Fa pocs dies, juntament amb el secretari de Política Lingüística, Bernat Joan, vaig tenir l’honor de comparèixer davant la Comissió d'Afers Gal·lesos del Parlament del Regne Unit, concretament en l’anomenat select committee, la màxima categoria de comissions del parlament britànic. Aquesta compareixença s’ha convertit en la primera vegada que membres del govern català participen en una sessió de treball legislativa d’aquestes característiques.
El fet és que els membres de la Comissió d’Afers Gal.lesos estan considerant la conveniència de delegar la responsabilitat de la llengua gal·lesa a l’Assemblea Nacional del país. I per aquest motiu han mostrat el seu interès per conèixer de primera mà la situació de la llengua catalana i les experiències de política i promoció lingüística; de l’estatus del català, les polítiques lingüístiques en general i, especialment, la presència del català en el mercat de les telecomunicacions, tot posant de relleu la campanya Elteumòbil.cat (
www.elteumobil.cat)
Aquesta setmana repetirem la compareixença, però aquest cop directament davant el Comitè Legislatiu de l’Assemblea Nacional de Gal·les i a través de mitjans telemàtics (videoconferència).
Voldria compartir alguns dels missatges que els hem transmès.
Antecedents Poca gent sap viure ja sense mòbil al nostre país. Només cal observar el nostre voltant, siguem on siguem. I és que en poc temps, el telèfon mòbil ha passat de ser un simple instrument per a la comunicació oral a un conglomerat de dispositius amb unes prestacions que ens permeten jugar, enviar missatges, fer fotos o escoltar música, entre d'altres. I la tendència apunta cap a fer del terminal mòbil un estri per a moltes coses més com ara sistema de pagament, navegador d'Internet, televisor portàtil, navegador GPS i tantes aplicacions com les que puguin sorgir en el futur. En definitiva el mòbil és i serà encara més un objecte personal amb el qual interactuem cada dia en multitud d'ocasions. És un acompanyant de primer ordre i el dispositiu tecnològic més emprat pels catalans. D'aquí rau la importància, doncs, que el telèfon mòbil “parli” amb nosaltres en la nostra llengua.
L'any 2003 la Plataforma per la Llengua va denunciar, mitjançant l'estudi “El català als telèfons mòbils a partir dels usuaris”, el greuge que patien els clients de llengua catalana en el sector de la telefonia mòbil, tant pel que fa a les operadores com en bona part dels terminals. En aquell moment el panorama era certament descoratjador. L'existència del català en els terminals es limitava a Alcatel i Siemens que, ja des de finals dels anys 90, l'havien inclòs desacomplexadament, fins i tot en el llibret d'instruccions pel que fa a Siemens. Aquesta multinacional alemanya, però, va abandonar la fabricació de mòbils l'any 2006 i, per tant, donada l'escassa quota de mercat d'Alcatel i algun terminal testimonial de la francesa Sagem, el català en els terminals restava gairebé tocat de mort.
Segons dades de l’estudi Llengua i TIC (2007) de la mateixa Fundació Observatori per la Societat de la Informació de Catalunya (FOBSIC), un 12% dels usuaris de telèfon mòbil majors de 15 anys tenien el terminal en llengua catalana però el percentatge dels qui voldrien tenir-lo en català superava lleugerament el 30%. Segons aquest mateix estudi, s'estima que entre demanda directa i indirecta, és a dir, ciutadans que declaren indefectiblement voler tenir el mòbil en català o que, entre un mòbil amb llengua catalana i un de sense prefereixen tenir-lo en català, hi havia una demanda potencial d'un milió i mig de consumidors.
