Fa poques setmanes la comunitat lingüística i cultural catalana celebrava una efemèride que any rere any és motiu de joia i, per què no, de cofoïsme. Parlo del tercer aniversari de l'aprovació del domini .cat per part de la ICANN (Internet Corporation for Assigned Names and Numbers), organisme internacional que regula el món dels dominis d'internet. Tres anys després ja hi ha més de 31.000 dominis registrats. Un èxit, de totes totes, d'una iniciativa que també ens ha permès normalitzar la identitat catalana més enllà d'internet ja que el .cat és al carrer, a les ràdios, a les empreses, a les televisions i també hauria de ser-ho a l'Administració local. I dic “hauria de ser” perquè malauradament avui el .cat encara no ha assolit el nivell d'implantació que pertoca als municipis del país i sembla que en comptes d'anar endavant hi ha notícies que anuncien passes enrere. I això em preocupa perquè no em refereixo a notícies sobre un municipi qualsevol sinó, ni més ni menys, que a la capital de Catalunya, de la ciutat més important de l'àmbit cultural i lingüístic català.
En efecte, l'Ajuntament de Barcelona acaba d'anunciar que promou una candidatura per tal d'obtenir un domini .bcn que la identifiqui a internet, seguint les passes de Nova York, Berlín, Londres i París. A priori no tinc res en contra que això es pugui fer i demanar, si d’altres ciutats del món poden tenir-lo. M’agrada que la ciutat de Barcelona sigui capdavantera en tot allò que sigui possible. El que em preocupa no és el què, sinó el fons... les raons i els arguments, així com les nostres debilitats. D'entrada, ningú discuteix la ubicació i localització de grans ciutats com Nova York o París, que, d'altra banda, compten tant des del punt de vista polític com cultural amb el suport d'un Estat fort al darrera. No és el cas de Barcelona, la metròpoli més important de l'àmbit cultural i lingüístic català. I tampoc té Barcelona la projecció de Nova York, on el domini .us de United States no té ús pràctic en benefici del .com, normalment associat a empreses, el .edu per al món acadèmic o el .gov per a institucions governamentals, entre altres. Un luxe el dels Estats Units, que Catalunya no es pot permetre.
La creació del domini .cat va suposar que la comunitat lingüística i cultural catalana d’arreu es pogués identificar, davant del món, amb un domini propi que ens situava amb tota normalitat al costat d’altres llengües i cultures que identifiquen altres estats i nacions. Clar i català i poca broma amb el que això significa.
S'ha aconseguit una fita tan rellevant, que moltes cultures i llengües d'arreu del món, minoritzades o sense un Estat al darrera que les defensi, volen imitar. I és, pel cap baix, una llàstima que ara hi hagi iniciatives en aquest sentit que poden contrarestar un pas endavant tan important per a la projecció catalana tant a casa com a la resta del món. El .cat és una eina molt potent que no es limita a internet. Ens recorda qui som i a què pertanyem. Per tant, com s'entén que ara l'Ajuntament de Barcelona mogui en plena crisi grans quantitats de diners dels ciutadans i complicitats com la del PP no precisament favorables a la nostra projecció, contraposant la iniciativa política del .bcn a la iniciativa cívica i independent del .cat? Podria creure en una iniciativa civil de suport al .bcn, una iniciativa orientada de baix cap a dalt. No puc creure en les virtuts d’una iniciativa com aquesta iniciada des de dalt, polititzant allò que només la societat civil organitzada podria demanar. Per això em sap greu barrejar un fi noble amb una campanya, em temo, única i exclusivament publicitària. Amb la crisi i amb pressupostos ajustats, és la iniciativa del .bcn un re-make low-cost del Fòrum de les Cultures? Sobretot tenint en compte que encara no se sap en quina data l’ICANN autoritzarà nous dominis ni sota quins criteris.
Segurament s'argumentarà que el .bcn no va contra el .cat. Entesos. Aleshores cal preguntar-se el següent: l'Ajuntament de Barcelona farà servir el .bcn a tort i a dret per la ciutat i a les campanyes institucionals, locals, nacionals i internacionals, en comptes del .cat? Si és així el .bcn servirà inequívocament per restar potència al .cat. Si, per contra, fa servir decididament el .cat, per què vol el .bcn? Qui explicarà com és que multinacionals com Google, Microsoft o McDonald's ja utilitzin de fa temps el .cat i la capital de Catalunya no? I a tots aquells que celebrem que mirin cap al sud què els direm ara? Com expliquem a la USAP de Perpinyà o a la Bressola que Barcelona potser acaba passant “olímpicament” del .cat? Ara, sense un Estat fort al darrera i per la raó que sigui, comencem a exportar la tradició castellera a Sud-amèrica, a Xile concretament, i creiem que això és compatible amb vendre el nom de la capital de Catalunya sense .cat?
