dijous, 23 de setembre del 2010

El viatge, el port

Finalment, el projecte Xarxa Oberta ha arribat . Ha estat un camí llarg i feixuc, ple de dificultats , amb moments bons i no tan bons que, a tots els que hi hem estat implicats, ens ha ensenyat moltes coses. Tal vegada, l’important, com deia el poeta Kavafis, és el viatge, i no tant arribar al punt de destí. Però no és el cas. La nostra Ítaca es diu Xarxa Oberta i hi hem arribat perquè, lluny de la Ítaca homèrica, intangible, sempre llunyana i envoltada en les boires de la memòria, el projecte Xarxa Oberta és necessari pel país i la seva gent, és un projecte, per fi, real i ha deixat de ser el punt de destí per ser el punt de partida.

Perquè a partir d’ara tot és possible, i davant nostre s’obren oceans de possibilitats. I s’obre l’oportunitat de tenir bona part del país travat per una xarxa de comunicacions electròniques sòlida, independent , aliena als designis de les grans corporacions i als capricis del mercat.

Amb aquest projecte , aquest país guanya un espai més de llibertat- poc a poc- i també un xic més de confiança en sí mateix. Ara tocarà desenvolupar el projecte, començant per les terres de l’Ebre i la xarxa consolidada a la resta del territori.

Es clar que s’han retallat les pretensions del projecte. Els temps que vivim demanen, a més d’entusiasme, el seny necessari per a ajustar-se als pressupostos, inevitablement restrictius. Els arbres, aquest cop, ens han deixat veure el bosc, i és feina dels que dirigim els assumptes públics actuar amb moderació i racionalitat, més enllà dels nostres propis desitjos.

Hi ha qui vol veure en aquesta rebaixa un fracàs. Nosaltres no ho veiem així. Aquells que afirmen, no sempre amb bona intenció, que el projecte ha fracassat, ignoren que hi ha coses que no es poden aturar, igual que hi ha coses que no poden durar sempre. Ignoren que arriba un dia en el que són més importants els sentiments que les xifres. Aquells que diuen que hem fracassat ignoren que , amb la implantació de la primera fase de la Xarxa Oberta estem creant una demanda davant d’una necessitat urgent de bona part del nostre territori, precisament, d’aquell que més ho necessita des de la seva posició de desavantatge , cansat d’haver de replicar models metropolitans que no s’adapten a la seva realitat, cansat de pagar més per menys, cansat de demanar i que no se l’escolti perquè no arriba a la categoria de mercat necessària.

I ignoren també que , més enllà del benefici empresarial, hi ha serveis bàsics pels ciutadans, prestacions que només l’Administració pot facilitar, a despit, si s’escau, dels costos. L’esforç impositiu de la gent no és una quota que es paga per viure, sinó una contribució de tots a projectes per a assegurar el benestar del futur, projectes que afecten a la qualitat de vida de les persones i aquestes no son nombres de compte o factures, són essers humans amb projectes vitals que cal recolzar des de l’Administració, en la mesura del possible.

Amb el projecte Xarxa Oberta som més lliures perquè som més amos del nostre futur. Som més lliures perquè disposem d’una eina que no condicionarà les nostres decisions estratègiques com a nació, ans el contrari, les pot facilitar i tornar-les més ambicioses i madures.

Amb Xarxa Oberta en marxa ens podem emmirallar amb països realment avançats, no en Estats que ens obliguen a sirgar, a tirar del carro, que ens tornen unes poques engrunes a canvi del nostre esforç i als que s’ha de demanar permís per a avançar. Podem ser, en el decurs dels propers anys, una societat més oberta, informada i moderna. I podem ser un país molt competitiu , àgil, preparat, on hi capiguem tots i les oportunitats siguin per tots però, igualment, un país a on l’Administració vetlli per garantir la igualtat d’aquestes oportunitats entre territoris, empreses i persones .

Probablement, la virtut del projecte Xarxa Oberta rau en el seu caràcter col•lectiu. És veritat que , des de la Secretaria de Telecomunicacions hem liderat el projecte, però no és menys cert que ho hem fet després d’escoltar molta gent que ens ha transmès els seus neguits, que ens ha dit com ho veia i ens ha suggerit el com i el quan desinteressadament, moguts pel mateix sentit de país que inspira el projecte.

I tampoc hagués estat possible arribar fins aquí sense el suport dels professionals del sector i les seves associacions, sense els nostres empresaris, sense el recolzament del món universitari i de la recerca, sense els representants polítics del món local, del Parlament de Catalunya, del Consell Executiu del Govern de la Generalitat.

Tot ells han contribuït a dibuixar, definir i construir el projecte que ara comença. Els hem d’agrair que, cadascun en la seva mesura, entre tots, haguem dibuixat, definit i construït un país millor i més lliure, el port a on tots volem arribar.

Gràcies , fins i tot, a aquells que , fins el darrer moment, han volgut aturar el naixement del projecte, perquè avui es presenten com els valedors que l’han fet possible. Sense rancúnies. Ja ens està bé perquè, justament, el projecte Xarxa Oberta és de tots!

dimecres, 8 de setembre del 2010

Josuè Sallent nou director de CESICAT

Avui, a Reus, el patronat de CESICAT ha nomenat en Josuè Sallent director d'aquest organisme. Aquest nomenament ha implicat, per incompatibles, la necessitat de cessar del seu càrrec com a director general de la Societat de la Informació.

Fins ara en Josuè compaginava el seu càrrec com a director general amb la direcció en funcions de la FOBSIC i de CESICAT. Aquesta segona entitat està començant a agafar molta força, i ens va semblar convenient a tots plegats que era el moment de trobar un director que s'hi pogués dedicar amb plenitut. Tots el patrons vam coincidir que en Josuè Sallent era el millor candidat per cobrir aquesta posició tot i assumir el fet que perdíem un extraordinari director general. Dit i fet!

Vaig conèixer en Josuè l'any 2004 quan treballava a DOXA. Es va incorporar al CTTI aquell mateix any per treballar en la concepció del pla director d'infraestructures i en la constitució del govern d'entesa va acceptar la meva proposta de liderar la nova direcció general de Societat de la Informació. Durant aquests anys en Josuè ha fet una feina extraordinària reconeguda pel sector i pels seus col·laboradors. Pare del pla PIMESTIC, TIC.CAT, CESICAT, ACTIC, elteumòbil.cat, INFOREGIÓ, TERRITORIS DIGITALS.... ha consolidat unes línies de treball molt clares i ha configurat un equip d'altíssima qualitat professional i personal. Ha estat un plaer treballar amb ell aquests 4 anys.

Quan era adolescent a vegades jugàvem a preguntar-nos quines 3 coses t'enduries a una illa deserta. Avui, si la pregunta fos a qui voldries al teu equip per afrontar qualsevol repte professional o empresarial, en Josuè formaria part en posició privilegiada d'aquesta llista. Amic, treballador, professional, crític quan toca, cordial, afable... ell és una part molt important de la tasca que hem fet durant aquest temps. Grans èxits i fites han estat "culpa" seva.

El trobaré a faltar com a director general. El país ha perdut un gran directiu públic, però també ha guanyat el millor director que puc imaginar en aquests moments per CESICAT. Un projecte, CESICAT, que ens fa a mida que creix més lliures i independents i que és absolutament estratègic pel futur de les noves tecnologies a Catalunya. Creixerà i es farà fort sota l'ala del seu nou i primer director.

Josuè, molta sort en el nou repte. Gràcies per tot el que m'has ensenyat i pel que em seguiràs ensenyant. Gràcies pel teu suport, lleialtat i confiança.

Amic... segueix endavant!

dilluns, 6 de setembre del 2010

Chery i l'anella industrial de l'automoció

Després de saber del viatge del President Montilla a la Xina per tal de proposar a l'empresa d’automoció Chery, d'invertir a Catalunya, no puc més que il·lusionar-me davant del repte que, per un país com el nostre suposaria acollir una línia de producció d’un dels gegants asiàtics.

Un es pregunta què pot oferir el nostre país a inversors d’aquest nivell i, malgrat que gairebé tot en aquest mon és manifestament millorable, és evident que Catalunya té molt a dir en aquest sentit. D’entrada, podem oferir una situació estratègica, de domini sobre tot l’arc de la Mediterrània, un capital humà preparat tecnològicament i tècnica, una sòlida tradició industrial i un tarannà emprenedor que presideix tantes i tantes iniciatives com genera aquest país nostre.

