Jordi Bosch i Garcia

Moltes gràcies. Molta sort. Bones festes i un millor 2011

2010-12-23T12:00:00.006+01:00

Els finals d’any sempre són un excel•lent moment per fer balanç del que s’ha fet durant la temporada. En aquesta ocasió, també és un bon moment, a més, per fer balanç de tot el que s’ha fet en aquesta legislatura, en aquesta etapa que tot just acaba.

Però jo no vull repassar tot el que s’ha fet, no és el moment. L’experiència em diu que tampoc serveix de res, ja que em fet el que s’esperava de nosaltres, ni més ni menys. Tampoc vull entrar en com ho hem fet. Ho hem fet com s’esperava que ho féssim, com s’havia de fer, ni millor ni pitjor; el millor que hem sabut, posant el cap i el cor en cada decisió.

Sí que crec, però, que en l’àmbit que ens toca, el de les telecomunicacions i la societat de la informació, durant aquests 4 anys, i si em permeteu, durant els darrers 7 (amb un parèntesi de 8 mesos), s’han fet moltes coses, s’han fet crec que bé, i s’ha avançat, i molt.

Ja està dit i ja està amortitzat. Des de demà, això ja no serveix ni val per res. Només serà un record. Acaba una etapa i en comença una de nova. Ni millor ni pitjor, diferent. I es farà feina, i es farà, sense cap dubte, com toca. En part basada en la que ja s’ha fet els darrers 7 anys com part de la nostra s’havia basat en l’anterior. I hi haurà idees noves i gent nova i projectes nous que caldrà recolzar i empènyer.
Vull aprofitar aquesta línies per agrair-vos a tots, el suport que he tingut de tots vosaltres. Fins i tot vull agrair la crítica i els obstacles d’aquells que no ens heu ajudat ni heu cregut en les nostres idees, perquè amb els vostres dubtes i obstacles heu fet els nostres projectes més forts i millors.

He après moltes coses, tècniques i humanes. Sincerament, crec que professionalment i intel•lectual he guanyat en aquesta etapa al sector públic. He fet el que sé fer, aprendre i treballar, com ho sé fer, amb passió, il•lusió i constància, amb qui ho sé fer, amb els millors, amb l’objectiu que em motiva, transformar el nostre país en un Estat lliure, on la gent tingui millor qualitat de vida, les empreses millor competitivitat i productivitat, i les administracions públiques més eficiència i eficàcia, a l’alçada que mereix el país, trobant en les TIC i en la meva posició privilegiada un instrument vers aquest objectiu.

Quan vaig aterrat al sector públic català en l’àmbit de les TIC venia de l’estranger, del sector privat i de l’entorn industrial elèctric, i en el meu univers les sigles TIC quedaven molt lluny. Avui les TIC formen part d’aquest nou univers que he construït en aquests anys amb vosaltres i he de donar les gràcies a tots els mestres que he tingut al llarg d’aquest temps i sobre tot a aquells que em van fer la confiança i l’honor de proposar-me en el seu moment.

He aprofitat les vostres idees, he begut de les fonts del vostre talent, he procurat assimilar el vostre coneixement, però el que s’ha fet ho heu fet vosaltres, el sector TIC a Catalunya, els professionals TIC de la Generalitat, STSI, CTTI, ITCAT, CESICAT, FOBSIC, I2CAT. Vosaltres sou els qui demà hi seran, i l’endemà i l’altre... fent que la roda no pari i que el País i les seves TIC segueixin avançant. Gràcies de nou pel suport, pel vostre compromís, per la vostra generositat i per la vostra professionalitat.

Espero haver estat a l’alçada de la missió encomanada per aquells que varen confiar en mi. Del que estic convençut és de que vosaltres hi heu estat, tots, en el paper que s’esperava de cadascú.

No tinc clar cap a on em portarà el meu futur. He decidit que deixaré que aquest em sorprengui, de la mateixa manera que us recomano que us deixeu sorprendre per la nova etapa que tot just comença. Resto a la vostra disposició per tot allò que necessiteu i hi pugui ajudar. Seguiré al servei de Catalunya des d’una nova il•lusió, des d’una altra òptica.

Sort al nou govern de Catalunya, que també és el meu, doncs tot i no haver-lo votat, el meu poble l’ha triat.

Moltes gràcies. Molta sort. Bones festes i un millor 2011.

Visca Catalunya!

El senador que no s’informava

2010-11-17T09:24:00.000+01:00

Llegeixo a l’edició de divendres dia 12 del diari La Mañana un article del senador Sr. Ramon Alturo en el qual afirma, només començar, que el Govern de Catalunya suspèn en l’aplicació de polítiques TIC. Resulta evident que, a més de no informar-se, el Sr. Alturo està més amoïnat per dibuixar un escenari catastròfic, amb clares pretensions electoralistes, que per dir la veritat. Entenc que deu ser un problema de no tenir, o no voler, informació.

No sé si faig bé contestant al senador perquè entenc que ell, des de la seva posició privilegiada, té accés a tota la informació que vulgui demanar a la Secretaria de Telecomunicacions que, a les ordres del Conseller de Governació, Sr. Jordi Ausàs, m’honoro de dirigir. Fins ara, per cert, no ha demanat mai res. Ho lamento, i per això contesto.

Si abans de parlar hagués fet el mínim esforç en informar-se, el senador sabria que, només en infraestructures de telecomunicacions, s’han fet més de 700 actuacions a les terres de Lleida i al Pirineu, que suposen, entre d’altres coses, la construcció de 49 noves torres amb serveis com la TDT, la telefonia mòbil i la Banda Ampla, amb una inversió total de gairebé 50 M d’euros.

Si abans de parlar de TIC, el Sr. Aturo hagués llegit el marc legal de les telecomunicacions, sabria que les competències públiques, gràcies a una llei de liberalització especialment generosa amb els operadors, la capacitat de control públic de l’oferta de senyal és molt minsa i, tanmateix, si s’hagués informat, sabria que, malgrat tot, hem estat capaços de cobrir amb banda ampla 539 nuclis de població que no en tenien.

Si informar-se fos una prioritat per al senador, sabria igualment que la totalitat dels polígons industrials de Lleida tenen cobertura de telefonia mòbil i de banda ampla i fins i tot, en 5 d’aquests polígons s’està desplegant fibra òptica d’alta capacitat gràcies al projecte de Polígons Industrials de la nostra Secretaria.

Però, tot seguint l’escrit del Sr. Alturo, veiem que això de la informació, per ell, és més un posat que un hàbit. Només així s’entén que no sàpiga que a l’Alta Ribagorça s’estan construint torres de telecomunicacions i desplegant-se equips de banda ampla i TDT per valor de gairebé 2 M€, una d’elles, ves per on, a la presa de Cavallers, al Parc Nacional d’Aigüestortes.

En fi, que, si el senador s’hagués informat abans, sabria que, si alguna instrucció ha dirigit la tasca de la Secretaria de Telecomunicacions, si hi ha hagut un principi inspirador present en tota la nostra tasca ha estat, justament, el de l’equilibri territorial.

I això no ha estat gratuït. Som gent del territori, tots nosaltres, i de bon començament hem sabut les mancances que tenien els sectors que s’esmenten a l’article del Sr. Alturo. Sabíem dels problemes del turisme rural, de l’hostaleria, de les estacions d’esquí i de l’empresa de muntanya. I ho sabíem perquè, com que ens varem informar, teníem coneixement que no s’hi havia fet mai res durant els governs de CIU. Per això ens varem esmerçar especialment en el Projecte de Banda Ampla Rural o en la construcció de noves torres o en posar internet als refugis de muntanya, precisament, els del Parc Nacional, o en aconseguir connectivitat per a tantes i tantes empreses del món rural, fins i tot amb solucions via satèl•lit que permeten l’accés a internet i a la TDT als llocs més aïllats de la geografia catalana, per dificultats orogràfiques que hi hagi.

Senador, si no vol que nosaltres l’informem, pregunti a ajuntaments i Consells Comarcals, pregunti als empresaris TIC, pregunti a tants pobles com hem instal•lat telecentres per a formació i difusió de les TIC, pregunti quans pobles de l’Alt Pirineu veuen, alguns per primer cop, l’oferta televisiva completa. Pregunti i constatarà, abans de res, que de l’expressió TIC, de la lletra del mig, que vol dir : “Informació”, vostè flaqueja. Només calia preguntar.

La Generalitat reclamarà a l'SGAE la devolució del cànon digital

2010-11-10T10:02:00.000+01:00

Fruit de la sentència emesa la setmana passada pel Tribunal de la UE que declara il·legal el cobrament d’aquesta taxa a empreses i administracions, la Generalitat de Catalunya, a través de la Secretaria de Telecomunicacions i Societat de la Informació del Departament de Governació i Administracions Públiques, reclamarà a la Societat General d’Autors i Editors (SGAE) la devolució dels imports que l’Administració catalana ha pagat en concepte de cànon digital, la taxa que s’aplica a diversos mitjans de reproducció per compensar els creadors per les còpies que es fan dels seus treballs en l’àmbit privat.

El motiu d’aquesta reclamació cal buscar-lo en la recent sentència emesa pel Tribunal de Justicia de la Unió Europea, que declara il·legal l’aplicació del cànon digital a empreses, professionals i administracions, tot i que manté el cobrament d’aquesta taxa per als consumidors.

Tot i reconèixer el dret dels Estats membres a recaptar fons per compensar els autors, l’alt tribunal de la UE considera que "l’aplicació indiscriminada del cànon en relació amb tot tipus d’equips, aparells i suports de reproducció digital, fins i tot en el supòsit que aquests hagin estat adquirits per persones diferents de les persones físiques per a finalitats manifestament alienes a la còpia privada, no resulta conforme amb la directriu europea sobre els drets d’autor”. Aquesta sentència és una resposta a la petició feta per l’Audiència de Barcelona, que va demanar ajuda a la UE per interpretar la directriu comunitària sobre els drets d’autor per resoldre un litigi entre l’SGAE i una empresa distribuïdora de reproductors digitals.

LaGeneralitat ha de seguir les directrius europees, i la sentència de la UE deixa clar que l’aplicació del cànon per còpia privada als suports de reproducció adquirits per empreses, professionals i administracions per a finalitats diferents de la còpia privada contradiu la normativa comunitària.

A l’espera de la transposició a la llei estatal de la sentència europea, la Generalitat de Catalunya activarà els mecanismes necessaris per poder reclamar a l’SGAE la devolució del que ha pagat fins ara per una taxa que la UE considera il·legal. Això passa per establir de quina manera podem quantificar la xifra de la devolució.

Aquesta acció és important perquè la Generalitat, com a administració pública que és, pot esdevenir referent per a la resta d’empreses i institucions catalanes afectades.

La dificultat rau ara en valorar el cànon que la Generalitat ha pagat fins ara i els mecanismes per recuperar-lo i sobretot, per deixar-lo de pagar. Ens aquest sentit s'han donat les instruccions necessàries per començar-hi a treballar.

Sort en tenim de les institucions europees que corregeixen de tant en tan el legislador i executiu espanyol, que sembla que encara no han entès que Europa no és el Far West i que no tot es pot fer per decret llei.

Potser el que passa a les Espanyes és que la gent no és valenta, ni és lliure d'hipoteques, i els poders estan subjectes als lobbies i als grups de pressió com SGAE, que acaben dictant la llei i la norma... i la seva aplicació.

A Catalunya ens cal doncs gent valenta i lliure d'hipoteques per poder governar i decidir en base al millor pel país.

Una qüestió de lideratge

2010-10-10T15:33:00.003+02:00

La setmana passada la STSI va donar resposta a la consulta que, en mode de qüestionari, la Comissió Europea va obrir per tractar un assumpte de gran actualitat com és el debat sobre la neutralitat de la xarxa i la Internet oberta a Europa. L’aplicació de noves polítiques sobre aquests dos conceptes, o la seva simple manipulació o alteració, s’han de sotmetre a anàlisi doncs esdevenen els fonaments sobre els que es sustenta Internet.

La consulta ha arribat en un moment oportú, doncs alguns posicionaments i actuacions duts a terme per operadors i proveïdors de continguts durant el darrer any, suposen un interrogant sobre el futur de la neutralitat i obertura de la xarxa.

L’aparició d’ofertes diverses d’accés a Internet en funció del tràfic cursat, l’adquisició de xarxes socials per part d’operadors de telecomunicacions o el desplegament d’infraestructures promocionat per proveïdors de continguts posen de manifest certes tensions en l’actual escenari.

A més, es fa evident que hi ha un traspàs de rols entre els diferents agents del mercat que pot respondre a la necessitat de esprémer al màxim la capacitat i la rendibilitat de les actuals xarxes, amb el conseqüent retard a l’hora d’invertir en la seva renovació, en detriment dels usuaris i del mateix accés de nous clients, tal com respon igualment, a la recerca de nous filons productius per part dels diversos agents en territoris aliens a la seva activitat original.

Des de la STSI creiem que els ciutadans han de poder continuar gaudint d’unes connexions d’accés obertes i neutres i que l’aplicació de polítiques contràries a la neutralitat i obertura d’Internet suposaria allunyar-se de l’esperit que ha caracteritzat a la xarxa des del seu origen.

L’actual estructura de mercat ja té capacitat per respondre simultàniament a les necessitats d’inversió i rendibilitat requerides, sense perjudici de la necessitat d’efectuar una revisió de les actuals polítiques comercials i de tarifes aplicades a productes i serveis de connectivitat que, en cap cas, haurien de vulnerar la neutralitat de la xarxa ni tampoc la independència i oferta de proveïdors i operadors, ans el contrari.

Per això necessitem l’aparició d’unes bases i criteris comuns que a nivell europeu delimitin clarament les polítiques de regulació i intervenció sobre aquest assumpte, i que permetin garantir la llibertat d’expressió, la transparència, la competència i la innovació que sens dubte configuren l’ADN d’Internet.

Això no serà així sense un clar i fort liderat de la Comissió Europea, que té l’obligació de preservar els valors de la diversitat alhora que fomenta la cohesió europea i els valors que ens són propis.

Però, si anem més enllà, Europa ha de liderar igualment les polítiques de transparència en polítiques de consum i de relació dels consumidors amb els proveïdors de béns i serveis.

La transparència als usuaris de comunicacions electròniques consisteix en posar a la seva disposició tota la informació relativa a la connexió i serveis contractats. Els requeriments de transparència haurien d’incloure el coneixement de les capacitats de la connexió, especificant els llindars mínims i màxims que la connexió és capaç d’oferir, el coneixement de les polítiques de gestió de velocitat o de volum de tràfic carregat i descarregat,els nivells de continuïtat del servei. També seria bo que constessin en el paquet de garanties les compensacions previstes en cas d’interrupció del servei, o la mateixa garantia de neutralitat en la connexió a Internet, amb independència dels serveis i la informació clara dels costos associats a la instal•lació dels i equipaments necessaris pel seu funcionament, per no parlar de la gratuïtat del servei d’atenció al client .

Europa ha de liderar i de fet lidera el desplegament de les xarxes de nova generació i les seves noves capacitats per fomentar aquesta comunicació, diversitat i cohesió territorial, per la creació d’un espai cultural, social i econòmic europeu, ric i divers, alhora que propi. És des d’aquesta ferma creença que considerem que cal potenciar aquest liderat i recolzar els nous desplegaments des d’un discurs que empri les NGA com tant com a objectiu sinó com eina estratègica, alhora que doni suport financer, però, als nous desplegaments per part de col•laboracions públiques i privades d’interès territorial, en funció de la seva aportació a l’equilibri i la cohesió.

El viatge, el port

2010-09-23T20:03:00.000+02:00

Finalment, el projecte Xarxa Oberta ha arribat . Ha estat un camí llarg i feixuc, ple de dificultats , amb moments bons i no tan bons que, a tots els que hi hem estat implicats, ens ha ensenyat moltes coses. Tal vegada, l’important, com deia el poeta Kavafis, és el viatge, i no tant arribar al punt de destí. Però no és el cas. La nostra Ítaca es diu Xarxa Oberta i hi hem arribat perquè, lluny de la Ítaca homèrica, intangible, sempre llunyana i envoltada en les boires de la memòria, el projecte Xarxa Oberta és necessari pel país i la seva gent, és un projecte, per fi, real i ha deixat de ser el punt de destí per ser el punt de partida.

Perquè a partir d’ara tot és possible, i davant nostre s’obren oceans de possibilitats. I s’obre l’oportunitat de tenir bona part del país travat per una xarxa de comunicacions electròniques sòlida, independent , aliena als designis de les grans corporacions i als capricis del mercat.

Amb aquest projecte , aquest país guanya un espai més de llibertat- poc a poc- i també un xic més de confiança en sí mateix. Ara tocarà desenvolupar el projecte, començant per les terres de l’Ebre i la xarxa consolidada a la resta del territori.

Es clar que s’han retallat les pretensions del projecte. Els temps que vivim demanen, a més d’entusiasme, el seny necessari per a ajustar-se als pressupostos, inevitablement restrictius. Els arbres, aquest cop, ens han deixat veure el bosc, i és feina dels que dirigim els assumptes públics actuar amb moderació i racionalitat, més enllà dels nostres propis desitjos.

Hi ha qui vol veure en aquesta rebaixa un fracàs. Nosaltres no ho veiem així. Aquells que afirmen, no sempre amb bona intenció, que el projecte ha fracassat, ignoren que hi ha coses que no es poden aturar, igual que hi ha coses que no poden durar sempre. Ignoren que arriba un dia en el que són més importants els sentiments que les xifres. Aquells que diuen que hem fracassat ignoren que , amb la implantació de la primera fase de la Xarxa Oberta estem creant una demanda davant d’una necessitat urgent de bona part del nostre territori, precisament, d’aquell que més ho necessita des de la seva posició de desavantatge , cansat d’haver de replicar models metropolitans que no s’adapten a la seva realitat, cansat de pagar més per menys, cansat de demanar i que no se l’escolti perquè no arriba a la categoria de mercat necessària.

I ignoren també que , més enllà del benefici empresarial, hi ha serveis bàsics pels ciutadans, prestacions que només l’Administració pot facilitar, a despit, si s’escau, dels costos. L’esforç impositiu de la gent no és una quota que es paga per viure, sinó una contribució de tots a projectes per a assegurar el benestar del futur, projectes que afecten a la qualitat de vida de les persones i aquestes no son nombres de compte o factures, són essers humans amb projectes vitals que cal recolzar des de l’Administració, en la mesura del possible.

Amb el projecte Xarxa Oberta som més lliures perquè som més amos del nostre futur. Som més lliures perquè disposem d’una eina que no condicionarà les nostres decisions estratègiques com a nació, ans el contrari, les pot facilitar i tornar-les més ambicioses i madures.

Amb Xarxa Oberta en marxa ens podem emmirallar amb països realment avançats, no en Estats que ens obliguen a sirgar, a tirar del carro, que ens tornen unes poques engrunes a canvi del nostre esforç i als que s’ha de demanar permís per a avançar. Podem ser, en el decurs dels propers anys, una societat més oberta, informada i moderna. I podem ser un país molt competitiu , àgil, preparat, on hi capiguem tots i les oportunitats siguin per tots però, igualment, un país a on l’Administració vetlli per garantir la igualtat d’aquestes oportunitats entre territoris, empreses i persones .

Probablement, la virtut del projecte Xarxa Oberta rau en el seu caràcter col•lectiu. És veritat que , des de la Secretaria de Telecomunicacions hem liderat el projecte, però no és menys cert que ho hem fet després d’escoltar molta gent que ens ha transmès els seus neguits, que ens ha dit com ho veia i ens ha suggerit el com i el quan desinteressadament, moguts pel mateix sentit de país que inspira el projecte.

I tampoc hagués estat possible arribar fins aquí sense el suport dels professionals del sector i les seves associacions, sense els nostres empresaris, sense el recolzament del món universitari i de la recerca, sense els representants polítics del món local, del Parlament de Catalunya, del Consell Executiu del Govern de la Generalitat.

Tot ells han contribuït a dibuixar, definir i construir el projecte que ara comença. Els hem d’agrair que, cadascun en la seva mesura, entre tots, haguem dibuixat, definit i construït un país millor i més lliure, el port a on tots volem arribar.

Gràcies , fins i tot, a aquells que , fins el darrer moment, han volgut aturar el naixement del projecte, perquè avui es presenten com els valedors que l’han fet possible. Sense rancúnies. Ja ens està bé perquè, justament, el projecte Xarxa Oberta és de tots!

Josuè Sallent nou director de CESICAT

2010-09-08T18:43:00.041+02:00

Avui, a Reus, el patronat de CESICAT ha nomenat en Josuè Sallent director d'aquest organisme. Aquest nomenament ha implicat, per incompatibles, la necessitat de cessar del seu càrrec com a director general de la Societat de la Informació.

Fins ara en Josuè compaginava el seu càrrec com a director general amb la direcció en funcions de la FOBSIC i de CESICAT. Aquesta segona entitat està començant a agafar molta força, i ens va semblar convenient a tots plegats que era el moment de trobar un director que s'hi pogués dedicar amb plenitut. Tots el patrons vam coincidir que en Josuè Sallent era el millor candidat per cobrir aquesta posició tot i assumir el fet que perdíem un extraordinari director general. Dit i fet!

Vaig conèixer en Josuè l'any 2004 quan treballava a DOXA. Es va incorporar al CTTI aquell mateix any per treballar en la concepció del pla director d'infraestructures i en la constitució del govern d'entesa va acceptar la meva proposta de liderar la nova direcció general de Societat de la Informació. Durant aquests anys en Josuè ha fet una feina extraordinària reconeguda pel sector i pels seus col·laboradors. Pare del pla PIMESTIC, TIC.CAT, CESICAT, ACTIC, elteumòbil.cat, INFOREGIÓ, TERRITORIS DIGITALS.... ha consolidat unes línies de treball molt clares i ha configurat un equip d'altíssima qualitat professional i personal. Ha estat un plaer treballar amb ell aquests 4 anys.

Quan era adolescent a vegades jugàvem a preguntar-nos quines 3 coses t'enduries a una illa deserta. Avui, si la pregunta fos a qui voldries al teu equip per afrontar qualsevol repte professional o empresarial, en Josuè formaria part en posició privilegiada d'aquesta llista. Amic, treballador, professional, crític quan toca, cordial, afable... ell és una part molt important de la tasca que hem fet durant aquest temps. Grans èxits i fites han estat "culpa" seva.

El trobaré a faltar com a director general. El país ha perdut un gran directiu públic, però també ha guanyat el millor director que puc imaginar en aquests moments per CESICAT. Un projecte, CESICAT, que ens fa a mida que creix més lliures i independents i que és absolutament estratègic pel futur de les noves tecnologies a Catalunya. Creixerà i es farà fort sota l'ala del seu nou i primer director.

Josuè, molta sort en el nou repte. Gràcies per tot el que m'has ensenyat i pel que em seguiràs ensenyant. Gràcies pel teu suport, lleialtat i confiança.

Amic... segueix endavant!

Chery i l'anella industrial de l'automoció

2010-09-06T09:48:00.000+02:00

Després de saber del viatge del President Montilla a la Xina per tal de proposar a l'empresa d’automoció Chery, d'invertir a Catalunya, no puc més que il·lusionar-me davant del repte que, per un país com el nostre suposaria acollir una línia de producció d’un dels gegants asiàtics.

Un es pregunta què pot oferir el nostre país a inversors d’aquest nivell i, malgrat que gairebé tot en aquest mon és manifestament millorable, és evident que Catalunya té molt a dir en aquest sentit. D’entrada, podem oferir una situació estratègica, de domini sobre tot l’arc de la Mediterrània, un capital humà preparat tecnològicament i tècnica, una sòlida tradició industrial i un tarannà emprenedor que presideix tantes i tantes iniciatives com genera aquest país nostre.

Però les inversions tenen, per bé o per mal, poc de filosofia. Efectivament, i tal vegada malauradament, els inversors no es guien per les cosmovisions dels seus beneficiaris, sinó per la rendibilitat de les seves accions. Que voleu, vivim en un món de resultats en el que no n’hi ha prou amb generar confiança – malgrat aquest sigui un component molt important del fet inversor- sinó que, a més, s’han d’oferir les condicions estructurals i tenir una clara actitud facilitadora davant aquells que poden aportar riquesa i ocupació a la nostra gent.

En aquest sentit, Catalunya s’enfrontaria a reptes importants. Efectivament s’hauria de fer molta feina- i alguna que altra concessió- i, probablement, no seria un procés fàcil el fet de crear l’entorn d’infraestructures necessàries per a desenvolupar un negoci tan exigent amb el territori i amb la pròpia societat com és el de l’automoció. D’això, però, ja en sabem, perquè tenim l’experiència de SEAT i de tot el seu univers.

Pel que fa a altres infraestructures de suport, cal no oblidar que tenim bona part de la feina feta. A una peça tan estratègica pel sector com l’Institut d’Investigació Aplicada de l’Automòbil ( IDIADA), podem ara sumar-hi els esforços fets per la Secretaria de Telecomunicacions, el Departament d’Innovació, Universitats i Empreses, la Fundació I2CAT, el Col·legi d'Enginyers Industrial i de molts altres en el projecte de l’Anella Industrial, sector automoció.

Un cop superats els temps sobre l’economia en xarxa, ens varem plantejar, des d’aquests organismes, de quina manera podíem optimitzar el fet de connectar-se . Per tant, ja no parlàvem de perquè , sinó de com ho fèiem perquè resultés útil.

Les dades parlen per si soles. L’estudi de 2008 de la Comissió Europea sobre l’impacte de la Banda Ampla sobre el sector productiu deixa poc espai als dubtes: La productivitat al sector industrial de manufactura s’incrementa un 5% per l’ús de la banda ampla i el 10% al sector serveis. D’altra banda, El desenvolupament de la banda ampla permet l’acceleració i l’automatització dels flux d’informació entre empreses. Cada any 725.000 treballadors a Europa evolucionen dels sectors econòmics tradicionals als serveis per a empreses. Finalment, la dada més important : Es calcula que al 2006 es van crear 440.000 llocs de treball al sector de serveis per empreses i 549.000 en altres sectors directament relacionats amb la innovació en banda ampla o activitats intensives basades en el coneixement. L'impacte net al 2006 de la banda ampla va ser positiu i va representar la creació de 105.000 llocs de treball a Europa.

Per això, i per la importància del sector, la prova pilot del projecte de l’Anella Industrial va començar, justament per una anella sectorial de l’automoció. Intentàvem amb això que l’automoció al nostre país disposes d’eines tecnològiques avançades i tingués accés als recursos TIC prou potents per a millorar la competitivitat de les seves empreses.

Avui, l’Anella Industrial del sector de l’automòbil ja és una realitat que disposa d’un model de gestió i explotació normalitzat que garantirà la continuïtat i desenvolupament futur d’aquesta iniciativa: s’ha formalitzat el seu òrgan gestor, s’han definit les tarifes i el catàleg de serveis i ja son gairebé 20 empreses del sector que s’han incorporat a aquesta Anella.

Per això espero que, finalment, l’Anella Industrial sigui un dels punts forts que facin decidir a aquests inversors a establir-se a Catalunya. És més, l'anella industrial és un factor diferenciador importantíssim en les opcions de la candidatura catalana.

I per això, més enllà de l’oportunitat política del viatge, de si aquest és un viatge electoralista (que ho és, com si no s'explica que el president hi viatgés sense el conseller d'indústria) i sense contingut, vull ser positiu i pensar que, si volem agafar aquest tren, hem de ser valents i dirigir la nostra audàcia, fins i tot l’audàcia electoral, si convé, al benefici del país.

Deixeu-me, doncs, tenir un xic d’orgull al sentir, per la part que em toca, que ja hem fet bona part dels deures, des del departament del conseller Huguet i des del departament del conseller Ausàs, tots dos departaments gestionats per Esquerra.

Queda lluny aquell 2007, i lluny queden els dubtes i les incògnites del projecte. L’Anella Industrial, i el futur que li espera son la prova més evident de l’audàcia de la que parlàvem. I d’aquella frase tan nostrada que li escau perfectament: “Qui no arrisca, no pisca”. Ara toca arriscar.

Carta oberta de Joan Puigcercós als i les independentistes

2010-08-31T20:33:00.010+02:00

L'independentisme viu moments efervescents. Sens dubte, comencem a recollir els fruits de molts anys de feina, feina que hem fet entre tots, des del carrer i des de les institucions. El debat sobre la Independència està damunt la taula, se'n parla d'una manera normalitzada en els mitjans de comunicació, en el Parlament, en les converses familiars. Les enquestes detecten moviments significatius en l'actitud de la societat catalana davant de la hipòtesi independentista. Progressem adequadament, i darrerament a bon ritme. M'agradaria aprofitar el moment per compartir una sèrie de reflexions sobre el moment històric que vivim com a país, i també sobre el moment que viu l'independentisme.

Voldria en primer lloc posar en valor el paper d'Esquerra Republicana de Catalunya en aquest procés, perquè crec que s'ha estat molt poc generós amb Esquerra des de dins mateix de l'independentisme. Esquerra va saber activar fa set anys el ressort adequat, forçant l'alternança democràtica a Catalunya amb un programa basat en la redacció d'un nou Estatut. Aquella decisió estratègica, no entesa per tothom, ha acabat provocant una sèrie de reaccions en cadena de gran calat polític. El nou Estatut era, com vam dir en el seu moment, la prova del cotó de l'Espanya plural i del projecte autonomistafederalista. Com era d'esperar, la prova del cotó ha acabat donant negatiu, primer amb la retallada de l'Estatut al Congrés i en el pacte Mas-Zapatero, i després amb la sentència del Tribunal Constitucional. L'autonomisme (i no cal dir el federalisme) han entrat en crisi, i la perspectiva independentista s'obre pas. La sentència del TC, doncs, tanca el cicle polític iniciat amb l’Acord del Tinell.

En el camí, hem cosit el PSC al país, arrossegant-lo a posicions que fa vuit anys eren impensables: l'Estatut del 30 de setembre, la Llei d'Educació, la Llei d'Acollida, la Llei de Consultes, la Llei del Cinema, la Llei de Vegueries, etc, i hem provocat un corriment de les posicions nacionals de CiU, amb l'assumpció del dret a decidir com a eix polític. Avui, set anys després de la irrupció d'Esquerra com a força de Govern (amb només el 14% dels vots, cal recordar-ho), el catalanisme és més ampli, més transversal, i el debat sobre la Independència és sobre la taula. Segur que no ho hem fet tot nosaltres sols, però crec que seria molt injust pretendre que la principal força independentista no hi té res a veure, i més després d'haver assolit una victòria estratègica tan clara. Els intel·lectuals orgànics de CiU que sentenciaven que l'eix nacional seria substituït pel social, veuen com la política catalana ha pres un caire més nacional que mai.

Una de les bones notícies del creixement social de l'independentisme és la seva extensió transversal entre gent d'ideologies molt diverses. Hi ha partidaris de la Independència que són d'esquerres, n'hi ha de liberals, de conservadors, de democristians... Hi ha partidaris de la Independència entre els votants de tots els partits catalanistes de tradició democràtica, amb percentatges significatius. La idea de la Independència ha impregnat transversalment la societat catalana.

Esquerra ha tingut el monopoli de la representació electoral i parlamentària de l'independentisme els darrers vint anys. Però a mesura que l'independentisme ha anat creixent i s'ha fet transversal, hi ha hagut més i més ciutadans partidaris de la Independència que no s'han sentit representats per l'ideari i per l'acció política del nostre partit, tant per diferències ideològiques com estratègiques.

Esquerra és un partit republicà i d'esquerres, i tenim un model territorial i de desenvolupament sostenible per al nostre país. Hem construït un discurs allunyat de l'essencialisme nacionalista i amb una aposta gradualista i multipartidista per assolir la independència, i hem posat en pràctica una estratègia determinada de pactes de Govern que no ha agradat a tothom. Però és que no preteníem agradar tothom: mai no hem pretès ser la casa comuna de tots els independentistes de totes les ideologies. Sempre hem dit que nosaltres treballàvem per estendre l'independentisme en l'espai sociopolític que va del centre cap a l'esquerra. I sempre hem dit que seria molt bo per al país que sorgís una o més forces polítiques que treballessin per estendre l'independentisme en l'espai sociopolític que va del centre cap a la dreta. Catalunya estarà preparada per a la Independència quan el primer partit de l'esquerra i el primer partit de la dreta siguin independentistes i sumin una majoria social i política molt àmplia. I per arribar a aquest escenari encara hem de picar molta pedra, tots plegats.

Aquestes darreres setmanes han sorgit veus a favor d'una candidatura única de l'independentisme. Crec que amb els paràgrafs anteriors ja ha quedat clara quina és la posició estratègica del nostre partit respecte als Fronts Patriòtics. En qualsevol cas, però, voldria afegir que en algunes d'aquestes crides hi he trobat a faltar el més elemental respecte a Esquerra i al que representa. Esquerra té 80 anys de continuïtat històrica, és el partit de Macià i Companys, té més de 450 seccions locals organitzades arreu dels Països Catalans, té 21 diputats al Parlament de Catalunya, una diputada al Parlament de les Illes Balears, té tres diputats i quatre senadors a Madrid, un eurodiputat a Brussel·les, més de 1.600 alcaldes i regidors en pobles i ciutats, governa en coalició al Principat, presideix el Parlament de Catalunya i dues Diputacions, manté relacions internacionals estables, i ha aguantat en solitari la presència institucional de l'independentisme durant els darrers vint anys. I malgrat això, a Esquerra se li han fet crides a "sumar-se" (sic) a una coalició amb entitats i partits que no han passat mai per les urnes, que no se sap quina representativitat real tenen, que no són capaços de posar-se d'acord entre ells i que no sabem si d'aquí a uns mesos continuaran existint. Em fa l'efecte que la militància i l'electorat d'Esquerra es mereix més respecte i consideració per part dels autors d'aquestes crides.

Estic completament d'acord amb els independentistes que pensen que en aquest moment històric cal arriscar i fer un pas endavant. Però no hem de confondre un pas endavant amb una fugida endavant. I en aquest punt vull ser molt clar: crear l'expectativa d'una imminent proclamació de la Independència des del Parlament és, en el millor dels casos, confondre desig i realitat; i en el pitjor, és jugar frívolament amb les il·lusions de la gent. Per desgràcia, l'endemà de les pròximes eleccions no hi haurà 68 diputats independentistes, i jo personalment no penso ser còmplice de cap operació basada en premisses falses, per molt benintencionades que siguin.

Ens calen propostes polítiques lligades a la realitat. De la mateixa manera que fa set anys vam saber fer un moviment tàctic (alternança democràtica i nou Estatut) que ha canviat radicalment la política catalana i ha acostat l'independentisme a la centralitat, ara cal fer una nova estrebada capaç de generar contradiccions i conseqüències concretes en el conjunt del sistema polític, evitant la temptació del testimonialisme.

La nostra aposta per al pròxim cicle polític és coneguda: portar el debat al terreny de la radicalitat democràtica, un terreny que incomodi les forces de l'autonomisme i les obligui a moure's en la direcció correcta. Entenem que la proposta de posar en pràctica el dret a decidir a través d'un Referèndum democràtic sobre la Independència té recorregut polític, perquè no és una proposta només per als independentistes, sinó que és una proposta adreçada a tots els demòcrates, una proposta d'ampli espectre, que és coherent amb el procés de consultes per la Independència que hem viscut el darrer any, que sabem que genera contradiccions en les cúpules dels altres partits, que és molt majoritàriament compartida per les seves bases electorals i que connecta amb la centralitat democràtica del país.

Personalment m'he compromès a condicionar qualsevol acord postelectoral a la convocatòria d'aquest Referèndum, i aprofito aquesta carta per reiterar aquest compromís. Si Esquerra és decisiva i posem aquest tema sobre la taula, serà molt difícil dir-nos que no, ja sigui immediatament després de les eleccions o ja sigui durant la legislatura (cal recordar que probablement abans de dos anys tornarem a tenir el PP al govern espanyol i això pot desfermar noves agressions i provocar necessitat de respostes polítiques des de Catalunya). És una aposta arriscada però estic fermament convençut que ens en podem sortir. De la mateixa manera que fa set anys, perquè érem decisius, vam arrossegar CiU i PSC a fer un nou Estatut que cap dels dos no desitjava, aquest cop, si la gent ens dóna la força que necessitem, arrossegarem els autonomistes cap al dret a decidir i obrirem un nou cicle històric. És per això que en la campanya electoral que ara s'acosta demanaré, inequívocament des de l'esquerra, el vot útil de tots els independentistes: perquè Esquerra no és cap aventura personal i improvisada a correcuita, perquè Esquerra ja ha demostrat que és una palanca potentíssima de canvi, i perquè, humilment, em sento madur per rebre i gestionar amb responsabilitat la vostra confiança.

Visca Catalunya lliure!

Joan Puigcercós
President d’Esquerra

80 anys després, tot segueix igual

2010-08-16T11:26:00.024+02:00

Després de tants i tants anys, és un bon motiu de reflexió veure que tot segueix igual, com il·lustren aquestes dues imatges.

Comença a ser el moment de dir prou de debò. En serem capaços? Podrem aconseguir pels nostres néts i netes el que els nostres avis no van aconseguir per a nosaltres tot i deixar-hi, en molts casos, la vida...?

No tenim dret a queixar-nos... Quan ens enganyen una vegada, la culpa és dels altres, quan ho fan per segona vegada, la culpa és nostra.

S'acosta el moment de dir prou, i una bona manera de fer-ho és allotjar al nostre parlament el màxim de diputats i diputades independentistes que donin opció al poble de Catalunya a expressar a les urnes en referèndum el seu anel nacional... Esquerra és l'única formació política amb voluntat i capacitat per fer-ho possible.

Brusel·les aprova el projecte Xarxa Oberta

2010-08-12T10:40:00.023+02:00

Diuen que ningú és profeta a la seva pròpia terra...

http://europa.eu/rapid/pressReleasesAction.do?reference=IP/10/1051&format=HTML&aged=0&language=EN&guiLanguage=en

State aid: Commission approves broadband scheme in Catalonia, Xarxa Oberta

The European Commission has approved under EU state aid rules the rollout of a public open network (Xarxa Oberta) in the Spanish region of Catalonia. The network will serve the connectivity needs of the regional administrative centres in the region and will be open at wholesale level to electronic communications operators seeking access to it. After a detailed examination, the Commission found the scheme to be in line with its Broadband Guidelines (see IP/09/1332 and MEMO/09/396). The measure will contribute significantly to achieving the objectives of the Digital Agenda (see Communication A Digital Agenda for Europe and will enhance the possibilities for infrastructure based competition in Catalonia without unduly distorting competition.

Commission Vice President in charge of competition policy Joaquín Almunia commented: “Reaching the targets of the Digital Agenda is very important, but how we reach them is important as well. The state aid rules ensure that state-funded broadband infrastructures are deployed in the most pro-competitive way. Xarxa Oberta will bring very high speed broadband to Catalonia at pro-competitive conditions and citizens and businesses in the region will benefit from state of the art infrastructure".

The Commission found that the Spanish measure is fully in line with the Broadband Guidelines measure because any distortive effects of the aid on competition are more than compensated by the advantages that the network will bring to citizens and businesses.

The project concerns the rollout of a publicly owned broadband next generation access (NGA) network to connect all regional public administration sites. The new network will allow the public administration, including those bodies situated in the most remote areas, to live up to the growing expectations of its citizens as regards the provision of advanced e-government, education and health care services.

Moreover, to meet current and future private demand for very high capacity broadband and to foster the competitive provision of broadband services, private electronic communication operators will be able to obtain fair and non discriminatory access to the spare capacity of the Xarxa Oberta wholesale infrastructure (backhaul) across the entire region, with the exclusion of the four provincial capitals (Barcelona, Tarragona, Lleida, Girona), which may be attractive for private investments.

The provision of wholesale backhaul services to private operators falls within the scope of EU state aid rules and has to be assessed and authorised by the Commission.

Under the supervision of the National Regulatory Authority, CMT, access to the backhaul part of the public infrastructure will be open, fair and non discriminatory for all existing and future operators who wish to connect their NGA last mile infrastructures. This will generate higher broadband coverage, better quality and lively competition to the benefit of citizens and businesses in the region. In those areas still affected by the digital divide, where there are no adequate or affordable first generation broadband services, also basic broadband last mile infrastructures will be allowed to use Xarxa Oberta as a backhaul.

As a result, Xarxa Oberta becomes a major step towards achieving in Catalonia the goals of the Digital Agenda to provide 30Mbps access for all and 100Mbps for at least half of the households by 2020, without unduly jeopardising existing private investments.

The application of the Commission's Broadband Guidelines ensures that public funding will only be used where no private operator would invest on market terms and will only be handed out after a public tender. Open, non-discriminatory wholesale access will allow several broadband service providers to offer competitive services on the new networks.

The non-confidential version of the decision will be made available under the case number N 407/2009 in the State Aid Register on the DG Competition website once any confidentiality issues have been resolved. New publications of state aid decisions on the internet and in the Official Journal are listed in the State Aid Weekly e-News.

Ayuda estatal: La Comisión aprueba el sistema de banda ancha en Cataluña, Xarxa Oberta
La Comisión Europea ha aprobado, de conformidad con las normas de ayuda estatal de la UE, el desarrollo de una red abierta pública (Xarxa Oberta) en la región española de Cataluña. La red responderá a las necesidades de conectividad de los centros administrativos regionales en la región y estará abierta, en el nivel mayorista, a los operadores de comunicaciones electrónicas que deseen acceder a ella. Tras un examen detallado, la Comisión concluyó que el régimen se adecuaba a sus Directrices sobre redes de banda ancha (véase IP/09/1332 y MEMO/09/396). La medida contribuirá significativamente a lograr los objetivos de la Agenda Digital (véase la Comunicación Una Agenda Digital para Europa) y reforzará las posibilidades de competencia basada en las infraestructuras en Cataluña sin falsear indebidamente la competencia. El Vicepresidente de la Comisión responsable de la política de competencia, Joaquín Almunia, comentó lo siguiente: «Alcanzar los objetivos de la Agenda Digital es muy importante, pero también lo es la manera en que se alcancen. Las normas de ayuda estatal garantizan que las inversiones estatales en infraestructuras de banda ancha se desplieguen de la manera más favorable a la competencia. Xarxa Oberta traerá la banda ancha de muy alta velocidad a Cataluña en condiciones favorables a la competencia, y los ciudadanos y empresas de la región se beneficiarán de la infraestructura más puntera». La Comisión concluyó que la medida española se adecua plenamente a las Directrices sobre redes de banda ancha puesto que cualquier efecto de la ayuda distorsionador de la competencia se ve sobradamente compensado por las ventajas que la red aportará a ciudadanos y empresas.El proyecto se refiere al despliegue de una red de banda ancha de próxima generación de propiedad estatal para conectar todos los sitios de la administración pública regional. La nueva red permitirá a la administración pública, incluidos los organismos situados en las zonas más alejadas, responder a las crecientes expectativas de sus ciudadanos por lo que se refiere a la prestación de servicios electrónicos avanzados de salud, educación y administración.Por otra parte, para cubrir la demanda privada actual y futura de banda ancha de capacidad muy alta y para estimular la prestación competitiva de servicios de banda ancha, los operadores privados de comunicaciones electrónicas podrán obtener un acceso equitativo y no discriminatorio a la capacidad disponible de la infraestructura mayorista de Xarxa Oberta (red de retorno) en toda la región, con la exclusión de las cuatro capitales provinciales (Barcelona, Tarragona, Lleida y Girona), lo que puede ser atractivo para inversiones privadas. La prestación de servicios de retorno al por mayor a operadores privados recae en el ámbito de las normas de ayuda estatal de la UE y debe ser evaluada y autorizada por la Comisión. Bajo la supervisión de la Autoridad Nacional de Reglamentación, CMT, el acceso a la parte de retorno de la infraestructura pública será abierto, equitativo y no discriminatorio para todos los operadores existentes y futuros que deseen conectar sus infraestructuras de última milla. Esto generará una mayor cobertura de banda ancha, mejor calidad y mayor competencia en beneficio de los ciudadanos y empresas de la región. En las zonas aún afectadas por la brecha digital, donde no hay servicios de banda ancha adecuados o asequibles de primera generación, también se permitirá que las infraestructuras básicas de banda ancha de última milla puedan utilizar Xarxa Oberta como red de retorno. Como consecuencia, Xarxa Oberta se convierte en un paso importante hacia la realización en Cataluña de los objetivos de la Agenda Digital consistentes en proporcionar acceso a 30Mbps para todos y a 100Mbps para al menos la mitad de los hogares antes de 2020, sin poner en peligro las inversiones privadas existentes. La aplicación de las Directrices sobre redes de banda ancha de la Comisión garantiza que sólo se recurra a la financiación pública cuando ningún operador privado invierta en condiciones de mercado, y tras una licitación pública. El acceso mayorista abierto y no discriminatorio permitirá a varios prestadores de servicios de banda ancha ofrecer servicios competitivos en las nuevas redes. La versión no confidencial de la decisión se publicará con la referencia N 407/2009 en el Registro de Ayudas Estatales en el sitio Web de la DG de Competencia una vez se hayan resuelto las cuestiones de confidencialidad. La relación de las nuevas publicaciones de decisiones sobre ayudas estatales en Internet y en el Diario Oficial se encuentra en las noticias semanales en línea sobre ayudas estatales, State Aid Weekly e-News.

Tan lliures com vulguem

2010-07-30T12:00:00.010+02:00

esitjar bones vacances hauria de ser més que una fórmula de cortesia a l’ús per aquestes dates. Per això, a més de desitjar-vos a tots i a totes bones vacances, aquestes ratlles volen ser també un reconeixement a la feina que tots plegats heu dut a terme durant aquest curs que ara acaba. Són molts els projectes en marxa, molts els entrebancs i moltes les pressions, les presses, les urgències. Així van les coses, i no sempre perquè un les vulgui així. Però la nostra feina segueix sent, malgrat tot, fer avançar el país; per això hi som.
Aquesta no és una qüestió menor, ans al contrari. En moments que la política es percep desprestigiada, quan decisions impopulars impacten directament sobre el sector públic i les persones que el conformen, quan el servei públic és criminalitzat i es transforma en l’ase dels cops per molts errors i frustracions acumulats, aquells que fem les coses, bé o malament però sobretot de manera honesta i convençuda, aquells que no tenim res a amagar, que som transparents, hem de fer sentir la nostra presència.

Perquè ficar tothom en un mateix sac és, fonamentalment, injust; i si a aquesta societat li restés un xic d’ètica se’n guardaria ben prou, de fer generalitzacions injustes. Això ho sabem molt bé els servidors públics. Ho saben els treballadors i funcionaris públics i ho sabem els que ocupem càrrecs polítics. Ho saben els empresaris que hi dediquen tot el seu temps i els treballadors que els ajuden a mantenir-se en un món complex i implacable.

Per això és temerari, inconscient i poc intel•ligent afirmar que tots els polítics són això o això altre, o maldir dels treballadors de l’Administració. O fer el mateix sobre els empresaris, els taxistes, els paletes, els dentistes o els treballadors del metall. Al capdavall, hom hauria de saber que fer afirmacions amb pretensions d’absolutes comporta que altres les puguin fer de nosaltres, a banda de ser un símptoma inequívoc de totalitarisme. Ens cal, com a societat, concentrar energies per recuperar valors com l’esforç, l’honradesa, el rigor o la valentia, que semblen haver perdut el seu lloc en benefici de la competitivitat, la cobdícia, la manca d’escrúpols, el tant se me’n fot. Ens cal, a tots plegats, fugir del tòpic, de la frivolitat, de les aparences, i anar més enllà.

Nosaltres sabem del cert que abans que res hi ha l’honestedat, la convicció, i la necessitat d’acomplir el deure per al qual hem estat cridats; i la satisfacció de la feina ben feta, i un munt de bona gent que creu en la responsabilitat, la justícia i la solidaritat.

Aquest país nostre serà imparable si creiem en nosaltres mateixos, si sabem destriar el gra de la palla, si els arbres, a voltes de branques molt espesses, ens deixen veure el bosc. Serem tan lliures com vulguem si sabem deslliurar-nos dels artificis i som capaços de créixer com a persones i com a ciutadans, si aprenem de les dificultats i no repetim els errors, i si treballem plegats .

Més enllà dels egoismes, dels individualismes, dels projectes personals, hi ha d’haver la participació en els projectes col•lectius, el sentiment de pertinença a un col•lectiu, que assegura que els objectius comuns es consoliden i ens fan millors, tot per damunt de beneficis immediats i inconsistents. No descobreixo res, perquè, fa molt de temps, un vell proverbi de l’Àfrica ja ho apuntava: “Si vols anar ràpid vés sol, però si vols arribar lluny vés acompanyat”.

Per nosaltres, i per Catalunya, així ha de ser.

Per tot això, i perquè ens ho mereixem, pel que ha estat i pel que ha de venir, per la feina feta i la que farem, tingueu un bon estiu i unes vacances profitoses.

Conveni per dur la fibra òptica a zones rurals

2010-07-30T10:33:00.000+02:00

Avui hem signat un conveni de col·laboració amb el CTTI, la Fundació i2Cat i Guifi.net per executar una prova pilot per estendre l’Anella Industrial cap a zones rurals mitjançant la xarxa d’accés de fibra òptica (“Fiber to the farm” –FTTF-). Concretament, es connectarà la xarxa que la Fundació Guifi.net té a la comarca d’Osona i els enllaços de fibra fosca de què disposa el CTTI entre Osona i el node del CATNIX ubicat a Girona.

El conveni estipula el lideratge i la supervisió per part de l’STSI del projecte, mentre que el CTTI, mitjançant la xarxa troncal de fibra òptica que està desplegament a tot Catalunya, posarà a disposició de la Fundació Guifi.net un parell de fibra òptica, en la modalitat de fibra fosca, que quedarà connectat al node del CATNIX de Girona. La Fundació i2Cat, per la seva banda, assumirà i gestionarà l’execució de la prova pilot per estendre l’Anella Industrial a l’entorn rural.

Han participat en la signatura del conveni Xavier Peiró, director executiu de la Fundació Privada i2Cat, i Ramon Roca i Tió, president de la Fundació Guifi.net.

Amb aquesta signatura incorporem una peça més a les polítiques d'extensió del servei de banda ampla arreu del territori, en aquest cas amb fibra òptica i coordinadament amb el projecte Xarxa Oberta. Esperem que els resultats de la iniciativa permetin arribar molt més lluny en aquesta línia de treball.

Voldria felicitar la gent de i2cat i guifi.net per l'entorn de treball col·laboratiu que han desenvolupat i que ha permès arribar avui a la signatura d'aquest conveni. Ara tot just comença la feina!

Amb l'abolició dels "TOROS" Catalunya és una mica menys Espanya

2010-07-28T12:44:00.000+02:00

Estic orgullós de ser català. Sempre ho he estat, cada dia de la meva vida, però avui ho estic una mica més.

Aquest matí el Parlament de Catalunya ha decidit prohibir les curses de braus a partit de l'any 2012. Una excel·lent notícia, i ho és per diversos motius:

1. La proposta s'origina a partir d'una ILP (iniciativa legislativa popular). En un moment de gran desafecció de la societat respecte les institucions, que aquestes hagin recollit, interpretat i fet seva la demanda d'una part important de la societat catalana ho trobo un exercici de democràcia extraordinari i obre l'esperança en la recuperació de la confiança de la gent en les seves institucions. Per altra banda, veure la societat civil organitzada, il·lusionada i motivada per un tema concret és també molt positiu, davant la passivitat i passotisme que sovint ens envolta.

2. No sóc especialment amant dels animals, però m'agrada que la meva societat els protegeixi i els respecti. Per tant, davant la barbàrie del maltractament i la tortura pública dels braus, ja em sembla bé la seva prohibició. Es pot saber el grau de desenvolupament d'una societat a partir de veure, entre d'altres, com tracta els seus presos, els animals o les persones amb necessitats especials. Catalunya ha demostrat ser doncs un país avançat, un cop més.

3. Hem demostrat al món que Catalunya no és Espanya, i que aquí les coses són diferents, que som diferents. És cert que el debat avui al Parlament no era Catalunya-Espanya, sinó respecte pels animals o no... Però tot i això, em fa doblement feliç que aquesta prohibició dibuixi una frontera una mica més visible entre Catalunya i Espanya... i que el món ho vegi i se'n faci ressò, com a independentista, no em deixa indiferent.

4. Sonen veus a Espanya (i d'alguns espanyols a Catalunya) que pretenen buscar fórmules per deixar sense efecte el que el Parlament de Catalunya ha votat i aprovat. Que s'atreveixin! Catalunya reaccionarà! Que ho facin! Ens defensarem!

Avui Catalunya és un lloc millor per viure-hi, amb més valors i més sensibilitat i respecte... però també, no ens enganyem, Catalunya és una mica menys Espanya!

El Govern dóna un nou impuls al projecte Xarxa Oberta

2010-07-27T15:51:00.000+02:00

El Consell de Govern ha acordat continuar el desenvolupament del projecte Xarxa Oberta amb la definició dels paràmetres que descriuen el projecte i que les empreses hauran d'atendre en les seves ofertes finals per desenvolupar-lo. Aquesta xarxa connectarà les seus corporatives de la Generalitat -com ara hospitals, comissaries o centres educatius- i els municipis de Catalunya, habilitant un punt de presència de fibra en dependències municipals.

La Xarxa Oberta es desplegarà inicialment a les seus amb infraestructura disponible i a totes les seus i municipis de les Terres de l'Ebre, amb un total de 696 edificis i 95 municipis connectats. La inversió prevista per realitzar-ho és de 68 milions d'euros. Els resultats d'aquest desplegament inicial determinaran com es desenvolupa la resta del projecte, que el farà extensiu a la resta de seus de la Generalitat i municipis de Catalunya.

Pel que fa a l'explotació de la xarxa, consistirà en la prestació de serveis de connectivitat a les seus actuals i futures. L'excedent d'ample de banda servirà per la prestació de serveis al mercat majorista, en els termes que determini la Direcció General de la Competència de la Comissió Europea. Un cop finalitzat el contracte de concessió, de 20 anys de durada, l'empresa explotadora posarà la Xarxa a disposició de la Generalitat.

El Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació (CTTI) seleccionarà l'oferta més avantatjosa econòmicament per portar a terme aquest desplegament, en el marc de la normativa de contractes del servei públic.

Optimització de temps i recursos

La Xarxa Oberta permet incrementar l'eficiència i la productivitat del sector públic, gràcies a les possibilitats que ofereix l'ample de banda de la fibra òptica. Per exemple, en l'àmbit de la salut es potenciarà el diagnòstic especialitzat a distància i la telediagnosi, amb el conseqüent estalvi en desplaçaments de personal i optimització de temps i recursos material i humans. També es podrà estalviar en l'àmbit de la justícia amb la generalització de les declaracions per videoconferència, que sovint necessiten de desplaçaments de personal públic. S'augmentarà també l'eficiència en el tractament de grans volums d'informació. En l'àmbit de la seguretat, permetrà estalviar recursos humans i materials amb les bases de dades unificades i consultables dels cosses de seguretat. I en educació, la informatització definitiva de les aules no es podrà dur a terme sense la connectivitat que ofereix la fibra òptica.

D'altra banda, a tota l'administració pública en general, el gran ample de banda potenciarà i farà més segurs els tràmits electrònics, com la tramesa de documentació i les connexions interadministratives, a més de facilitar al màxim la relació entre la Generalitat i els ajuntaments.

La independència és legal

2010-07-23T13:36:00.002+02:00

Arran de la sentència de la Cort Internacional de Justícia sobre el cas de Kosovo, podem dir que la independència és necessària econòmicament, políticament, culturalment i socialment. I a més a més, ara tenim la cobertura jurídica internacional.

El màxim òrgan judicial de l’ONU ha reconegut que la democràcia està per sobre del principi de la integritat territorial, i això és importantíssim per a l’aprofundiment democràtic a tot el món. La democràcia ha fet un pas endavant i Espanya, la seva Constitució i el seu Tribunal Constitucional han quedat de nou en evidència.

A més a més, cal recordar que el Tractat de Lisboa avala els processos democràtics d’ampliació interna atès que reconeix una doble legitimitat, la dels estats i, a més a més, la dels ciutadans. Atès que el principi democràtic és el fonamental de la Unió Europea, una decisió presa pels ciutadans no pot ser menystinguda per un estat membre.

El dret a l’autodeterminació també està cobert per la Resolució 2625 de Nacions Unides, de 1970. La legislació de l’ONU en autodeterminació no només afecta els països en processos de descolonització, sinó també tots aquells on la representació política d’una comunitat és insuficient a l’interior d’un estat.

Hem de reclamar doncs al govern espanyol que s’adeqüi als estàndards internacionals i que accepti les normes de joc democràtiques. No pot ser que l’Estat espanyol continuï entossudit a alinear-se amb països com Rússia, la Xina o Sèrbia, que no són precisament un exemple de respecte dels drets humans.

En aquest sentit, demà el grup parlamentari d'Esquerra al Congrés dels Diputats presentarà una PNL demanant el reconeixement amb tots els seus efectes a la República de Kosovo.

ITWORLDEDU 2010

2010-07-23T13:29:00.000+02:00

Avui hem signat un nou conveni amb la Fundació CETEI - Joan XXIII per l'edició de la Jornada ITWORLDEDU que es farà al mes d'octubre.

Els estudis internacionals ens diuen que hi ha dues variables amb una relació perfecte entre el seu grau de desenvolupament i el grau de desenvolupament de les societats. Aquestes dues variables són la qualitat del sistema educatiu i l'ús intensiu de noves tecnologies.

ITWORLDEDU treballa doncs en el nexe d'unió dels dos vector, les TIC i l'Educació, amb un impacte més important sobre el progrés de la nostra societat. No podem fer altra cosa que seguir donant impuls a aquesta iniciativa engegada ja fa temps i que esperem que any a any es vagi consolidant.

Per altra banda esperem que les TIC i Educació aportin una oportunitat real al desenvolupament d'empreses catalanes. Seria una tercera variable, l'inducció de llocs de treball i creació de noves empreses, que ajudaria a tancar l'excel·lent tasca que fins ara s'està fent.

Gràcies a tots els qui amb el vostre esforç heu fet, feu i seguireu fent ITWORLDEDU possible. Endavant!

PROU!

2010-07-21T11:47:00.000+02:00

Ahir em va saber molt de greu que el PSC trenqués l'unitat dels partits catalans a Madrid sent incapaç de votar a favor d'una proposta que el seu secretari general i president de la Generalitat va fer a Catalunya i que va votar majoritàriament el Parlament de Catalunya.

Em va saber greu especialment per l'esforç que es va fer entre tots per mantenir aquesta unitat a Catalunya. No és estrany el que ha passat a Madrid. De fet sempre passa el mateix. El PSC diu una cosa a Catalunya i en vota una altra a Madrid. Tenia però, l'esperança que aquest cop fos diferent.

No ha estat així. Per això em sento decebut. Però les declaracions dels representants del PSC a Madrid després de les votacions em fan cridar PROU. PROU de vendre el país, PROU de tractar-nos com idiotes, PROU d'insultar la nostra intel·ligència i la nostra dignitat com a poble.

Ahir el PSC va vendre el país als interessos del PSOE. Aquesta és la única realitat. La resta són excuses que ja no convencen a ningú.

Crida a la Solidaritat Catalana

2010-07-21T11:41:00.000+02:00

Davant la roda de premsa celebrada ahir per Joan Laporta, Alfons López Tena i Uriel Bertran, voldria dir:

1. Esquerra és l’únic partit parlamentari que aposta per la construcció d’un Estat propi com així va quedar palès divendres passat en el Parlament, on només els 21 diputats d’Esquerra van votar favorablement la resolució que apostava per la independència. De fet, Esquerra és l’única garantia que en la propera legislatura hi haurà independentistes a la cambra catalana.

2. Esquerra entèn que ara mateix el problema no són les persones i organitzacions que veiem la necessitat de celebrar un referèndum per la independència, sinó aquelles que no aposten per aquesta via negant la maduresa d’aquest poble per decidir lliurement el seu futur, com és el cas de CiU. Fins que CiU no mogui fitxa qualsevol proposta com la presentada avui és paper mullat.

3. Esquerra anima a tota la seva militància i persones simpatitzants a treballar per tal que el partit que porta 79 anys defensant la justícia social i la llibertat nacional continuï sent la força decisiva i sòlida de l’esquerra independentista.

Nou Acord Marc de Serveis de Telecomunicacions

2010-07-21T11:22:00.001+02:00

Ahir vam presentar conjuntament amb el Director Gerent del Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació el nou acord marc de serveis de telecomunicacions de la Generalitat.

Aquesta iniciativa, novedosa arreu de l'Estat, pretén dotar la Generalitat de mecanismes de flexibilitat alhora de disposar de les millor ofertes que el mercat de les Telecomunicacions posa a disposició per resoldre les necessitats corporatives de la Generalitat de Catalunya.

Aquesta iniciativa permetrà treballar amb més actors, més especialitzats i serà un entorn de contractació transitori cap al nou model de gestió dels serveis de telecomunicacions de la Generalitat on es pretén buscar una segregació transversal de la cadena de valor, és a dir, separar els proveïdors d'infraestructures dels de serveis, de manera que la competència real se situi en la part que aporta valor, els serveis, i no pas en la infraestructura.

Dins l'estratégia, Xarxa Oberta permetrà garantir la connectivitat a totes les seus corporatives, i els operadors donaran servei, a través d'aquesta homologació a tota la Generalitat.

Aquesta homologació reforça el paper del CTTI com a gran gestor dels serveis de telecomunicacions de la Generalitat i serà una eina que permetrà contractar operadors diferents per serveis diferents, per territoris diferents, per col·lectius diferents. Per tant, una gran eina al serveis del desenvolupament del sector telco a Catalunya i al servei de les necessitats corporatives de la Generalitat.

Aquesta homologació, definida per 2 anys amb opció de prorrogar dos anys més s'adjudicarà abans de finals d'any.

Es trencarà així la darrera peça del vell model de gestió de les TIC de la Generalitat basada en 3 grans concursos (telefonia mòbil, veu i dades) de difícil gestió per la dificultat de les migracions quan hi ha un canvi de proveïdor i per la poca flexibilitat per respondre a les necessitats específiques de cada cop més col·lectius de l'administració.

La presentació es va fer en el marc del pla TIC.cat, pla d'impuls del sector de les TIC a Catalunya.

Gràcies a tots els assistents per l'interès i als tècnics i professionals del CTTI i STSI que ho han fet possible. Endavant!

http://www.anella.cat/web/tic/noticies/-/journal_articles/view/62_INSTANCE_5vZm/25818881/noticies_comunitat/1.0/26647007-_-la_generalitat_presenta_l_acord_marc_de_serveis_de_telecomunicacions_en_el_marc_del_tic_cat_ca_ES_

ONO aposta per Catalunya

2010-07-21T09:00:00.000+02:00

Avui hem signat un conveni amb ONO, en concret amb Guillermo Mercader, per potenciar la presència a Catalunya de serveis de valor afegit i de gran amplada de banda proveïts per aquesta companyia. Això implica que ONO posa a disposició dels seus clients, poc a poc, serveis de fins a 50mb, a uns preus molt competitius.

És molt important que al nostre país els operadors apostin per acostar bandes amples reals, de nova generació, als seus clients i que això, a més, vagi acompanyat del desenvolupament de serveis de valor afegit. Poc a poc, cada cop són més els operadors que aposten per Catalunya. Fa poc signavem un altre conveni en el marc de la telefonia mòbil, i un altre en el marc de polígons industrials... tots ells amb operadors diferents.

Les polítiques desenvolupades durant aquesta legislatura per la STSI han procurat afavorir la competència i permetre que tots els operadors facin de Catalunya un mercat objectiu, i per tant, que hi apostin amb inversions, presència de valor i desenvolupaments avançats, a preus raonables i nivells de qualitat òptims.

Això és el que avui hem formalitzat amb ONO. Una aposta decidida per Catalunya!

Seguirem avançant en aquesta línia.

Nous actors se sumen a l'Anella Industrial

2010-07-19T13:30:00.000+02:00

Aquest matí hem signat un conveni pel qual 5 empreses noves se sumen a l'Anella Industrial.

Aquestes empreses són: Gestamp (com a usuària), Principia (com a proveïdora) i ATOSorigin, BTECH i Unitronics (com a usuaris i proveïdors certificats).

També ha signat el conveni la Fundació i2CAT.

Vull felicitar de nou els que dia a dia fan que l'Anella Industrial es vagi consolidant com a projecte i a les noves empreses incorporades la confiança que han depositat en la iniciativa.

