EL REORDENAMENT FREQÜENCIAL

Recentment, el Ministeri d’Indústria, Turisme i Comerç (MITYC) ha obert una consulta pública per escoltar les parts en la nova assignació de freqüències i el reordenament de les bandes existents, concretament parlem de les bandes de 900 MHz i 1.800 MHz (les que corresponen actualment a GSM i UMTS), les de 2,5 GHz i 2,6 GHz (en les que s’espera que evolucionin els serveis en mobilitat per a connexions d’alta velocitat) i la de 3,5 GHz (les actuals d’LMDS, que s’usen per a connexions WiMAX, la banda ampla rural, o enllaços punt a punt, per exemple).

La Comissió Europea s’ha pronunciat repetidament per la neutralitat tecnològica, és a dir, per no fixar la tecnologia en les noves assignacions freqüencials, criteri compartit des de la Secretaria de Telecomunicacions i Societat de la Informació (STSI) de la Generalitat de Catalunya. Així, aquesta neutralitat tecnològica permetria, per exemple, oferir serveis de connexió de dades en mobilitat a la banda de 900MHz (UMTS, per entendre’ns), el que permetria fer-los arribar a les zones rurals gràcies al major abast d’aquesta banda. Avui això no és possible, ja que aquesta banda està restringida a l’ús de GSM, veu i dades a molt baixa velocitat.

D’altra banda, la neutralitat tecnològica també permetria evitar el risc de la decisió d’optar per una tecnologia concreta (entre les diferents opcions tecnològiques de l’IMT-2000 i l’IMT-Advanced), donant la seguretat als operadors que poden emprar la millor tecnologia per donar el millor servei als seus clients. Així s’evitarien noves situacions com l’assignació LMDS, que va restringir als operadors en els seus plans tecnològics per anar lligada a una tecnologia que després es va veure superada per altres.

A la consulta també es pregunta per la possibilitat de realitzar assignacions territorials d’àmbit més reduït que el territori estatal, cosa que des de Catalunya s’interpreta com que la Generalitat pugui assignar algunes bandes freqüencials. Aquesta postura s’ha vist ratificada en el pacte dels pressupostos de l’Estat del PSOE amb el PNV, on s’assegura que el Govern Basc podrà atorgar, al menys, un dels nous títols habilitants.

Això obre noves portes a poder definir un model d’equilibri territorial en les comunicacions electròniques des d’allí on es coneix millor el territori, alhora que obre nous interrogants sobre la viabilitat d’aquests nous entrants. Creiem que a Catalunya pot existir aquesta viabilitat, però també, i sobretot, que aquests nous entrants han de tenir assignació a tot el rang freqüencial per poder articular polítiques pròpies de cobertura rural.

Però del conjunt del reordenament freqüencial en volem fer dues observacions que el text de la consulta no sembla reflexar amb prou rellevància i ens semblen claus:

Un reordenament i nova assignació d’aquest abast són molt importants per poder prendre noves estratègies i fer un esforç renovat en la cobertura. Aquesta oportunitat és única per poder forçar als titulars de les assignacions a oferir els serveis en mobilitat (veu i dades a alta velocitat) a diferents tipologies d’entorns amb característiques específiques. Per exemple, per exigir compromisos per cobrir amb serveis en mobilitat polígons industrials, centres logístics, centres culturals, nuclis de població de més de 50 habitants, etcètera. És una oportunitat per evitar haver de tornar-nos a adonar que la iniciativa del mercat no arriba a l’equilibri territorial desitjat i haguem de ser proactius com ara amb la política de convenis entre la STSI i Telefònica, Vodafone i Orange per cobrir amb serveis en mobilitat tots els nuclis catalans de menys de 50 habitants abans de 2010 (i dur-hi també la TDT i la banda ampla). Cal diferenciar les obligacions en els entorns competitius i en les àrees més aïllades i definir compromisos concrets, alhora que se’ls premia per anar a nuclis de població poc rendibles amb mesures com ara redefinint en aquests entorns el cànon readioelèctric, afavorint la compartició d’infraestructures o fent realitat el concepte de roaming rural per tal que hagin d’usar les infraestructures existents en nuclis de menys de 200 habitants si no en disposen de pròpies i així, se’n beneficiï qui sí aposti per l’equilibri territorial.

D’altra banda, i més en una societat Mediterrània amant dels entorns oberts i les relacions interpersonals presencials, els nous serveis en mobilitat són una oportunitat per passar d’un model productiu basat en la construcció a un model de més valor afegit. A la mobilització de l’oficina, l’oci, les xarxes socials, etc. Els nous serveis en mobilitat poden ser un factor de competitivitat important si els fem realitat aviat, si donem les facilitats als operadors implantats al nostre territori a oferir comercialment aquests serveis abans que la resta de les filials europees de les seves matrius, posicionant-nos com el territori on ser més avançats en els nous serveis, on poder provar-los al mercat i sent així, referents en el procés de concentració que s’està duent a nivell europeu entre els operadors i situant-nos con un mercat de referència. Recolzar els operadors del nostre territori en fer realitat els nous serveis és un bon encaix entre la millora de la competitivitat, el canvi de model productiu, i alhora els recolza en ser més forts als seus propis grups a nivell global, amb el que tothom hi guanya.

Reordenar l’espectre no és solament assignar freqüències i fer calaix, és apostar per un desenvolupament econòmic i per un model de desenvolupament territorial. Ara tenim una bona oportunitat per demostrar el que som capaços o volem fer, fem-ho amb responsabilitat i siguem-ne dignes.