Però les inversions tenen, per bé o per mal, poc de filosofia. Efectivament, i tal vegada malauradament, els inversors no es guien per les cosmovisions dels seus beneficiaris, sinó per la rendibilitat de les seves accions. Que voleu, vivim en un món de resultats en el que no n’hi ha prou amb generar confiança – malgrat aquest sigui un component molt important del fet inversor- sinó que, a més, s’han d’oferir les condicions estructurals i tenir una clara actitud facilitadora davant aquells que poden aportar riquesa i ocupació a la nostra gent.

En aquest sentit, Catalunya s’enfrontaria a reptes importants. Efectivament s’hauria de fer molta feina- i alguna que altra concessió- i, probablement, no seria un procés fàcil el fet de crear l’entorn d’infraestructures necessàries per a desenvolupar un negoci tan exigent amb el territori i amb la pròpia societat com és el de l’automoció. D’això, però, ja en sabem, perquè tenim l’experiència de SEAT i de tot el seu univers.

Pel que fa a altres infraestructures de suport, cal no oblidar que tenim bona part de la feina feta. A una peça tan estratègica pel sector com l’Institut d’Investigació Aplicada de l’Automòbil ( IDIADA), podem ara sumar-hi els esforços fets per la Secretaria de Telecomunicacions, el Departament d’Innovació, Universitats i Empreses, la Fundació I2CAT, el Col·legi d'Enginyers Industrial i de molts altres en el projecte de l’Anella Industrial, sector automoció.

Un cop superats els temps sobre l’economia en xarxa, ens varem plantejar, des d’aquests organismes, de quina manera podíem optimitzar el fet de connectar-se . Per tant, ja no parlàvem de perquè , sinó de com ho fèiem perquè resultés útil.

Les dades parlen per si soles. L’estudi de 2008 de la Comissió Europea sobre l’impacte de la Banda Ampla sobre el sector productiu deixa poc espai als dubtes: La productivitat al sector industrial de manufactura s’incrementa un 5% per l’ús de la banda ampla i el 10% al sector serveis. D’altra banda, El desenvolupament de la banda ampla permet l’acceleració i l’automatització dels flux d’informació entre empreses. Cada any 725.000 treballadors a Europa evolucionen dels sectors econòmics tradicionals als serveis per a empreses. Finalment, la dada més important : Es calcula que al 2006 es van crear 440.000 llocs de treball al sector de serveis per empreses i 549.000 en altres sectors directament relacionats amb la innovació en banda ampla o activitats intensives basades en el coneixement. L'impacte net al 2006 de la banda ampla va ser positiu i va representar la creació de 105.000 llocs de treball a Europa.

Per això, i per la importància del sector, la prova pilot del projecte de l’Anella Industrial va començar, justament per una anella sectorial de l’automoció. Intentàvem amb això que l’automoció al nostre país disposes d’eines tecnològiques avançades i tingués accés als recursos TIC prou potents per a millorar la competitivitat de les seves empreses.

Avui, l’Anella Industrial del sector de l’automòbil ja és una realitat que disposa d’un model de gestió i explotació normalitzat que garantirà la continuïtat i desenvolupament futur d’aquesta iniciativa: s’ha formalitzat el seu òrgan gestor, s’han definit les tarifes i el catàleg de serveis i ja son gairebé 20 empreses del sector que s’han incorporat a aquesta Anella.

Per això espero que, finalment, l’Anella Industrial sigui un dels punts forts que facin decidir a aquests inversors a establir-se a Catalunya. És més, l'anella industrial és un factor diferenciador importantíssim en les opcions de la candidatura catalana. 

I per això, més enllà de l’oportunitat política del viatge, de si aquest és un viatge electoralista (que ho és, com si no s'explica que el president hi viatgés sense el conseller d'indústria) i sense contingut, vull ser positiu i pensar que, si volem agafar aquest tren, hem de ser valents i dirigir la nostra audàcia, fins i tot l’audàcia electoral, si convé, al benefici del país.

Deixeu-me, doncs, tenir un xic d’orgull al sentir, per la part que em toca, que ja hem fet bona part dels deures, des del departament del conseller Huguet i des del departament del conseller Ausàs, tots dos departaments gestionats per Esquerra.
Queda lluny aquell 2007, i lluny queden els dubtes i les incògnites del projecte. L’Anella Industrial, i el futur que li espera son la prova més evident de l’audàcia de la que parlàvem. I d’aquella frase tan nostrada que li escau perfectament: “Qui no arrisca, no pisca”. Ara toca arriscar.