La setmana passada presentàvem al Caixafòrum el nou model de prestació dels serveis centrals de les Tecnologies de la Informació i Comunicació. La novetat és que ampliem de 3 a 15 els lots d’adjudicació de serveis. Ben segur que us preguntareu què vol dir i, sobretot, què suposa aquest fet? Doncs ni més ni menys que multiplicar les opcions de les empreses catalanes del sector a presentar-se als concursos públics perquè són encàrrecs que tenen prou capacitat per fer-los. Com més gros era el paquet de serveis que s’havien de cobrir, menys eren les companyies d’aquí que tenien prou capacitat per portar-ho a terme i, normalment, només hi acabaven accedint les grans multinacionals.
Ara encetem aquesta nova via, aquest nou criteri. I ho fem perquè creiem fermament en la qualitat i l’excel·lència que el sector d’aquí pot oferir-nos. L’equip que tinc la sort de comandar a la Secretaria de Telecomunicacions ho tenim clar: si és de qualitat i de casa ha de tenir prioritat.
No és una mesura proteccionista, ben al contrari. Es tracta de generar competitivitat entre les empreses catalanes per estimular-les i que competeixin entre elles per oferir els millors serveis de què són capaces al Govern del seu país. Això comportarà especialització de moltes d’elles i que tinguin un client d’unes dimensions importants que els generarà un volum important de feina. Més feina és sinònim de creació de riquesa, nous llocs de treball i suposa posar unes bases sòlides per fer més fort el sector de les noves tecnologies.
Creiem fermament que aquesta mesura és un bon estímul anticrisi i ja avanço que no s’aturarà aquí . Per exemple, amb els ordinadors i perifèrics que hagi d’adquirir la Generalitat. Farem tot el possible perquè siguin de la màxima qualitat i portin el made in Catalunya. En altres paraules, que siguin ordinadors fabricats a casa nostra.
Cada PIME catalana del sector que abaixa la persiana és un problema de caràcter humà però alhora empobreix el país en talent i en projecció de futur. Si des de les administracions no ens cansem de repetir que cal un canvi de model productiu, que menys totxo i més Recerca i Investigació, cal començar a portar-ho a la pràctica. Aquesta és la nostra aportació, aquesta és la nostra millor contribució al fer país i a situar Catalunya en el mapa de les nacions capdavanteres de l’Europa del segle XXI.
dissabte, 27 de juny del 2009
dilluns, 15 de juny del 2009
El pla Nacional de Seguretat de la Informació de Catalunya
El proppassat 17 de març de 2009, el nostre Govern va aprovar el Pla nacional de seguretat de la informació de Catalunya, amb la missió de garantir una Societat de la Informació segura a Catalunya per a tota la ciutadania, tot operant un Centre de Seguretat de la Informació com a eina bàsica per a l’execució de les polítiques públiques en seguretat TIC, i fomentant d’aquesta manera la generació d’un teixit empresarial de recolzament, aplicacions i serveis de seguretat TIC que esdevingui un referent tant nacional com internacional.
El mandat competencial per tirar endavant aquest projecte estratègic es troba en l’Estatut d’Autonomia de Catalunya de 2006, que especifica la competència executiva en xarxes de comunicacions electròniques de la Generalitat i dels governs locals de Catalunya; l’accés a les TIC, tot garantint que no afecten negativament els drets dels ciutadans; i la protecció als nens, joves, persones grans i grups en risc d’exclusió social, també en l’ús de la Societat de la Informació (assetjament cibernètic, continguts nocius…); protecció als consumidors, i finalment, la regulació del funcionament administratiu propi en l’àmbit de les TIC.
A partir d’aquests preceptes, la Direcció General de la Societat de la Informació de l’STSI va començar el 2007 un projecte intern per analitzar la problemàtica de la seguretat i les necessitats a cobrir per instaurar una política duradora i un programa d’impuls de la seguretat de la informació en el nostre país.
En aquest sentit, la iniciativa projectada s’estructura a l’entorn de quatre objectius estratègics principals:
El mandat competencial per tirar endavant aquest projecte estratègic es troba en l’Estatut d’Autonomia de Catalunya de 2006, que especifica la competència executiva en xarxes de comunicacions electròniques de la Generalitat i dels governs locals de Catalunya; l’accés a les TIC, tot garantint que no afecten negativament els drets dels ciutadans; i la protecció als nens, joves, persones grans i grups en risc d’exclusió social, també en l’ús de la Societat de la Informació (assetjament cibernètic, continguts nocius…); protecció als consumidors, i finalment, la regulació del funcionament administratiu propi en l’àmbit de les TIC.
A partir d’aquests preceptes, la Direcció General de la Societat de la Informació de l’STSI va començar el 2007 un projecte intern per analitzar la problemàtica de la seguretat i les necessitats a cobrir per instaurar una política duradora i un programa d’impuls de la seguretat de la informació en el nostre país.
En aquest sentit, la iniciativa projectada s’estructura a l’entorn de quatre objectius estratègics principals:
- L’establiment d’una estratègia nacional de seguretat TIC
- Recolzament a la protecció de les infraestructures crítiques TIC nacionals
- Promoció d’un teixit empresarial català sòlid en seguretat TIC
- Increment de la confiança i protecció de la ciutadania catalana en la societat de la informació.
Per a la consecució dels objectius del Pla nacional d’impuls de la seguretat TIC a Catalunya, l’STSI impulsa la creació del Centre de Seguretat de la Informació de Catalunya (CESICAT), que executarà els programes d’actuació corresponents sota la direcció estratègica de la Direcció General de la Societat de la Informació, amb el recolzament del Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la informació, i amb la participació directa en el centre dels governs locals de Catalunya, del sector privat i de la societat civil.
El CESICAT és, per tant, un instrument de la Generalitat de Catalunya per a la realització de determinades actuacions del Pla nacional, junt a d’altres actors rellevants, com el Centre TIC de Catalunya quant a la innovació, les universitats quant a investigació de base, els gestors actuals de les xarxes i els serveis electrònics (CTTI, AOC, CESCA, etc.) i les cambres de comerç, entre d’altres. Amb aquest gran esforç assolim l’objectiu de fer molt més potents i efectives les polítiques del nostre govern en tecnologies de la informació i la comunicació, i ens posicionem de forma capdavantera per veure amb confiança les necessitats del nostre país i tot allò que hagi de menester en aquest àmbit en el futur.
El CESICAT és, per tant, un instrument de la Generalitat de Catalunya per a la realització de determinades actuacions del Pla nacional, junt a d’altres actors rellevants, com el Centre TIC de Catalunya quant a la innovació, les universitats quant a investigació de base, els gestors actuals de les xarxes i els serveis electrònics (CTTI, AOC, CESCA, etc.) i les cambres de comerç, entre d’altres. Amb aquest gran esforç assolim l’objectiu de fer molt més potents i efectives les polítiques del nostre govern en tecnologies de la informació i la comunicació, i ens posicionem de forma capdavantera per veure amb confiança les necessitats del nostre país i tot allò que hagi de menester en aquest àmbit en el futur.
dimarts, 2 de juny del 2009
Pas a Pas fent País
Quan parlem de desplegar infraestructures de comunicacions electròniques al territori, parlem de dotar el nostre país de les xarxes necessàries per assolir una veritable cohesió territorial al conjunt de la societat, i parlem de gaudir dels nous serveis electrònics del futur.
Oblidem que al darrera d’aquest procés hi ha persones. I no em refereixo als ciutadans i ciutadanes que se'n beneficien, sinó als professionals i les professionals del sector que ho fan possible. Aquestes persones també són part de les infraestructures del país. No només en formen part els béns i actius materials, les torres de radiocomunicació, els desplegaments de fibra òptica, els equips emissors de TDT, etc... A Catalunya també comptem amb un gran actiu de professionals en aquest sector que fan possible el desplegament material.
Seria un greu error pensar que per exercir les noves competències sobre comunicacions electròniques que preveu el nou Estatut de Catalunya només ens calen les infraestructures físiques, i oblidar qui hi ha d’haver al darrera per crear-les i mantenir-les.
Al marge de la capacitat legal i executiva que el nostre país, i el seu Govern, tingui per a potenciar la presència de les xarxes de comunicacions electròniques, és tant o més important donar suport també al col·lectiu d’experts, els quals s’han d’organitzar al voltant dels nous col·legis professionals de telecomunicació, tant el dels enginyers com el dels enginyers tècnics. Són col·lectius compromesos alhora amb el país, el seu progrés i la pertinença a un projecte nacional que, com dèiem, se sustenta en gran part en el desplegament i ús de les comunicacions electròniques necessàries per al desenvolupament de Catalunya.
L’increment de l'autogovern i l'enfortiment del sector TIC a Catalunya, objectius estratègics del Govern de Catalunya, requereixen, entre d’altres coses, atorgar instruments propis als recursos humans professionals i la seva formació, ja que, com dèiem, són també part de les infraestructures i estan destinats a ser claus en el futur del nostre país.
És per això que, des de la Secretaria de Telecomunicacions i Societat de la Informació de la Generalitat de Catalunya, es proposa un Acord de Govern, a partir del qual s’aprova la concessió, mitjançant l'Institut Català de Finances, de sengles préstecs, amb la voluntat d’ajudar aquests col·lectius en el camí de constituir-se com a Col·legis Oficials de Catalunya.
Oblidem que al darrera d’aquest procés hi ha persones. I no em refereixo als ciutadans i ciutadanes que se'n beneficien, sinó als professionals i les professionals del sector que ho fan possible. Aquestes persones també són part de les infraestructures del país. No només en formen part els béns i actius materials, les torres de radiocomunicació, els desplegaments de fibra òptica, els equips emissors de TDT, etc... A Catalunya també comptem amb un gran actiu de professionals en aquest sector que fan possible el desplegament material.
Seria un greu error pensar que per exercir les noves competències sobre comunicacions electròniques que preveu el nou Estatut de Catalunya només ens calen les infraestructures físiques, i oblidar qui hi ha d’haver al darrera per crear-les i mantenir-les.
Al marge de la capacitat legal i executiva que el nostre país, i el seu Govern, tingui per a potenciar la presència de les xarxes de comunicacions electròniques, és tant o més important donar suport també al col·lectiu d’experts, els quals s’han d’organitzar al voltant dels nous col·legis professionals de telecomunicació, tant el dels enginyers com el dels enginyers tècnics. Són col·lectius compromesos alhora amb el país, el seu progrés i la pertinença a un projecte nacional que, com dèiem, se sustenta en gran part en el desplegament i ús de les comunicacions electròniques necessàries per al desenvolupament de Catalunya.
L’increment de l'autogovern i l'enfortiment del sector TIC a Catalunya, objectius estratègics del Govern de Catalunya, requereixen, entre d’altres coses, atorgar instruments propis als recursos humans professionals i la seva formació, ja que, com dèiem, són també part de les infraestructures i estan destinats a ser claus en el futur del nostre país.
És per això que, des de la Secretaria de Telecomunicacions i Societat de la Informació de la Generalitat de Catalunya, es proposa un Acord de Govern, a partir del qual s’aprova la concessió, mitjançant l'Institut Català de Finances, de sengles préstecs, amb la voluntat d’ajudar aquests col·lectius en el camí de constituir-se com a Col·legis Oficials de Catalunya.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)