Jordi Ausàs, conseller del Departament de Governació i Administracions Públiques, que aglutina les competències del Govern català en l’àmbit de les telecomunicacions i la societat de la informació, s’ha adreçat recentment per carta a la Comissaria Europea de Societat de la Informació i Media, senyora Viviane Reding, per a fer-li arribar el nostre posicionament en relació amb el reobert debat sobre la possible reforma del Servei Universal.
S’entén per Servei Universal de Telecomunicacions un conjunt definit de serveis que actualment inclouen la connexió a internet i la telefonia fixa, la prestació dels quals es garanteix per llei a tots els usuaris finals amb independència de la seva localització geogràfica, amb una qualitat funcional i a un preu assequible. Per tant, les administracions públiques han de garantir que aquest conjunt de serveis arribin a tots els ciutadans.
Des de la Generalitat de Catalunya considerem aquests serveis com a clarament insuficient a l’hora de satisfer les necessitats mínimes d’una societat en contínua evolució i cada dia més “en xarxa”. El que probablement era vàlid fa 10 anys avui ha quedat àmpliament desfasat.
Ja durant el debat encetat el 2005, arrel de la darrera consulta pública de la UE sobre aquest tema, la Generalitat de Catalunya va esmentar el principi de neutralitat tecnològica i va expressar la necessitat d’incloure la banda ampla i la telefonia mòbil en la definició del Servei Universal, però, malauradament la UE encara no ho va considerar possible o convenient.
Des d’aquella data, el Govern de Catalunya ha continuat avançant en el seu concepte del que creiem que hauria de ser el Servei Universal, tot definint uns mínims de servei que, a través del Pla Catalunya Connecta, ens han de dur, el 2010 a poder oferir els serveis de TDT, telefonia mòbil i banda ampla a tots els nuclis de població de més de 50 habitants de Catalunya (arribant probablement als de més de menys també) i a la totalitat dels polígons industrials.
Cal matisar que des de la Generalitat entenem que aquest procés es pot fer gradualment i que el Servei Universal que defensem no és en qualsevol punt de l’orografia, sinó en els polígons industrials i en els nuclis poblacionals, per petits que siguin o poc habitats que estiguin.
Ara és la mateixa UE la que es posiciona tot sol•licitant la inclusió de la banda ampla entre el conjunt de serveis a garantir. L’objectiu és iniciar el debat per escoltar les parts durant el 2009 i decidir si presentar o no propostes per actualitzar al llarg de 2010 una directiva que data de 2002, la prehistòria si ens basem en l’evolució vertiginosa dels serveis de banda ampla.
Des del Govern de Catalunya considerem que la banda ampla és un element de competitivitat econòmica que defineix on poden ubicar-se les empreses i influeix en les àrees que aposten per economies de més valor afegit. Per tant, i més encara en l’actual situació econòmica, per ajudar a modificar el model productiu del país cap a sectors de més valor afegit cal apostar per l’ampliació del Servei Universal i vetllar pel seu compliment efectiu, per això volem fer arribar tot el nostre recolzament a les tesis que defensa la comissària Reding, tot encoratjant-la a tractar d’arribar encara més enllà.
Per tot això, des de la Generalitat de Catalunya, tenint en compte l’actual escenari, hem considerat convenient fer arribar a la comissària Reding els aspectes principals sobre els que creiem seria bo que la Comissió impulsés una profunda reflexió.
En primer lloc, pensem que cal aplicar el principi de neutralitat tecnològica i poder admetre ja la Telefonia IP en la mateixa categoria que el servei de telefonia fixa. D’aquesta manera els desplegaments rurals de banda ampla a través de tecnologies sense fils, com ara el WIMAX, es podrien considerar com a Servei Universal de telefonia en determinats entorns rurals, cosa que ja està succeint, de facto.
També creiem que, si som coherents amb el món en el que vivim, és necessària la inclusió de la Telefonia Mòbil com a Servei Universal, cosa que permetria, a l’hora, reconèixer una realitat social i esperonar els necessaris desplegaments per dotar d’ubiqüitat el servei d’emergències pan-europeu 112. En aquest sentit, seria convenient fixar l’obligatorietat de l’anomenat roaming rural en nuclis de població petits (per exemple, per sota de 200 habitants). És a dir, l’obligatorietat de cursar el tràfic per les infraestructures existents (siguin o no de l’operador que ens dóna el servei de telefonia mòbil) per fomentar d’una banda la possibilitat de triar operador i servei arreu, i també el desplegament d’infraestructures al món rural..
D’altra banda, i pel que fa referència de manera concreta a la banda ampla, estem convençuts que el seu reconeixement com a Servei Universal ha d’anar acompanyat d’una definició de condicions d’accessibilitat mínimes garantides. L’actual legislació espanyola no inclou aquestes garanties i el resultat és la definició d’accés a Internet amb banda ampla sense especificar la velocitat mínima a garantir. És a dir, l’acompliment formal d’una necessitat no coberta que no es transforma en una obligació sobre els prestadors de serveis. D’altra banda, aquesta regulació de capacitat mínima hauria de venir acompanyada de condicions reals de servei que es puguin aplicar en neutralitat tecnològica (així, com s’ha fet per regular les ofertes comercials d’ADSL, s’ha de referir a capacitat real del servei, o en unes condicions d’usuaris concurrents, per cobrir també les ofertes d’accés sense fils).
Finalment, i pel que fa a la televisió, opinem que avui en dia ja no té sentit el parlar de televisió analògica, i per tant, és imprescindible incloure dins el Servei Universal la recepció dels canals de TDT públics.
