El passat 26 de març Telefònica presentava el seu informe “La Societat de la Informació a Espanya 2008”, un informe que reconeix un indubtable avenç de la societat de la informació a Catalunya, encara no en el grau que a la societat i l’economia els caldria i que des del govern desitjaríem, però si un pas endavant en la direcció correcta.
Aquesta situació és fruit de la feina ben feta de molts actors, entre ells, lògicament, el principal operador de l’estat i del nostre país, però també, de la resta d’operadors, de la societat civil, dels sindicats, de les patronals, del sector TIC, de les universitats, de les administracions locals...
Algú podria pensar que sense polítiques públiques també haguéssim avançat. I probablement és cert. El que no em queda tant clar és que ho haguéssim fet en la direcció, velocitat, qualitat i intensitat òptimes o correctes.
Per primera vegada, Telefònica ha reconegut les virtuts de les polítiques públiques desenvolupades des del Govern de Catalunya, tant d’impuls de les infraestructures com dels serveis i els continguts, sempre des d’una doble vessant, la de la promoció de l’oferta i la de la promoció de la demanda.
En particular, Telefònica ha destacat en el seu informe, per la seva particular qualitat i importància, projectes com ara el PIMESTIC, d’impuls de les TIC entre el teixit de les petites i mitjanes empreses catalanes promogut per la Generalitat i al que s’han sumat centenars d’entitats i associacions arreu del país.
Fins ara sempre s’havien qüestionat que la Generalitat no endegués projectes destinats al foment de la demanda o a la generació de serveis i continguts. És doncs una bona notícia que aquest any Telefònica i altres actors hagi reconegut aquestes polítiques.
Però cal destacar una segona bona notícia. El fet que Telefònica reconegui també per primera vegada les virtuts de les polítiques en infraestructures a través del pla Catalunya Connecta. Aquest pla ha de dur la banda ampla, telefonia mòbil i TDT a tots els polígons industrials i a la majoria de nuclis de població del país abans de finals del 2010.
Podem afirmar amb orgull que Catalunya ha estat novament capdavantera, amb iniciatives com ara les que han servit per a posar d’acord tots els operadors de telefonia mòbil, que de normal són competidors, amb Abertis i la Generalitat, i els han conduït a signar convenis innovadors entre ells per compartir infraestructures i, d’aquesta manera, estendre les seves cobertures més allà d’on el mercat ho consideraria raonable però on el país ho necessita per mantenir la cohesió social i l’equilibri territorial. És a dir, aquells que en altres contrades competeixen aferrissadament, el govern de la Generalitat ha aconseguit que col·laborin.
Esperem que l’any vinent Telefònica pugui reconèixer també les polítiques que en el marc del desplegament de fibra òptica s’estan duent a terme a Catalunya. Innovadores a l’Estat i comuns ja a molts llocs d’Europa. Probablement haurem d’explicar millor el que estem fent per evitar controvèrsies fruit del desconeixement.
Si en el món de les infraestructures de telecomunicacions hi ha un consens generalitzat a nivell mundial (i el govern n’és plenament conscient) aquest és que el futur passa per les anomenades “Xarxes de Nova Generació”, les xarxes d’alta capacitat, també anomenades NGN. En definitiva, les xarxes de fibra òptica.
L’existència i la capil·laritat d’aquestes xarxes arreu del territori, marcarà de ben segur el futur de la societat de la informació a Catalunya, la qualitat de vida de la seva ciutadania, la competitivitat i la productivitat de la seva economia i l’eficiència i eficàcia de les administracions públiques arreu del territori en el seu servei a la ciutadania. És per això que en un tema tant important, el govern no se’n pot mantenir al marge.