L'ajuntament de Barcelona es deu als ciutadans de Barcelona, però seria desitjable que decididament i sense complexes, també tingui present la seva condició de capital de Catalunya i de metròpolis de referència de l'espai cultural i lingüístic català. Barcelona no és només la ciutat dels barcelonins sinó de centenars de milers de catalans que cada dia s'hi relacionen. Vol prendre consciència d'aquest paper o vol continuar amb iniciatives de ciutat Estat, de la Catalunya paral·lela que des de determinades institucions i mitjans de comunicació s'ha volgut bastir. Hi ha qui diu que el catalanisme “recupera la unitat com a estratègia de fons. Es cossola en l'equació Catalunya-món. Es configura des de la societat civil. Promou una capital forta (...)”. No ho dic jo. Ho deia recentment en un article Ferran Mascarell, un exregidor socialista de Cultura molt rellevant de l'Ajuntament de Barcelona i exconseller de Cultura de la Generalitat. Una reflexió que sembla feta a mida del .cat des de l'òrbita socialista, i radicalment incompatible amb el .bcn.
Recordem que Barcelona no és res sense la terra, la llengua i la cultura catalanes i els territoris de parla catalana serien més dèbils sense Barcelona. Els uns renunciant als altres porten a l'afebliment. Gaudí era fill del Baix Camp i va fer de la seva obra el principal atractiu de Barcelona, i els catalans devem molt al club de futbol més important de la capital que, des de l'esport, sí ha sabut assumir el paper d'emblema nacional. Parlant del Barça, què farà l'Ajuntament de Barcelona si mai s'aprova el .bcn? Pressionarà el club per tal que exploti el .bcn en comptes del .cat que, des de sempre, ha rebut el suport i la complicitat de l'entitat blaugrana?
L'Ajuntament de Barcelona potser s'hauria de preocupar més per evitar que a la ciutat es venguin com a records barrets mexicans i motius taurins, en un procés d'aculturació turística flagrant, i no pas promoure iniciatives com el .bcn que no fan més que afeblir-nos com a societat. Quan veurem una campanya turística internacional amb un eslògan del tipus "Barcelona, capital of Catalonia” o “Barcelona, Catalan land”?
En el decàleg que el periodista Vicent Partal escriu al llibre Nació.cat diu: "El país .cat és més gran i ample que el vell país analògic. I què es pot dir respecte a aquells que continuen sense estar segurs de si més amunt de la Jonquera o més avall d'Alcanar es parla català? El català amb internet no només és la llengua de tots els Països Catalans, també és una llengua global parlada als cinc continents. I té la voluntat de ser global, heus ací la diferència.". Més clar l'aigua. Barcelona vol ser realment global reconeixent el que és? Sí o no?
Cal demanar que Barcelona recuperi d’una vegada per totes el rol de cap i casal de Catalunya, i denunciar aquells que veuen, entenen, promouen i projecten Catalunya com la gran àrea metropolitana de Barcelona. Si aquest és el model, jo VISC A .CAT, jo no VISC A .BCN.
En efecte, l'Ajuntament de Barcelona acaba d'anunciar que promou una candidatura per tal d'obtenir un domini .bcn que la identifiqui a internet, seguint les passes de Nova York, Berlín, Londres i París. A priori no tinc res en contra que això es pugui fer i demanar, si d’altres ciutats del món poden tenir-lo. M’agrada que la ciutat de Barcelona sigui capdavantera en tot allò que sigui possible. El que em preocupa no és el què, sinó el fons... les raons i els arguments, així com les nostres debilitats. D'entrada, ningú discuteix la ubicació i localització de grans ciutats com Nova York o París, que, d'altra banda, compten tant des del punt de vista polític com cultural amb el suport d'un Estat fort al darrera. No és el cas de Barcelona, la metròpoli més important de l'àmbit cultural i lingüístic català. I tampoc té Barcelona la projecció de Nova York, on el domini .us de United States no té ús pràctic en benefici del .com, normalment associat a empreses, el .edu per al món acadèmic o el .gov per a institucions governamentals, entre altres. Un luxe el dels Estats Units, que Catalunya no es pot permetre.
La creació del domini .cat va suposar que la comunitat lingüística i cultural catalana d’arreu es pogués identificar, davant del món, amb un domini propi que ens situava amb tota normalitat al costat d’altres llengües i cultures que identifiquen altres estats i nacions. Clar i català i poca broma amb el que això significa.