Encara no fa una setmana vaig poder veure de primera mà les virtuts del projecte durant la visita a les instal·lacions de SEAT. Cada vegada que parlo amb una empresa sobre el projecte descobreixo més avantatges i iniciatives noves.

L'Anella Industrial és un projecte que lliga i solda una activitat econòmic, en un sector industrial estratègic com és el de l'automoció, al nostre país. Qualsevol iniciativa que ajudi a consolidar aquestes activitats a casa nostra ha de ser potenciada i prioritzada.

De nou tenim un exemple de com la fibra òptica ens acosta al futur i ens dota d'eines per reixir-hi.

PIMESTIC i el Col·legi d'Economistes de Catalunya

2010-07-19T13:07:00.000+02:00

Aquest matí hem signat amb Joan B. Casas, degà del Col·legi d'Economistes de Catalunya, un conveni de col·laboració en el marc del Pla Pimestic.

Una nova entitat, en aquest cas un col·legi professional, se suma a aquesta iniciativa. La valoració que s'ha fet de la necessitat d'apropar els petits i mitjans empresaris a l'ús de les noves tecnologies ha estat molt positiva, així com del pla pimestic en general.

Esperem que aquest conveni formalitzi la relació que fins ara hi ha hagut i obri oportunitats de col·laboració i d'aprofundiment en les diferents línies de treball que el pla PIMESTIC està desenvolupant.

Una fita més. Aprofito per felicitat a tot l'equip que fa dia a dia que el pla vagi avançant amb uns resultats extraordinàriament positius.

Anella Cultural, un projecte engrescador

2010-07-16T13:28:00.002+02:00

Avui hem presentat juntament amb Eduard Voltas, secretari de cultura, Anna Falguera, directora general de cooperació cultural i Josep Ramon Ferrer, director general de xarxes i infraestructures de telecomunicacions, el projecte Anella Cultural.

Aquest projecte consisteix en el desenvolupament d'iniciatives culturals a partir de les oportunitats i facilitats que implica disposar de connectivitat de fibra òptica entre diferents centres arreu de Catalunya. Hi participa I2cat, el CCCB, la Xarxa Transversal, els departaments de Cultura i Governació i operadors de telecomunicacions. No cal dir les sinèrgies que hi ha amb altres anelles com la de l'audiovisual o la científica.

De nou és un clar exemple de com la infraestructura permet definir entorns col·laboratius i com apuntava Eduard Voltas, permet democratitzar l'accés a la cultura, convertint nodes fins ara només receptors d'informació en nodes també emissors d'informació.

Hi ha un acord que en el marc del projecte Xarxa Oberta, s'aprofiti el desplegament per anar connectant seus culturals arreu del territori. Per part de la STSI dedicarem 3 milions d'euros en infraestructures per connectar equipaments culturals a través dels diners de la Disposició Addicional Tercera de l'Estatut (haig de validar que aquest article no hagi quedat afectat per la sentència del Tribunal Constitucional).

Gràcies a tots els qui heu fet aquest projecte possible! Gràcies als qui en treureu tot el profit del món!

Manifest de Suport a XARXA OBERTA. Moltes gràcies a tots!!!!!

2010-07-15T17:00:00.001+02:00

Afortunadament en aquest país encara hi ha entitats, empreses, associacions, persones... lliures d'hipoteques, de mentalitat oberta i mires d'alta volada.

Ells són l'esperança del nostre país davant la miopia d'altres... dels de sempre!

Gràcies a tots

6 Administracions Públiques

3 ajuntaments
1 diputació
2 consell general de França

20 Associacions

9 patronals i associacions empresarials d'empreses usuàries (200.000 empreses)

6 patronals i associacions empresarials d'empreses TIC (500 empreses)

3 associacions professionals TIC (5.000 professionals)

5 col·legis professionals (19.000 col·legiats)

1 Universitat

1 Partit Polític

129 Empreses (principalment TIC però també d'altres sectors i 1 de França)

12 Fundacions (centres tecnològics, promoció de la SI)

81 professionals a títol individual

CATNIX i equilibri territorial

2010-07-15T14:05:00.000+02:00

Avui he estat a Girona, al nou edifici de Santa Caterina, on juntament amb la Mireia Mata (Directora de Serveis Territorials de Governació) i Jordi Martinoy (Delegat del Govern) hem presentat el node del CATNIX a Girona.

El CATNIX és una d'aquestes infraestructures que tot Estat té. És un punt neutre d'intercanvi de tràfic entre els operadors. Quan una persona que té l'operador de serveis A vol enviar una informació a una altra persona que té un operador de serveis B, els operadors A i B tenen les seves xarxes connectades en punts per intercanviar aquest tràfic.

Espanya disposa del seu punt neutre, com no, a Madrid. A Catalunya disposem del nostre a Barcelona, per tant el tràfic generat a Catalunya ja no cal que viatgi fins a Madrid, ja que el tràfic es pot intercanviar a Catalunya.

Avui hem fet un pas molt important en la descentralització i en l'equilibri territorial. Avui s'ha inaugurat el primer punt del CATNIX fora de Barcelona, a Girona, per tant, ara els operadors ja no hauran d'intercanviar el tràfic generat a Girona a Barcelona, podran fer-ho a Girona mateix.

Per a que ens fem una idea, una línia dedicada entre Girona i Barcelona pot costar a una empresa uns 1000euros al mes. A partir d'ara, per 100euros al mes es pot tenir aquest servei. Imagineu-vos, gairebé 11000euros a l'any d'estalvi per un sol client i per una sola seu. Això representarà uns estalvis molt importants per les empreses de les terres de Girona.

Ben aviat s'obriran arreu de Catalunya més punts del CATNIX, com a Reus, Lleida, Vic, Manresa... que permetran que altres territoris es beneficiin d'aquest valor.

Tot això és possible per les polítiques en infraestructures que està tirant endavant la Secretaria de Telecomunicacions i Societat de la Informació. La territorialització del CATNIX forma part del projecte Xarxa Oberta, que a l'espera que Economia i Finances hi doni la seva aprovació, anem desenvolupant en allò que podem avançar.

El fet de posar les necessitats corporatives de la Generalitat al costat dels interessos de país han donat les sinergies necessàries per fer una realitat aquesta iniciativa. Avui la Generalitat intercanvia el seu tràfic també al CATNIX i aquí, seus del govern com Santa Caterina o el nou edifici corporatiu del CTTI a l'Hospitalet, hi juguen un paper molt important, allotjant aquests nodes i altres infraestructures crítiques.

Gràcies a tots aquells que heu fet aquest primer pas possible... I a tots aquells que encara no han vist les virtuts de Xarxa Oberta (vull creure que no pas per mala fe, sinó per miopia o falta d'informació) espero que vegin en aquest nou exemple un element adicional de judici.

Catalunya té en el CATNIX una infraestructura d'Estat en l'àmbit de les telecomunicacions. Una peça més en una estratègia ambiciosa, seriosa i reconeguda arreu... més a fora de casa que no pas a casa... però ningú és profeta a sa propia terra...

Suports de mar enllà

2010-07-15T12:16:00.000+02:00

La Vanguardia publica la tramitació al Parlament britànic de la moció en suport de Catalunya i destaca com el diputat autor de la moció agraeix a la Generalitat i a la Delegació del Govern al Regne Unit la seva col·laboració a l'hora de convèncer al govern britànic de transferir la competència de la llengua gal·lesa a Cardiff.

http://www.lavanguardia.es/politica/noticias/20100715/53964569087/un-diputado-britanico-presenta-una-mocion-de-apoyo-a-catalunya-contra-la-sentencia-del-tc.html

Gràcies al diputat gal·lès pel seu suport. Va ser un honor participar en la delegació del govern que esmenta l'article, juntament al company Bernat Joan.

Visita al Centre Tecnològic de SEAT. Xarxa Oberta en acció!

2010-07-13T17:04:00.015+02:00

Aquest dimecres he tingut l'oportunitat de visitar les instal·lacions de SEAT a Martorell acompanyat del Director General de Xarxes i Infraestructures de Telecomunicacions, Josep Ramon Ferrer.

Agraeixo l'amabilitat i l'hospitalitat del Sr. Romaní i de tota la gent de SEAT que molt cordialment ens han acompanyat i ens han fet unes explicacions excel·lents.

El motiu de la visita no era cap altre que veure en funcionament els resultats del projecte Anella Industrial, aplicada al sector de l'automoció. Aquest projecte pretèn, a través de la disponibilitat de fibra òptica posar en communicació els centres productius, de disseny, de supercomputació, els proveïdors i en general tots els actors del sector de l'automoció. Els estalvis són espectaculars, les sinèrgies importantíssimes i els resultats altament satisfactoris. Ja s'està plantejan com l'anella industrial col·labora amb l'anella logística.

La competitivitat de Catalunya passarà en gran mesura per disposar d'infraestructures com aquestes, que no existeixen en altres llocs del món.

Felicitats a tots els qui han fet possible aquesta iniciativa des de I2CAT al Col·legi d'Enginyers Industrials passant pel sector i la Secretaria de Telecomunicacions i Societat de la Informació.

Un exemple clar, de nou, de com la fibra òptica aporta valor al nostre país, transforma maneres de treballar i aporta valor de manera indiscutible... Xarxa Oberta de nou en acció! Calen més evidències?

Jornada sobre "el planejament de les telecomunicacions en l'ordenació territorial i urbanística"

2010-07-12T10:30:00.000+02:00

Aquest matí he participat amb Oriol Nel·lo, secretari per a la Planificació Territorial, en la inauguració, a la Casa del Mar, de la Jornada "El planejament de les telecomunicacions en l'ordenació territorial i urbanística", organitzada en el marc del Pla TIC.cat.

Aquesta jornada permet visualitzar d'una manera molt important la tasca que durant aquesta legislatura s'ha fet per posar les telecomunicacions al nivell d'altres infraestructures estratègiques pel país i la seva vertebració territorial.

Les infraestructures de telecomunicacions són les úniques que sent com són estratègiques, les administracions han renunciat a la seva capacitat planificadora, deixant que les operadores ho facin, sovint, sense altre criteri que el de mercat, legítim, però que sovint no respon a l'interès de servei públic que les telecomunicacions cada cop més requereixen.

És per això que aquesta legislatura diferents departaments del govern hem treballat plegats per l'ordenament i la planificació d'aquestes infraestructures des del punt de vista de l'obra pública, l'urbanisme o les edificacions públiques. Hem modificat lleis, hem fet acords de govern, instruccions tècniques... però el més important és el consens i la sensibilització sobre el tema que hem aconseguit.

Facilitar el desplegament és un dels vectors de participació pública en les telecomunicacions més important que aquesta jornada ha de permetre valorar i analitzar.

Gràcies a tots aquells polítics i tècnics que heu fet possible la feina que durant tota la legislatura s'ha fet en aquesta direcció, sintetitzada perfectament en aquesta jornada d'avui. Tenim la teoria ben apresa. Tot i la feina feta, encara ens queda molt per fer i per seguir desenvolupant des de la vessant pràctica, en aquest àmbit. Seguirem treballant!

CATALUNYA 1 - HOLANDA 0 ... Guanya España!

2010-07-12T00:24:00.003+02:00

El futbol no m'agrada gens ni mica. De fet sóc dels qui penso que és l'opi del poble del segle XXI. Ja era al llit fa estona, però no em deixen dormir. Hi ha massa xivarri al carrer. No seria mala idea que algú decidís fer complir la llei del silenci a partir de certes hores del vespre...

De tota manera aprofito per escriure alguna idea que entre petards i bocinades em ve al cap.

1. Avui entenc més que mai perquè l'Estat Espanyol no ens permet tenir seleccions esportives catalanes.
2. Catalunya ha guanyat el Mundial de Futbol, però el trofeu l'ha aixecat un espanyol.
3. No en tenen prou d'expoliar-nos fiscalment, oprimir-nos i amputar-nos políticament, limitar-nos lingüísticament... que a més a més ens fan guanyar els trofeus per ells.
4. Els jugadors catalans han perdut una excel·lent oportunitat de fer-se ressó de l'extraordinari clam que el seu poble va expressar ahir en la multitudinària manifestació al centre de Barcelona. Ens heu fallat. Ahir el vostre poble demanava prou. Vosaltres no heu estat capaços d'escoltar-ho ni d'entendre-ho.

Torno al llit. Procuraré dormir... Abans, felicitats als mercenaris del futbol que han guanyat el mundial (600.000euros és el preu que d'Espanya heu acceptat per la venda de la vostra pàtria).

SOM UNA NACIÓ. NOSALTRES DECIDIM.

2010-07-09T13:26:00.000+02:00

La dignitat dels pobles no es valora en base al que els hi fan o els hi deixen de fer.
La dignitat d'un poble depèn de la seva actitut i resposta als atacs i les agressions.
Demà tots a la manifestació... !!!
El clam d'un poble no el pot apagar cap tribunal...

Som una nació. Nosaltres decidim.

IQUA agafa força

2010-07-08T18:41:00.029+02:00

Avui s'ha signat al Departament de Governació i Administracions Públiques un conveni entre la STSI, CESICAT, IQUA, CAC i COEIC per donar un nou impuls al segell de qualitat IQUA.

Després d'una experiència fracassada d'arribar a un acord amb Espanya per desenvolupar un segell estatal (Confianza Online) que respectés les peculiaritats i el fet nacional català, des d'aquí, hem pres la iniciativa de tirar endavant un segell de qualitat d'internet propi per Catalunya.

Ho farem amb la participació del Col·legi d'Enginyeria Informàtica de Catalunya i amb vocació que sigui una eina útil, d'autoregulació, per tal d'identificar clarament aquelles pàgines web que compleixen amb determinats estàndards de qualitat d'internet. Es vol treballar la confiança i la seguretat de la xarxa.

Es crearan segells de qualitat verticals per temàtiques i sectors amb forta rellevança i presència a internet com són el sector turístic, el de la salut o l'audiovisual entre d'altres. En aquest sentit s'oferiran determinades prestacions comuns a tots els tipus de segells i posteriorment es col·laborarà amb les entitats clau de cadascun dels sectors per tal de validar la legalitat i correcció dels continguts inclosos en els llocs web i que vulguin disposar del segell IQUA.

En definitiva, un bon projecte de país en col·laboració de diferents actors i amb vocació d'autofinançament a curt termini. Demano doncs a tothom un punt de confiança i col·laboració cap a IQUA i aquesta nova etapa. Endavant!

Banda Ampla Rural

2010-07-08T17:42:00.031+02:00

Avui hem presentat conjuntament amb el senyor Ricardo Gomez, Conseller Delegat d'Iberbanda, el balanç d'aquests 6 anys de vigència del projecte Banda Ampla Rural.

L'objectiu del projecte era dotar d'accés de Banda Ampla, tots els polígons industrials de Catalunya i la gran majoria de nuclis de població del país, on els operadors privats no donen servei.

Després d'una inversió de 56MEuros ja hem fet realitat la cobertura de banda ampla a 1511 polígons industrials i 2584 nuclis de població, garantint així no només l'adherència de la població, sinó també de l'activitat econòmica al territori.

Aquest projecte, en el marc del Pla Catalunya Connecta ha fet realitat el que a l'Estat encara és una quimera, la universalització de l'accé al servei de banda ampla. En pocs dies presentarem l'accés a banda ampla amb satèl·lit, que serà la darrera peça que durà la banda ampla fins a l'últim racó del país.

No ha estat un procés senzill. Hem trigat més del que esperàvem i hem superat moltes dificultats tècniques, però finalment la sensació generalitzada és de balanç molt positiu.

En aquest moment hi ha 23153 serveis contractats i la tendència creix exponencialment. Veiem que en aquells llocs on fins ara no hi havia accés a la banda ampla, en el moment en que aquest accés és possible, les dades de penetració s'igualen ràpidament a les de la resta del país.

El país és doncs homogeni, sempre i quan hi hagi garantit l'accés. En això hem treballat amb el Pla Catalunya Connecta pel que fa a la banda ampla, la telefonia mòbil i la TDT.

Les Xarxes de Nova Generació:un repte per les Administracíons Públiques

2010-07-05T19:10:00.000+02:00

Avui he participat a Madrid a la Jornada "Las Redes de Nueva Generación: un reto para las Administraciones Públicas" organitzat per FEDEA i convidat per Juan José Ganuza i María Fernanda Viecens. Els agraeixo l'oportunitat de compartir amb ells aquesta sessió de treball, així com als altres participants.

Hem compartit pensaments i posicionaments al voltant de les xarxes de fibra òptica i el repte que implica identificar el paper que el sector públic i el sector privat han de jugar en el seu desplegament.

M'alegra veure el gran interès i respecte que mereix fora de Catalunya el projecte Xarxa Oberta. Ja diuen que ningú és profeta a la seva pròpia terra... De tota manera, Viladecans, Catalunya, Andalusia, Extremadura, Asturies, Canadà, Australia, Japó, Estats Units, França... tothom coincideix amb que no anem enlloc sense intervenció pública en aquest àmbit.

Només una veu discordant... l'Estat, a través del seu representant de la Secretaria de Estado de Telecomunicaciones i el de la CMT... Sembla que visquin en una realitat paralel·la!

En aquest tema, com en tants d'altres, es fa evident la renúncia a canviar i fer entrar en raó l'Estat. Hem de fer la nostra, adoptar el nostre propi model, com fem a Catalunya, per acord polític transversal i entre la Generalitat i el món local. Entre el sector públic i el privat.

Xarxa Oberta és un projecte de consens polític, entre administracions públiques catalanes, admirat arreu d'Espanya i d'Europa, amb vocació de vertebració territorial, de promoció i reactivació econòmica, generador de llocs de treball, de col·laboració entre el sector públic i el sector privat, inductor de competència i de vocació tractora del sector TIC a casa nostra.

Algú em pot fer avinent algun inconvenient per aquest projecte? Jo no li sé trobar... i tu?

MANIFEST EN DEFENSA DEL PROJECTE XARXA OBERTA

2010-07-05T08:58:00.001+02:00

El COETTC promou el següent manifest. Els vull agrair el suport!

El Govern de la Generalitat de Catalunya ha estat treballant des de ja fa uns anys en el projecte que s’ha denominat Xarxa Oberta, que consisteix en el desplegament i la construcció d’una xarxa troncal, comarcal i urbana de comunicacions electròniques de gran ampla de banda basada en fibra òptica. Aquesta Xarxa arribarà a totes les seus corporatives de la Generalitat i a tots els municipis de Catalunya, donant servei a les administracions públiques.

El desenvolupament d’aquest projecte és clau per crear a Catalunya les bases de futur de la nova Societat de la Informació i del Coneixement gracies al seu impacte en l’àmbit públic, social i econòmic.

El projecte Xarxa Oberta permetrà incrementar l’eficiència i la productivitat dels serveis públics gracies a les possibilitats que ofereix la gran capacitat de connexió, per exemple en l’àmbit de la salut amb la telediagnosi, en educació amb la informatització definitiva de les aules o en la justícia amb les declaracions per videoconferències per evitar desplaçaments.

Alhora, també representarà la creació d’una autopista de la informació que potenciarà l’equilibri territorial i una nova oferta de serveis tot respectant la lliure competència i la capacitat d’escollir del consumidor, potenciant el desenvolupament de les telecomunicacions i de l’economia del coneixement, fomentant la innovació i l’atracció d’inversió privada en zones on fins ara no era possible. Al mateix temps, gran part de la inversió prevista es dedicarà a obra pública i de telecomunicacions.

Així, els sotasignants creiem que ara és el moment d’impulsar i fer realitat la Xarxa Oberta, sense duplicar infraestructures existents, perquè és en moments de crisi econòmica quan les Administracions Públiques han de realitzar projectes que mobilitzin la inversió privada, que combinin el sector públic i privat, que usin sectors tradicionals per crear l’economia del coneixement, creant ocupació però alhora obrint horitzons a les empreses de noves eines de competitivitat i assentant les bases del que ha de ser un nou model productiu basat en el valor i el coneixement.

Tant en la vessant de ciutadans catalans com en la de representants professionals, empresarials, universitaris i de recerca, volem expressar el nostre recolzament al projecte Xarxa Oberta i exigir la seva realització per part dels gestors públics.

Barcelona, a 12 de juliol de 2010.

Envia la teva adhesió al FAX. 934344628 o bé a info@coettc.com del COETTC amb Nom de la institució / empresa, Nom i cognoms del representant i Signatura i segell

Dinar amb Empresaris del Camp de Tarragona a Reus

2010-07-01T19:14:00.000+02:00

Avui he dinat, juntament amb en Josuè Sallent, amb una trentena d'empresaris del Camp de Tarragona a Reus.

M'acompanyaven Empar Pont, tinent d'alcalde de l'Ajuntament de Reus i els Directors de Serveis Territorials de Governació (Francesc Tarragona) i d'Innovació, Universitats i Empresa (Àngel Xifré).

Felicito a tots tres per la fantàstica tasca que territorialment estan duent a terme per desenvolupar econòmicament un territori i pel suport que ens han donat per la interlocució amb els actors econòmics locals.

L'empresari del Camp de Tarragona és emprenedor i gaudeix d'una alta integració local amb vocació internacional. Vaig disfrutar de l'àpat i de l'exercici intel·lectual que em va suposar entendre els reptes que aquests emprenedors em plantejaven. Indiscutiblement el govern de Catalunya des de l'àmbit de les TIC ha donat oportunitats a les PIMES TIC catalanes a poder participar dels processos d'homologació de la Generalitat. Malauradament aquestes oportunitats encara no són realitats contractuals, però sense oportunitats no hi ha realitats, i estic segur que amb el temps el percentatge de compra pública dirigit a empreses del país serà cada cop més gran.

La crisi econòmica fa veure els nostres veins com a col·laboradors i no pas com a competidors. Crec que al Camp de Tarragona es donen les condicions per desenvolupar un teixit empresarial TIC potent al qual els projectes de vertebració territorial de les administracions hi ajudaran i molt.

ACEDE col·labora amb PIMESTIC i TIC.CAT

2010-06-29T18:36:00.001+02:00

Avui he tingut el plaer de dinar amb la gent d'ACEDE (Associació Catalana d'Executius, Directius i Empresaris) i hem aprofitat per signar dos convenis de col·laboració amb el pla PIMESTIC i TIC.CAT.

Ha estat un plaer poder analitzar amb en Joan Vilar, Jaume Pallerols i la resta de membres d'ACEDE el present i els reptes de futur. Ha estat un diàleg interessant i gens fàcil, però molt productiu.

Voldria aprofitar per agrair la col·laboració que des d'aquesta entitat hem tingut a la STSI. Ens han ajudat a entendre les necessitats dels diferents sectors econòmics, els rols i les oportunitats que impliquen les petites i mitjanes empreses, i el poder que la compra pública té en la generació de valor per les economies locals, entre moltes altres coses.

Espero que aquests dos convenis formalitzin una mica més la relació i treball conjunt que des de fa anys anem fent.

Jornada DAT 2010

2010-06-29T12:00:00.015+02:00

Avui he participat en la inauguració conjuntament amb Esther Mitjans, directora de l'Agència Catalana de Protecció de Dades, de la Jornada DAT 2010.

Agraeixo la invitació i celebro la iniciativa. La protecció de les dades i la seguretat de la informació en l'era de les noves tecnologies és un dels factors més importants per l'èxit final del procés d'integració en la societat de la informació i el coneixement.

Des de la STSI, amb el CESICAT, col·laborarem amb ACPD per tal d'avançar en aquest repte tan important i complexe a la vegada.

Val a dir que també en aquest àmbit la dificultat creix per la vocació de l'Estat de fer normativa intrusiva, com és el cas de l'Esquema Nacional de Seguridad. Entenent que l'esquema és més estatal que no pas nacional, des de Catalunya creiem que està limitant les possibilitats de desenvolupament de les iniciatives catalanes i que el focus amb el que està concebut és equivocat per complicat en la implementació, intensiu en el detall i perquè oblida que la seguretat de les dades és cosa de tots i no només de les grans institucions, empreses i entitats. Val a dir a més, que vulnera competències que estan transferides.

Des de Catalunya treballarem per mantenir l'Esquema Nacional de Seguridad el més allunyat possible per tal de poder seguir desenvolupant les iniciatives pròpies concebudes a casa nostra, que sí que disposen de factors que permetran arribar a tothom i implementar realment mesures eficients i eficaces.

Mentrestant, seguirem treballant...

Protocol d'Emergències i les Telco

2010-06-29T11:52:00.011+02:00

Avui hem signat al departament d'Interior, conjuntament amb els principals operadors de telecomunicacions de Catalunya un protocol de col·laboració en el marc de la gestió de les emergències a Catalunya.

Aquest protocol formalitza el que durant les darreres nevades es va anar treballant pel que fa a la participació dels operadors de telecomunicacions en la gestió de les emergències i la seva coordinació amb els diferents dispositius que en aquestes situacions intervenen, com són protecció civil, mossos, bombers, elèctriques i d'altres.

És doncs un protocol que es signa sabent ja el profit que se'n pot treure i sabent el que implica. La valoració que en fem tots és molt positiva i ha estat una peça més en els esforços que des de la STSI s'ha fet aquesta legislatura per posar les telecomunicacions al lloc que li pertoquen en tots els àmbits en que hem pogut, i per tant, també en el de la gestió de les emergències.

Ara només cal coordinar esforços i posar en funcionament els mecanismes definits en els protocols que s'han signat.

Gràcies a tots per la dedicació i per fer aquest pas possible.

V Encuentro de las telecomunicaciones y gobiernos locales

2010-06-28T16:37:00.000+02:00

Cada any Localret organitza conjuntament amb la CMT unes jornades sobre les telecomunicacions i els ens locals. Aquest any, per primera vegada, s'ha fet a la ciutat de Barcelona, la seva V edició.

He tingut l'honor de participar en la inauguració de la jornada en el marc del museu Picasso.

La implicació de les Administracions Locals en facilitat el desplegament d'infraestructures de telecomunicacions és molt important, així com també ho és el fet de dur a terme polítiques actives pel que fa al desplegament si els operadors privats no ho fan.

A Catalunya, la Generalitat i els ens locals (a través del consorci Localret) estem desenvolupant polítiques conjuntes pel que fa a facilitar l'arribada de la fibra òptica arreu del territori.