Aquesta situació va portar al departament de Governació a acordar al febrer de 2007 en el marc de l'aleshores 3GSM World Congress de Barcelona, actualment Mobile World Congress, la promoció de la telefonia mòbil en català amb la col·laboració dels principals fabricants de telèfons i sistemes operatius de mòbil i operadors de telecomunicacions. L'acord impulsat per la Secretaria de Telecomunicacions i Societat de la Informació, amb la col·laboració de la Secretaria de Política Lingüística, preveia que els operadors incloguin la llengua catalana com a requisit d'homologació dels terminals en les seves comandes i que els fabricants incorporarien el català en els menús i aplicacions dels seus terminals. La Generalitat de Catalunya es comprometia a donar suport institucional a qualsevol iniciativa que operadors i fabricants portessin a terme amb la finalitat de promoure la llengua catalana i en cas que fos necessari, a donar-los suport terminològic.
Així mateix, fruït d'aquells acords va néixer la campanya Elteumòbil.cat (
www.elteumobil.cat) que mitjançant un lloc web, publicitat en premsa, ràdio, televisió i Internet, donava a conèixer coordinadament amb operadors i fabricants, quins terminals es comercialitzaven en català. Actualment, gairebé tots els fabricants més importants de mòbils del món ja inclouen la llengua pròpia del nostre país a tots o bona part dels mòbils del seu catàleg amb la comercialització dels operadors. Concretament participen a la campanya d'Elteumòbil.cat, les empreses Nokia, Motorola, Sony Ericsson, Blackberry, Alcatel, HTC, Samsung, Microsoft, Movistar, Vodafone, Orange, Yoigo i Eroski Móvil. A principis de 2009 ja hi havia, pel cap baix, un centenar de mòbils al mercat, més del doble que un any abans.
“Show me the money”A banda de detectar una necessitat del mercat i disposar d'una demanda potencial quantificable, aquest projecte també es va basar en un doble convenciment. En primer lloc plantejar sempre la inclusió del català com un cas de negoci, és a dir, en el “llenguatge” que entenen les empreses. I en segon lloc, malgrat la feble protecció legal de la llengua catalana a l'hora de garantir-ne la seva presència en l'àmbit de les TIC, actuar des del punt de vista argumental com si la llengua catalana fos la d'un estat independent homologable a d'altres de la Unió Europea. D'entrada, els fets ens han demostrat l'eficàcia d'aquest plantejament ja que les multinacionals fabricants de mòbils varen entendre ràpidament la suficient magnitud del mercat en llengua catalana. No cal explicar si la llengua catalana és mil·lenària o apel·lar a les Homilies d'Organyà o a tractats medievals de cuina com el Sent Soví. El que funciona és el binomi català-euros. A les empreses, el primer que els ve al cap és aquella frase que Tom Cruise pronunciava a la pel·lícula Jerry Mcguire “show me the money”. Aquest és l'únic llenguatge que entenen les empreses i aquest és el que hem utilitzat.
En aquest sentit i per contrastar les pròpies dades del Govern, el “2º Observatorio de Tendencias”, estudi d'investigació social i de mercat sobre la relació de joves i adults amb la tecnologia, elaborat per la consultora CONNECTA per encàrrec de Nokia, revelava la tardor de 2008 que Catalunya és el territori de l'Estat espanyol on més importància es dóna als menús personalitzats en idiomes cooficials. Més de la meitat dels joves catalans reconeixen que els agrada poder tenir personalitzat el seu terminal en català. Per tant, el líder mundial de la telefonia mòbil és molt conscient d'aquesta realitat i això implica moltes coses, però sobretot una de cabdal. I és que cada vegada que una multinacional no catalana aposta públicament per la nostra llengua, es llança un missatge d'autoestima vital per als seus parlants. I és vital per dos motius. Primer de tot perquè estem parlant d'empreses emocionalment i culturalment distants a la llengua catalana i, en segon lloc, perquè s'associa el català a un entorn de modernitat de progrés. El català com a llengua de mercat i modernitat per evitar passos enrere en ple procés d'integració a la vida digital. Si multinacionals com Microsoft, Nokia, Google, Motorola, Epson, Xerox, HP, Sony, Sony Ericsson, entre moltes altres, ofereixen productes i serveis en català pocs arguments queden, doncs, per als qui encara en prescindeixen.
En català per RSCD'altra banda, de mica en mica va fent forat la idea que la responsabilitat social corporativa (RSC) de les empreses també passa irremeiablement per respectar la identitat del mercat en el qual estan operant, és a dir, per respectar la llengua dels seus consumidors com ho fan en altres països amb les seves llengües respectives. El mercat i la demanda en llengua catalana hi són i ara només cal que aquelles empreses que han fet passos tímids o que encara no ofereixen els seus productes en la nostra llengua s'hi posin ràpidament si no volen perdre més oportunitats. Enfocar el màrqueting a satisfer les necessitats dels clients també passa per oferir productes i serveis en el seu idioma. A tot arreu, en els països democràtics i desenvolupats, les comunitats lingüístiques amb un volum de consumidors similars al del català sempre es respecten. No hi ha raons objectives per justificar un tractament discriminatori als consumidors catalanoparlants. Els consumidors de casa nostra han de tenir exactament els mateixos drets que altres consumidors europeus i, a més, la seva força econòmica per volum és sovint molt més alta que la d'altres comunitats lingüístiques que ja tenen tots els productes disponibles en la seva llengua. La producció en català, doncs, és econòmicament justificable.
En definitiva, l'acord per a la normalització del català en l'àmbit de la telefonia mòbil havia d'implicar un canvi de mentalitat de fabricants i operadors i, de fet, hem passat del fet extraordinari que hi hagi alguns mòbils en català a l'anomalia que avui encara n'hi hagi alguns que no l'incorporen. Malgrat tot, així com les multinacionals fabricants de mòbils han respost molt bé als compromisos fins arribar a l'extrem que, de retruc, altres fabricants no adherits a la campanya han inclòs el català en alguns dels seus models com ara Sharp o LG, el paper dels operadors ha quedat per sota de les expectatives pel que fa a garantir una plena atenció al client en llengua catalana. Les denúncies, les dades obtingudes, així com les comprovacions empíriques demostren cruament com els consumidors de parla catalana estan discriminats. L'esforç dels operadors s'ha limitat a, efectivament, incloure terminals en català el seu catàleg i a fer una part molt important de la seva publicitat en català. Però actualment ser atès en català en igualtat de condicions al castellà és una quimera.
“Catalan, a business opportunity”Justament a partir de l'experiència d'Elteumòibil.cat en va sorgir un esqueix per aplicar el model a tots els productes i serveis tecnològics. La Secretaria de Telecomunicacions i Societat de la Informació va posar en marxa fa gairebé un any la campanya “Catalan, a business opportunity” (
www.gencat.cat/societatdelainformacio/cbo) amb la qual es pretén explicar a les multinacionals del sector de les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC), l’oportunitat de negoci que ofereix la llengua catalana. Una llengua, per cert, que té molts més parlants que altres idiomes que gaudeixen de gairebé plena normalitat en l'àmbit de les TIC com ara el danès, el finès, el noruec o similar al suec, al grec o al portuguès a Europa.
A la Unió Europea no hi ha cap altre cas d'una llengua parlada per tants milions d'habitants que no sigui plenament present en la majoria de béns i serveis. Per a molts productes, el català és encara l'excepció. Els criteris erronis d'associar la importància i la consideració d'una llengua, amb el fet que pertanyi a un estat independent afecta el seu estatus en totes les àrees.
La campanya, que disposa d'un vídeo a Youtube (
www.youtube.com/societatinformacio), també recorda a aquestes multinacionals l'existència d'una eina de relació molt potent amb els seus clients com és l'ús del domini .cat, el primer domini que identifica a Internet qualsevol contingut en català o relacionat amb la cultura catalana.
Cada vegada són més els dispositius i serveis que inclouen la llengua catalana a les seves interfícies, des de televisors amb receptors de TDT, passant per navegadors GPS, sistemes operatius i programes d'ordinador o telèfons mòbils. Google, Nokia, Sony, Motorola, Alcatel, Blackberry, Sony Ericsson, Microsoft, JVC, Tom Tom, Epson o Hewlett Packard són només alguns dels exemples de multinacionals que ja han entès que el català és una oportunitat de negoci.
Els videojocs: un camp erm per adobarQue el català s'ha mostrat relativament saludable en l'àmbit d'Internet és evident. Visites a webs en català, milers i milers de blocs o descàrregues de programari així ho manifesten. És el conjunt de la població qui ho acaba reflectint, doncs. És a dir, quan el poder és a mans dels ciutadans la llengua catalana es mostra més forta o menys feble, segons el grau d'optimisme o pessimisme. Però quan la presència de la llengua nacional depèn de les empreses l'escenari canvia radicalment.
No hem de perdre de vista doncs àmbits absolutament dramàtics en els quals el català és directament una llengua morta. Parlo dels videojocs. I són sobretot els joves, és a dir, les generacions amb més futur per parlar català, les que es troben davant d'un autèntic forat negre de la llengua. Al marge de la producció de videojocs educatius per a PC, que ha liderat l'empresa Barcelona Multimèdia i que ara s'ha convertit en editora de Nintendo i Apple, és impossible accedir a una mínima oferta de videojocs supervendes en català pels canals de distribució convencionals i només per vies voluntaristes i amb un grau de coneixement elevat es pot jugar a alguns videojocs de consola en català prèviament modificats.
La dels videojocs és la primera indústria d'oci audiovisual a l'Estat espanyol per sobre del cinema, el DVD o la música enregistrada. Segons l'Asociación Española de Distribuidores y Editores de Software de Entretenimiento (ADESE) els videojocs representaven el 54 % del consum d'oci audiovisual amb 1.454 milions d'euros de despesa.
Segons l’estudi Usos lingüístics i tecnologia TIC-Llengua (2007) de la Fundació Observatori per la Societat de la Informació (FOBSIC), un 22,3% dels catalans que disposen de consola voldrien poder jugar-hi en català i un altre 20,3% s'hi avindria, tot i que li és indiferent.
Segons aquest estudi, només a Catalunya hi ha 1.200.000 consoles. D’acord amb els percentatges apuntats anteriorment, unes 267.000 consoles haurien de ser en català, i unes altres 242.000 ho podrien ser. És a dir, només a Catalunya, sense considerar altres territoris (País Valencià, Balears i catalanoparlants fora de l’Estat espanyol), estem parlant de més de mig milió de màquines que jugarien en català. Un volum gens menyspreable que, segons els experts del sector consultats per la Secretaria de Telecomunicacions i Societat de la Informació, pot generar un interès suficient dels productors.
La llengua catalana viu envoltada d'oportunitats i circumstàncies socioculturals que converteixen en una lògica aclaparadora la localització de videojocs en la nostra llengua . Des de localització al català de videojocs supervendes, els anomenats best-sellers (ex: ProEvolution Soccer), a adaptació d'altres als nostres referents culturals (ex: Singstar), passant per creació de videojocs a partir del nostre patrimoni més internacional (ex: La Guerra de Successió).
Però és que Catalunya, a diferència d'altres nacions sense estat amb llengües minoritzades, concentra un seguit de trets competitius que poden convertir-la en una plataforma de producció mundial de videojocs. És un pol d'atracció de mà d'obra qualificada per la seva ubicació geogràfica i qualitat de vida, té centres especialitzats en formació de desenvolupadors i iniciatives tecnològiques per a desenvolupar el multilingüisme. Si el futur passa per indústries netes i amb valor afegit, aquesta n'és una. I, per tant, no cal dir que és molt més simple tenir oferta de videojocs en català si la indústria està ubicada a casa nostra, sigui per empreses nacionals o multinacionals.
ConclusionsA partir de l'experiència d'Elteumòbil.cat es dibuixen diverses línies d'actuació que a hores d'ara semblen les més efectives per aconseguir resultats palpables a curt i mig termini:
