dilluns, 6 de setembre del 2010

Chery i l'anella industrial de l'automoció

Després de saber del viatge del President Montilla a la Xina per tal de proposar a l'empresa d’automoció Chery, d'invertir a Catalunya, no puc més que il·lusionar-me davant del repte que, per un país com el nostre suposaria acollir una línia de producció d’un dels gegants asiàtics.

Un es pregunta què pot oferir el nostre país a inversors d’aquest nivell i, malgrat que gairebé tot en aquest mon és manifestament millorable, és evident que Catalunya té molt a dir en aquest sentit. D’entrada, podem oferir una situació estratègica, de domini sobre tot l’arc de la Mediterrània, un capital humà preparat tecnològicament i tècnica, una sòlida tradició industrial i un tarannà emprenedor que presideix tantes i tantes iniciatives com genera aquest país nostre.

Però les inversions tenen, per bé o per mal, poc de filosofia. Efectivament, i tal vegada malauradament, els inversors no es guien per les cosmovisions dels seus beneficiaris, sinó per la rendibilitat de les seves accions. Que voleu, vivim en un món de resultats en el que no n’hi ha prou amb generar confiança – malgrat aquest sigui un component molt important del fet inversor- sinó que, a més, s’han d’oferir les condicions estructurals i tenir una clara actitud facilitadora davant aquells que poden aportar riquesa i ocupació a la nostra gent.

En aquest sentit, Catalunya s’enfrontaria a reptes importants. Efectivament s’hauria de fer molta feina- i alguna que altra concessió- i, probablement, no seria un procés fàcil el fet de crear l’entorn d’infraestructures necessàries per a desenvolupar un negoci tan exigent amb el territori i amb la pròpia societat com és el de l’automoció. D’això, però, ja en sabem, perquè tenim l’experiència de SEAT i de tot el seu univers.

Pel que fa a altres infraestructures de suport, cal no oblidar que tenim bona part de la feina feta. A una peça tan estratègica pel sector com l’Institut d’Investigació Aplicada de l’Automòbil ( IDIADA), podem ara sumar-hi els esforços fets per la Secretaria de Telecomunicacions, el Departament d’Innovació, Universitats i Empreses, la Fundació I2CAT, el Col·legi d'Enginyers Industrial i de molts altres en el projecte de l’Anella Industrial, sector automoció.

Un cop superats els temps sobre l’economia en xarxa, ens varem plantejar, des d’aquests organismes, de quina manera podíem optimitzar el fet de connectar-se . Per tant, ja no parlàvem de perquè , sinó de com ho fèiem perquè resultés útil.

Les dades parlen per si soles. L’estudi de 2008 de la Comissió Europea sobre l’impacte de la Banda Ampla sobre el sector productiu deixa poc espai als dubtes: La productivitat al sector industrial de manufactura s’incrementa un 5% per l’ús de la banda ampla i el 10% al sector serveis. D’altra banda, El desenvolupament de la banda ampla permet l’acceleració i l’automatització dels flux d’informació entre empreses. Cada any 725.000 treballadors a Europa evolucionen dels sectors econòmics tradicionals als serveis per a empreses. Finalment, la dada més important : Es calcula que al 2006 es van crear 440.000 llocs de treball al sector de serveis per empreses i 549.000 en altres sectors directament relacionats amb la innovació en banda ampla o activitats intensives basades en el coneixement. L'impacte net al 2006 de la banda ampla va ser positiu i va representar la creació de 105.000 llocs de treball a Europa.

Per això, i per la importància del sector, la prova pilot del projecte de l’Anella Industrial va començar, justament per una anella sectorial de l’automoció. Intentàvem amb això que l’automoció al nostre país disposes d’eines tecnològiques avançades i tingués accés als recursos TIC prou potents per a millorar la competitivitat de les seves empreses.

Avui, l’Anella Industrial del sector de l’automòbil ja és una realitat que disposa d’un model de gestió i explotació normalitzat que garantirà la continuïtat i desenvolupament futur d’aquesta iniciativa: s’ha formalitzat el seu òrgan gestor, s’han definit les tarifes i el catàleg de serveis i ja son gairebé 20 empreses del sector que s’han incorporat a aquesta Anella.

Per això espero que, finalment, l’Anella Industrial sigui un dels punts forts que facin decidir a aquests inversors a establir-se a Catalunya. És més, l'anella industrial és un factor diferenciador importantíssim en les opcions de la candidatura catalana. 

I per això, més enllà de l’oportunitat política del viatge, de si aquest és un viatge electoralista (que ho és, com si no s'explica que el president hi viatgés sense el conseller d'indústria) i sense contingut, vull ser positiu i pensar que, si volem agafar aquest tren, hem de ser valents i dirigir la nostra audàcia, fins i tot l’audàcia electoral, si convé, al benefici del país.

Deixeu-me, doncs, tenir un xic d’orgull al sentir, per la part que em toca, que ja hem fet bona part dels deures, des del departament del conseller Huguet i des del departament del conseller Ausàs, tots dos departaments gestionats per Esquerra.
Queda lluny aquell 2007, i lluny queden els dubtes i les incògnites del projecte. L’Anella Industrial, i el futur que li espera son la prova més evident de l’audàcia de la que parlàvem. I d’aquella frase tan nostrada que li escau perfectament: “Qui no arrisca, no pisca”. Ara toca arriscar.