La setmana passada la STSI va donar resposta a la consulta que, en mode de qüestionari, la Comissió Europea va obrir per tractar un assumpte de gran actualitat com és el debat sobre la neutralitat de la xarxa i la Internet oberta a Europa. L’aplicació de noves polítiques sobre aquests dos conceptes, o la seva simple manipulació o alteració, s’han de sotmetre a anàlisi doncs esdevenen els fonaments sobre els que es sustenta Internet.
La consulta ha arribat en un moment oportú, doncs alguns posicionaments i actuacions duts a terme per operadors i proveïdors de continguts durant el darrer any, suposen un interrogant sobre el futur de la neutralitat i obertura de la xarxa.
L’aparició d’ofertes diverses d’accés a Internet en funció del tràfic cursat, l’adquisició de xarxes socials per part d’operadors de telecomunicacions o el desplegament d’infraestructures promocionat per proveïdors de continguts posen de manifest certes tensions en l’actual escenari.
A més, es fa evident que hi ha un traspàs de rols entre els diferents agents del mercat que pot respondre a la necessitat de esprémer al màxim la capacitat i la rendibilitat de les actuals xarxes, amb el conseqüent retard a l’hora d’invertir en la seva renovació, en detriment dels usuaris i del mateix accés de nous clients, tal com respon igualment, a la recerca de nous filons productius per part dels diversos agents en territoris aliens a la seva activitat original.
Des de la STSI creiem que els ciutadans han de poder continuar gaudint d’unes connexions d’accés obertes i neutres i que l’aplicació de polítiques contràries a la neutralitat i obertura d’Internet suposaria allunyar-se de l’esperit que ha caracteritzat a la xarxa des del seu origen.
L’actual estructura de mercat ja té capacitat per respondre simultàniament a les necessitats d’inversió i rendibilitat requerides, sense perjudici de la necessitat d’efectuar una revisió de les actuals polítiques comercials i de tarifes aplicades a productes i serveis de connectivitat que, en cap cas, haurien de vulnerar la neutralitat de la xarxa ni tampoc la independència i oferta de proveïdors i operadors, ans el contrari.
Per això necessitem l’aparició d’unes bases i criteris comuns que a nivell europeu delimitin clarament les polítiques de regulació i intervenció sobre aquest assumpte, i que permetin garantir la llibertat d’expressió, la transparència, la competència i la innovació que sens dubte configuren l’ADN d’Internet.
Això no serà així sense un clar i fort liderat de la Comissió Europea, que té l’obligació de preservar els valors de la diversitat alhora que fomenta la cohesió europea i els valors que ens són propis.
Però, si anem més enllà, Europa ha de liderar igualment les polítiques de transparència en polítiques de consum i de relació dels consumidors amb els proveïdors de béns i serveis.
La transparència als usuaris de comunicacions electròniques consisteix en posar a la seva disposició tota la informació relativa a la connexió i serveis contractats. Els requeriments de transparència haurien d’incloure el coneixement de les capacitats de la connexió, especificant els llindars mínims i màxims que la connexió és capaç d’oferir, el coneixement de les polítiques de gestió de velocitat o de volum de tràfic carregat i descarregat,els nivells de continuïtat del servei. També seria bo que constessin en el paquet de garanties les compensacions previstes en cas d’interrupció del servei, o la mateixa garantia de neutralitat en la connexió a Internet, amb independència dels serveis i la informació clara dels costos associats a la instal•lació dels i equipaments necessaris pel seu funcionament, per no parlar de la gratuïtat del servei d’atenció al client .
Europa ha de liderar i de fet lidera el desplegament de les xarxes de nova generació i les seves noves capacitats per fomentar aquesta comunicació, diversitat i cohesió territorial, per la creació d’un espai cultural, social i econòmic europeu, ric i divers, alhora que propi. És des d’aquesta ferma creença que considerem que cal potenciar aquest liderat i recolzar els nous desplegaments des d’un discurs que empri les NGA com tant com a objectiu sinó com eina estratègica, alhora que doni suport financer, però, als nous desplegaments per part de col•laboracions públiques i privades d’interès territorial, en funció de la seva aportació a l’equilibri i la cohesió.