S'ha aconseguit una fita tan rellevant, que moltes cultures i llengües d'arreu del món, minoritzades o sense un Estat al darrera que les defensi, volen imitar. I és, pel cap baix, una llàstima que ara hi hagi iniciatives en aquest sentit que poden contrarestar un pas endavant tan important per a la projecció catalana tant a casa com a la resta del món. El .cat és una eina molt potent que no es limita a internet. Ens recorda qui som i a què pertanyem. Per tant, com s'entén que ara l'Ajuntament de Barcelona mogui en plena crisi grans quantitats de diners dels ciutadans i complicitats com la del PP no precisament favorables a la nostra projecció, contraposant la iniciativa política del .bcn a la iniciativa cívica i independent del .cat? Podria creure en una iniciativa civil de suport al .bcn, una iniciativa orientada de baix cap a dalt. No puc creure en les virtuts d’una iniciativa com aquesta iniciada des de dalt, polititzant allò que només la societat civil organitzada podria demanar. Per això em sap greu barrejar un fi noble amb una campanya, em temo, única i exclusivament publicitària. Amb la crisi i amb pressupostos ajustats, és la iniciativa del .bcn un re-make low-cost del Fòrum de les Cultures? Sobretot tenint en compte que encara no se sap en quina data l’ICANN autoritzarà nous dominis ni sota quins criteris.
Segurament s'argumentarà que el .bcn no va contra el .cat. Entesos. Aleshores cal preguntar-se el següent: l'Ajuntament de Barcelona farà servir el .bcn a tort i a dret per la ciutat i a les campanyes institucionals, locals, nacionals i internacionals, en comptes del .cat? Si és així el .bcn servirà inequívocament per restar potència al .cat. Si, per contra, fa servir decididament el .cat, per què vol el .bcn? Qui explicarà com és que multinacionals com Google, Microsoft o McDonald's ja utilitzin de fa temps el .cat i la capital de Catalunya no? I a tots aquells que celebrem que mirin cap al sud què els direm ara? Com expliquem a la USAP de Perpinyà o a la Bressola que Barcelona potser acaba passant “olímpicament” del .cat? Ara, sense un Estat fort al darrera i per la raó que sigui, comencem a exportar la tradició castellera a Sud-amèrica, a Xile concretament, i creiem que això és compatible amb vendre el nom de la capital de Catalunya sense .cat?
L'ajuntament de Barcelona es deu als ciutadans de Barcelona, però seria desitjable que decididament i sense complexes, també tingui present la seva condició de capital de Catalunya i de metròpolis de referència de l'espai cultural i lingüístic català. Barcelona no és només la ciutat dels barcelonins sinó de centenars de milers de catalans que cada dia s'hi relacionen. Vol prendre consciència d'aquest paper o vol continuar amb iniciatives de ciutat Estat, de la Catalunya paral·lela que des de determinades institucions i mitjans de comunicació s'ha volgut bastir. Hi ha qui diu que el catalanisme “recupera la unitat com a estratègia de fons. Es cossola en l'equació Catalunya-món. Es configura des de la societat civil. Promou una capital forta (...)”. No ho dic jo. Ho deia recentment en un article Ferran Mascarell, un exregidor socialista de Cultura molt rellevant de l'Ajuntament de Barcelona i exconseller de Cultura de la Generalitat. Una reflexió que sembla feta a mida del .cat des de l'òrbita socialista, i radicalment incompatible amb el .bcn.
Recordem que Barcelona no és res sense la terra, la llengua i la cultura catalanes i els territoris de parla catalana serien més dèbils sense Barcelona. Els uns renunciant als altres porten a l'afebliment. Gaudí era fill del Baix Camp i va fer de la seva obra el principal atractiu de Barcelona, i els catalans devem molt al club de futbol més important de la capital que, des de l'esport, sí ha sabut assumir el paper d'emblema nacional. Parlant del Barça, què farà l'Ajuntament de Barcelona si mai s'aprova el .bcn? Pressionarà el club per tal que exploti el .bcn en comptes del .cat que, des de sempre, ha rebut el suport i la complicitat de l'entitat blaugrana?
L'Ajuntament de Barcelona potser s'hauria de preocupar més per evitar que a la ciutat es venguin com a records barrets mexicans i motius taurins, en un procés d'aculturació turística flagrant, i no pas promoure iniciatives com el .bcn que no fan més que afeblir-nos com a societat. Quan veurem una campanya turística internacional amb un eslògan del tipus "Barcelona, capital of Catalonia” o “Barcelona, Catalan land”?
En el decàleg que el periodista Vicent Partal escriu al llibre Nació.cat diu: "El país .cat és més gran i ample que el vell país analògic. I què es pot dir respecte a aquells que continuen sense estar segurs de si més amunt de la Jonquera o més avall d'Alcanar es parla català? El català amb internet no només és la llengua de tots els Països Catalans, també és una llengua global parlada als cinc continents. I té la voluntat de ser global, heus ací la diferència.". Més clar l'aigua. Barcelona vol ser realment global reconeixent el que és? Sí o no?
Cal demanar que Barcelona recuperi d’una vegada per totes el rol de cap i casal de Catalunya, i denunciar aquells que veuen, entenen, promouen i projecten Catalunya com la gran àrea metropolitana de Barcelona. Si aquest és el model, jo VISC A .CAT, jo no VISC A .BCN.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada