divendres, 27 de març del 2009

LES TELECOMUNICACIONS, EINES PER A LA COMPETITIVITAT

Avui en dia ja ningú no discuteix que les telecomunicacions constitueixen eines bàsiques per a la competitivitat d’un país. De fet, l’experiència del països nòrdics, capdavanters en aquest i en d’altres camps, ha demostrat una clara correlació entre la inversió en educació i telecomunicacions i l’augment de la competitivitat del país.
Els signants el 2005 de l’Acord estratègic per a la internacionalització, la qualitat de l’ocupació i la competitivitat de l’economia catalana varen aprovar el juny passat la revisió i nou impuls de l’Acord per al període 2008-2011. Des de la Secretaria de Telecomunicacions i Societat de la Informació (STSI) hem col·laborat activament en aquest procés.

Des de l’STSI volem destacar les noves mesures relatives a infraestructures, serveis i tecnologies de la informació que han estat incorporades a la revisió de l’Acord. Aquestes noves mesures han sorgit, tant com a resultat d’un procés d’informació i sensibilització dirigit tant a la societat com a les pròpies administracions públiques, respecte a la vital aportació de les TIC a la competitivitat de l’economia del país i al seu paper determinant en l’evolució cap a la societat del benestar per una banda, com a través de les nostres aportacions en certs punts concrets.

En primer lloc, i dins la línia estratègica d’impuls de l’èxit escolar, s’aposta per incloure una mesura per reforçar les tecnologies de la informació i del coneixement (TIC) a l’escola. Tot aprofitant el projecte Heura, per fer arribar internet a les aules, ja en curs des del primer Acord estratègic, la nova mesura pretén fomentar l’ús de les TIC com a eina pròpia dels centres educatius en la seva labor. Per aconseguir-ho, s’invertiran més de 115 milions d’euros fins el 2011 per disposar de connexió de banda ampla a totes les aules i per formar i assessorar més de 70.000 professors en l’ús de les TIC en l’àmbit educatiu. Així doncs, la mesura no és solament un projecte d’infraestructura, sinó que pretén involucrar tot el procés des de la formació del professorat fins la incorporació de les TIC al sistema educatiu, evitant definir una política TIC allunyada dels qui les han d’aprofitar.

En relació amb l’impuls de les infraestructures estratègiques, la revisió de l’Acord incorpora la universalització dels serveis avançats de telecomunicacions. Aquesta nova mesura té com a objectiu principal ampliar i estendre les prestacions del “servei universal”, actualment definit com a servei de telefonia fixa i accés a Internet a 56Kbps, per incloure-hi (de facto, ja que no disposem de competències per fer-ho de iure) l’accés a Internet de banda ampla, la telefonia mòbil i l’accés als canals de TDT públics i privats. La inversió prevista és de més de 110 milions d’euros, i una de les fites més rellevants és la de cobrir, com a mínim, tots els nuclis de població de més de 50 habitants, i polígons industrials, amb tots aquests serveis abans de la fi del 2010.

Pel que fa a la línia de Societat de la Informació i Modernització, el nou Acord incorpora també mesures rellevants. D’una banda, amb l’objectiu de fomentar l’ús de les TIC entre la ciutadania, l’administració i en les relacions entre administració i ciutadania, s’aposta pel desenvolupament de l’administració oberta en línia, a través de la potenciació de les TIC en els àmbits de la salut, l’ensenyament i la justícia i l’impuls de la signatura electrònica en tots els tràmits de l’administració. D’altra banda, i en paral·lel, es potenciarà la xarxa de telecentres i la realització d’accions formatives per a la ciutadania.
Dins la línia d’infraestructures i política de telecomunicacions, val la pena destacar la mesura que compromet el Govern a impulsar les anelles sectorials de fibra òptica, que afavoreixin un intercanvi de dades i informació a alta velocitat entre les empreses i els usuaris de determinats sectors. En concret, el Govern ha fet seu el compromís de desplegar les anelles cultural, industrial, audiovisual i científica. En conjunt, aquestes dues mesures suposaran una inversió superior als 55 milions d’euros fins el 2010.
Pel que fa a la línia estratègica referida al sòl i els polígons industrials, s’han afegit a les mesures de construcció i gestió dels polígons dos objectius específics. Per una banda, la garantia del Govern que tots els nous sòls industrials tindran accés als serveis electrònics de banda ampla i telefonia mòbil. I per altra banda, es promourà l’elaboració d’un mapa de necessitats dels diferents polígons industrials arreu de Catalunya, per tal de determinar quines mancances existeixen a nivell d’infraestructures, mobilitat, energia i telecomunicacions. Tanmateix, es treballarà perquè els mateixos polígons es fixin uns objectius en matèria de telecomunicacions que donin resposta a les seves necessitats. En aquest sentit, el Govern treballarà amb les entitats autònomes del polígon i les empreses de telecomunicacions i telefonia per garantir que tots els polígons, tant de nova creació com ja existents, disposin de les xarxes de telefonia mòbil i banda ampla necessàries per poder competir i relacionar-se amb el món.
Finalment, pel que fa a relacions laborals, i en el marc del desplegament del Consell de Relacions Laborals, s’han identificat el teletreball i l’ús de les noves tecnologies com a instruments per modernitzar l’organització del treball.

En resum, la revisió i nou impuls de l’Acord estratègic per a la internacionalització, la qualitat de l’ocupació i la competitivitat de l’economia catalana per al període 2008-2011, amb la col·laboració de la Secretaria de Telecomunicacions i Societat de la Informació, reconeix les noves tecnologies com a element cabdal per al desenvolupament de la societat catalana i per a la seva competitivitat. És important destacar que l’Acord, a més de considerar les telecomunicacions com a infraestructures bàsiques, al mateix nivell que les d’electricitat, aigua o gas, també les inclou com a mesures transversals en àmbits com ara l’educació, i les relacions laborals, així com en l’increment de la competitivitat i l’evolució del model productiu cap a un amb major valor afegit.

Així doncs, una de les grans fites d’aquest Acord, des del noste punt de vista , és haver aconseguit incloure al discurs del conjunt del Govern les telecomunicacions com a infraestructures bàsiques, i com a eina de competitivitat o driver cap a una nova economia productiva.

dimecres, 25 de març del 2009

LA QUALITAT DE LES COMUNICACIONS ELECTRÒNIQUES, UN REPTE QUE HEM D’AFRONTAR

Arrel de l’alliberació del mercat de les telecomunicacions, les polítiques dirigides des de l’Administració Pública en matèria de comunicacions electròniques es varen focalitzar, lògicament, en impulsar l’accessibilitat a les xarxes de telecomunicacions com a mesura per garantir la disponibilitat d’accés als serveis de telecomunicacions al conjunt de la ciutadania a través de projectes destinats a l’extensió de les cobertures de banda ampla, telefonia mòbil i TDT, així com en el foment de l’ús d’aquests serveis per part de la ciutadania i les empreses, amb l’objectiu de permetre’ls, respectivament, la millora de la seva qualitat de vida i la seva competitivitat gràcies a la possibilitat d’incorporar-se a la societat de la informació .

En l’actualitat i tenint en consideració el nivell de maduresa i penetració ja assolit pel mercat de comunicacions electròniques així com el gran volum d’incidències que genera, la Secretaria de Telecomunicacions i Societat de la Informació ha considerat oportú, sense deixar de banda els projectes en marxa per a fer arribar aquests serveis a aquells indrets on encara no en poden gaudir, desenvolupar polítiques enfocades a vetllar pel nivell de qualitat i seguretat dels serveis de comunicacions electròniques prestats als usuaris finals.

Cal que tots plegats prenguem consciència de la rellevància que tenen les comunicacions electròniques en la societat actual, incorporant unes expectatives de qualitat de servei i de fiabilitat equiparable a les que ja assumim per altres serveis bàsics (subministrament d’aigua corrent, gas, electricitat...) i del impacte econòmic associat a la recepció d’un mal servei o de caigudes del servei en àmbits com els de connexió a Internet o telefonia mòbil,

Estem plenament convençuts que si s’aconsegueix una millora en el nivell de satisfacció i confiança dels usuaris, això redundarà en una major demanda i sofisticació d’aquests serveis i per tant en la consecució d’una societat capdavantera en quant a disponibilitat de serveis TIC.

Mostra de la voluntat del Govern de resoldre aquests aspectes és la consecució de l’acord de traspàs de competències de l’Estat cap a la Generalitat de Catalunya en matèria de comunicacions electròniques, que contempla en relació amb les reclamacions d’usuaris que la Generalitat de Catalunya podrà exercir les funcions d’atenció a l’usuari, l’anàlisi de les reclamacions, la proposta de mesures correctores, i si s’escau, l’adopció d’aquestes, la remissió a l’òrgan competent en aquesta matèria i el seguiment posterior. Tot això sense posar en dubte el fet que Catalumnya disposa ja de competències plenes en temes relacionats al consum.

És en aquest context que la Secretaria de Telecomunicacions i Societat de la Informació, després de l’elaboració d’estudis i anàlisis previs de caràcter intern, vol implementar un Pla d’Actuació en matèria de qualitat de les comunicacions electròniques amb l’objectiu de concretar i definir potencials mesures o iniciatives a desenvolupar en els àmbits de comunicació/informació a la ciutadania, gestió de consultes i reclamacions dels usuaris de comunicacions electròniques i en el de desenvolupament de tasques d’inspecció i control d’infraestructures, serveis i equips terminals de telecomunicacions.

A data d’avui, s’han fet arribar esmenes al “Borrador de Real Decreto por el que se aprueba la Carta de Derecho del Usuario de Telecomunicaciones” del Ministerio de Industria, Turismo y Comercio, s’ha iniciat un estudi/auditoria dels resultats que s’assoleixin amb el procés de substitució del sistema de telefonia rural d’accés amb tecnologia cel•lular (TRAC), i també s’ha posat en marxa una prova pilot de col•laboració amb l’Agència Catalana de Consum, donant-li suport de caire tècnic en la gestió de reclamacions relatives a serveis de telecomunicacions.

Així doncs, des del Govern de la Generalitat creiem fermament que, ara que una gran part de la societat ja té accés als serveis de comunicacions electròniques, a més de seguir apostant per l’extensió d’aquests serveis a tota la ciutadania, hem de focalitzar també els nostres esforços, dins del marc de les nostres competències, en vetllar perquè aquests serveis s’ofereixin en unes condicions de qualitat adequades i evitar que la prestació d’un mal servei per part d’algunes empreses es converteixi en un aturador per al desenvolupament de la societat de la informació.

dilluns, 23 de març del 2009

EL SERVEI UNIVERSAL

Jordi Ausàs, conseller del Departament de Governació i Administracions Públiques, que aglutina les competències del Govern català en l’àmbit de les telecomunicacions i la societat de la informació, s’ha adreçat recentment per carta a la Comissaria Europea de Societat de la Informació i Media, senyora Viviane Reding, per a fer-li arribar el nostre posicionament en relació amb el reobert debat sobre la possible reforma del Servei Universal.
S’entén per Servei Universal de Telecomunicacions un conjunt definit de serveis que actualment inclouen la connexió a internet i la telefonia fixa, la prestació dels quals es garanteix per llei a tots els usuaris finals amb independència de la seva localització geogràfica, amb una qualitat funcional i a un preu assequible. Per tant, les administracions públiques han de garantir que aquest conjunt de serveis arribin a tots els ciutadans.

Des de la Generalitat de Catalunya considerem aquests serveis com a clarament insuficient a l’hora de satisfer les necessitats mínimes d’una societat en contínua evolució i cada dia més “en xarxa”. El que probablement era vàlid fa 10 anys avui ha quedat àmpliament desfasat.
Ja durant el debat encetat el 2005, arrel de la darrera consulta pública de la UE sobre aquest tema, la Generalitat de Catalunya va esmentar el principi de neutralitat tecnològica i va expressar la necessitat d’incloure la banda ampla i la telefonia mòbil en la definició del Servei Universal, però, malauradament la UE encara no ho va considerar possible o convenient.
Des d’aquella data, el Govern de Catalunya ha continuat avançant en el seu concepte del que creiem que hauria de ser el Servei Universal, tot definint uns mínims de servei que, a través del Pla Catalunya Connecta, ens han de dur, el 2010 a poder oferir els serveis de TDT, telefonia mòbil i banda ampla a tots els nuclis de població de més de 50 habitants de Catalunya (arribant probablement als de més de menys també) i a la totalitat dels polígons industrials.
Cal matisar que des de la Generalitat entenem que aquest procés es pot fer gradualment i que el Servei Universal que defensem no és en qualsevol punt de l’orografia, sinó en els polígons industrials i en els nuclis poblacionals, per petits que siguin o poc habitats que estiguin.
Ara és la mateixa UE la que es posiciona tot sol•licitant la inclusió de la banda ampla entre el conjunt de serveis a garantir. L’objectiu és iniciar el debat per escoltar les parts durant el 2009 i decidir si presentar o no propostes per actualitzar al llarg de 2010 una directiva que data de 2002, la prehistòria si ens basem en l’evolució vertiginosa dels serveis de banda ampla.
Des del Govern de Catalunya considerem que la banda ampla és un element de competitivitat econòmica que defineix on poden ubicar-se les empreses i influeix en les àrees que aposten per economies de més valor afegit. Per tant, i més encara en l’actual situació econòmica, per ajudar a modificar el model productiu del país cap a sectors de més valor afegit cal apostar per l’ampliació del Servei Universal i vetllar pel seu compliment efectiu, per això volem fer arribar tot el nostre recolzament a les tesis que defensa la comissària Reding, tot encoratjant-la a tractar d’arribar encara més enllà.

Per tot això, des de la Generalitat de Catalunya, tenint en compte l’actual escenari, hem considerat convenient fer arribar a la comissària Reding els aspectes principals sobre els que creiem seria bo que la Comissió impulsés una profunda reflexió.
En primer lloc, pensem que cal aplicar el principi de neutralitat tecnològica i poder admetre ja la Telefonia IP en la mateixa categoria que el servei de telefonia fixa. D’aquesta manera els desplegaments rurals de banda ampla a través de tecnologies sense fils, com ara el WIMAX, es podrien considerar com a Servei Universal de telefonia en determinats entorns rurals, cosa que ja està succeint, de facto.
També creiem que, si som coherents amb el món en el que vivim, és necessària la inclusió de la Telefonia Mòbil com a Servei Universal, cosa que permetria, a l’hora, reconèixer una realitat social i esperonar els necessaris desplegaments per dotar d’ubiqüitat el servei d’emergències pan-europeu 112. En aquest sentit, seria convenient fixar l’obligatorietat de l’anomenat roaming rural en nuclis de població petits (per exemple, per sota de 200 habitants). És a dir, l’obligatorietat de cursar el tràfic per les infraestructures existents (siguin o no de l’operador que ens dóna el servei de telefonia mòbil) per fomentar d’una banda la possibilitat de triar operador i servei arreu, i també el desplegament d’infraestructures al món rural..
D’altra banda, i pel que fa referència de manera concreta a la banda ampla, estem convençuts que el seu reconeixement com a Servei Universal ha d’anar acompanyat d’una definició de condicions d’accessibilitat mínimes garantides. L’actual legislació espanyola no inclou aquestes garanties i el resultat és la definició d’accés a Internet amb banda ampla sense especificar la velocitat mínima a garantir. És a dir, l’acompliment formal d’una necessitat no coberta que no es transforma en una obligació sobre els prestadors de serveis. D’altra banda, aquesta regulació de capacitat mínima hauria de venir acompanyada de condicions reals de servei que es puguin aplicar en neutralitat tecnològica (així, com s’ha fet per regular les ofertes comercials d’ADSL, s’ha de referir a capacitat real del servei, o en unes condicions d’usuaris concurrents, per cobrir també les ofertes d’accés sense fils).
Finalment, i pel que fa a la televisió, opinem que avui en dia ja no té sentit el parlar de televisió analògica, i per tant, és imprescindible incloure dins el Servei Universal la recepció dels canals de TDT públics.

Des de Catalunya, mentre esperem a que la Comissió reguli extensivament el Servei Universal, seguirem apostant per estendre l’accés als serveis avançats de comunicacions electròniques arreu del territori.

dimecres, 18 de març del 2009

ÉS L'HORA DE PINTAR LA PARET DEL CEMENTIRI?

És l'hora de pintar la paret del cementiri? No ho sé. Potser sí, que ara no hi ha temps per a massa res més de manera immediata. M'explico; que passem una crisi important no ho pot negar ningú. Fets i xifres són prou eloqüents. I ara, el marge de maniobra és escàs. Parlo concretament de com el Govern espanyol ha reaccionat, perquè si es tractés Catalunya de forma justa i disposéssim del poder i els recursos que ens pertoquen, i fossin nostres, segur que avui afrontaríem els entrebancs de l'actual context econòmic amb molta més fermesa i agilitat.

Fa unes setmanes vaig poder llegir un article de l'exministre d'Indústria, Joan Majó, titulat “Claus per utilitzar els diners de tots” i que, de fet, és el que motiva aquesta rèplica. Majó, que seguint la doctrina de Keynes es mostrava defensor de potenciar la inversió en obres públiques per generar ocupació i mitigar així els efectes que pot tenir un atur desbocat sobre el consum i el creixement econòmic, matisava els efectes reals que poden tenir mesures determinades preses recentment pel Govern espanyol. Com els 400 euros que es varen deixar de retenir a la nòmina dels treballadors el juny passat o l'anomenat pla ZP per abocar 8.000 milions d'euros als municipis de l'Estat en forma d'inversions no previstes enguany. I és així com sorgeixen projectes com el de pintar la paret d'un cementiri d'un poble català. I és ben lloable i segurament una bona noticia per als pintors aturats. Però i després, què? No es tracta de ridiculitzar aquesta iniciativa sinó que aquest exemple esdevé una imatge molt potent sobre d'on venim, a on som, i cap a on no podem anar.

Com deia Joan Majó en el seu article, no es tracta només de prendre “mesures keynesianes anticícliques” per reactivar l'actual model econòmic sinó que, el que cal, són les inversions per a un canvi de model, és a dir, les tecnològiques, que aportin coneixement i competitivitat al país. La Generalitat de Catalunya ho ha entès, per exemple, essent conscient de com de crucials són les infraestructures de telecomunicacions per bastir unes bases sòlides per al creixement i la prosperitat de la nostra nació. Per això, des del departament de Governació i Administracions Públiques, mitjançant la Secretaria de Telecomunicacions i Societat de la Informació, tenim compromesos per a aquesta legislatura 110 milions d'euros en el pla Catalunya Connecta per dotar d’Internet de banda ampla, Televisió Digital Terrestre i cobertura de telefonia mòbil tots els polígons industrials del país i els municipis de més de 50 habitants.

Amb aquesta inversió “de canvi” volem que els sectors innovadors del nostre país guanyin pes en la generació de riquesa, en detriment del protagonisme que han tingut les activitats més tradicionals com la construcció i el turisme. Aquests sectors són massa dependents de la capacitat de les famílies i hi han de ser, però el seu protagonisme no ens dóna, en època de crisi, respostes contundents.

Facilitar la connectivitat de les infraestructures de telecomunicacions comporta una major utilització i eficiència de les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) i de retruc, una millora de la productivitat, competitivitat i innovació de les empreses. I són aquestes infraestructures les que també ens ajuden a transmetre la informació i el coneixement per formar el capital humà. Un capital humà com el que, properament, haurà de començar a disposar de l'acreditació en l'ús de les TIC que impulsa el Govern de Catalunya. En definitiva, és el teixit empresarial amb autèntic valor i amb els recursos humans ben formats el que pot encarar les sotragades amb més fermesa. Les d'ara i les que tornin a venir.

Però no cal ser excessivament llest per entendre que aquestes inversions no es fan en quatre dies com ara pintar les parets del cementiri. Ja fa anys que se'ns advertia de la necessitat de canviar el model del totxo i el sol i platja. Les inversions estratègiques calia fer-les fa anys per poder afrontar moments durs com l'actual.

Però l'ofegament econòmic al qual ens ha sotmès el Govern espanyol i les cataplasmes que ens ofereix ara ens han dut on som. El Govern de Catalunya ha tingut clar que calia internacionalitzar l'economia, fer apostes per l'R+D+I i, fins on ha pogut, bastir el país amb de les infraestructures que són al nostre abast.

De fet, coincidint amb l'actualitat recent, el flamant president dels EUA, Barack Obama, deia en el seu discurs de presa de possessió que “l'estat de la nostra economia exigeix accions ràpides i dràstiques i actuarem, no només per crear nous llocs de treball, sinó per posar una nova base de creixement. Construirem ponts i camins, xarxes elèctriques i línies digitals que impulsin el nostre comerç i ens uneixin”. O tenim clar això o Catalunya d'aquí a pocs anys no pintarà res. Ni parets.

dimarts, 3 de març del 2009

LES TELECOMUNICACIONES, ELEMENT CLAU PER A LA RECERCA I LA INNOVACIÓ

El passat mes d’octubre el Govern de la Generalitat va aprovar el document de bases per al nou Pacte Nacional per a la Recerca i la Innovació, document en el qual la Secretaria de Telecomunicacions i Societat de la Informació (STSI) ha participat activament amb la voluntat que les infraestructures de telecomunicacions hi fossin presents amb la importància que els correspon en aquest àmbit.

D’aquesta manera, des de l’STSI continuem insistint a destacar el paper de les infraestructures de telecomunicacions en tots els àmbits. Assegurada la seva presència en els debats sorgits a les diverses taules sectorials prèvies al Pacte, i també, per descomptat, en el redactat final del document de bases, les infraestructures de telecomunicacions han estat, evidentment, protagonistes de diverses mesures i compromisos.

Des de les taules sectorials, els experts varen coincidir amb el Govern de la Generalitat en el fet que a Catalunya existeix un dèficit d’infraestructures de telecomunicacions, dèficit que s’esdevé, principalment, com a conseqüència d’haver deixat la responsabilitat del seu desplegament quasi exclusivament en mans del sector privat. El temps ha demostrat que el mercat ha construït infraestructures de telecomunicacions allà on els plans de negoci dels operadors aconsellaven fer-ho, conduint Catalunya a una situació de greus dèficits a la resta del país. Les observacions dels experts, en la línia del que defensem des de l’STSI, aposten per una intervenció de l’administració pública, a nivell de promoció, i també d’inversió, en la construcció d’infraestructures de telecomunicacions allà on no arribi el mercat per si mateix.
Com a conseqüència d’aquestes aportacions, el document de bases del pacte recull diverses iniciatives orientades a possibilitar l’existència de les infraestructures de comunicacions electròniques necessàries al país per a convertir la recerca i la innovació en sectors estratègics d’una nova economia de major valor afegit
Caldria destacar que una de les mesures del Pacte consisteix en el desplegament d’un pla plurianual de gran abast d’inversió en infraestructures científiques. Dins d’aquesta mesura, es defineix la disponibilitat de les ciberinfraestructures i els ciberserveis com a factor estratègic prioritari per aconseguir esdevenir un pol de recerca i innovació de primer nivell. En aquest sentit, els signants del pacte fan palesa la necessitat de comptar amb una agenda estratègica, amb fites específiques, per al desplegament d’aquestes infraestructures.
Pel que fa a les indústries creatives i culturals, que tenen un paper estratègic a un país com Catalunya, amb cultura pròpia i voluntat global, s’assenyala que és indispensable disposar de ciberinfraestructures i infraestructures cientificotecnològiques que permetin els serveis en xarxa amb el potencial adequat, atorgant així a les infraestructures de telecomunicacions una importància crucial en el desenvolupament d’una política de clústers de recerca i innovació.
D’altra banda, dins els compromisos prioritaris del Pacte, s’inclou la necessitat de facilitar l’accés a aquestes infraestructures a tots els agents dels sistema, coincidint amb les tesis àmpliament defensades per l’STSI que les infraestructures de telecomunicacions han de ser un factor de cohesió territorial i d’igualtat d’oportunitats.
En resum, el Pacte Nacional per la Recerca i la Innovació estableix que la disponibilitat d’infraestructures de telecomunicacions i de serveis de comunicacions electròniques de gran amplada de banda són claus i imprescindibles per aconseguir els objectius de futur per a la recerca i la innovació a Catalunya.
Així doncs, des del punt de vista de la Secretaria de Telecomunicacions i Societat de la Informació, una de les grans fites d’aquest acord és que, novament, s’hagin inclòs les telecomunicacions com a estratègiques dins el discurs global del Govern i com a eina cap a una nova economia de país més competitiva i basada en la recerca i la innovació com a eines de major valor afegit.