La setmana passada presentàvem al Caixafòrum el nou model de prestació dels serveis centrals de les Tecnologies de la Informació i Comunicació. La novetat és que ampliem de 3 a 15 els lots d’adjudicació de serveis. Ben segur que us preguntareu què vol dir i, sobretot, què suposa aquest fet? Doncs ni més ni menys que multiplicar les opcions de les empreses catalanes del sector a presentar-se als concursos públics perquè són encàrrecs que tenen prou capacitat per fer-los. Com més gros era el paquet de serveis que s’havien de cobrir, menys eren les companyies d’aquí que tenien prou capacitat per portar-ho a terme i, normalment, només hi acabaven accedint les grans multinacionals.
Ara encetem aquesta nova via, aquest nou criteri. I ho fem perquè creiem fermament en la qualitat i l’excel·lència que el sector d’aquí pot oferir-nos. L’equip que tinc la sort de comandar a la Secretaria de Telecomunicacions ho tenim clar: si és de qualitat i de casa ha de tenir prioritat.
No és una mesura proteccionista, ben al contrari. Es tracta de generar competitivitat entre les empreses catalanes per estimular-les i que competeixin entre elles per oferir els millors serveis de què són capaces al Govern del seu país. Això comportarà especialització de moltes d’elles i que tinguin un client d’unes dimensions importants que els generarà un volum important de feina. Més feina és sinònim de creació de riquesa, nous llocs de treball i suposa posar unes bases sòlides per fer més fort el sector de les noves tecnologies.
Creiem fermament que aquesta mesura és un bon estímul anticrisi i ja avanço que no s’aturarà aquí . Per exemple, amb els ordinadors i perifèrics que hagi d’adquirir la Generalitat. Farem tot el possible perquè siguin de la màxima qualitat i portin el made in Catalunya. En altres paraules, que siguin ordinadors fabricats a casa nostra.
Cada PIME catalana del sector que abaixa la persiana és un problema de caràcter humà però alhora empobreix el país en talent i en projecció de futur. Si des de les administracions no ens cansem de repetir que cal un canvi de model productiu, que menys totxo i més Recerca i Investigació, cal començar a portar-ho a la pràctica. Aquesta és la nostra aportació, aquesta és la nostra millor contribució al fer país i a situar Catalunya en el mapa de les nacions capdavanteres de l’Europa del segle XXI.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
6 comentaris:
Hola Jordi,
Podries fer una llista d'aquests productors catalans de Hw/Sw que penseu estimular... Es que em sona a mesura 100% de cara a la galeria i cal ser realista, i més amb els temps que corren.
Gràcies,
-- Toni --
Hola Jordi
Després d'un munt d'anys de no saber res de tu vaig un dia a la presentació del llibre Nació.cat i m'assabento que aquell noi de Barcelona que baixava als estius a la Serreta ara és secretari de Telecomunicacions de la Generalitat !
Déu n'hi do !
Com va tot ? Bé, potser aquesta és una pregunta retòrica. Com va, salta a la vista...
Com es veu el país des d'aquí dalt ? Els senyals que arriben del poble català no són molt esperançadors i més tenint en compte algunes de les actuacions dels teus companys de files.
I ja em sap greu que sigui precisament ERC que vagi en boca de tothom. I no precisament per afalagar-la per la seva actuació.
En fi, encantat de saludar-te i retrobar-te encara que només sigui per via telemàtica.
Gerard Sellés (gerard-ros@hotmail.com)
Hola Jordi, no crec molt amb el “made in .....”, en aquest mon tan globalitzat, la majoria de productes són “Made in the world”, pots tenir el disseny, la tecnologia, el màrqueting, els motllos, serveis jurídics, etc, a Catalunya i el muntatge a un altres país, i encara que no surti “Made in Catalonia”, per mi també ho és.
Salut, i en veiem!!
Toni, et recomano que llegeixis les bases de l'homologació de maquinari TIC i que un cop resolguem el concurs puguis veure tu mateix els resultats. Comprovaràs que TOTS els productes estan en català i quan ha estat possible, empreses catalanes s'han homologat.
Amic Gerard,
Em fa molta il·lusió retrobar-te.
Deixa que et digui que el país s'acosta cada dia més a la seva independència, encara que sigui a costa del deteriorament mediàtic d'Esquerra per part d'aquells que voldrien que res canviés.
No et deixis enganyar pel que escoltes... deixa que la realitat et convenci que estem en un procés imparable cap a l'alliberament nacional... La independència és possible, la paradoxa és que ells s'ho creuen més que nosaltres.
Carles,
Comparteixo la teva apreciació.
Gràcies
Publica un comentari a l'entrada