La premsa s’ha fet ressò que Orange (France Telecom) porta als tribunals la resolució de la CMT que havia d’obligar Telefònica a compartir les seves canalitzacions però no la seva fibra òptica amb els seus competidors. Mala notícia, i no mala notícia per que el procediment no sigui lícit, sinó perquè judicialitzar aquests assumptes sempre vol dir allargar els processos de decisió, crear incertesa i, en conseqüència, frenar les necessàries inversions fins disposar d’un escenari més estable.
Des de la Generalitat creiem que cal apostar fermament per desenvolupar aquestes xarxes, que considerem d’importància estratègica a l’hora de millorar la competitivitat tant de Catalunya com de l’estat en el seu conjunt, raó per la qual en el nostre posicionament a la consulta pública que, sobre les xarxes d’accés de nova generació (xarxes de fibra òptica, per simplificar), va llançar la CMT al maig de 2007, instàvem aquesta comissió a regular curosament aquest tema amb l’objectiu d’aconseguir un nou entorn on s’aprofitessin tots els avantatges dels nous serveis en un mercat amb competència real.
Tot i ser coneixedors de les dificultats a l’hora d’encaixar tots els interessos d’un mercat, el de les xarxes de nova generació a l’estat espanyol, s’ha d’observar que no hi ha cabuda per a cinc o sis xarxes alternatives a la de Telefònica (que compta amb el 56% del mercat fix), on no existeix un agent capaç de comptar amb una xarxa alternativa amb competència real (es considera que caldria, aproximadament, un 40% del mercat per tal que fos rendible el construir la xarxa alternativa). Que l’arquitectura de xarxa canvia respecte de l’xDSL, i per tant, les inversions realitzades pels operadors alternatius a Telefònica per a acostar-se a certes centrals i oferir xDSL al seus clients no serveixen per a les noves xarxes i els operadors han de començar a invertir en d’altres punts.
Des de la Generalitat indicàvem ara fa ja més d’un any, que calia crear un marc d’estabilitat que donés seguretat als operadors a l’hora d’afrontar les quantioses inversions que caldria fer en desplegament de xarxa i donar facilitats per tal de disposar, com abans millor, dels nous serveis que aquestes xarxes permeten, per tractar de dinamitzar el mercat i ajudar les empreses a millorar la seva competitivitat.
A setembre de 2008, més de 15 mesos després de la consulta, encara no hi ha un marc regulador d’interconnexió IP entre els operadors, no s’ha clarificat quina serà l’arquitectura de xarxa de l’operador dominant, no s’han posat les regles del joc que fomentin una competència efectiva al mercat (en infraestructures i en serveis), i els missatges han pogut semblar, en certa manera, confusos i contradictoris.
Com a resultat de l’apuntat anteriorment, un mercat que consideràvem estratègic per la competitivitat queda empantanat als tribunals, paralitzades les inversions i les ofertes comercials. La finestra d’oportunitat es va fonent.
Des de Catalunya seguim defensant les mateixes tesis que vàrem fer arribar en el seu moment a la CMT, i creiem que, tots plegats, ens hi juguem molt en aquest tema, pel que caldria fer, com abans millor, un cop de timó i prendre un rumb que permeti que les noves xarxes a les que ens referim impulsin la reorientació del model productiu des de la construcció a sectors de més valor afegit, actuant com a factor per la millora de la competitivitat de les nostres empreses i facilitar-los l’accés a nous mercats.
Així doncs, des de la Generalitat, considerem que, fora de les zones amb competència efectiva (grans centres urbans/econòmics on ja hi ha més d’un operador) cal fomentar la compartició de canalitzacions i xarxes que donin servei a tots els operadors, com a única solució per disposar d’aquestes noves xarxes d’una manera generalitzada, en la línia de l’expressat per la Comissió Europea en data del 18 de setembre.
Creiem necessària també la col·laboració del sector públic i privat per accelerar la disponibilitat dels nous serveis que han d’oferir les noves xarxes de telecomunicacions. Una participació pública que, lluny de distorsionar el mercat, ha de fer accessibles aquests serveis a zones on, per raons de rendibilitat, el mercat no farà un desplegament per pròpia iniciativa, i ha de facilitar un entorn estable en el que assegurar les necessàries inversions i planificar el futur. I, més important encara, per impulsar la modificació el model productiu i anar cap a un model de més valor afegit, argument tant repetit però tant poc concretat.
Tot i les minses competències de que disposem en telecomunicacions, la Generalitat seguirà invertint per unir amb fibra òptica els polígons industrials, els hospitals, els centres de recerca i els centres educatius de Catalunya. Creant canalitzacions i desplegant infraestructures en fer carreteres i en l’obra pública en general, i posant aquestes xarxes al servei de tots els operadors en igualtat de condicions. Tractant de modificar la normativa d’Infraestructures Comunes de Telecomunicacions per incloure-hi la fibra òptica (proposta enviada al Ministeri en data 2 de juliol de 2008) i fent, en la mesura del possible, allò a que ens imposa la nostra responsabilitat, la nostra visió del que és necessari per construir un país competitiu i per modificar el nostre model productiu.
Malgrat tot l’indicat anteriorment, creiem que encara hi som a temps, però cal actuar ràpidament i amb fermesa. De la rapidesa i l’orientació les decisions que en matèria de regulació prenguin properament els organismes competents en dependrà el fet de que puguem aprofitar aquesta gran oportunitat i formar part del grup de pioners que sortirà amb clar avantatge, o que veiem passar el tren i quedem relegats, com en tantes ocasions a tractar de pujar, entre empentes, en algun dels vagons de cua.
Des de la Generalitat creiem que cal apostar fermament per desenvolupar aquestes xarxes, que considerem d’importància estratègica a l’hora de millorar la competitivitat tant de Catalunya com de l’estat en el seu conjunt, raó per la qual en el nostre posicionament a la consulta pública que, sobre les xarxes d’accés de nova generació (xarxes de fibra òptica, per simplificar), va llançar la CMT al maig de 2007, instàvem aquesta comissió a regular curosament aquest tema amb l’objectiu d’aconseguir un nou entorn on s’aprofitessin tots els avantatges dels nous serveis en un mercat amb competència real.
Tot i ser coneixedors de les dificultats a l’hora d’encaixar tots els interessos d’un mercat, el de les xarxes de nova generació a l’estat espanyol, s’ha d’observar que no hi ha cabuda per a cinc o sis xarxes alternatives a la de Telefònica (que compta amb el 56% del mercat fix), on no existeix un agent capaç de comptar amb una xarxa alternativa amb competència real (es considera que caldria, aproximadament, un 40% del mercat per tal que fos rendible el construir la xarxa alternativa). Que l’arquitectura de xarxa canvia respecte de l’xDSL, i per tant, les inversions realitzades pels operadors alternatius a Telefònica per a acostar-se a certes centrals i oferir xDSL al seus clients no serveixen per a les noves xarxes i els operadors han de començar a invertir en d’altres punts.
Des de la Generalitat indicàvem ara fa ja més d’un any, que calia crear un marc d’estabilitat que donés seguretat als operadors a l’hora d’afrontar les quantioses inversions que caldria fer en desplegament de xarxa i donar facilitats per tal de disposar, com abans millor, dels nous serveis que aquestes xarxes permeten, per tractar de dinamitzar el mercat i ajudar les empreses a millorar la seva competitivitat.
A setembre de 2008, més de 15 mesos després de la consulta, encara no hi ha un marc regulador d’interconnexió IP entre els operadors, no s’ha clarificat quina serà l’arquitectura de xarxa de l’operador dominant, no s’han posat les regles del joc que fomentin una competència efectiva al mercat (en infraestructures i en serveis), i els missatges han pogut semblar, en certa manera, confusos i contradictoris.
Com a resultat de l’apuntat anteriorment, un mercat que consideràvem estratègic per la competitivitat queda empantanat als tribunals, paralitzades les inversions i les ofertes comercials. La finestra d’oportunitat es va fonent.
Des de Catalunya seguim defensant les mateixes tesis que vàrem fer arribar en el seu moment a la CMT, i creiem que, tots plegats, ens hi juguem molt en aquest tema, pel que caldria fer, com abans millor, un cop de timó i prendre un rumb que permeti que les noves xarxes a les que ens referim impulsin la reorientació del model productiu des de la construcció a sectors de més valor afegit, actuant com a factor per la millora de la competitivitat de les nostres empreses i facilitar-los l’accés a nous mercats.
Així doncs, des de la Generalitat, considerem que, fora de les zones amb competència efectiva (grans centres urbans/econòmics on ja hi ha més d’un operador) cal fomentar la compartició de canalitzacions i xarxes que donin servei a tots els operadors, com a única solució per disposar d’aquestes noves xarxes d’una manera generalitzada, en la línia de l’expressat per la Comissió Europea en data del 18 de setembre.
Creiem necessària també la col·laboració del sector públic i privat per accelerar la disponibilitat dels nous serveis que han d’oferir les noves xarxes de telecomunicacions. Una participació pública que, lluny de distorsionar el mercat, ha de fer accessibles aquests serveis a zones on, per raons de rendibilitat, el mercat no farà un desplegament per pròpia iniciativa, i ha de facilitar un entorn estable en el que assegurar les necessàries inversions i planificar el futur. I, més important encara, per impulsar la modificació el model productiu i anar cap a un model de més valor afegit, argument tant repetit però tant poc concretat.
Tot i les minses competències de que disposem en telecomunicacions, la Generalitat seguirà invertint per unir amb fibra òptica els polígons industrials, els hospitals, els centres de recerca i els centres educatius de Catalunya. Creant canalitzacions i desplegant infraestructures en fer carreteres i en l’obra pública en general, i posant aquestes xarxes al servei de tots els operadors en igualtat de condicions. Tractant de modificar la normativa d’Infraestructures Comunes de Telecomunicacions per incloure-hi la fibra òptica (proposta enviada al Ministeri en data 2 de juliol de 2008) i fent, en la mesura del possible, allò a que ens imposa la nostra responsabilitat, la nostra visió del que és necessari per construir un país competitiu i per modificar el nostre model productiu.
Malgrat tot l’indicat anteriorment, creiem que encara hi som a temps, però cal actuar ràpidament i amb fermesa. De la rapidesa i l’orientació les decisions que en matèria de regulació prenguin properament els organismes competents en dependrà el fet de que puguem aprofitar aquesta gran oportunitat i formar part del grup de pioners que sortirà amb clar avantatge, o que veiem passar el tren i quedem relegats, com en tantes ocasions a tractar de pujar, entre empentes, en algun dels vagons de cua.
