L’ACCÉS A LES TELECOMUNICACIONS, UN SERVEI BÀSIC A CASA

El Govern de la Generalitat acaba d’aprovar un nou decret sobre les condicions dels habitatges i la cèdula d’habitabilitat. A través d’aquest text normatiu s’ha materialitzat un pas més en el compromís del Govern de la Generalitat pel que fa a l’impuls del desplegament de les xarxes de comunicacions electròniques al territori. I és que amb aquest nou decret, s’equipara la necessitat de disposar de les instal.lacions de telecomunicacions a l’edificació amb la d’altres instal.lacions necessàries per als serveis bàsics definits a la Llei d’urbanisme, com ara el subministrament energètic, l’aigua o les xarxes de sanejament.
Així doncs, les instal.lacions per a l’accés als serveis de comunicacions electròniques ha passat a ser un més dels requisitis imprescindibles a l’hora de considerar una edificació com apta per a ser habitable, sigui quina sigui la llei que la regula, és a dir, tant si està subjecta al règim de propietat horitzontal com al de propietat vertical.

Aquest és el gran salt qualitatiu respecte a la normativa que teniem fins ara. Malgrat que, ja des de l’any 1998, existia una normativa sobre infraestructures comunes de telecomunicacions, aquesta era d’obligat compliment bàsicament als habitatges de propietat horitzontal.

Cal no oblidar que si volem facilitar que tota la ciutadania pugui gaudir de serveis de connexió que a Catalunya considerem bàsics (tot i que la llei estatal no té la mateixa consideració) com són l’accés a internet amb Banda Ampla o la TDT, no és suficient el gran esforç que estem fent l’administració i els operadors en el marc del Pla Catalunya Connecta (recordem que el seu objectiu és el desplegament de les infraestructures i equipaments necessaris per portar a gairebé tots els racons del país els serveis de telefonia mòbil, banda ampla i televisió digital ) cal que els edificis disposin de la infraestructura necessària que permeti oferir la connexió d’una manera efectiva i compatible, sense que els ciutadans hagin d’assumir els costos per a adaptacions en habitatges nous que acaben d’adquirir.

Deiem que és un pas més, després d’altres que ja han estat una realitat aquesta legislatura, com són la inclusió a la llei de l’obra pública de la necessitat d’incloure l’estudi de telecomunicacions al projecte d’obra o de l’acord de govern de la tardor passada on la Generalitat es compromet a incloure les infraestructures de telecomunicacions en qualsevol de les obres que executi al territori en el marc de l’obra pública. En aquest darrer punt s’està avançant de manera decidida, i ja són diverses les instruccions tècniques que s’han definit i que s’estan aplicant, com és en l’àmbit de les carreteres, dels regadius o dels camins rurals.

Des del govern de Catalunya treballem des de fa temps per assegurar aquesta garantia d’accés a les telecomunicacions, i hem concentrat esforços perquè aquesta accessibilitat sigui possible per a tots els ciutadans, amb independència del lloc de residència i del tipus d’habitatge on visquin. És clar que això implica un esforç col.lectiu en el marc de l’obra pública, de l’urbanisme i, òbviament, també en l’habitatge. I quan diem col.lectiu, ho diem amb el convenciment que cal la implicació de tots els agents, els privats i també de totes les administracions. El paper impulsor de la Generalitat és fonamental, però és igual d’important el paper de les administracions locals per fer efectiu el compliment de la normativa.

I també tenim clar que ens cal donar més passes encara en l’aspecte normatiu. L’evolució tecnològica, la convergència de xarxes, de terminals i de serveis ens porta associat la necessitat d’una modernització i una adaptació davant l’arribada creixent de nous serveis de comunicacions electròniques. I en aquest aspecte és necessari impulsar els canvis per tal de garantir l’arribada a la llar de les xarxes de nova generació, és a dir de la instal.lació de la fibra òptica als edificis.
Estem en una etapa de canvi, estem als inicis de la substitució definitiva de la planta actual de coure per la de fibra òptica i, tot i que estem encara en un moment inicial, cal posar tots els mecanismes perquè aquesta subtitució, que durarà anys, es faci en el menor espai de temps possible, per tal de maximitzar l’arribada dels futurs serveis (d’un futur immediat) de comunicacions electròniques arreu del territori, uns serveis que ens han de permetre millorar encara més el nostre estat del benestar (serveis en l’àmbit sanitari, de la dependència, de la educació, etc) i també, i sobretot, ajudar a fer més competitives les nostres empreses, que és en definitiva la base per garantir la continuïtat del nostre benestar.

Així doncs, podem dir que es manté viva l’aspiració que ens mou a aquells que tenim responsabilitats a l’hora que qualsevol català pugui gaudir amb facilitat, d’una manera eficient i senzilla, de poder decidir entre les diferents possibilitats de connexió a qualsevol servei de telecomunicació.

CATALUNYA CAP A LA SOCIETAT DE LA INFORMACIÓ

El passat 26 de març Telefònica presentava el seu informe “La Societat de la Informació a Espanya 2008”, un informe que reconeix un indubtable avenç de la societat de la informació a Catalunya, encara no en el grau que a la societat i l’economia els caldria i que des del govern desitjaríem, però si un pas endavant en la direcció correcta.
Aquesta situació és fruit de la feina ben feta de molts actors, entre ells, lògicament, el principal operador de l’estat i del nostre país, però també, de la resta d’operadors, de la societat civil, dels sindicats, de les patronals, del sector TIC, de les universitats, de les administracions locals...
Algú podria pensar que sense polítiques públiques també haguéssim avançat. I probablement és cert. El que no em queda tant clar és que ho haguéssim fet en la direcció, velocitat, qualitat i intensitat òptimes o correctes.

Per primera vegada, Telefònica ha reconegut les virtuts de les polítiques públiques desenvolupades des del Govern de Catalunya, tant d’impuls de les infraestructures com dels serveis i els continguts, sempre des d’una doble vessant, la de la promoció de l’oferta i la de la promoció de la demanda.
En particular, Telefònica ha destacat en el seu informe, per la seva particular qualitat i importància, projectes com ara el PIMESTIC, d’impuls de les TIC entre el teixit de les petites i mitjanes empreses catalanes promogut per la Generalitat i al que s’han sumat centenars d’entitats i associacions arreu del país.
Fins ara sempre s’havien qüestionat que la Generalitat no endegués projectes destinats al foment de la demanda o a la generació de serveis i continguts. És doncs una bona notícia que aquest any Telefònica i altres actors hagi reconegut aquestes polítiques.
Però cal destacar una segona bona notícia. El fet que Telefònica reconegui també per primera vegada les virtuts de les polítiques en infraestructures a través del pla Catalunya Connecta. Aquest pla ha de dur la banda ampla, telefonia mòbil i TDT a tots els polígons industrials i a la majoria de nuclis de població del país abans de finals del 2010.
Podem afirmar amb orgull que Catalunya ha estat novament capdavantera, amb iniciatives com ara les que han servit per a posar d’acord tots els operadors de telefonia mòbil, que de normal són competidors, amb Abertis i la Generalitat, i els han conduït a signar convenis innovadors entre ells per compartir infraestructures i, d’aquesta manera, estendre les seves cobertures més allà d’on el mercat ho consideraria raonable però on el país ho necessita per mantenir la cohesió social i l’equilibri territorial. És a dir, aquells que en altres contrades competeixen aferrissadament, el govern de la Generalitat ha aconseguit que col·laborin.
Esperem que l’any vinent Telefònica pugui reconèixer també les polítiques que en el marc del desplegament de fibra òptica s’estan duent a terme a Catalunya. Innovadores a l’Estat i comuns ja a molts llocs d’Europa. Probablement haurem d’explicar millor el que estem fent per evitar controvèrsies fruit del desconeixement.
Si en el món de les infraestructures de telecomunicacions hi ha un consens generalitzat a nivell mundial (i el govern n’és plenament conscient) aquest és que el futur passa per les anomenades “Xarxes de Nova Generació”, les xarxes d’alta capacitat, també anomenades NGN. En definitiva, les xarxes de fibra òptica.

L’existència i la capil·laritat d’aquestes xarxes arreu del territori, marcarà de ben segur el futur de la societat de la informació a Catalunya, la qualitat de vida de la seva ciutadania, la competitivitat i la productivitat de la seva economia i l’eficiència i eficàcia de les administracions públiques arreu del territori en el seu servei a la ciutadania. És per això que en un tema tant important, el govern no se’n pot mantenir al marge.
Des del Govern hem de vetllar perquè el conjunt del país, i no només les àrees metropolitanes, puguin accedir als millors serveis i a les xarxes més avançades. I no podem restar aturats tot esperant que el mercat privat decideixi invertir o no invertir (la situació econòmica actual ha frenat moltes inversions com els mateixos operadors reconeixen) a l’espera que millori la conjuntura econòmica o que s’aclareixi el marc regulatori. Així com tampoc poden ser els operadors privats els qui decideixin on i quan arriben les xarxes de fibra òptica. Això té molt a veure amb la planificació territorial pel que fa als pols de futur creixement econòmic i demogràfic. Cal incentivar i maximitzar des del govern la inversió privada en aquestes infraestructures i facilitar-ne el desplegament, arreu del país, si fos possible.
En algun moment s’havia especulat amb la creació per part de la Generalitat d’una mena d’operador públic de telecomunicacions que desplegués fibra òptica arreu del territori i fes la competència als operadors de telecomunicacions. Res més lluny de la realitat.
Els recursos públics són sempre escassos i el govern de la Generalitat no malbaratarà ni un sol euro dels seus ciutadans per fer la competència als operadors.
Ara bé, com hem dit abans, la Generalitat és plenament conscient de la importància d’aquestes xarxes, i te l’obligació d’intentar garantir que els serveis que aquestes xarxes han de suportar arribaran amb les mateixes condicions arreu del territori, no únicament allà on sigui rendible per al mercat privat.
Hi ha molts dubtes encara sobre la taula per poder afirmar quin és el millor model per desplegar arreu les xarxes de nova generació: dubtes regulatoris, dubtes sobre els serveis i continguts a desenvolupar, dubtes sobre el finançament públic i privat i la crisi econòmica.
Però entre els dubtes tenim algunes certeses. En primer lloc, la col·laboració público-privada serà imprescindible (una altra cosa és el model, encara per definir). I en segon lloc, qui sàpiga donar la millor resposta al desplegament de la fibra òptica en el seu territori estarà millor posicionat que ningú pel rellançament social, econòmic i polític de la post-crisi.

Ens cal doncs un govern valent. I crec que tenim un govern valent que reconeix el repte i no dubta a posar sobre la taula propostes agosarades, innovadores, intel·ligents... algunes es demostraran encertades, altres potser no tant... sigui com sigui, Catalunya no es pot permetre que el govern no faci res en aquest sentit. Ni el govern no es pot permetre dubtar pels cants de sirena, especialment quan ningú sap del cert el millor camí, tot i que tots coincidim amb el destí.

A UN PAS DE LA TELEVISIÓ DIGITAL

La incorporació a la Societat de la Informació és un dels reptes de present més importants de les societats avançades i del qual Catalunya no en pot quedar al marge. La millora de la competitivitat i la qualitat de vida passa necessàriament, entre d’altres coses, per un ús extensiu i universalitzat de les tecnologies de la informació i la comunicació a tots els nivells.
La manera en la qual adoptem les noves tecnologies marcarà de manera definitiva el futur econòmic, social i cultural del nostre país, i és per això que des del govern de la Generalitat estem apostant decididament per la universalització dels serveis de telecomunicacions, posicionant-nos a favor de la inclusió dins el “Servei Universal” de tecnologies com la Televisió Digital Terrestre, l’anomenada TDT, la telefonia mòbil i l’accés a internet de banda ampla, que permeten a la ciutadania, les empreses i les asociacions professionals donar un important salt endavant en la seva qualitat de vida, en la seva competitivitat, productivitat i eficàcia.
El Ministeri d’Indústria, Turime i Comerç va decidir que el dia 3 d’abril de 2.010 sigui la data en la qual es produeixi a l’estat espanyol l’anomenada “apagada analògica”, és a dir, el moment en que es donarà fi a les emissions de televisió tradicional. Això suposa que abans s’haurà fet el que calgui per garantir la cobertura de TDT a tots els punts on fins ara arribaven les emissions de televisió en tecnologia analògica.

A Catalunya el govern va elaborar un pla d’encesa sincrònica amb l’objectiu equiparar i ampliar les cobertures de tots els canals de TDT al mateix nivell que les actuals cobertures analògiques de TV3. Un pla que contempla que en cada centre emissor l’encesa dels canals de TVC es farà de manera sincrònica amb tots els canals de televisió, inclosos els locals sempre que hi hagi emissió de continguts. Això comportarà que a la pràctica, una vegada finalitzi aquesta fase del desplegament, tots els nuclis de població on es veien els canals de TVC en analògic els rebin en digital, però també que aquells nuclis on únicament arribava el senyal analògic de TVC ara rebran també la resta de canals en tecnologia digital.
A data d’avui, a un any vista de l’encesa digital, ja s’han posat en funcionament més de 170 centres emissors de TDT, entre els que es troben els de major abast, cosa que ha permès dotar ja de cobertura de televisió digital a més del 97% de la població del país.
La previsió és que en els propers mesos es dupliqui el nombre de centres emissors fins arribar als 360, donant senyal a 2.800 nuclis de població del país, tot això en el marc del pla “Catalunya Connecta”, que té com a objectiu principal portar la cohesió digital arreu del territori català.

Per estar-ne al corrent hi ha a disposició de la ciutadania, empreses i administracions públiques una pàgina web amb la informació sobre el desplegament del pla en el seu conjunt, http://www.catalunyaconnecta.cat.
Mitjançant aquest web es pot accedir als cercadors relacionats amb els projectes del pla Catalunya Connecta, entre els quals hi ha també un cercador de cobertures i planificació de desplegament de la TDT als nuclis de població de Catalunya.

TIC EN CATALÀ PER LA MODERNITAT I L'AUTOESTIMA

Diuen que mica en mica s'omple la pica i el cas de multinacionals del sector TIC que, amb més o menys fermesa, aposten cada vegada més per la llengua catalana n'és un exemple.

Fa pocs dies s'ha anunciat que la multinacional Adobe (www.adobe.com) ha llançat definitivament al mercat l'Adobe Reader 9.1 en català, però ara de manera estable i en igualtat de condicions que, posem per cas, la versió anglesa. És cert que aquesta empresa té un catàleg molt ampli de productes i que, per ara, la inclusió del català no deixa de ser una clucada d'ull.
Però decisions com aquestes tenen un pes específic molt important per al nostre país, al marge de les localitzacions en català d'altres productes similars mercès a l'acció de molts voluntaris que tradueixen el codi lliure i que tantes oportunitats ha generat a l'hora de normalitzar la situació del català en aquest àmbit.

I tenen un pes específic perquè ajuden a demostrar que el mercat en llengua catalana és prou important com per oferir productes en aquest idioma, però també perquè cada vegada que una multinacional no catalana aposta públicament per la nostra llengua, es llança un missatge d'autoestima vital per als seus parlants. I això, és vital per dos motius. Primer de tot perquè estem parlant d'empreses emocionalment i cultural distants a la llengua catalana i, en segon lloc, perquè s'associa el català a un entorn de modernitat i de progrés.

La Secretaria de Telecomunicacions i Societat de la Informació va posar en marxa fa més d'un any la campanya “Catalan, a business opportunity” (www.gencat.cat/societatdelainformacio/cbo) (http://www.youtube.com/watch?v=HgDbVwhDNEY) amb la qual es pretén explicar a les multinacionals del sector de les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC), l’oportunitat de negoci que ofereix la llengua catalana. El català, en definitiva, com a llengua de mercat i modernitat per evitar passos enrere en ple procés d'integració a la vida digital. Si multinacionals com Microsoft, Nokia, Google, Motorola, Epson, Xerox, HP, Sony, Sony Ericsson, entre moltes altres, ofereixen productes i serveis en català pocs arguments queden, doncs, per als qui encara en prescindeixen.

Sortosament, d'altra banda va fent forat la idea que la responsabilitat social corporativa (RSC) de les empreses també passa irremeiablement per respectar la identitat del mercat en el qual estan operant, és a dir, per respectar la llengua dels seus consumidors com ho fan en altres països amb les seves llengües respectives. El mercat i la demanda en llengua catalana hi són i ara només cal que aquelles empreses que han fet passos tímids o que encara no ofereixen els seus productes en la nostra llengua s'hi posin ràpidament si no volen perdre més oportunitats.

CESICAT, MÉS SEGURETAT EN ELS MITJANS ELECTRÒNICS A CATALUNYA

Des de la secretaria de Telecomunicacions i Societat de la Informació, mitjançant la Direcció General de la Societat de la Informació, i amb la participació del Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació, hem impulsat la creació del Centre de Seguretat de la Informació de Catalunya, CESICAT, amb una idea molt clara, que és garantir una societat de la informació segura i catalana per a ciutadans, empreses i administracions públiques.
Això neix en resposta a una problemàtica greu i urgent dels incidents informàtics que pateixen aquests col·lectius, i que afecten molt negativament a la confiança en els mitjans electrònics, inhibint el desplegament de la Societat de la Informació.
La missió del CESICAT ha de ser la de contribuir a garantir una Societat de la Informació segura per a tots i totes, actuant com a eina per a l’execució de les polítiques públiques en seguretat TIC, i la generació d’un teixit empresarial català de suport, aplicacions i serveis de seguretat TIC que sigui referent nacional i internacional.

El CESICAT ha d’oferir suport en l’execució del Pla nacional d’impuls de la seguretat TIC de Catalunya, un pla que suposa una fita molt important per al país, que va ser aprovat per acord de govern el passat 17 de març del 2009, i que es basa en quatre línies estratègiques:

• Primerament, en establir una estratègia nacional de seguretat en les tecnologies de la informació i la comunicació, centrada en les eines de conscienciació del públic pel que fa a les amenaces i vulnerabilitats de la seguretat en línia.

• Donant suport a la protecció de les infraestructures crítiques de telecomunicacions, com les xarxes de comunicacions electròniques, els centres de procés de dades de les administracions públiques i altres, mitjançant actuacions d’anàlisi, suport i actuació adreçats als serveis TIC públics, les xarxes dels serveis d’emergències i de protecció civil i els serveis privats que hi donen suport.

• Fent promoció d’un teixit empresarial català sòlid en seguretat en les noves tecnologies, que complementi l’actuació pública en aquesta matèria i potenciï el sector TIC català. Es vol crear una xarxa de Petites i Mitjanes Empreses (PIME) per a la prestació de serveis de seguretat i resposta a incidents.

• Incrementant la confiança i protecció de la ciutadania en la societat de la informació, amb una atenció especial als col.lectius amb més riscos, com els infants i els joves. La voluntat és participar activament en suport de la lluita contra totes les formes de delinqüència informàtica de forma coordinada amb els agents competents, reforçant les capacitats de detecció i denúncia.

En una primera fase, el Pla s’ha d’orientar cap a la divulgació, conscienciació i formació de tots els agents afectats en la seva execució, tant del sector públic com del sector privat. En paral·lel, s’ha de formar capacitat de resposta de la Generalitat, per permetre l’atenció a incidents informàtics, i s’han de desplegar serveis preventius i de detecció de problemàtiques de seguretat.
En un segon moment, i de forma coordinada amb les línies anteriors, es treballarà en el desplegament de la xarxa catalana de PIME especialitzades en seguretat que pugui oferir serveis a la ciutadania i a les pròpies empreses, de forma equilibrada per tot el territori. El CESICAT prestarà els serveis preventius, de formació i de resposta als incidents i altres problemàtiques de seguretat de les xarxes i de la informació, per a la ciutadania, les PIME i els governs locals.

El CESICAT compta amb la participació de la Generalitat de Catalunya, addicionalment, mitjançant la Secretaria General del departament de Governació i Administracions Públiques, la Secretaria de Funció Pública i Modernització de l’Administració, ACC1Ó, la Direcció General de Recerca i la Direcció General de la Policia, i del món local a través del Consorci Administració Oberta de Catalunya.
A més, el sector privat hi participarà a través del Consell General de Cambres de Catalunya, la Fundació Barcelona Digital i e-La Caixa.

D’aquesta manera, el CESICAT disposa d’un constituency que li permet el posicionament ideal per aconseguir una enorme efectivitat en les funcions que si li han encomanat, i que li permeten aprofitar al màxim les sinergies naturals que existeixen entre els diferents actors de la societat de la informació que apliquen seguretat.