Avui he tingut la sort de poder estar a Arenys, convidat per uns amics a dinar a casa seva.
Feia dies que no sentia l’emoció tan a flor de pell.
Voldria donar les gràcies publicament a la gent d’Arenys i a tots aquells que han fet possible una jornada com la d’avui.
Ens calen espurnes en la foscor en la que el país i la gent estem immersos.
Faig una crida a que no ens passi com en tantes altres ocasions i fem crèixer aquesta espurna fins la foguera final que ens faci lliures.
No la matem en l’oblit de les anècdotes.... No em trenqueu el somni!
Visca Catalunya Lliure!
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada