dilluns, 14 de setembre del 2009

La Secretaría de Estado de Telecomunicaciones finalment entra en raó

Llegeixo amb joia les darreres manifestacions del Secretario de Estado de telecomunicaciones y Sociedad de la información, Paco Ros, respecte la voluntat del govern espanyol d’incloure la banda ampla al Servei Universal, és a dir, d’incloure l’accés a Internet de banda ampla a un preu assequible com un dret de tota la ciutadania, independentment de la seva ubicació geogràfica.

Des de la Generalitat fa més de cinc anys que venim reclamant aquest fet, cosa que ha motivat l’enviament per part nostra de diversos escrits en aquest sentit, adreçats tant al Ministeri com a la Comissió Europea. Així doncs, no podem oblidar que, si bé aquesta voluntat del Ministeri és positiva, arriba tard, exageradament tard, i aquesta tardança ha motivat que els governs autonòmics i nacionals que han volgut vertebrar el seu territori perquè la seva ciutadania, empreses i administracions públiques gaudeixin d’aquests serveis amb independència de la seva ubicació, com és el cas de Catalunya, s’hagin vist obligats a complementar el servei universal a través de quantioses inversions. Retornarà el Ministeri les quantitats invertides per les comunitats autònomes en aquest sentit –uns 50 milions d’euros a Catalunya- perquè puguin reinvertir aquests diners en noves infraestructures de telecomunicacions? Personalment crec que seria, no només just, sinó un clar incentiu per aquells qui hem apostat decididament per l’impuls de les TIC com a estratègia primordial.

Com deia, la falta d’acceptació de la nostra reivindicació va motivar el llançament del projecte Banda Ampla Rural, que tracta de corregir aquest fet a través de la inversió pública. Actualment el projecte Banda Ampla Rural es troba inclòs dins el pla Catalunya Connecta, que té com a objectiu fer arribar, a més de la banda ampla, la TDT i la telefonia mòbil arreu del territori. La inclusió de la TDT i la telefonia mòbil al Servei Universal són també velles reivindicacions adreçades des de Catalunya.

Tot i això, caldrà esperar a la concreció d’aquest dret, i confiar que, tal i com hem vingut reclamant des de Catalunya, el concepte de banda ampla que s’inclogui en el Servei Universal sigui flexible, amb una velocitat mínima revisable periòdicament per ajustar-se a les condicions del mercat. En qualsevol cas, caldria garantir-se un mínim d’un megabyte de capacitat.

D’altra banda, des del Govern ens hem de congratular també de les paraules del senyor Ros respecte de dos temes més que també considerem importants.

D’una banda l’avançament en les dates de la culminació de la transició a la televisió digital, cosa que ja teníem prevista al territori Català, i d’altra banda de la voluntat del Ministeri d’avançar el concurs per a l’adjudicació de les freqüències de l’anomenat dividend digital, fet que ja vàrem reclamar l’any 2008 i que tornarem a fer palès en la resposta a l’actual consulta pública de la Comissió Europea respecte de la banda V de la UHF.

Així doncs, tot i que la nova estratègia del responsable de la Secretaría de Estado sembla estar absolutament en línia amb la política defensada i exercida des de la Generalitat, hem d’esperar a comprovar la seva concreció, ja que aquesta determinarà si es tracta d’un canvi de fons o simplement de maquillatge. A més, caldrà veure, sobretot, quin n’és el calendari associat. Mentrestant, Catalunya seguirà millorant dia a dia gràcies al projecte Catalunya Connecta, els serveis de comunicacions electròniques que rep la seva ciutadania en l’àmbit rural... I sense que hagin de passar cinc anys més.

diumenge, 13 de setembre del 2009

Arenys, no trenquem el somni

Avui he tingut la sort de poder estar a Arenys, convidat per uns amics a dinar a casa seva.
Feia dies que no sentia l’emoció tan a flor de pell.
Voldria donar les gràcies publicament a la gent d’Arenys i a tots aquells que han fet possible una jornada com la d’avui.
Ens calen espurnes en la foscor en la que el país i la gent estem immersos.
Faig una crida a que no ens passi com en tantes altres ocasions i fem crèixer aquesta espurna fins la foguera final que ens faci lliures.
No la matem en l’oblit de les anècdotes.... No em trenqueu el somni!
Visca Catalunya Lliure!