Google i les xarxes de nova generació

Llegeixo les declaracions del senyor César Alierta, president de Telefònica, que diu ”Es evidente que los buscadores de Internet utilizan nuestra red sin pagar nada, lo cual es una suerte para ellos y una desgracia para nosotros. Pero también es evidente que esto no puede seguir. Las redes las ponemos nosotros; los sistemas los hacemos nosotros; el servicio postventa lo hacemos nosotros, lo hacemos todo. Esto va a cambiar, estoy convencido”[1].

Naturalment, aquestes declaracions responen a un model empresarial de control de tota la cadena de valor. Com em comentava un company, “On s’és vist que el fabricant de neveres pagui una quota al distribuïdor d’electricitat”. Però no és d’això del que volia parlar avui, sinó de la coincidència temporal que ha dut als diaris a barrejar aquesta informació amb la iniciativa de Google d’anunciar “un experiment” per oferir connexió de molt alta velocitat (1Gb) a mig milió de clients als Estats Units d’Amèrica.

Cerco les fonts (sempre cal cercar els originals) i em trobo amb un parell de coses interessants.

La primera és l’article publicat a The Washington Post per l’Eric Schmidt, chairman i chief executive de Google, titulat “Erasing our innovation deficit”[2]. En ell l’executiu de Google fa reflexions interessants, reconeixent el moment de crisi econòmica i el problema de l’atur des de les seves dades de cerca, reflexiona sobre el dèficit d’innovació i la realitat a la que es poden enfrontar, com ara que la recerca sobre energies verdes es faci a Alemanya o la Xina en lloc del green Sillicon Valley.

Considera que les start-ups i petits negocis han de competir en igualtat de condicions que els seus rivals més grans, que s’ha d’encoratjar la presa de risc o que es necessita invertir més en el coneixement de base (malgrat reconèixer l’esforç del Congrés dels Estats Units d’Amèrica doblant els fons dedicats a la ciència) i, quart, fer que la informació sigui més transparent i oberta. És en aquest darrer apartat en el que afirma que la banda ampla és la major palanca per a noves feines i negocis. Un article interessant que fa reflexionar.

Però cercant les fonts, també trobo una segona entrada al blog de la companyia “Think big with a gig: Our experimental fiber network[3]”. Coherent amb la resposta de juny de 2009 de l’empresa a la consulta pública de la comissió federal encarregada de regular el mercat de les telecomunicacions amb les seves reflexions sobre el futur de les telecomunicacions als Estats Units d’Amèrica. Tant en una com en l’altra Google considera imprescindible experimentar amb les aplicacions de la nova generació de xarxes per començar a imaginar el futur. Així mateix, explorar noves tècniques per la construcció de xarxes de fibra òptica i la creació de Xarxes Obertes (open networks o open access networks), obertes als diferents operadors de manera no discriminatòria i transparent.

Després de fer aquest viatge miro on em porta i concloc que cal explorar noves formes de fer per albirar el futur. Que calen experiències pilot en Salut, Ensenyament i Interior/Justícia per saber com explotar aquests nous recursos. I evidentment en pilots socials i empresarials, però que el que estem fent prioritzant experiències a nivell de govern té sentit (salut i educació són dos dels exemples citats per l’Eric Schmidt).

Explorar noves formes d’estendre fibra per a Google vol dir aprofitar l’obra pública per crear xarxes obertes, col·laborar amb els municipis i posar a disposició del mercat l’excedent de capacitat. Conceptes que em sonen molt propers, bé per l’Acord de Govern del MEITel[4], bé pel propi projecte de Xarxa Oberta[5].

És la línia d’argumentació, també, de la Comissió Europea, que està destinant fons, sobretot, als nous països de la Unió per tal de desplegar noves infraestructures de fibra òptica per augmentar-ne la competitivitat. Nosaltres també ho estem fent, i per les mateixes raons.
Si tothom coincideix en l’anàlisi, en la necessitat d’aquestes noves xarxes com a factor de desenvolupament de la competitivitat, el desenvolupament de nous sectors productius de més valor afegit, penso que en un termini de cinc anys es configuraran dues realitats diferenciades, les de les economies de futur, del coneixement, les que han apostat per aquestes noves xarxes. I les economies del passat, les que no han desplegat encara aquestes xarxes i ho faran a corre-cuita quan la realitat se’ls imposi.

Només espero que encara estiguem a la finestra d’oportunitat del primer grup.


[1] El País – Barcelona. 10/02/2010
[2] The Washington Post, Tuesday, February 9, 2010; http://www.washingtonpost.com/wp-dyn/content/article/2010/02/09/AR2010020901191_pf.html/
[3] http://googleblog.blogspot.com/2010/02/think-big-with-gig-our-experimental.html
[4] http://www.gencat.cat/governacio-ap/stsi/meitel.htm
[5] http://www.anella.cat/web/tic/noticies/-/journal_articles/view/62_INSTANCE_5vZm/25818881/noticies_comunitat/1.0/26199169-_-itcat_presenta_el_projecte_de_xarxa_oberta_de_catalunya_ca_ES_

Transformant el país

Us recomano dedicar 10minuts a veure el video que trobareu en aquest enllaç. Podreu veure com el desplegament d'infraestructures per fer arribar els serveis de Banda Ampla arreu del país transformen Catalunya, la seva gent i la seva activitat econòmica.
http://punttic.cat/reportatge_banda_ampla_rural