Des de Catalunya, mentre esperem a que la Comissió reguli extensivament el Servei Universal, seguirem apostant per estendre l’accés als serveis avançats de comunicacions electròniques arreu del territori.
S’entén per Servei Universal de Telecomunicacions un conjunt definit de serveis que actualment inclouen la connexió a internet i la telefonia fixa, la prestació dels quals es garanteix per llei a tots els usuaris finals amb independència de la seva localització geogràfica, amb una qualitat funcional i a un preu assequible. Per tant, les administracions públiques han de garantir que aquest conjunt de serveis arribin a tots els ciutadans.
Des de la Generalitat de Catalunya considerem aquests serveis com a clarament insuficient a l’hora de satisfer les necessitats mínimes d’una societat en contínua evolució i cada dia més “en xarxa”. El que probablement era vàlid fa 10 anys avui ha quedat àmpliament desfasat.
Ja durant el debat encetat el 2005, arrel de la darrera consulta pública de la UE sobre aquest tema, la Generalitat de Catalunya va esmentar el principi de neutralitat tecnològica i va expressar la necessitat d’incloure la banda ampla i la telefonia mòbil en la definició del Servei Universal, però, malauradament la UE encara no ho va considerar possible o convenient.
Des d’aquella data, el Govern de Catalunya ha continuat avançant en el seu concepte del que creiem que hauria de ser el Servei Universal, tot definint uns mínims de servei que, a través del Pla Catalunya Connecta, ens han de dur, el 2010 a poder oferir els serveis de TDT, telefonia mòbil i banda ampla a tots els nuclis de població de més de 50 habitants de Catalunya (arribant probablement als de més de menys també) i a la totalitat dels polígons industrials.
Cal matisar que des de la Generalitat entenem que aquest procés es pot fer gradualment i que el Servei Universal que defensem no és en qualsevol punt de l’orografia, sinó en els polígons industrials i en els nuclis poblacionals, per petits que siguin o poc habitats que estiguin.
Ara és la mateixa UE la que es posiciona tot sol•licitant la inclusió de la banda ampla entre el conjunt de serveis a garantir. L’objectiu és iniciar el debat per escoltar les parts durant el 2009 i decidir si presentar o no propostes per actualitzar al llarg de 2010 una directiva que data de 2002, la prehistòria si ens basem en l’evolució vertiginosa dels serveis de banda ampla.
Des del Govern de Catalunya considerem que la banda ampla és un element de competitivitat econòmica que defineix on poden ubicar-se les empreses i influeix en les àrees que aposten per economies de més valor afegit. Per tant, i més encara en l’actual situació econòmica, per ajudar a modificar el model productiu del país cap a sectors de més valor afegit cal apostar per l’ampliació del Servei Universal i vetllar pel seu compliment efectiu, per això volem fer arribar tot el nostre recolzament a les tesis que defensa la comissària Reding, tot encoratjant-la a tractar d’arribar encara més enllà.
Per tot això, des de la Generalitat de Catalunya, tenint en compte l’actual escenari, hem considerat convenient fer arribar a la comissària Reding els aspectes principals sobre els que creiem seria bo que la Comissió impulsés una profunda reflexió.
En primer lloc, pensem que cal aplicar el principi de neutralitat tecnològica i poder admetre ja la Telefonia IP en la mateixa categoria que el servei de telefonia fixa. D’aquesta manera els desplegaments rurals de banda ampla a través de tecnologies sense fils, com ara el WIMAX, es podrien considerar com a Servei Universal de telefonia en determinats entorns rurals, cosa que ja està succeint, de facto.
També creiem que, si som coherents amb el món en el que vivim, és necessària la inclusió de la Telefonia Mòbil com a Servei Universal, cosa que permetria, a l’hora, reconèixer una realitat social i esperonar els necessaris desplegaments per dotar d’ubiqüitat el servei d’emergències pan-europeu 112. En aquest sentit, seria convenient fixar l’obligatorietat de l’anomenat roaming rural en nuclis de població petits (per exemple, per sota de 200 habitants). És a dir, l’obligatorietat de cursar el tràfic per les infraestructures existents (siguin o no de l’operador que ens dóna el servei de telefonia mòbil) per fomentar d’una banda la possibilitat de triar operador i servei arreu, i també el desplegament d’infraestructures al món rural..
D’altra banda, i pel que fa referència de manera concreta a la banda ampla, estem convençuts que el seu reconeixement com a Servei Universal ha d’anar acompanyat d’una definició de condicions d’accessibilitat mínimes garantides. L’actual legislació espanyola no inclou aquestes garanties i el resultat és la definició d’accés a Internet amb banda ampla sense especificar la velocitat mínima a garantir. És a dir, l’acompliment formal d’una necessitat no coberta que no es transforma en una obligació sobre els prestadors de serveis. D’altra banda, aquesta regulació de capacitat mínima hauria de venir acompanyada de condicions reals de servei que es puguin aplicar en neutralitat tecnològica (així, com s’ha fet per regular les ofertes comercials d’ADSL, s’ha de referir a capacitat real del servei, o en unes condicions d’usuaris concurrents, per cobrir també les ofertes d’accés sense fils).
Finalment, i pel que fa a la televisió, opinem que avui en dia ja no té sentit el parlar de televisió analògica, i per tant, és imprescindible incloure dins el Servei Universal la recepció dels canals de TDT públics.
Des de Catalunya, mentre esperem a que la Comissió reguli extensivament el Servei Universal, seguirem apostant per estendre l’accés als serveis avançats de comunicacions electròniques arreu del territori.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada