadors incloguin la llengua catalana com a requisit d'homologació dels terminals en les seves comandes i que els fabricants incorporarien el català en els menús i aplicacions dels seus terminals. La Generalitat de Catalunya es comprometia a donar suport institucional a qualsevol iniciativa que operadors i fabricants portessin a terme amb la finalitat de promoure la llengua catalana i en cas que fos necessari, a donar-los suport terminològic.
Així mateix, fruït d'aquells acords va néixer la campanya Elteumòbil.cat (www.elteumobil.cat) que mitjançant un lloc web, publicitat en premsa, ràdio, televisió i Internet, donava a conèixer coordinadament amb operadors i fabricants, quins terminals es comercialitzaven en català. Actualment, gairebé tots els fabricants més importants de mòbils del món ja inclouen la llengua pròpia del nostre país a tots o bona part dels mòbils del seu catàleg amb la comercialització dels operadors. Concretament participen a la campanya d'Elteumòbil.cat, les empreses Nokia, Motorola, Sony Ericsson, Blackberry, Alcatel, HTC, Samsung, Microsoft, Movistar, Vodafone, Orange, Yoigo i Eroski Móvil. A principis de 2009 ja hi havia, pel cap baix, un centenar de mòbils al mercat, més del doble que un any abans.
“Show me the money”
A banda de detectar una necessitat del mercat i disposar d'una demanda potencial quantificable, aquest projecte també es va basar en un doble convenciment. En primer lloc plantejar sempre la inclusió del català com un cas de negoci, és a dir, en el “llenguatge” que entenen les empreses. I en segon lloc, malgrat la feble protecció legal de la llengua catalana a l'hora de garantir-ne la seva presència en l'àmbit de les TIC, actuar des del punt de vista argumental com si la llengua catalana fos la d'un estat independent homologable a d'altres de la Unió Europea. D'entrada, els fets ens han demostrat l'eficàcia d'aquest plantejament ja que les multinacionals fabricants de mòbils varen entendre ràpidament la suficient magnitud del mercat en llengua catalana. No cal explicar si la llengua catalana és mil·lenària o apel·lar a les Homilies d'Organyà o a tractats medievals de cuina com el Sent Soví. El que funciona és el binomi català-euros. A les empreses, el primer que els ve al cap és aquella frase que Tom Cruise pronunciava a la pel·lícula Jerry Mcguire “show me the money”. Aquest és l'únic llenguatge que entenen les empreses i aquest és el que hem utilitzat.
En aquest sentit i per contrastar les pròpies dades del Govern, el “2º Observatorio de Tendencias”, estudi d'investigació social i de mercat sobre la relació de joves i adults amb la tecnologia, elaborat per la consultora CONNECTA per encàrrec de Nokia, revelava la tardor de 2008 que Catalunya és el territori de l'Estat espanyol on més importància es dóna als menús personalitzats en idiomes cooficials. Més de la meitat dels joves catalans reconeixen que els agrada poder tenir personalitzat el seu terminal en català. Per tant, el líder mundial de la telefonia mòbil és molt conscient d'aquesta realitat i això implica moltes coses, però sobretot una de cabdal. I és que cada vegada que una multinacional no catalana aposta públicament per la nostra llengua, es llança un missatge d'autoestima vital per als seus parlants. I és vital per dos motius. Primer de tot perquè estem parlant d'empreses emocionalment i culturalment distants a la llengua catalana i, en segon lloc, perquè s'associa el català a un entorn de modernitat de progrés. El català com a llengua de mercat i modernitat per evitar passos enrere en ple procés d'integració a la vida digital. Si multinacionals com Microsoft, Nokia, Google, Motorola, Epson, Xerox, HP, Sony, Sony Ericsson, entre moltes altres, ofereixen productes i serveis en català pocs arguments queden, doncs, per als qui encara en prescindeixen.
En català per RSC
D'altra banda, de mica en mica va fent forat la idea que la responsabilitat social corporativa (RSC) de les empreses també passa irremeiablement per respectar la identitat del mercat en el qual estan operant, és a dir, per respectar la llengua dels seus consumidors com ho fan en altres països amb les seves llengües respectives. El mercat i la demanda en llengua catalana hi són i ara només cal que aquelles empreses que han fet passos tímids o que encara no ofereixen els seus productes en la nostra llengua s'hi posin ràpidament si no volen perdre més oportunitats. Enfocar el màrqueting a satisfer les necessitats dels clients també passa per oferir productes i serveis en el seu idioma. A tot arreu, en els països democràtics i desenvolupats, les comunitats lingüístiques amb un volum de consumidors similars al del català sempre es respecten. No hi ha raons objectives per justificar un tractament discriminatori als consumidors catalanoparlants. Els consumidors de casa nostra han de tenir exactament els mateixos drets que altres consumidors europeus i, a més, la seva força econòmica per volum és sovint molt més alta que la d'altres comunitats lingüístiques que ja tenen tots els productes disponibles en la seva llengua. La producció en català, doncs, és econòmicament justificable.
En definitiva, l'acord per a la normalització del català en l'àmbit de la telefonia mòbil havia d'implicar un canvi de mentalitat de fabricants i operadors i, de fet, hem passat del fet extraordinari que hi hagi alguns mòbils en català a l'anomalia que avui encara n'hi hagi alguns que no l'incorporen. Malgrat tot, així com les multinacionals fabricants de mòbils han respost molt bé als compromisos fins arribar a l'extrem que, de retruc, altres fabricants no adherits a la campanya han inclòs el català en alguns dels seus models com ara Sharp o LG, el paper dels operadors ha quedat per sota de les expectatives pel que fa a garantir una plena atenció al client en llengua catalana. Les denúncies, les dades obtingudes, així com les comprovacions empíriques demostren cruament com els consumidors de parla catalana estan discriminats. L'esforç dels operadors s'ha limitat a, efectivament, incloure terminals en català el seu catàleg i a fer una part molt important de la seva publicitat en català. Però actualment ser atès en català en igualtat de condicions al castellà és una quimera.
“Catalan, a business opportunity”
Justament a partir de l'experiència d'Elteumòibil.cat en va sorgir un esqueix per aplicar el model a tots els productes i serveis tecnològics. La Secretaria de Telecomunicacions i Societat de la Informació va posar en marxa fa gairebé un any la campanya “Catalan, a business opportunity” (www.gencat.cat/societatdelainformacio/cbo) amb la qual es pretén explicar a les multinacionals del sector de les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC), l’oportunitat de negoci que ofereix la llengua catalana. Una llengua, per cert, que té molts més parlants que altres idiomes que gaudeixen de gairebé plena normalitat en l'àmbit de les TIC com ara el danès, el finès, el noruec o similar al suec, al grec o al portuguès a Europa.
A la Unió Europea no hi ha cap altre cas d'una llengua parlada per tants milions d'habitants que no sigui plenament present en la majoria de béns i serveis. Per a molts productes, el català és encara l'excepció. Els criteris erronis d'associar la importància i la consideració d'una llengua, amb el fet que pertanyi a un estat independent afecta el seu estatus en totes les àrees.
La campanya, que disposa d'un vídeo a Youtube (www.youtube.com/societatinformacio), també recorda a aquestes multinacionals l'existència d'una eina de relació molt potent amb els seus clients com és l'ús del domini .cat, el primer domini que identifica a Internet qualsevol contingut en català o relacionat amb la cultura catalana.
Cada vegada són més els dispositius i serveis que inclouen la llengua catalana a les seves interfícies, des de televisors amb receptors de TDT, passant per navegadors GPS, sistemes operatius i programes d'ordinador o telèfons mòbils. Google, Nokia, Sony, Motorola, Alcatel, Blackberry, Sony Ericsson, Microsoft, JVC, Tom Tom, Epson o Hewlett Packard són només alguns dels exemples de multinacionals que ja han entès que el català és una oportunitat de negoci.
Els videojocs: un camp erm per adobar
Que el català s'ha mostrat relativament saludable en l'àmbit d'Internet és evident. Visites a webs en català, milers i milers de blocs o descàrregues de programari així ho manifesten. És el conjunt de la població qui ho acaba reflectint, doncs. És a dir, quan el poder és a mans dels ciutadans la llengua catalana es mostra més forta o menys feble, segons el grau d'optimisme o pessimisme. Però quan la presència de la llengua nacional depèn de les empreses l'escenari canvia radicalment.
No hem de perdre de vista doncs àmbits absolutament dramàtics en els quals el català és directament una llengua morta. Parlo dels videojocs. I són sobretot els joves, és a dir, les generacions amb més futur per parlar català, les que es troben davant d'un autèntic forat negre de la llengua. Al marge de la producció de videojocs educatius per a PC, que ha liderat l'empresa Barcelona Multimèdia i que ara s'ha convertit en editora de Nintendo i Apple, és impossible accedir a una mínima oferta de videojocs supervendes en català pels canals de distribució convencionals i només per vies voluntaristes i amb un grau de coneixement elevat es pot jugar a alguns videojocs de consola en català prèviament modificats.
La dels videojocs és la primera indústria d'oci audiovisual a l'Estat espanyol per sobre del cinema, el DVD o la música enregistrada. Segons l'Asociación Española de Distribuidores y Editores de Software de Entretenimiento (ADESE) els videojocs representaven el 54 % del consum d'oci audiovisual amb 1.454 milions d'euros de despesa.
Segons l’estudi Usos lingüístics i tecnologia TIC-Llengua (2007) de la Fundació Observatori per la Societat de la Informació (FOBSIC), un 22,3% dels catalans que disposen de consola voldrien poder jugar-hi en català i un altre 20,3% s'hi avindria, tot i que li és indiferent.
Segons aquest estudi, només a Catalunya hi ha 1.200.000 consoles. D’acord amb els percentatges apuntats anteriorment, unes 267.000 consoles haurien de ser en català, i unes altres 242.000 ho podrien ser. És a dir, només a Catalunya, sense considerar altres territoris (País Valencià, Balears i catalanoparlants fora de l’Estat espanyol), estem parlant de més de mig milió de màquines que jugarien en català. Un volum gens menyspreable que, segons els experts del sector consultats per la Secretaria de Telecomunicacions i Societat de la Informació, pot generar un interès suficient dels productors.
La llengua catalana viu envoltada d'oportunitats i circumstàncies socioculturals que converteixen en una lògica aclaparadora la localització de videojocs en la nostra llengua . Des de localització al català de videojocs supervendes, els anomenats best-sellers (ex: ProEvolution Soccer), a adaptació d'altres als nostres referents culturals (ex: Singstar), passant per creació de videojocs a partir del nostre patrimoni més internacional (ex: La Guerra de Successió).
Però és que Catalunya, a diferència d'altres nacions sense estat amb llengües minoritzades, concentra un seguit de trets competitius que poden convertir-la en una plataforma de producció mundial de videojocs. És un pol d'atracció de mà d'obra qualificada per la seva ubicació geogràfica i qualitat de vida, té centres especialitzats en formació de desenvolupadors i iniciatives tecnològiques per a desenvolupar el multilingüisme. Si el futur passa per indústries netes i amb valor afegit, aquesta n'és una. I, per tant, no cal dir que és molt més simple tenir oferta de videojocs en català si la indústria està ubicada a casa nostra, sigui per empreses nacionals o multinacionals.
Conclusions
A partir de l'experiència d'Elteumòbil.cat es dibuixen diverses línies d'actuació que a hores d'ara semblen les més efectives per aconseguir resultats palpables a curt i mig termini:
El fet és que els membres de la Comissió d’Afers Gal.lesos estan considerant la conveniència de delegar la responsabilitat de la llengua gal·lesa a l’Assemblea Nacional del país. I per aquest motiu han mostrat el seu interès per conèixer de primera mà la situació de la llengua catalana i les experiències de política i promoció lingüística; de l’estatus del català, les polítiques lingüístiques en general i, especialment, la presència del català en el mercat de les telecomunicacions, tot posant de relleu la campanya Elteumòbil.cat (www.elteumobil.cat)
Aquesta setmana repetirem la compareixença, però aquest cop directament davant el Comitè Legislatiu de l’Assemblea Nacional de Gal·les i a través de mitjans telemàtics (videoconferència).
Voldria compartir alguns dels missatges que els hem transmès.
Antecedents
Poca gent sap viure ja sense mòbil al nostre país. Només cal observar el nostre voltant, siguem on siguem. I és que en poc temps, el telèfon mòbil ha passat de ser un simple instrument per a la comunicació oral a un conglomerat de dispositius amb unes prestacions que ens permeten jugar, enviar missatges, fer fotos o escoltar música, entre d'altres. I la tendència apunta cap a fer del terminal mòbil un estri per a moltes coses més com ara sistema de pagament, navegador d'Internet, televisor portàtil, navegador GPS i tantes aplicacions com les que puguin sorgir en el futur. En definitiva el mòbil és i serà encara més un objecte personal amb el qual interactuem cada dia en multitud d'ocasions. És un acompanyant de primer ordre i el dispositiu tecnològic més emprat pels catalans. D'aquí rau la importància, doncs, que el telèfon mòbil “parli” amb nosaltres en la nostra llengua.
L'any 2003 la Plataforma per la Llengua va denunciar, mitjançant l'estudi “El català als telèfons mòbils a partir dels usuaris”, el greuge que patien els clients de llengua catalana en el sector de la telefonia mòbil, tant pel que fa a les operadores com en bona part dels terminals. En aquell moment el panorama era certament descoratjador. L'existència del català en els terminals es limitava a Alcatel i Siemens que, ja des de finals dels anys 90, l'havien inclòs desacomplexadament, fins i tot en el llibret d'instruccions pel que fa a Siemens. Aquesta multinacional alemanya, però, va abandonar la fabricació de mòbils l'any 2006 i, per tant, donada l'escassa quota de mercat d'Alcatel i algun terminal testimonial de la francesa Sagem, el català en els terminals restava gairebé tocat de mort.
Segons dades de l’estudi Llengua i TIC (2007) de la mateixa Fundació Observatori per la Societat de la Informació de Catalunya (FOBSIC), un 12% dels usuaris de telèfon mòbil majors de 15 anys tenien el terminal en llengua catalana però el percentatge dels qui voldrien tenir-lo en català superava lleugerament el 30%. Segons aquest mateix estudi, s'estima que entre demanda directa i indirecta, és a dir, ciutadans que declaren indefectiblement voler tenir el mòbil en català o que, entre un mòbil amb llengua catalana i un de sense prefereixen tenir-lo en català, hi havia una demanda potencial d'un milió i mig de consumidors.
Aquesta situació va portar al departament de Governació a acordar al febrer de 2007 en el marc de l'aleshores 3GSM World Congress de Barcelona, actualment Mobile World Congress, la promoció de la telefonia mòbil en català amb la col·laboració dels principals fabricants de telèfons i sistemes operatius de mòbil i operadors de telecomunicacions. L'acord impulsat per la Secretaria de Telecomunicacions i Societat de la Informació, amb la col·laboració de la Secretaria de Política Lingüística, preveia que els operadors incloguin la llengua catalana com a requisit d'homologació dels terminals en les seves comandes i que els fabricants incorporarien el català en els menús i aplicacions dels seus terminals. La Generalitat de Catalunya es comprometia a donar suport institucional a qualsevol iniciativa que operadors i fabricants portessin a terme amb la finalitat de promoure la llengua catalana i en cas que fos necessari, a donar-los suport terminològic.
Així mateix, fruït d'aquells acords va néixer la campanya Elteumòbil.cat (www.elteumobil.cat) que mitjançant un lloc web, publicitat en premsa, ràdio, televisió i Internet, donava a conèixer coordinadament amb operadors i fabricants, quins terminals es comercialitzaven en català. Actualment, gairebé tots els fabricants més importants de mòbils del món ja inclouen la llengua pròpia del nostre país a tots o bona part dels mòbils del seu catàleg amb la comercialització dels operadors. Concretament participen a la campanya d'Elteumòbil.cat, les empreses Nokia, Motorola, Sony Ericsson, Blackberry, Alcatel, HTC, Samsung, Microsoft, Movistar, Vodafone, Orange, Yoigo i Eroski Móvil. A principis de 2009 ja hi havia, pel cap baix, un centenar de mòbils al mercat, més del doble que un any abans.
“Show me the money”
A banda de detectar una necessitat del mercat i disposar d'una demanda potencial quantificable, aquest projecte també es va basar en un doble convenciment. En primer lloc plantejar sempre la inclusió del català com un cas de negoci, és a dir, en el “llenguatge” que entenen les empreses. I en segon lloc, malgrat la feble protecció legal de la llengua catalana a l'hora de garantir-ne la seva presència en l'àmbit de les TIC, actuar des del punt de vista argumental com si la llengua catalana fos la d'un estat independent homologable a d'altres de la Unió Europea. D'entrada, els fets ens han demostrat l'eficàcia d'aquest plantejament ja que les multinacionals fabricants de mòbils varen entendre ràpidament la suficient magnitud del mercat en llengua catalana. No cal explicar si la llengua catalana és mil·lenària o apel·lar a les Homilies d'Organyà o a tractats medievals de cuina com el Sent Soví. El que funciona és el binomi català-euros. A les empreses, el primer que els ve al cap és aquella frase que Tom Cruise pronunciava a la pel·lícula Jerry Mcguire “show me the money”. Aquest és l'únic llenguatge que entenen les empreses i aquest és el que hem utilitzat.
En aquest sentit i per contrastar les pròpies dades del Govern, el “2º Observatorio de Tendencias”, estudi d'investigació social i de mercat sobre la relació de joves i adults amb la tecnologia, elaborat per la consultora CONNECTA per encàrrec de Nokia, revelava la tardor de 2008 que Catalunya és el territori de l'Estat espanyol on més importància es dóna als menús personalitzats en idiomes cooficials. Més de la meitat dels joves catalans reconeixen que els agrada poder tenir personalitzat el seu terminal en català. Per tant, el líder mundial de la telefonia mòbil és molt conscient d'aquesta realitat i això implica moltes coses, però sobretot una de cabdal. I és que cada vegada que una multinacional no catalana aposta públicament per la nostra llengua, es llança un missatge d'autoestima vital per als seus parlants. I és vital per dos motius. Primer de tot perquè estem parlant d'empreses emocionalment i culturalment distants a la llengua catalana i, en segon lloc, perquè s'associa el català a un entorn de modernitat de progrés. El català com a llengua de mercat i modernitat per evitar passos enrere en ple procés d'integració a la vida digital. Si multinacionals com Microsoft, Nokia, Google, Motorola, Epson, Xerox, HP, Sony, Sony Ericsson, entre moltes altres, ofereixen productes i serveis en català pocs arguments queden, doncs, per als qui encara en prescindeixen.
En català per RSC
D'altra banda, de mica en mica va fent forat la idea que la responsabilitat social corporativa (RSC) de les empreses també passa irremeiablement per respectar la identitat del mercat en el qual estan operant, és a dir, per respectar la llengua dels seus consumidors com ho fan en altres països amb les seves llengües respectives. El mercat i la demanda en llengua catalana hi són i ara només cal que aquelles empreses que han fet passos tímids o que encara no ofereixen els seus productes en la nostra llengua s'hi posin ràpidament si no volen perdre més oportunitats. Enfocar el màrqueting a satisfer les necessitats dels clients també passa per oferir productes i serveis en el seu idioma. A tot arreu, en els països democràtics i desenvolupats, les comunitats lingüístiques amb un volum de consumidors similars al del català sempre es respecten. No hi ha raons objectives per justificar un tractament discriminatori als consumidors catalanoparlants. Els consumidors de casa nostra han de tenir exactament els mateixos drets que altres consumidors europeus i, a més, la seva força econòmica per volum és sovint molt més alta que la d'altres comunitats lingüístiques que ja tenen tots els productes disponibles en la seva llengua. La producció en català, doncs, és econòmicament justificable.
En definitiva, l'acord per a la normalització del català en l'àmbit de la telefonia mòbil havia d'implicar un canvi de mentalitat de fabricants i operadors i, de fet, hem passat del fet extraordinari que hi hagi alguns mòbils en català a l'anomalia que avui encara n'hi hagi alguns que no l'incorporen. Malgrat tot, així com les multinacionals fabricants de mòbils han respost molt bé als compromisos fins arribar a l'extrem que, de retruc, altres fabricants no adherits a la campanya han inclòs el català en alguns dels seus models com ara Sharp o LG, el paper dels operadors ha quedat per sota de les expectatives pel que fa a garantir una plena atenció al client en llengua catalana. Les denúncies, les dades obtingudes, així com les comprovacions empíriques demostren cruament com els consumidors de parla catalana estan discriminats. L'esforç dels operadors s'ha limitat a, efectivament, incloure terminals en català el seu catàleg i a fer una part molt important de la seva publicitat en català. Però actualment ser atès en català en igualtat de condicions al castellà és una quimera.
“Catalan, a business opportunity”
Justament a partir de l'experiència d'Elteumòibil.cat en va sorgir un esqueix per aplicar el model a tots els productes i serveis tecnològics. La Secretaria de Telecomunicacions i Societat de la Informació va posar en marxa fa gairebé un any la campanya “Catalan, a business opportunity” (www.gencat.cat/societatdelainformacio/cbo) amb la qual es pretén explicar a les multinacionals del sector de les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC), l’oportunitat de negoci que ofereix la llengua catalana. Una llengua, per cert, que té molts més parlants que altres idiomes que gaudeixen de gairebé plena normalitat en l'àmbit de les TIC com ara el danès, el finès, el noruec o similar al suec, al grec o al portuguès a Europa.
A la Unió Europea no hi ha cap altre cas d'una llengua parlada per tants milions d'habitants que no sigui plenament present en la majoria de béns i serveis. Per a molts productes, el català és encara l'excepció. Els criteris erronis d'associar la importància i la consideració d'una llengua, amb el fet que pertanyi a un estat independent afecta el seu estatus en totes les àrees.
La campanya, que disposa d'un vídeo a Youtube (www.youtube.com/societatinformacio), també recorda a aquestes multinacionals l'existència d'una eina de relació molt potent amb els seus clients com és l'ús del domini .cat, el primer domini que identifica a Internet qualsevol contingut en català o relacionat amb la cultura catalana.
Cada vegada són més els dispositius i serveis que inclouen la llengua catalana a les seves interfícies, des de televisors amb receptors de TDT, passant per navegadors GPS, sistemes operatius i programes d'ordinador o telèfons mòbils. Google, Nokia, Sony, Motorola, Alcatel, Blackberry, Sony Ericsson, Microsoft, JVC, Tom Tom, Epson o Hewlett Packard són només alguns dels exemples de multinacionals que ja han entès que el català és una oportunitat de negoci.
Els videojocs: un camp erm per adobar
Que el català s'ha mostrat relativament saludable en l'àmbit d'Internet és evident. Visites a webs en català, milers i milers de blocs o descàrregues de programari així ho manifesten. És el conjunt de la població qui ho acaba reflectint, doncs. És a dir, quan el poder és a mans dels ciutadans la llengua catalana es mostra més forta o menys feble, segons el grau d'optimisme o pessimisme. Però quan la presència de la llengua nacional depèn de les empreses l'escenari canvia radicalment.
No hem de perdre de vista doncs àmbits absolutament dramàtics en els quals el català és directament una llengua morta. Parlo dels videojocs. I són sobretot els joves, és a dir, les generacions amb més futur per parlar català, les que es troben davant d'un autèntic forat negre de la llengua. Al marge de la producció de videojocs educatius per a PC, que ha liderat l'empresa Barcelona Multimèdia i que ara s'ha convertit en editora de Nintendo i Apple, és impossible accedir a una mínima oferta de videojocs supervendes en català pels canals de distribució convencionals i només per vies voluntaristes i amb un grau de coneixement elevat es pot jugar a alguns videojocs de consola en català prèviament modificats.
La dels videojocs és la primera indústria d'oci audiovisual a l'Estat espanyol per sobre del cinema, el DVD o la música enregistrada. Segons l'Asociación Española de Distribuidores y Editores de Software de Entretenimiento (ADESE) els videojocs representaven el 54 % del consum d'oci audiovisual amb 1.454 milions d'euros de despesa.
Segons l’estudi Usos lingüístics i tecnologia TIC-Llengua (2007) de la Fundació Observatori per la Societat de la Informació (FOBSIC), un 22,3% dels catalans que disposen de consola voldrien poder jugar-hi en català i un altre 20,3% s'hi avindria, tot i que li és indiferent.
Segons aquest estudi, només a Catalunya hi ha 1.200.000 consoles. D’acord amb els percentatges apuntats anteriorment, unes 267.000 consoles haurien de ser en català, i unes altres 242.000 ho podrien ser. És a dir, només a Catalunya, sense considerar altres territoris (País Valencià, Balears i catalanoparlants fora de l’Estat espanyol), estem parlant de més de mig milió de màquines que jugarien en català. Un volum gens menyspreable que, segons els experts del sector consultats per la Secretaria de Telecomunicacions i Societat de la Informació, pot generar un interès suficient dels productors.
La llengua catalana viu envoltada d'oportunitats i circumstàncies socioculturals que converteixen en una lògica aclaparadora la localització de videojocs en la nostra llengua . Des de localització al català de videojocs supervendes, els anomenats best-sellers (ex: ProEvolution Soccer), a adaptació d'altres als nostres referents culturals (ex: Singstar), passant per creació de videojocs a partir del nostre patrimoni més internacional (ex: La Guerra de Successió).
Però és que Catalunya, a diferència d'altres nacions sense estat amb llengües minoritzades, concentra un seguit de trets competitius que poden convertir-la en una plataforma de producció mundial de videojocs. És un pol d'atracció de mà d'obra qualificada per la seva ubicació geogràfica i qualitat de vida, té centres especialitzats en formació de desenvolupadors i iniciatives tecnològiques per a desenvolupar el multilingüisme. Si el futur passa per indústries netes i amb valor afegit, aquesta n'és una. I, per tant, no cal dir que és molt més simple tenir oferta de videojocs en català si la indústria està ubicada a casa nostra, sigui per empreses nacionals o multinacionals.
Conclusions
A partir de l'experiència d'Elteumòbil.cat es dibuixen diverses línies d'actuació que a hores d'ara semblen les més efectives per aconseguir resultats palpables a curt i mig termini:
- Fer aflorar la demanda: El paper de la Generalitat de Catalunya s'ha de basar en el descobriment quantificable de la demanda real de productes i serveis en català i traslladar-lo a les empreses. Des del moment que l'òptica sovintejada de les empreses és un estat / un mercat / una llengua, el paper del Govern és clau a l'hora de plantejar aquestes oportunitats de negoci que poden suposar la producció en català, sobretot amb el grau de protecció legal feble que pateix aquest idioma.
- Evitar inversions invisibles: Els recursos públics, ja prou limitats a Catalunya per culpa del dèficit fiscal que patim en relació amb Espanya, s'han d'intentar optimitzar, òbviament. I aplicats a la presència del català en productes tecnològics el millor suport econòmic, si és que cal donar-lo, és el destinat als canals de distribució i promoció. Dels quatre components del màrqueting mix (producte, preu, canal de distribució i promoció), són en aquests dos darrers en els quals hi ha més garanties de donar a conèixer el producte en català i fer-lo arribar al consumidor. Finançar processos de producció per a la localització del producte a la nostra llengua, és a dir, incidir només en el producte és un error. Hauria servit de res pagar la localització al català de telèfons mòbils i que arribessin al mercat sense cap campanya específica? Tampoc tindria sentit subvencionar-ne la compra.
- Arrossegar el líder: Un altre de les conclusions que s'han extret és la de l'efecte dòmino. Especialment en el cas d'empreses líders que sovint actuen amb mimetisme. Des del moment que Nokia va accedir a signar l'acord amb el Departament de Governació i Administracions Públiques, la resta varen adherir-se sense gaires problemes. L'acord que va desembocar en la campanya d'Elteumòbil.cat va esdevenir una notícia del sector de la telefonia mòbil i moltes empreses varen optar per incorporar el català, vista la relació cost/benefici, i entenent que incloure el català podia esdevenir un avantatge competitiu mentre que no fer-ho podia esdevenir un problema.
dilluns, 27 d’abril del 2009
L’ACCÉS A LES TELECOMUNICACIONS, UN SERVEI BÀSIC A CASA
El Govern de la Generalitat acaba d’aprovar un nou decret sobre les condicions dels habitatges i la cèdula d’habitabilitat. A través d’aquest text normatiu s’ha materialitzat un pas més en el compromís del Govern de la Generalitat pel que fa a l’impuls del desplegament de les xarxes de comunicacions electròniques al territori. I és que amb aquest nou decret, s’equipara la necessitat de disposar de les instal.lacions de telecomunicacions a l’edificació amb la d’altres instal.lacions necessàries per als serveis bàsics definits a la Llei d’urbanisme, com ara el subministrament energètic, l’aigua o les xarxes de sanejament.
Així doncs, les instal.lacions per a l’accés als serveis de comunicacions electròniques ha passat a ser un més dels requisitis imprescindibles a l’hora de considerar una edificació com apta per a ser habitable, sigui quina sigui la llei que la regula, és a dir, tant si està subjecta al règim de propietat horitzontal com al de propietat vertical.
Aquest és el gran salt qualitatiu respecte a la normativa que teniem fins ara. Malgrat que, ja des de l’any 1998, existia una normativa sobre infraestructures comunes de telecomunicacions, aquesta era d’obligat compliment bàsicament als habitatges de propietat horitzontal.
Cal no oblidar que si volem facilitar que tota la ciutadania pugui gaudir de serveis de connexió que a Catalunya considerem bàsics (tot i que la llei estatal no té la mateixa consideració) com són l’accés a internet amb Banda Ampla o la TDT, no és suficient el gran esforç que estem fent l’administració i els operadors en el marc del Pla Catalunya Connecta (recordem que el seu objectiu és el desplegament de les infraestructures i equipaments necessaris per portar a gairebé tots els racons del país els serveis de telefonia mòbil, banda ampla i televisió digital ) cal que els edificis disposin de la infraestructura necessària que permeti oferir la connexió d’una manera efectiva i compatible, sense que els ciutadans hagin d’assumir els costos per a adaptacions en habitatges nous que acaben d’adquirir.
Deiem que és un pas més, després d’altres que ja han estat una realitat aquesta legislatura, com són la inclusió a la llei de l’obra pública de la necessitat d’incloure l’estudi de telecomunicacions al projecte d’obra o de l’acord de govern de la tardor passada on la Generalitat es compromet a incloure les infraestructures de telecomunicacions en qualsevol de les obres que executi al territori en el marc de l’obra pública. En aquest darrer punt s’està avançant de manera decidida, i ja són diverses les instruccions tècniques que s’han definit i que s’estan aplicant, com és en l’àmbit de les carreteres, dels regadius o dels camins rurals.
Des del govern de Catalunya treballem des de fa temps per assegurar aquesta garantia d’accés a les telecomunicacions, i hem concentrat esforços perquè aquesta accessibilitat sigui possible per a tots els ciutadans, amb independència del lloc de residència i del tipus d’habitatge on visquin. És clar que això implica un esforç col.lectiu en el marc de l’obra pública, de l’urbanisme i, òbviament, també en l’habitatge. I quan diem col.lectiu, ho diem amb el convenciment que cal la implicació de tots els agents, els privats i també de totes les administracions. El paper impulsor de la Generalitat és fonamental, però és igual d’important el paper de les administracions locals per fer efectiu el compliment de la normativa.
I també tenim clar que ens cal donar més passes encara en l’aspecte normatiu. L’evolució tecnològica, la convergència de xarxes, de terminals i de serveis ens porta associat la necessitat d’una modernització i una adaptació davant l’arribada creixent de nous serveis de comunicacions electròniques. I en aquest aspecte és necessari impulsar els canvis per tal de garantir l’arribada a la llar de les xarxes de nova generació, és a dir de la instal.lació de la fibra òptica als edificis.
Estem en una etapa de canvi, estem als inicis de la substitució definitiva de la planta actual de coure per la de fibra òptica i, tot i que estem encara en un moment inicial, cal posar tots els mecanismes perquè aquesta subtitució, que durarà anys, es faci en el menor espai de temps possible, per tal de maximitzar l’arribada dels futurs serveis (d’un futur immediat) de comunicacions electròniques arreu del territori, uns serveis que ens han de permetre millorar encara més el nostre estat del benestar (serveis en l’àmbit sanitari, de la dependència, de la educació, etc) i també, i sobretot, ajudar a fer més competitives les nostres empreses, que és en definitiva la base per garantir la continuïtat del nostre benestar.
Així doncs, podem dir que es manté viva l’aspiració que ens mou a aquells que tenim responsabilitats a l’hora que qualsevol català pugui gaudir amb facilitat, d’una manera eficient i senzilla, de poder decidir entre les diferents possibilitats de connexió a qualsevol servei de telecomunicació.
Així doncs, les instal.lacions per a l’accés als serveis de comunicacions electròniques ha passat a ser un més dels requisitis imprescindibles a l’hora de considerar una edificació com apta per a ser habitable, sigui quina sigui la llei que la regula, és a dir, tant si està subjecta al règim de propietat horitzontal com al de propietat vertical.
Aquest és el gran salt qualitatiu respecte a la normativa que teniem fins ara. Malgrat que, ja des de l’any 1998, existia una normativa sobre infraestructures comunes de telecomunicacions, aquesta era d’obligat compliment bàsicament als habitatges de propietat horitzontal.
Cal no oblidar que si volem facilitar que tota la ciutadania pugui gaudir de serveis de connexió que a Catalunya considerem bàsics (tot i que la llei estatal no té la mateixa consideració) com són l’accés a internet amb Banda Ampla o la TDT, no és suficient el gran esforç que estem fent l’administració i els operadors en el marc del Pla Catalunya Connecta (recordem que el seu objectiu és el desplegament de les infraestructures i equipaments necessaris per portar a gairebé tots els racons del país els serveis de telefonia mòbil, banda ampla i televisió digital ) cal que els edificis disposin de la infraestructura necessària que permeti oferir la connexió d’una manera efectiva i compatible, sense que els ciutadans hagin d’assumir els costos per a adaptacions en habitatges nous que acaben d’adquirir.
Deiem que és un pas més, després d’altres que ja han estat una realitat aquesta legislatura, com són la inclusió a la llei de l’obra pública de la necessitat d’incloure l’estudi de telecomunicacions al projecte d’obra o de l’acord de govern de la tardor passada on la Generalitat es compromet a incloure les infraestructures de telecomunicacions en qualsevol de les obres que executi al territori en el marc de l’obra pública. En aquest darrer punt s’està avançant de manera decidida, i ja són diverses les instruccions tècniques que s’han definit i que s’estan aplicant, com és en l’àmbit de les carreteres, dels regadius o dels camins rurals.
Des del govern de Catalunya treballem des de fa temps per assegurar aquesta garantia d’accés a les telecomunicacions, i hem concentrat esforços perquè aquesta accessibilitat sigui possible per a tots els ciutadans, amb independència del lloc de residència i del tipus d’habitatge on visquin. És clar que això implica un esforç col.lectiu en el marc de l’obra pública, de l’urbanisme i, òbviament, també en l’habitatge. I quan diem col.lectiu, ho diem amb el convenciment que cal la implicació de tots els agents, els privats i també de totes les administracions. El paper impulsor de la Generalitat és fonamental, però és igual d’important el paper de les administracions locals per fer efectiu el compliment de la normativa.
I també tenim clar que ens cal donar més passes encara en l’aspecte normatiu. L’evolució tecnològica, la convergència de xarxes, de terminals i de serveis ens porta associat la necessitat d’una modernització i una adaptació davant l’arribada creixent de nous serveis de comunicacions electròniques. I en aquest aspecte és necessari impulsar els canvis per tal de garantir l’arribada a la llar de les xarxes de nova generació, és a dir de la instal.lació de la fibra òptica als edificis.
Estem en una etapa de canvi, estem als inicis de la substitució definitiva de la planta actual de coure per la de fibra òptica i, tot i que estem encara en un moment inicial, cal posar tots els mecanismes perquè aquesta subtitució, que durarà anys, es faci en el menor espai de temps possible, per tal de maximitzar l’arribada dels futurs serveis (d’un futur immediat) de comunicacions electròniques arreu del territori, uns serveis que ens han de permetre millorar encara més el nostre estat del benestar (serveis en l’àmbit sanitari, de la dependència, de la educació, etc) i també, i sobretot, ajudar a fer més competitives les nostres empreses, que és en definitiva la base per garantir la continuïtat del nostre benestar.
Així doncs, podem dir que es manté viva l’aspiració que ens mou a aquells que tenim responsabilitats a l’hora que qualsevol català pugui gaudir amb facilitat, d’una manera eficient i senzilla, de poder decidir entre les diferents possibilitats de connexió a qualsevol servei de telecomunicació.
dimarts, 21 d’abril del 2009
CATALUNYA CAP A LA SOCIETAT DE LA INFORMACIÓ
El passat 26 de març Telefònica presentava el seu informe “La Societat de la Informació a Espanya 2008”, un informe que reconeix un indubtable avenç de la societat de la informació a Catalunya, encara no en el grau que a la societat i l’economia els caldria i que des del govern desitjaríem, però si un pas endavant en la direcció correcta.
Aquesta situació és fruit de la feina ben feta de molts actors, entre ells, lògicament, el principal operador de l’estat i del nostre país, però també, de la resta d’operadors, de la societat civil, dels sindicats, de les patronals, del sector TIC, de les universitats, de les administracions locals...
Algú podria pensar que sense polítiques públiques també haguéssim avançat. I probablement és cert. El que no em queda tant clar és que ho haguéssim fet en la direcció, velocitat, qualitat i intensitat òptimes o correctes.
Per primera vegada, Telefònica ha reconegut les virtuts de les polítiques públiques desenvolupades des del Govern de Catalunya, tant d’impuls de les infraestructures com dels serveis i els continguts, sempre des d’una doble vessant, la de la promoció de l’oferta i la de la promoció de la demanda.
En particular, Telefònica ha destacat en el seu informe, per la seva particular qualitat i importància, projectes com ara el PIMESTIC, d’impuls de les TIC entre el teixit de les petites i mitjanes empreses catalanes promogut per la Generalitat i al que s’han sumat centenars d’entitats i associacions arreu del país.
Fins ara sempre s’havien qüestionat que la Generalitat no endegués projectes destinats al foment de la demanda o a la generació de serveis i continguts. És doncs una bona notícia que aquest any Telefònica i altres actors hagi reconegut aquestes polítiques.
Però cal destacar una segona bona notícia. El fet que Telefònica reconegui també per primera vegada les virtuts de les polítiques en infraestructures a través del pla Catalunya Connecta. Aquest pla ha de dur la banda ampla, telefonia mòbil i TDT a tots els polígons industrials i a la majoria de nuclis de població del país abans de finals del 2010.
Podem afirmar amb orgull que Catalunya ha estat novament capdavantera, amb iniciatives com ara les que han servit per a posar d’acord tots els operadors de telefonia mòbil, que de normal són competidors, amb Abertis i la Generalitat, i els han conduït a signar convenis innovadors entre ells per compartir infraestructures i, d’aquesta manera, estendre les seves cobertures més allà d’on el mercat ho consideraria raonable però on el país ho necessita per mantenir la cohesió social i l’equilibri territorial. És a dir, aquells que en altres contrades competeixen aferrissadament, el govern de la Generalitat ha aconseguit que col·laborin.
Esperem que l’any vinent Telefònica pugui reconèixer també les polítiques que en el marc del desplegament de fibra òptica s’estan duent a terme a Catalunya. Innovadores a l’Estat i comuns ja a molts llocs d’Europa. Probablement haurem d’explicar millor el que estem fent per evitar controvèrsies fruit del desconeixement.
Si en el món de les infraestructures de telecomunicacions hi ha un consens generalitzat a nivell mundial (i el govern n’és plenament conscient) aquest és que el futur passa per les anomenades “Xarxes de Nova Generació”, les xarxes d’alta capacitat, també anomenades NGN. En definitiva, les xarxes de fibra òptica.
L’existència i la capil·laritat d’aquestes xarxes arreu del territori, marcarà de ben segur el futur de la societat de la informació a Catalunya, la qualitat de vida de la seva ciutadania, la competitivitat i la productivitat de la seva economia i l’eficiència i eficàcia de les administracions públiques arreu del territori en el seu servei a la ciutadania. És per això que en un tema tant important, el govern no se’n pot mantenir al marge.
Des del Govern hem de vetllar perquè el conjunt del país, i no només les àrees metropolitanes, puguin accedir als millors serveis i a les xarxes més avançades. I no podem restar aturats tot esperant que el mercat privat decideixi invertir o no invertir (la situació econòmica actual ha frenat moltes inversions com els mateixos operadors reconeixen) a l’espera que millori la conjuntura econòmica o que s’aclareixi el marc regulatori. Així com tampoc poden ser els operadors privats els qui decideixin on i quan arriben les xarxes de fibra òptica. Això té molt a veure amb la planificació territorial pel que fa als pols de futur creixement econòmic i demogràfic. Cal incentivar i maximitzar des del govern la inversió privada en aquestes infraestructures i facilitar-ne el desplegament, arreu del país, si fos possible.
En algun moment s’havia especulat amb la creació per part de la Generalitat d’una mena d’operador públic de telecomunicacions que desplegués fibra òptica arreu del territori i fes la competència als operadors de telecomunicacions. Res més lluny de la realitat.
Els recursos públics són sempre escassos i el govern de la Generalitat no malbaratarà ni un sol euro dels seus ciutadans per fer la competència als operadors.
Ara bé, com hem dit abans, la Generalitat és plenament conscient de la importància d’aquestes xarxes, i te l’obligació d’intentar garantir que els serveis que aquestes xarxes han de suportar arribaran amb les mateixes condicions arreu del territori, no únicament allà on sigui rendible per al mercat privat.
Hi ha molts dubtes encara sobre la taula per poder afirmar quin és el millor model per desplegar arreu les xarxes de nova generació: dubtes regulatoris, dubtes sobre els serveis i continguts a desenvolupar, dubtes sobre el finançament públic i privat i la crisi econòmica.
Però entre els dubtes tenim algunes certeses. En primer lloc, la col·laboració público-privada serà imprescindible (una altra cosa és el model, encara per definir). I en segon lloc, qui sàpiga donar la millor resposta al desplegament de la fibra òptica en el seu territori estarà millor posicionat que ningú pel rellançament social, econòmic i polític de la post-crisi.
Ens cal doncs un govern valent. I crec que tenim un govern valent que reconeix el repte i no dubta a posar sobre la taula propostes agosarades, innovadores, intel·ligents... algunes es demostraran encertades, altres potser no tant... sigui com sigui, Catalunya no es pot permetre que el govern no faci res en aquest sentit. Ni el govern no es pot permetre dubtar pels cants de sirena, especialment quan ningú sap del cert el millor camí, tot i que tots coincidim amb el destí.
Aquesta situació és fruit de la feina ben feta de molts actors, entre ells, lògicament, el principal operador de l’estat i del nostre país, però també, de la resta d’operadors, de la societat civil, dels sindicats, de les patronals, del sector TIC, de les universitats, de les administracions locals...
Algú podria pensar que sense polítiques públiques també haguéssim avançat. I probablement és cert. El que no em queda tant clar és que ho haguéssim fet en la direcció, velocitat, qualitat i intensitat òptimes o correctes.
Per primera vegada, Telefònica ha reconegut les virtuts de les polítiques públiques desenvolupades des del Govern de Catalunya, tant d’impuls de les infraestructures com dels serveis i els continguts, sempre des d’una doble vessant, la de la promoció de l’oferta i la de la promoció de la demanda.
En particular, Telefònica ha destacat en el seu informe, per la seva particular qualitat i importància, projectes com ara el PIMESTIC, d’impuls de les TIC entre el teixit de les petites i mitjanes empreses catalanes promogut per la Generalitat i al que s’han sumat centenars d’entitats i associacions arreu del país.
Fins ara sempre s’havien qüestionat que la Generalitat no endegués projectes destinats al foment de la demanda o a la generació de serveis i continguts. És doncs una bona notícia que aquest any Telefònica i altres actors hagi reconegut aquestes polítiques.
Però cal destacar una segona bona notícia. El fet que Telefònica reconegui també per primera vegada les virtuts de les polítiques en infraestructures a través del pla Catalunya Connecta. Aquest pla ha de dur la banda ampla, telefonia mòbil i TDT a tots els polígons industrials i a la majoria de nuclis de població del país abans de finals del 2010.
Podem afirmar amb orgull que Catalunya ha estat novament capdavantera, amb iniciatives com ara les que han servit per a posar d’acord tots els operadors de telefonia mòbil, que de normal són competidors, amb Abertis i la Generalitat, i els han conduït a signar convenis innovadors entre ells per compartir infraestructures i, d’aquesta manera, estendre les seves cobertures més allà d’on el mercat ho consideraria raonable però on el país ho necessita per mantenir la cohesió social i l’equilibri territorial. És a dir, aquells que en altres contrades competeixen aferrissadament, el govern de la Generalitat ha aconseguit que col·laborin.
Esperem que l’any vinent Telefònica pugui reconèixer també les polítiques que en el marc del desplegament de fibra òptica s’estan duent a terme a Catalunya. Innovadores a l’Estat i comuns ja a molts llocs d’Europa. Probablement haurem d’explicar millor el que estem fent per evitar controvèrsies fruit del desconeixement.
Si en el món de les infraestructures de telecomunicacions hi ha un consens generalitzat a nivell mundial (i el govern n’és plenament conscient) aquest és que el futur passa per les anomenades “Xarxes de Nova Generació”, les xarxes d’alta capacitat, també anomenades NGN. En definitiva, les xarxes de fibra òptica.
L’existència i la capil·laritat d’aquestes xarxes arreu del territori, marcarà de ben segur el futur de la societat de la informació a Catalunya, la qualitat de vida de la seva ciutadania, la competitivitat i la productivitat de la seva economia i l’eficiència i eficàcia de les administracions públiques arreu del territori en el seu servei a la ciutadania. És per això que en un tema tant important, el govern no se’n pot mantenir al marge.
Des del Govern hem de vetllar perquè el conjunt del país, i no només les àrees metropolitanes, puguin accedir als millors serveis i a les xarxes més avançades. I no podem restar aturats tot esperant que el mercat privat decideixi invertir o no invertir (la situació econòmica actual ha frenat moltes inversions com els mateixos operadors reconeixen) a l’espera que millori la conjuntura econòmica o que s’aclareixi el marc regulatori. Així com tampoc poden ser els operadors privats els qui decideixin on i quan arriben les xarxes de fibra òptica. Això té molt a veure amb la planificació territorial pel que fa als pols de futur creixement econòmic i demogràfic. Cal incentivar i maximitzar des del govern la inversió privada en aquestes infraestructures i facilitar-ne el desplegament, arreu del país, si fos possible.
En algun moment s’havia especulat amb la creació per part de la Generalitat d’una mena d’operador públic de telecomunicacions que desplegués fibra òptica arreu del territori i fes la competència als operadors de telecomunicacions. Res més lluny de la realitat.
Els recursos públics són sempre escassos i el govern de la Generalitat no malbaratarà ni un sol euro dels seus ciutadans per fer la competència als operadors.
Ara bé, com hem dit abans, la Generalitat és plenament conscient de la importància d’aquestes xarxes, i te l’obligació d’intentar garantir que els serveis que aquestes xarxes han de suportar arribaran amb les mateixes condicions arreu del territori, no únicament allà on sigui rendible per al mercat privat.
Hi ha molts dubtes encara sobre la taula per poder afirmar quin és el millor model per desplegar arreu les xarxes de nova generació: dubtes regulatoris, dubtes sobre els serveis i continguts a desenvolupar, dubtes sobre el finançament públic i privat i la crisi econòmica.
Però entre els dubtes tenim algunes certeses. En primer lloc, la col·laboració público-privada serà imprescindible (una altra cosa és el model, encara per definir). I en segon lloc, qui sàpiga donar la millor resposta al desplegament de la fibra òptica en el seu territori estarà millor posicionat que ningú pel rellançament social, econòmic i polític de la post-crisi.
Ens cal doncs un govern valent. I crec que tenim un govern valent que reconeix el repte i no dubta a posar sobre la taula propostes agosarades, innovadores, intel·ligents... algunes es demostraran encertades, altres potser no tant... sigui com sigui, Catalunya no es pot permetre que el govern no faci res en aquest sentit. Ni el govern no es pot permetre dubtar pels cants de sirena, especialment quan ningú sap del cert el millor camí, tot i que tots coincidim amb el destí.
dilluns, 20 d’abril del 2009
A UN PAS DE LA TELEVISIÓ DIGITAL
La incorporació a la Societat de la Informació és un dels reptes de present més importants de les societats avançades i del qual Catalunya no en pot quedar al marge. La millora de la competitivitat i la qualitat de vida passa necessàriament, entre d’altres coses, per un ús extensiu i universalitzat de les tecnologies de la informació i la comunicació a tots els nivells.
La manera en la qual adoptem les noves tecnologies marcarà de manera definitiva el futur econòmic, social i cultural del nostre país, i és per això que des del govern de la Generalitat estem apostant decididament per la universalització dels serveis de telecomunicacions, posicionant-nos a favor de la inclusió dins el “Servei Universal” de tecnologies com la Televisió Digital Terrestre, l’anomenada TDT, la telefonia mòbil i l’accés a internet de banda ampla, que permeten a la ciutadania, les empreses i les asociacions professionals donar un important salt endavant en la seva qualitat de vida, en la seva competitivitat, productivitat i eficàcia.
El Ministeri d’Indústria, Turime i Comerç va decidir que el dia 3 d’abril de 2.010 sigui la data en la qual es produeixi a l’estat espanyol l’anomenada “apagada analògica”, és a dir, el moment en que es donarà fi a les emissions de televisió tradicional. Això suposa que abans s’haurà fet el que calgui per garantir la cobertura de TDT a tots els punts on fins ara arribaven les emissions de televisió en tecnologia analògica.
A Catalunya el govern va elaborar un pla d’encesa sincrònica amb l’objectiu equiparar i ampliar les cobertures de tots els canals de TDT al mateix nivell que les actuals cobertures analògiques de TV3. Un pla que contempla que en cada centre emissor l’encesa dels canals de TVC es farà de manera sincrònica amb tots els canals de televisió, inclosos els locals sempre que hi hagi emissió de continguts. Això comportarà que a la pràctica, una vegada finalitzi aquesta fase del desplegament, tots els nuclis de població on es veien els canals de TVC en analògic els rebin en digital, però també que aquells nuclis on únicament arribava el senyal analògic de TVC ara rebran també la resta de canals en tecnologia digital.
A data d’avui, a un any vista de l’encesa digital, ja s’han posat en funcionament més de 170 centres emissors de TDT, entre els que es troben els de major abast, cosa que ha permès dotar ja de cobertura de televisió digital a més del 97% de la població del país.
La previsió és que en els propers mesos es dupliqui el nombre de centres emissors fins arribar als 360, donant senyal a 2.800 nuclis de població del país, tot això en el marc del pla “Catalunya Connecta”, que té com a objectiu principal portar la cohesió digital arreu del territori català.
Per estar-ne al corrent hi ha a disposició de la ciutadania, empreses i administracions públiques una pàgina web amb la informació sobre el desplegament del pla en el seu conjunt, http://www.catalunyaconnecta.cat.
Mitjançant aquest web es pot accedir als cercadors relacionats amb els projectes del pla Catalunya Connecta, entre els quals hi ha també un cercador de cobertures i planificació de desplegament de la TDT als nuclis de població de Catalunya.
La manera en la qual adoptem les noves tecnologies marcarà de manera definitiva el futur econòmic, social i cultural del nostre país, i és per això que des del govern de la Generalitat estem apostant decididament per la universalització dels serveis de telecomunicacions, posicionant-nos a favor de la inclusió dins el “Servei Universal” de tecnologies com la Televisió Digital Terrestre, l’anomenada TDT, la telefonia mòbil i l’accés a internet de banda ampla, que permeten a la ciutadania, les empreses i les asociacions professionals donar un important salt endavant en la seva qualitat de vida, en la seva competitivitat, productivitat i eficàcia.
El Ministeri d’Indústria, Turime i Comerç va decidir que el dia 3 d’abril de 2.010 sigui la data en la qual es produeixi a l’estat espanyol l’anomenada “apagada analògica”, és a dir, el moment en que es donarà fi a les emissions de televisió tradicional. Això suposa que abans s’haurà fet el que calgui per garantir la cobertura de TDT a tots els punts on fins ara arribaven les emissions de televisió en tecnologia analògica.
A Catalunya el govern va elaborar un pla d’encesa sincrònica amb l’objectiu equiparar i ampliar les cobertures de tots els canals de TDT al mateix nivell que les actuals cobertures analògiques de TV3. Un pla que contempla que en cada centre emissor l’encesa dels canals de TVC es farà de manera sincrònica amb tots els canals de televisió, inclosos els locals sempre que hi hagi emissió de continguts. Això comportarà que a la pràctica, una vegada finalitzi aquesta fase del desplegament, tots els nuclis de població on es veien els canals de TVC en analògic els rebin en digital, però també que aquells nuclis on únicament arribava el senyal analògic de TVC ara rebran també la resta de canals en tecnologia digital.
A data d’avui, a un any vista de l’encesa digital, ja s’han posat en funcionament més de 170 centres emissors de TDT, entre els que es troben els de major abast, cosa que ha permès dotar ja de cobertura de televisió digital a més del 97% de la població del país.
La previsió és que en els propers mesos es dupliqui el nombre de centres emissors fins arribar als 360, donant senyal a 2.800 nuclis de població del país, tot això en el marc del pla “Catalunya Connecta”, que té com a objectiu principal portar la cohesió digital arreu del territori català.
Per estar-ne al corrent hi ha a disposició de la ciutadania, empreses i administracions públiques una pàgina web amb la informació sobre el desplegament del pla en el seu conjunt, http://www.catalunyaconnecta.cat.
Mitjançant aquest web es pot accedir als cercadors relacionats amb els projectes del pla Catalunya Connecta, entre els quals hi ha també un cercador de cobertures i planificació de desplegament de la TDT als nuclis de població de Catalunya.
dimecres, 15 d’abril del 2009
TIC EN CATALÀ PER LA MODERNITAT I L'AUTOESTIMA
Diuen que mica en mica s'omple la pica i el cas de multinacionals del sector TIC que, amb més o menys fermesa, aposten cada vegada més per la llengua catalana n'és un exemple.
Fa pocs dies s'ha anunciat que la multinacional Adobe (www.adobe.com) ha llançat definitivament al mercat l'Adobe Reader 9.1 en català, però ara de manera estable i en igualtat de condicions que, posem per cas, la versió anglesa. És cert que aquesta empresa té un catàleg molt ampli de productes i que, per ara, la inclusió del català no deixa de ser una clucada d'ull.
Però decisions com aquestes tenen un pes específic molt important per al nostre país, al marge de les localitzacions en català d'altres productes similars mercès a l'acció de molts voluntaris que tradueixen el codi lliure i que tantes oportunitats ha generat a l'hora de normalitzar la situació del català en aquest àmbit.
I tenen un pes específic perquè ajuden a demostrar que el mercat en llengua catalana és prou important com per oferir productes en aquest idioma, però també perquè cada vegada que una multinacional no catalana aposta públicament per la nostra llengua, es llança un missatge d'autoestima vital per als seus parlants. I això, és vital per dos motius. Primer de tot perquè estem parlant d'empreses emocionalment i cultural distants a la llengua catalana i, en segon lloc, perquè s'associa el català a un entorn de modernitat i de progrés.
La Secretaria de Telecomunicacions i Societat de la Informació va posar en marxa fa més d'un any la campanya “Catalan, a business opportunity” (www.gencat.cat/societatdelainformacio/cbo) (http://www.youtube.com/watch?v=HgDbVwhDNEY) amb la qual es pretén explicar a les multinacionals del sector de les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC), l’oportunitat de negoci que ofereix la llengua catalana. El català, en definitiva, com a llengua de mercat i modernitat per evitar passos enrere en ple procés d'integració a la vida digital. Si multinacionals com Microsoft, Nokia, Google, Motorola, Epson, Xerox, HP, Sony, Sony Ericsson, entre moltes altres, ofereixen productes i serveis en català pocs arguments queden, doncs, per als qui encara en prescindeixen.
Sortosament, d'altra banda va fent forat la idea que la responsabilitat social corporativa (RSC) de les empreses també passa irremeiablement per respectar la identitat del mercat en el qual estan operant, és a dir, per respectar la llengua dels seus consumidors com ho fan en altres països amb les seves llengües respectives. El mercat i la demanda en llengua catalana hi són i ara només cal que aquelles empreses que han fet passos tímids o que encara no ofereixen els seus productes en la nostra llengua s'hi posin ràpidament si no volen perdre més oportunitats.
Fa pocs dies s'ha anunciat que la multinacional Adobe (www.adobe.com) ha llançat definitivament al mercat l'Adobe Reader 9.1 en català, però ara de manera estable i en igualtat de condicions que, posem per cas, la versió anglesa. És cert que aquesta empresa té un catàleg molt ampli de productes i que, per ara, la inclusió del català no deixa de ser una clucada d'ull.
Però decisions com aquestes tenen un pes específic molt important per al nostre país, al marge de les localitzacions en català d'altres productes similars mercès a l'acció de molts voluntaris que tradueixen el codi lliure i que tantes oportunitats ha generat a l'hora de normalitzar la situació del català en aquest àmbit.
I tenen un pes específic perquè ajuden a demostrar que el mercat en llengua catalana és prou important com per oferir productes en aquest idioma, però també perquè cada vegada que una multinacional no catalana aposta públicament per la nostra llengua, es llança un missatge d'autoestima vital per als seus parlants. I això, és vital per dos motius. Primer de tot perquè estem parlant d'empreses emocionalment i cultural distants a la llengua catalana i, en segon lloc, perquè s'associa el català a un entorn de modernitat i de progrés.
La Secretaria de Telecomunicacions i Societat de la Informació va posar en marxa fa més d'un any la campanya “Catalan, a business opportunity” (www.gencat.cat/societatdelainformacio/cbo) (http://www.youtube.com/watch?v=HgDbVwhDNEY) amb la qual es pretén explicar a les multinacionals del sector de les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC), l’oportunitat de negoci que ofereix la llengua catalana. El català, en definitiva, com a llengua de mercat i modernitat per evitar passos enrere en ple procés d'integració a la vida digital. Si multinacionals com Microsoft, Nokia, Google, Motorola, Epson, Xerox, HP, Sony, Sony Ericsson, entre moltes altres, ofereixen productes i serveis en català pocs arguments queden, doncs, per als qui encara en prescindeixen.
Sortosament, d'altra banda va fent forat la idea que la responsabilitat social corporativa (RSC) de les empreses també passa irremeiablement per respectar la identitat del mercat en el qual estan operant, és a dir, per respectar la llengua dels seus consumidors com ho fan en altres països amb les seves llengües respectives. El mercat i la demanda en llengua catalana hi són i ara només cal que aquelles empreses que han fet passos tímids o que encara no ofereixen els seus productes en la nostra llengua s'hi posin ràpidament si no volen perdre més oportunitats.
dilluns, 6 d’abril del 2009
CESICAT, MÉS SEGURETAT EN ELS MITJANS ELECTRÒNICS A CATALUNYA
Això neix en resposta a una problemàtica greu i urgent dels incidents informàtics que pateixen aquests col·lectius, i que afecten molt negativament a la confiança en els mitjans electrònics, inhibint el desplegament de la Societat de la Informació.
La missió del CESICAT ha de ser la de contribuir a garantir una Societat de la Informació segura per a tots i totes, actuant com a eina per a l’execució de les polítiques públiques en seguretat TIC, i la generació d’un teixit empresarial català de suport, aplicacions i serveis de seguretat TIC que sigui referent nacional i internacional.
El CESICAT ha d’oferir suport en l’execució del Pla nacional d’impuls de la seguretat TIC de Catalunya, un pla que suposa una fita molt important per al país, que va ser aprovat per acord de govern el passat 17 de març del 2009, i que es basa en quatre línies estratègiques:
- Primerament, en establir una estratègia nacional de seguretat en les tecnologies de la informació i la comunicació, centrada en les eines de conscienciació del públic pel que fa a les amenaces i vulnerabilitats de la seguretat en línia.
- Donant suport a la protecció de les infraestructures crítiques de telecomunicacions, com les xarxes de comunicacions electròniques, els centres de procés de dades de les administracions públiques i altres, mitjançant actuacions d’anàlisi, suport i actuació adreçats als serveis TIC públics, les xarxes dels serveis d’emergències i de protecció civil i els serveis privats que hi donen suport.
- Fent promoció d’un teixit empresarial català sòlid en seguretat en les noves tecnologies, que complementi l’actuació pública en aquesta matèria i potenciï el sector TIC català. Es vol crear una xarxa de Petites i Mitjanes Empreses (PIME) per a la prestació de serveis de seguretat i resposta a incidents.
- Incrementant la confiança i protecció de la ciutadania en la societat de la informació, amb una atenció especial als col.lectius amb més riscos, com els infants i els joves. La voluntat és participar activament en suport de la lluita contra totes les formes de delinqüència informàtica de forma coordinada amb els agents competents, reforçant les capacitats de detecció i denúncia.
En una primera fase, el Pla s’ha d’orientar cap a la divulgació, conscienciació i formació de tots els agents afectats en la seva execució, tant del sector públic com del sector privat. En paral·lel, s’ha de formar capacitat de resposta de la Generalitat, per permetre l’atenció a incidents informàtics, i s’han de desplegar serveis preventius i de detecció de problemàtiques de seguretat.
En un segon moment, i de forma coordinada amb les línies anteriors, es treballarà en el desplegament de la xarxa catalana de PIME especialitzades en seguretat que pugui oferir serveis a la ciutadania i a les pròpies empreses, de forma equilibrada per tot el territori. El CESICAT prestarà els serveis preventius, de formació i de resposta als incidents i altres problemàtiques de seguretat de les xarxes i de la informació, per a la ciutadania, les PIME i els governs locals.
El CESICAT compta amb la participació de la Generalitat de Catalunya, addicionalment, mitjançant la Secretaria General del departament de Governació i Administracions Públiques, la Secretaria de Funció Pública i Modernització de l’Administració, ACC1Ó, la Direcció General de Recerca i la Direcció General de la Policia, i del món local a través del Consorci Administració Oberta de Catalunya.
A més, el sector privat hi participarà a través del Consell General de Cambres de Catalunya, la Fundació Barcelona Digital i e-La Caixa.
D’aquesta manera, el CESICAT disposa d’un constituency que li permet el posicionament ideal per aconseguir una enorme efectivitat en les funcions que si li han encomanat, i que li permeten aprofitar al màxim les sinergies naturals que existeixen entre els diferents actors de la societat de la informació que apliquen seguretat.
En un segon moment, i de forma coordinada amb les línies anteriors, es treballarà en el desplegament de la xarxa catalana de PIME especialitzades en seguretat que pugui oferir serveis a la ciutadania i a les pròpies empreses, de forma equilibrada per tot el territori. El CESICAT prestarà els serveis preventius, de formació i de resposta als incidents i altres problemàtiques de seguretat de les xarxes i de la informació, per a la ciutadania, les PIME i els governs locals.
El CESICAT compta amb la participació de la Generalitat de Catalunya, addicionalment, mitjançant la Secretaria General del departament de Governació i Administracions Públiques, la Secretaria de Funció Pública i Modernització de l’Administració, ACC1Ó, la Direcció General de Recerca i la Direcció General de la Policia, i del món local a través del Consorci Administració Oberta de Catalunya.
A més, el sector privat hi participarà a través del Consell General de Cambres de Catalunya, la Fundació Barcelona Digital i e-La Caixa.
D’aquesta manera, el CESICAT disposa d’un constituency que li permet el posicionament ideal per aconseguir una enorme efectivitat en les funcions que si li han encomanat, i que li permeten aprofitar al màxim les sinergies naturals que existeixen entre els diferents actors de la societat de la informació que apliquen seguretat.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)