Des del Govern hem de vetllar perquè el conjunt del país, i no només les àrees metropolitanes, puguin accedir als millors serveis i a les xarxes més avançades. I no podem restar aturats tot esperant que el mercat privat decideixi invertir o no invertir (la situació econòmica actual ha frenat moltes inversions com els mateixos operadors reconeixen) a l’espera que millori la conjuntura econòmica o que s’aclareixi el marc regulatori. Així com tampoc poden ser els operadors privats els qui decideixin on i quan arriben les xarxes de fibra òptica. Això té molt a veure amb la planificació territorial pel que fa als pols de futur creixement econòmic i demogràfic. Cal incentivar i maximitzar des del govern la inversió privada en aquestes infraestructures i facilitar-ne el desplegament, arreu del país, si fos possible.
En algun moment s’havia especulat amb la creació per part de la Generalitat d’una mena d’operador públic de telecomunicacions que desplegués fibra òptica arreu del territori i fes la competència als operadors de telecomunicacions. Res més lluny de la realitat.
Els recursos públics són sempre escassos i el govern de la Generalitat no malbaratarà ni un sol euro dels seus ciutadans per fer la competència als operadors.
Ara bé, com hem dit abans, la Generalitat és plenament conscient de la importància d’aquestes xarxes, i te l’obligació d’intentar garantir que els serveis que aquestes xarxes han de suportar arribaran amb les mateixes condicions arreu del territori, no únicament allà on sigui rendible per al mercat privat.
Hi ha molts dubtes encara sobre la taula per poder afirmar quin és el millor model per desplegar arreu les xarxes de nova generació: dubtes regulatoris, dubtes sobre els serveis i continguts a desenvolupar, dubtes sobre el finançament públic i privat i la crisi econòmica.
Però entre els dubtes tenim algunes certeses. En primer lloc, la col·laboració público-privada serà imprescindible (una altra cosa és el model, encara per definir). I en segon lloc, qui sàpiga donar la millor resposta al desplegament de la fibra òptica en el seu territori estarà millor posicionat que ningú pel rellançament social, econòmic i polític de la post-crisi.
Ens cal doncs un govern valent. I crec que tenim un govern valent que reconeix el repte i no dubta a posar sobre la taula propostes agosarades, innovadores, intel·ligents... algunes es demostraran encertades, altres potser no tant... sigui com sigui, Catalunya no es pot permetre que el govern no faci res en aquest sentit. Ni el govern no es pot permetre dubtar pels cants de sirena, especialment quan ningú sap del cert el millor camí, tot i que tots coincidim amb el destí.
Aquesta situació és fruit de la feina ben feta de molts actors, entre ells, lògicament, el principal operador de l’estat i del nostre país, però també, de la resta d’operadors, de la societat civil, dels sindicats, de les patronals, del sector TIC, de les universitats, de les administracions locals...
Algú podria pensar que sense polítiques públiques també haguéssim avançat. I probablement és cert. El que no em queda tant clar és que ho haguéssim fet en la direcció, velocitat, qualitat i intensitat òptimes o correctes.
Per primera vegada, Telefònica ha reconegut les virtuts de les polítiques públiques desenvolupades des del Govern de Catalunya, tant d’impuls de les infraestructures com dels serveis i els continguts, sempre des d’una doble vessant, la de la promoció de l’oferta i la de la promoció de la demanda.
En particular, Telefònica ha destacat en el seu informe, per la seva particular qualitat i importància, projectes com ara el PIMESTIC, d’impuls de les TIC entre el teixit de les petites i mitjanes empreses catalanes promogut per la Generalitat i al que s’han sumat centenars d’entitats i associacions arreu del país.
Fins ara sempre s’havien qüestionat que la Generalitat no endegués projectes destinats al foment de la demanda o a la generació de serveis i continguts. És doncs una bona notícia que aquest any Telefònica i altres actors hagi reconegut aquestes polítiques.
Però cal destacar una segona bona notícia. El fet que Telefònica reconegui també per primera vegada les virtuts de les polítiques en infraestructures a través del pla Catalunya Connecta. Aquest pla ha de dur la banda ampla, telefonia mòbil i TDT a tots els polígons industrials i a la majoria de nuclis de població del país abans de finals del 2010.
Podem afirmar amb orgull que Catalunya ha estat novament capdavantera, amb iniciatives com ara les que han servit per a posar d’acord tots els operadors de telefonia mòbil, que de normal són competidors, amb Abertis i la Generalitat, i els han conduït a signar convenis innovadors entre ells per compartir infraestructures i, d’aquesta manera, estendre les seves cobertures més allà d’on el mercat ho consideraria raonable però on el país ho necessita per mantenir la cohesió social i l’equilibri territorial. És a dir, aquells que en altres contrades competeixen aferrissadament, el govern de la Generalitat ha aconseguit que col·laborin.
Esperem que l’any vinent Telefònica pugui reconèixer també les polítiques que en el marc del desplegament de fibra òptica s’estan duent a terme a Catalunya. Innovadores a l’Estat i comuns ja a molts llocs d’Europa. Probablement haurem d’explicar millor el que estem fent per evitar controvèrsies fruit del desconeixement.
Si en el món de les infraestructures de telecomunicacions hi ha un consens generalitzat a nivell mundial (i el govern n’és plenament conscient) aquest és que el futur passa per les anomenades “Xarxes de Nova Generació”, les xarxes d’alta capacitat, també anomenades NGN. En definitiva, les xarxes de fibra òptica.
L’existència i la capil·laritat d’aquestes xarxes arreu del territori, marcarà de ben segur el futur de la societat de la informació a Catalunya, la qualitat de vida de la seva ciutadania, la competitivitat i la productivitat de la seva economia i l’eficiència i eficàcia de les administracions públiques arreu del territori en el seu servei a la ciutadania. És per això que en un tema tant important, el govern no se’n pot mantenir al marge.
Des del Govern hem de vetllar perquè el conjunt del país, i no només les àrees metropolitanes, puguin accedir als millors serveis i a les xarxes més avançades. I no podem restar aturats tot esperant que el mercat privat decideixi invertir o no invertir (la situació econòmica actual ha frenat moltes inversions com els mateixos operadors reconeixen) a l’espera que millori la conjuntura econòmica o que s’aclareixi el marc regulatori. Així com tampoc poden ser els operadors privats els qui decideixin on i quan arriben les xarxes de fibra òptica. Això té molt a veure amb la planificació territorial pel que fa als pols de futur creixement econòmic i demogràfic. Cal incentivar i maximitzar des del govern la inversió privada en aquestes infraestructures i facilitar-ne el desplegament, arreu del país, si fos possible.
En algun moment s’havia especulat amb la creació per part de la Generalitat d’una mena d’operador públic de telecomunicacions que desplegués fibra òptica arreu del territori i fes la competència als operadors de telecomunicacions. Res més lluny de la realitat.
Els recursos públics són sempre escassos i el govern de la Generalitat no malbaratarà ni un sol euro dels seus ciutadans per fer la competència als operadors.
Ara bé, com hem dit abans, la Generalitat és plenament conscient de la importància d’aquestes xarxes, i te l’obligació d’intentar garantir que els serveis que aquestes xarxes han de suportar arribaran amb les mateixes condicions arreu del territori, no únicament allà on sigui rendible per al mercat privat.
Hi ha molts dubtes encara sobre la taula per poder afirmar quin és el millor model per desplegar arreu les xarxes de nova generació: dubtes regulatoris, dubtes sobre els serveis i continguts a desenvolupar, dubtes sobre el finançament públic i privat i la crisi econòmica.
Però entre els dubtes tenim algunes certeses. En primer lloc, la col·laboració público-privada serà imprescindible (una altra cosa és el model, encara per definir). I en segon lloc, qui sàpiga donar la millor resposta al desplegament de la fibra òptica en el seu territori estarà millor posicionat que ningú pel rellançament social, econòmic i polític de la post-crisi.
Ens cal doncs un govern valent. I crec que tenim un govern valent que reconeix el repte i no dubta a posar sobre la taula propostes agosarades, innovadores, intel·ligents... algunes es demostraran encertades, altres potser no tant... sigui com sigui, Catalunya no es pot permetre que el govern no faci res en aquest sentit. Ni el govern no es pot permetre dubtar pels cants de sirena, especialment quan ningú sap del cert el millor camí, tot i que tots coincidim amb el destí.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada