L’ACCÉS A LES TELECOMUNICACIONS, UN SERVEI BÀSIC A CASA

El Govern de la Generalitat acaba d’aprovar un nou decret sobre les condicions dels habitatges i la cèdula d’habitabilitat. A través d’aquest text normatiu s’ha materialitzat un pas més en el compromís del Govern de la Generalitat pel que fa a l’impuls del desplegament de les xarxes de comunicacions electròniques al territori. I és que amb aquest nou decret, s’equipara la necessitat de disposar de les instal.lacions de telecomunicacions a l’edificació amb la d’altres instal.lacions necessàries per als serveis bàsics definits a la Llei d’urbanisme, com ara el subministrament energètic, l’aigua o les xarxes de sanejament.
Així doncs, les instal.lacions per a l’accés als serveis de comunicacions electròniques ha passat a ser un més dels requisitis imprescindibles a l’hora de considerar una edificació com apta per a ser habitable, sigui quina sigui la llei que la regula, és a dir, tant si està subjecta al règim de propietat horitzontal com al de propietat vertical.

Aquest és el gran salt qualitatiu respecte a la normativa que teniem fins ara. Malgrat que, ja des de l’any 1998, existia una normativa sobre infraestructures comunes de telecomunicacions, aquesta era d’obligat compliment bàsicament als habitatges de propietat horitzontal.

Cal no oblidar que si volem facilitar que tota la ciutadania pugui gaudir de serveis de connexió que a Catalunya considerem bàsics (tot i que la llei estatal no té la mateixa consideració) com són l’accés a internet amb Banda Ampla o la TDT, no és suficient el gran esforç que estem fent l’administració i els operadors en el marc del Pla Catalunya Connecta (recordem que el seu objectiu és el desplegament de les infraestructures i equipaments necessaris per portar a gairebé tots els racons del país els serveis de telefonia mòbil, banda ampla i televisió digital ) cal que els edificis disposin de la infraestructura necessària que permeti oferir la connexió d’una manera efectiva i compatible, sense que els ciutadans hagin d’assumir els costos per a adaptacions en habitatges nous que acaben d’adquirir.

Deiem que és un pas més, després d’altres que ja han estat una realitat aquesta legislatura, com són la inclusió a la llei de l’obra pública de la necessitat d’incloure l’estudi de telecomunicacions al projecte d’obra o de l’acord de govern de la tardor passada on la Generalitat es compromet a incloure les infraestructures de telecomunicacions en qualsevol de les obres que executi al territori en el marc de l’obra pública. En aquest darrer punt s’està avançant de manera decidida, i ja són diverses les instruccions tècniques que s’han definit i que s’estan aplicant, com és en l’àmbit de les carreteres, dels regadius o dels camins rurals.

Des del govern de Catalunya treballem des de fa temps per assegurar aquesta garantia d’accés a les telecomunicacions, i hem concentrat esforços perquè aquesta accessibilitat sigui possible per a tots els ciutadans, amb independència del lloc de residència i del tipus d’habitatge on visquin. És clar que això implica un esforç col.lectiu en el marc de l’obra pública, de l’urbanisme i, òbviament, també en l’habitatge. I quan diem col.lectiu, ho diem amb el convenciment que cal la implicació de tots els agents, els privats i també de totes les administracions. El paper impulsor de la Generalitat és fonamental, però és igual d’important el paper de les administracions locals per fer efectiu el compliment de la normativa.

I també tenim clar que ens cal donar més passes encara en l’aspecte normatiu. L’evolució tecnològica, la convergència de xarxes, de terminals i de serveis ens porta associat la necessitat d’una modernització i una adaptació davant l’arribada creixent de nous serveis de comunicacions electròniques. I en aquest aspecte és necessari impulsar els canvis per tal de garantir l’arribada a la llar de les xarxes de nova generació, és a dir de la instal.lació de la fibra òptica als edificis.
Estem en una etapa de canvi, estem als inicis de la substitució definitiva de la planta actual de coure per la de fibra òptica i, tot i que estem encara en un moment inicial, cal posar tots els mecanismes perquè aquesta subtitució, que durarà anys, es faci en el menor espai de temps possible, per tal de maximitzar l’arribada dels futurs serveis (d’un futur immediat) de comunicacions electròniques arreu del territori, uns serveis que ens han de permetre millorar encara més el nostre estat del benestar (serveis en l’àmbit sanitari, de la dependència, de la educació, etc) i també, i sobretot, ajudar a fer més competitives les nostres empreses, que és en definitiva la base per garantir la continuïtat del nostre benestar.

Així doncs, podem dir que es manté viva l’aspiració que ens mou a aquells que tenim responsabilitats a l’hora que qualsevol català pugui gaudir amb facilitat, d’una manera eficient i senzilla, de poder decidir entre les diferents possibilitats de connexió a qualsevol servei de telecomunicació.