LA FIBRA ÒPTICA ALS TRIBUNALS

La premsa s’ha fet ressò que Orange (France Telecom) porta als tribunals la resolució de la CMT que havia d’obligar Telefònica a compartir les seves canalitzacions però no la seva fibra òptica amb els seus competidors. Mala notícia, i no mala notícia per que el procediment no sigui lícit, sinó perquè judicialitzar aquests assumptes sempre vol dir allargar els processos de decisió, crear incertesa i, en conseqüència, frenar les necessàries inversions fins disposar d’un escenari més estable.
Des de la Generalitat creiem que cal apostar fermament per desenvolupar aquestes xarxes, que considerem d’importància estratègica a l’hora de millorar la competitivitat tant de Catalunya com de l’estat en el seu conjunt, raó per la qual en el nostre posicionament a la consulta pública que, sobre les xarxes d’accés de nova generació (xarxes de fibra òptica, per simplificar), va llançar la CMT al maig de 2007, instàvem aquesta comissió a regular curosament aquest tema amb l’objectiu d’aconseguir un nou entorn on s’aprofitessin tots els avantatges dels nous serveis en un mercat amb competència real.
Tot i ser coneixedors de les dificultats a l’hora d’encaixar tots els interessos d’un mercat, el de les xarxes de nova generació a l’estat espanyol, s’ha d’observar que no hi ha cabuda per a cinc o sis xarxes alternatives a la de Telefònica (que compta amb el 56% del mercat fix), on no existeix un agent capaç de comptar amb una xarxa alternativa amb competència real (es considera que caldria, aproximadament, un 40% del mercat per tal que fos rendible el construir la xarxa alternativa). Que l’arquitectura de xarxa canvia respecte de l’xDSL, i per tant, les inversions realitzades pels operadors alternatius a Telefònica per a acostar-se a certes centrals i oferir xDSL al seus clients no serveixen per a les noves xarxes i els operadors han de començar a invertir en d’altres punts.
Des de la Generalitat indicàvem ara fa ja més d’un any, que calia crear un marc d’estabilitat que donés seguretat als operadors a l’hora d’afrontar les quantioses inversions que caldria fer en desplegament de xarxa i donar facilitats per tal de disposar, com abans millor, dels nous serveis que aquestes xarxes permeten, per tractar de dinamitzar el mercat i ajudar les empreses a millorar la seva competitivitat.
A setembre de 2008, més de 15 mesos després de la consulta, encara no hi ha un marc regulador d’interconnexió IP entre els operadors, no s’ha clarificat quina serà l’arquitectura de xarxa de l’operador dominant, no s’han posat les regles del joc que fomentin una competència efectiva al mercat (en infraestructures i en serveis), i els missatges han pogut semblar, en certa manera, confusos i contradictoris.
Com a resultat de l’apuntat anteriorment, un mercat que consideràvem estratègic per la competitivitat queda empantanat als tribunals, paralitzades les inversions i les ofertes comercials. La finestra d’oportunitat es va fonent.
Des de Catalunya seguim defensant les mateixes tesis que vàrem fer arribar en el seu moment a la CMT, i creiem que, tots plegats, ens hi juguem molt en aquest tema, pel que caldria fer, com abans millor, un cop de timó i prendre un rumb que permeti que les noves xarxes a les que ens referim impulsin la reorientació del model productiu des de la construcció a sectors de més valor afegit, actuant com a factor per la millora de la competitivitat de les nostres empreses i facilitar-los l’accés a nous mercats.
Així doncs, des de la Generalitat, considerem que, fora de les zones amb competència efectiva (grans centres urbans/econòmics on ja hi ha més d’un operador) cal fomentar la compartició de canalitzacions i xarxes que donin servei a tots els operadors, com a única solució per disposar d’aquestes noves xarxes d’una manera generalitzada, en la línia de l’expressat per la Comissió Europea en data del 18 de setembre.
Creiem necessària també la col·laboració del sector públic i privat per accelerar la disponibilitat dels nous serveis que han d’oferir les noves xarxes de telecomunicacions. Una participació pública que, lluny de distorsionar el mercat, ha de fer accessibles aquests serveis a zones on, per raons de rendibilitat, el mercat no farà un desplegament per pròpia iniciativa, i ha de facilitar un entorn estable en el que assegurar les necessàries inversions i planificar el futur. I, més important encara, per impulsar la modificació el model productiu i anar cap a un model de més valor afegit, argument tant repetit però tant poc concretat.
Tot i les minses competències de que disposem en telecomunicacions, la Generalitat seguirà invertint per unir amb fibra òptica els polígons industrials, els hospitals, els centres de recerca i els centres educatius de Catalunya. Creant canalitzacions i desplegant infraestructures en fer carreteres i en l’obra pública en general, i posant aquestes xarxes al servei de tots els operadors en igualtat de condicions. Tractant de modificar la normativa d’Infraestructures Comunes de Telecomunicacions per incloure-hi la fibra òptica (proposta enviada al Ministeri en data 2 de juliol de 2008) i fent, en la mesura del possible, allò a que ens imposa la nostra responsabilitat, la nostra visió del que és necessari per construir un país competitiu i per modificar el nostre model productiu.
Malgrat tot l’indicat anteriorment, creiem que encara hi som a temps, però cal actuar ràpidament i amb fermesa. De la rapidesa i l’orientació les decisions que en matèria de regulació prenguin properament els organismes competents en dependrà el fet de que puguem aprofitar aquesta gran oportunitat i formar part del grup de pioners que sortirà amb clar avantatge, o que veiem passar el tren i quedem relegats, com en tantes ocasions a tractar de pujar, entre empentes, en algun dels vagons de cua.

