Aquesta setmana he estat coneixedor que el primer mòbil en gaèlic ja és una realitat (http://www.dailypost.co.uk/news/north-wales-news/2009/08/05/the-world-s-first-welsh-mobile-phone-55578-24317502/) tot i que encara a nivell de prototipus.
La notícia m’ha satisfet especialment després d’haver pogut conèixer de primera mà el debat obert a la Gran Bretanya sobre l’assumpció o no per part de l’Assemblea Nacional Gal·lesa de les competències en política lingüística i les implicacions que podria tenir que en cas que aquestes transferències es fessin, l’Assemblea Nacional Gal·lesa decidís, amb tota naturalitat, fer normativa i per tant regular l’ús i la presència en normalitat del gal·les en la vida quotidiana, i també en les noves tecnologies. Les empreses veuen amb recel les implicacions d’una normativa que obligués a una cosa tant natural com la inclusió del gaèlic als productes.
Amb el company de govern i partit, Bernat Joan, Secretari de Política Lingüística, vam tenir l’honor de comparèixer davant la Comissió d'Afers Gal·lesos del Parlament del Regne Unit, concretament en l’anomenat Select Committee, la màxima categoria de comissions del parlament britànic (aquesta va ser la primera vegada que membres del govern català participaven en una sessió de treball legislativa d’aquestes característiques) i també davant el Comitè Legislatiu de l’Assemblea Nacional de Gal·les, aquest cop a través de mitjans telemàtics (videoconferència).
El fet és que els membres de la Comissió d’Afers Gal·lesos estan considerant la conveniència de delegar la responsabilitat de la llengua gal·lesa a l’Assemblea Nacional del país. I per aquest motiu han mostrat el seu interès per conèixer de primera mà la situació de la llengua catalana i les experiències de política i promoció lingüística; de l’estatus del català, les polítiques lingüístiques en general i, especialment, la presència del català en el mercat de les telecomunicacions, tot posant de relleu la campanya Elteumòbil.cat (http://www.elteumobil.cat/)
Aquesta notícia implica que poc a poc el sentit comú es va imposant. No té sentit que la tecnologia no incorpori la llengua com element de proximitat i de localització en un món de productes globals. Orange i Samsung han demostrat ser més hàbils que els seus competidors a l’hora d’avançar-se en un procés del tot irreversible. Tal i com els vam explicar, hi ha un percentatge significatiu del mercat que desitja tenir els dispositius mòbils i tecnològics en general en la seva pròpia llengua i donar resposta a aquesta demanda latent, lluny de ser una despesa, és una inversió que permetrà als primers que ho facin posicionar-se d’una manera clara entre aquests col·lectius emergents que les enquestes ens diuen que creixen cada dia.
El gaèlic avança i amb ell també el català.