VISC A .CAT, NO VISC A .BCN

Fa poques setmanes la comunitat lingüística i cultural catalana celebrava una efemèride que any rere any és motiu de joia i, per què no, de cofoïsme. Parlo del tercer aniversari de l'aprovació del domini .cat per part de la ICANN (Internet Corporation for Assigned Names and Numbers), organisme internacional que regula el món dels dominis d'internet. Tres anys després ja hi ha més de 31.000 dominis registrats. Un èxit, de totes totes, d'una iniciativa que també ens ha permès normalitzar la identitat catalana més enllà d'internet ja que el .cat és al carrer, a les ràdios, a les empreses, a les televisions i també hauria de ser-ho a l'Administració local. I dic “hauria de ser” perquè malauradament avui el .cat encara no ha assolit el nivell d'implantació que pertoca als municipis del país i sembla que en comptes d'anar endavant hi ha notícies que anuncien passes enrere. I això em preocupa perquè no em refereixo a notícies sobre un municipi qualsevol sinó, ni més ni menys, que a la capital de Catalunya, de la ciutat més important de l'àmbit cultural i lingüístic català.
En efecte, l'Ajuntament de Barcelona acaba d'anunciar que promou una candidatura per tal d'obtenir un domini .bcn que la identifiqui a internet, seguint les passes de Nova York, Berlín, Londres i París. A priori no tinc res en contra que això es pugui fer i demanar, si d’altres ciutats del món poden tenir-lo. M’agrada que la ciutat de Barcelona sigui capdavantera en tot allò que sigui possible. El que em preocupa no és el què, sinó el fons... les raons i els arguments, així com les nostres debilitats. D'entrada, ningú discuteix la ubicació i localització de grans ciutats com Nova York o París, que, d'altra banda, compten tant des del punt de vista polític com cultural amb el suport d'un Estat fort al darrera. No és el cas de Barcelona, la metròpoli més important de l'àmbit cultural i lingüístic català. I tampoc té Barcelona la projecció de Nova York, on el domini .us de United States no té ús pràctic en benefici del .com, normalment associat a empreses, el .edu per al món acadèmic o el .gov per a institucions governamentals, entre altres. Un luxe el dels Estats Units, que Catalunya no es pot permetre.
La creació del domini .cat va suposar que la comunitat lingüística i cultural catalana d’arreu es pogués identificar, davant del món, amb un domini propi que ens situava amb tota normalitat al costat d’altres llengües i cultures que identifiquen altres estats i nacions. Clar i català i poca broma amb el que això significa.
S'ha aconseguit una fita tan rellevant, que moltes cultures i llengües d'arreu del món, minoritzades o sense un Estat al darrera que les defensi, volen imitar. I és, pel cap baix, una llàstima que ara hi hagi iniciatives en aquest sentit que poden contrarestar un pas endavant tan important per a la projecció catalana tant a casa com a la resta del món. El .cat és una eina molt potent que no es limita a internet. Ens recorda qui som i a què pertanyem. Per tant, com s'entén que ara l'Ajuntament de Barcelona mogui en plena crisi grans quantitats de diners dels ciutadans i complicitats com la del PP no precisament favorables a la nostra projecció, contraposant la iniciativa política del .bcn a la iniciativa cívica i independent del .cat? Podria creure en una iniciativa civil de suport al .bcn, una iniciativa orientada de baix cap a dalt. No puc creure en les virtuts d’una iniciativa com aquesta iniciada des de dalt, polititzant allò que només la societat civil organitzada podria demanar. Per això em sap greu barrejar un fi noble amb una campanya, em temo, única i exclusivament publicitària. Amb la crisi i amb pressupostos ajustats, és la iniciativa del .bcn un re-make low-cost del Fòrum de les Cultures? Sobretot tenint en compte que encara no se sap en quina data l’ICANN autoritzarà nous dominis ni sota quins criteris.

Segurament s'argumentarà que el .bcn no va contra el .cat. Entesos. Aleshores cal preguntar-se el següent: l'Ajuntament de Barcelona farà servir el .bcn a tort i a dret per la ciutat i a les campanyes institucionals, locals, nacionals i internacionals, en comptes del .cat? Si és així el .bcn servirà inequívocament per restar potència al .cat. Si, per contra, fa servir decididament el .cat, per què vol el .bcn? Qui explicarà com és que multinacionals com Google, Microsoft o McDonald's ja utilitzin de fa temps el .cat i la capital de Catalunya no? I a tots aquells que celebrem que mirin cap al sud què els direm ara? Com expliquem a la USAP de Perpinyà o a la Bressola que Barcelona potser acaba passant “olímpicament” del .cat? Ara, sense un Estat fort al darrera i per la raó que sigui, comencem a exportar la tradició castellera a Sud-amèrica, a Xile concretament, i creiem que això és compatible amb vendre el nom de la capital de Catalunya sense .cat?

L'ajuntament de Barcelona es deu als ciutadans de Barcelona, però seria desitjable que decididament i sense complexes, també tingui present la seva condició de capital de Catalunya i de metròpolis de referència de l'espai cultural i lingüístic català. Barcelona no és només la ciutat dels barcelonins sinó de centenars de milers de catalans que cada dia s'hi relacionen. Vol prendre consciència d'aquest paper o vol continuar amb iniciatives de ciutat Estat, de la Catalunya paral·lela que des de determinades institucions i mitjans de comunicació s'ha volgut bastir. Hi ha qui diu que el catalanisme “recupera la unitat com a estratègia de fons. Es cossola en l'equació Catalunya-món. Es configura des de la societat civil. Promou una capital forta (...)”. No ho dic jo. Ho deia recentment en un article Ferran Mascarell, un exregidor socialista de Cultura molt rellevant de l'Ajuntament de Barcelona i exconseller de Cultura de la Generalitat. Una reflexió que sembla feta a mida del .cat des de l'òrbita socialista, i radicalment incompatible amb el .bcn.

Recordem que Barcelona no és res sense la terra, la llengua i la cultura catalanes i els territoris de parla catalana serien més dèbils sense Barcelona. Els uns renunciant als altres porten a l'afebliment. Gaudí era fill del Baix Camp i va fer de la seva obra el principal atractiu de Barcelona, i els catalans devem molt al club de futbol més important de la capital que, des de l'esport, sí ha sabut assumir el paper d'emblema nacional. Parlant del Barça, què farà l'Ajuntament de Barcelona si mai s'aprova el .bcn? Pressionarà el club per tal que exploti el .bcn en comptes del .cat que, des de sempre, ha rebut el suport i la complicitat de l'entitat blaugrana?

L'Ajuntament de Barcelona potser s'hauria de preocupar més per evitar que a la ciutat es venguin com a records barrets mexicans i motius taurins, en un procés d'aculturació turística flagrant, i no pas promoure iniciatives com el .bcn que no fan més que afeblir-nos com a societat. Quan veurem una campanya turística internacional amb un eslògan del tipus "Barcelona, capital of Catalonia” o “Barcelona, Catalan land”?

En el decàleg que el periodista Vicent Partal escriu al llibre Nació.cat diu: "El país .cat és més gran i ample que el vell país analògic. I què es pot dir respecte a aquells que continuen sense estar segurs de si més amunt de la Jonquera o més avall d'Alcanar es parla català? El català amb internet no només és la llengua de tots els Països Catalans, també és una llengua global parlada als cinc continents. I té la voluntat de ser global, heus ací la diferència.". Més clar l'aigua. Barcelona vol ser realment global reconeixent el que és? Sí o no?
Cal demanar que Barcelona recuperi d’una vegada per totes el rol de cap i casal de Catalunya, i denunciar aquells que veuen, entenen, promouen i projecten Catalunya com la gran àrea metropolitana de Barcelona. Si aquest és el model, jo VISC A .CAT, jo no VISC A .BCN.

EL REORDENAMENT FREQÜENCIAL

Recentment, el Ministeri d’Indústria, Turisme i Comerç (MITYC) ha obert una consulta pública per escoltar les parts en la nova assignació de freqüències i el reordenament de les bandes existents, concretament parlem de les bandes de 900 MHz i 1.800 MHz (les que corresponen actualment a GSM i UMTS), les de 2,5 GHz i 2,6 GHz (en les que s’espera que evolucionin els serveis en mobilitat per a connexions d’alta velocitat) i la de 3,5 GHz (les actuals d’LMDS, que s’usen per a connexions WiMAX, la banda ampla rural, o enllaços punt a punt, per exemple).

La Comissió Europea s’ha pronunciat repetidament per la neutralitat tecnològica, és a dir, per no fixar la tecnologia en les noves assignacions freqüencials, criteri compartit des de la Secretaria de Telecomunicacions i Societat de la Informació (STSI) de la Generalitat de Catalunya. Així, aquesta neutralitat tecnològica permetria, per exemple, oferir serveis de connexió de dades en mobilitat a la banda de 900MHz (UMTS, per entendre’ns), el que permetria fer-los arribar a les zones rurals gràcies al major abast d’aquesta banda. Avui això no és possible, ja que aquesta banda està restringida a l’ús de GSM, veu i dades a molt baixa velocitat.

D’altra banda, la neutralitat tecnològica també permetria evitar el risc de la decisió d’optar per una tecnologia concreta (entre les diferents opcions tecnològiques de l’IMT-2000 i l’IMT-Advanced), donant la seguretat als operadors que poden emprar la millor tecnologia per donar el millor servei als seus clients. Així s’evitarien noves situacions com l’assignació LMDS, que va restringir als operadors en els seus plans tecnològics per anar lligada a una tecnologia que després es va veure superada per altres.

A la consulta també es pregunta per la possibilitat de realitzar assignacions territorials d’àmbit més reduït que el territori estatal, cosa que des de Catalunya s’interpreta com que la Generalitat pugui assignar algunes bandes freqüencials. Aquesta postura s’ha vist ratificada en el pacte dels pressupostos de l’Estat del PSOE amb el PNV, on s’assegura que el Govern Basc podrà atorgar, al menys, un dels nous títols habilitants.

Això obre noves portes a poder definir un model d’equilibri territorial en les comunicacions electròniques des d’allí on es coneix millor el territori, alhora que obre nous interrogants sobre la viabilitat d’aquests nous entrants. Creiem que a Catalunya pot existir aquesta viabilitat, però també, i sobretot, que aquests nous entrants han de tenir assignació a tot el rang freqüencial per poder articular polítiques pròpies de cobertura rural.

Però del conjunt del reordenament freqüencial en volem fer dues observacions que el text de la consulta no sembla reflexar amb prou rellevància i ens semblen claus:

Un reordenament i nova assignació d’aquest abast són molt importants per poder prendre noves estratègies i fer un esforç renovat en la cobertura. Aquesta oportunitat és única per poder forçar als titulars de les assignacions a oferir els serveis en mobilitat (veu i dades a alta velocitat) a diferents tipologies d’entorns amb característiques específiques. Per exemple, per exigir compromisos per cobrir amb serveis en mobilitat polígons industrials, centres logístics, centres culturals, nuclis de població de més de 50 habitants, etcètera. És una oportunitat per evitar haver de tornar-nos a adonar que la iniciativa del mercat no arriba a l’equilibri territorial desitjat i haguem de ser proactius com ara amb la política de convenis entre la STSI i Telefònica, Vodafone i Orange per cobrir amb serveis en mobilitat tots els nuclis catalans de menys de 50 habitants abans de 2010 (i dur-hi també la TDT i la banda ampla). Cal diferenciar les obligacions en els entorns competitius i en les àrees més aïllades i definir compromisos concrets, alhora que se’ls premia per anar a nuclis de població poc rendibles amb mesures com ara redefinint en aquests entorns el cànon readioelèctric, afavorint la compartició d’infraestructures o fent realitat el concepte de roaming rural per tal que hagin d’usar les infraestructures existents en nuclis de menys de 200 habitants si no en disposen de pròpies i així, se’n beneficiï qui sí aposti per l’equilibri territorial.

D’altra banda, i més en una societat Mediterrània amant dels entorns oberts i les relacions interpersonals presencials, els nous serveis en mobilitat són una oportunitat per passar d’un model productiu basat en la construcció a un model de més valor afegit. A la mobilització de l’oficina, l’oci, les xarxes socials, etc. Els nous serveis en mobilitat poden ser un factor de competitivitat important si els fem realitat aviat, si donem les facilitats als operadors implantats al nostre territori a oferir comercialment aquests serveis abans que la resta de les filials europees de les seves matrius, posicionant-nos com el territori on ser més avançats en els nous serveis, on poder provar-los al mercat i sent així, referents en el procés de concentració que s’està duent a nivell europeu entre els operadors i situant-nos con un mercat de referència. Recolzar els operadors del nostre territori en fer realitat els nous serveis és un bon encaix entre la millora de la competitivitat, el canvi de model productiu, i alhora els recolza en ser més forts als seus propis grups a nivell global, amb el que tothom hi guanya.

Reordenar l’espectre no és solament assignar freqüències i fer calaix, és apostar per un desenvolupament econòmic i per un model de desenvolupament territorial. Ara tenim una bona oportunitat per demostrar el que som capaços o volem fer, fem-ho amb responsabilitat i siguem-ne dignes.