Pel altra banda, val a dir que des del govern es veu amb preocupació la circular que la CMT ha preparat i que atribueix a la CMT competències que són de les instàncies europees i que perillosament limiten la capacitat que l'Estatut dóna al govern de Catalunya de relacionar-se directament amb europa. Esperem a la publicació definitiva d'aquesta circular. Quan veiem com queda el text definitivament, empendrem les mesures que considerem apropiades.... mentrestant, la música que sona no ens agrada gens ni mica...

L’examen per obtenir el títol de radioaficionat ja es pot fer individualment i per via telemàtica

2010-06-23T10:53:00.001+02:00

L’STSI posa en marxa el procediment, previst a la convocatòria d’exàmens per al 2010, que permet a l’examinand fer la prova individual en el lloc i moment pactats prèviament.

La Secretaria de Telecomunicacions i Societat de la Informació (STSI) posa des d’avui a disposició de la ciutadania, al web www.gencat.cat/governacioap/radioaficionats/ el formulari de sol·licitud per fer la prova individual per obtenir el diploma d’operador d’estació d’aficionat a Catalunya. D’aquesta manera es posa en marxa el procediment previst a la convocatòria 2010 d’exàmens per a l’obtenció del títol de radioaficionat de la Generalitat de Catalunya (DOGC núm. 5596 de 26 de març de 2010), que contemplava com a principal novetat respecte de la del 2009 la possibilitat de fer exàmens individuals, a més de les proves col·lectives convocades per als dissabtes 8 de maig i 23 d’octubre de 2010.

La Generalitat de Catalunya fa ús d’una aplicació informàtica basada en programari lliure que permet realitzar l’examen individual per via telemàtica, tal com ja es va fer en la prova pilot que es va dur a terme amb èxit el passat 12 de juny en el marc de la fira de radioaficionats, electrònica i comunicacions Merca-HAM. La prova pilot va consistir en la realització, per part d’un aspirant real, d’un examen per a l’obtenció del títol de radioaficionat per aquest sistema.
Les persones interessades a realitzar la prova individual hauran de sol·licitar-ho a l’STSI, pagar la taxa corresponent i proposar el lloc i la data preferits per a la realització de l’examen. L’STSI és l’encarregada de valorar la sol·licitud, verificar la seva idoneïtat i comunicar la data, hora i lloc de l’examen. Un funcionari o funcionària haurà d’estar present en tot moment durant la realització de la prova, el resultat provisional de la qual es comunicarà a l’aspirant en el moment en què la finalitzi.

La convocatòria 2010 preveu que aquest any les proves individuals es facin en dies laborables i a la seu de l’STSI o bé d’algun dels Serveis Territorials del Departament de Governació i Administracions Públiques, amb l’objectiu de facilitar l’accés a la prova a aquells aspirants que, per motius diversos, no puguin presentar-se a les proves col·lectives, però també obre la possibilitat que, en edicions posteriors, aquesta es pugui realitzar en altres indrets per facilitar l’accés a l’examen, per exemple, a persones amb mobilitat reduïda.

Nou estudi de la FOBSIC sobre els professionals d'àmbits tècnics

2010-06-22T13:54:00.002+02:00

Avui hem presentat el darrer estudi de la FOBSIC "La situació laboral, oportunitats i perspectives dels professionals titulats en carreres de l'àrea tècnica a Catalunya, 2010". Aquests sectors ocupen 121600 professionals a Catalunya.

El podeu trobar al següent link:

http://www.fobsic.cat/opencms/opencms/ca/index?centerPage=nivell2.jsp&contentPath=/ca/nav_esq/Estudis_i_Informes/Ocupacio_sector/2008_RRHH_i_TIC_partII

En el moment en que molts nois i noies estan a punt de decidir a quina carrera universitària es preinscriuen, és un bon moment per posar de manifest que els professionals d'àmbits tecnològics:

1. Estan majoritàriament satisfets amb la professió triada.
2. Tenen uns ingressos superiors al salari brut mig.
3. Tenen la taxa d'atur més baixa.
4. Està disminuint la temporalitat de la contractació.
5. Estan millorant les competències dels professionals.
6. Hi ha una disminució de la rotació laboral.
7. Augmenten les oportunitats de promoció.

En el marc del programa ENGINYCAT, s'ha elaborat aquest estudi que us recomano consultar.

Aprofito per agrair la col·laboracíó de les més de 40 entitats que han participat a l'estudi, així com que espero que les seves conclusions siguin útils.

ITSMF i TIC.CAT signen un acord de col·laboració

2010-06-17T10:48:00.000+02:00

En el marc de les 4artes Jornades Catalunya de ITSMF que s'han fet a la Salle, s'ha signat un acord entre TIC.CAT i ITSMF de col·laboració entre les dues iniciatives.

El rol importantíssim que té cada cop més el sector TIC de suport als altres sectors productius, esdevenint un sector productiu en sí mateix, i com a garant en temps de crisi per tal de mantenir l'estat del benestar fa que en la mesura en que les empreses TIC siguin eficients en la seva gestió i en la provisió dels seus serveis, més important serà encara la seva aportació a la productivitat de la nostra economia.

Espero que aquest acord de col·laboració, que de fet no fa més que ratificar tot allò que fa temps que ja es treballa conjuntament, aporti fruits profitosos.

Telefonica i l'estudi SOCIEDAD DE LA INFORMACIÓN en CATALUÑA

2010-06-15T15:38:00.000+02:00

He assistit a la presentació de la territorialització a Catalunya de l'Estudi la Sociedad de la Información en España.

L'acte s'ha fet aquest matí a IESE amb l'alcalde de Barcelona Jordi Hereu com a convidat institucional.

Em sap greu no poder compartir amb vosaltres cap idea nova o interessant sorgida de la presentació de l'estudi. Tot i això crec que de nou aquesta gran companyia que és Telefònica ha fracassat en una nova oportunitat d'apropar-se a Catalunya, no tant com a mercat, sinó com a realitat social. No se m'acut cap motiu pel qual els suports visuals que han acompanyat les ponències haguessin de ser en castellà, ni la raó per la qual algún dels ponents no hagi usat la seva pròpia llengua, i la de tots els assistents, el català.

Per fi Banda Ampla per a tothom

2010-06-15T10:19:00.001+02:00

Avui s'ha publicat el concurs per dotar de Banda Ampla amb tecnologia satel·lital.

La licitació té com a objecte donar una solució d’accés a banda ampla a les llars o zones d’especial interès que no tinguin disponibilitat del servei ADSL ni de WiMAX de la xarxa de la Generalitat ni d'altres operadors o tecnologies.

Amb aquesta nova actuació en el marc del Pla Catalunya Connecta es disposarà d'una solució definitiva per fer arribar internet arreu del territori, on altres tecnologies no poden fer-ho.

La Secretaria de Telecomunicacions i Societat de la Informació assumirà el cost dels terminals d'usuari, la instal·lació i la posada en marxa del servei. L'operador assumirà el manteniment dels terminals, la comercialització i la comunicació del servei, així com la garantia que l'usuari on s'instal·la el terminal no disposa de cobertura prèvia de banda ampla.

Les característiques de servei seran d’una velocitat mínima de baixada de 2Mbps, i de pujada de 300 kbps, per a un import mensual màxim de 35€. L’usuari final tindrà un compromís de permanència mínim d’un any.

Es pot consultar la convocatòria i les seves bases a http://ted.europa.eu i properament al DOGC.

Catalunya fa doncs un pas definitiu vers la universalització definitiva de l'accés a la banda ampla a una velocitat de 2Mbps. Catalunya endavant!

Premis Nacionals de Comunicació 2010: Fractus i Scytl

2010-06-14T20:39:00.002+02:00

Felicitats als premiats als Premis Nacionals de Comunicació 2010!

Premi Nacional de Radiodifusió: Jordi Basté
Premi Nacional de Televisió: Josep Cuní
Premi Nacional d'Internet: Scytl, SA
Premi Nacional de Telecomunicacions: Fractus, SA
Premi Nacional de Premsa: El 9 Nou
Premi Nacional de Publicitat: Marçal Moliné
Premi Nacional de Comunicació de Proximitat: Ràdio Marina

Deixeu que em focalitzi en els Premis Nacionals de Telecomunicacions i d'Internet. Dues empreses, Scytl i Fractus que són catalanes, han sorgit de l'entorn universitari, s'han internacionalitzat, competeixen a nivell global i han fet una aposta clara per l'R+D+i. Dos exemples clars que les tecnologies de la informació i la comunicació obren oportunitats a la creació de noves empreses i de nous llocs de treball.

Aquestes empreses són l'exemple que a través del pla tic.cat d'impuls del sector de les TIC a Catalunya volem transmetre a tot el sector del nostre país. M'agrada veure que hi ha empreses de casa nostra desacomplexades. Afortunadament no són les úniques, però malauradament encara no ho són totes.

Felicitats a Scytl i Fractus, als seus accionistes, als seus directius, als seus treballadors i als seus clients.

El Cercle Fiber dóna suport a Xarxa Oberta

2010-06-14T10:46:00.000+02:00

El Cercle Fiber acaba d'enviar una nota als seus associats donant suport al projecte Xarxa Oberta. Adjunto la nota i agraeixo el suport. El més important que té aquest país és la societat civil, articulada i organitzada, i lliure de càrregues. No hi ha res millor que la llibertat, per a poder expressar allò que un creu, sense hipoteques. Des del Departament de Governació i Administracions Públiques seguirem treballant per fer néixer aquest projecte imprescindible per a la construcció de la Catalunya de la post-crisi.
Endavant!

Benvolguda, Benvolgut,

El Govern de Catalunya està treballant en un projecte estratègic per al futur de les telecomunicacions del país anomenat "Xarxa Oberta". Aquest projecte permetrà oferir escenaris de futur de nous serveis informàtics que ens situarà en una posició capdavantera en les TIC.
En previsió de possibles informacions difoses a premsa i/o TV poc exactes sobre els objectius, cost, finançament, calendari i possibilitats que obrirà aquest projecte, des del Cercle volem explicar als nostres socis el detall del projecte que ens ha fet la Secretaria de Telecomunicacions i Societat de la Informació. Considerem que és important tenir informació directa de primera mà des dels professionals de la tecnologia a causa que ja són massa les vegades que els mitjans de comunicació 'transformen' missatges tecnològics, volem creure que sense mala intenció.
La xarxa oberta té com a objectiu la construcció i explotació d'una xarxa de comunicacions electròniques de gran amplada de banda basada en fibra òptica que presti serveis de transport per a l'Administració Pública i serveis de transport per al mercat majorista. Es vol:
- Vertebrar el país potenciant la inversió en comunicacions electròniques, promoure que els operadors de serveis puguin oferir l'accés a la banda ampla a tots els ciutadans i Administracions Públiques del territori en condicions competitives.
- Promoure el desenvolupament d'infraestructura de telecomunicacions en totes les actuacions públiques i privades, de manera encaixada amb el marc regulatori actual.
- Disposar d'un mercat d'infraestructures de comunicacions electròniques en què els recursos s'administrin d'una manera eficient, coordinada i sostenible.
- Obtenir el màxim rendiment de les infraestructures existents (públiques i privades).
El finançament del projecte de construcció de la infraestructura de xarxa és privat, i la Generalitat anirà pagant a mesura que els diferents Departaments i organismes rebin servei de comunicació avançada des dels diferents indrets del país. Les inversions previstes en el projecte de xarxa oberta són de 662M €, i la seva amortització des del punt de vista de la Generalitat és de 20 anys, passats els quals la infraestructura passa a ser propietat de la Generalitat.
El calendari de desplegament d'aquesta infraestructura clau per al desenvolupament d'una economia basada en el coneixement és de 15 anys, amb una previsió de començar a tenir servei a les primeres seus públiques el primer trimestre del 2011.
Les possibilitats que obre aquesta infraestructura tenen un impacte directe en el dia a dia dels ciutadans i van des de les necessitats derivades de l'increment exponencial de consum de banda ampla a les escoles catalanes, fins a possibilitar capacitats d’ e-medicina (diagnòstic remot...), infraestructura de telecomunicacions per a empreses fins ara inexistent (millorarà la competitivitat), o la millora de les aplicacions per als serveis de la Justícia, Interior i altres.
Ben cordialment,
R.Roy M.Ribera Sancho
President, Cercle Fiber Degana en funcions, FIB

Dinar amb empresaris TIC a Manresa

2010-06-10T21:56:00.011+02:00

Avui he tingut l'oportunitat de dinar amb empresaris del sector TIC de la comarca del Bages aprofitant una Jornada a Manresa en el marc del Pla TIC.cat, sobre les fonts de finançament del sector de les TIC.

Sempre tendim a pensar en grans companyies i en grans ciutats per ubicar les empreses del sector TIC a Catalunya. Afortunadament descobreixo que arreu del país hi ha una realitat de petita i mitjana empresa TIC, catalana, territorialitzada, altament especialitzada i competitiva. Ho he trobat al Bages i a d'altres comarques com l'Anoia, Osona, Bergueda, Gironès...

Poc a poc aquestes empreses s'estan organitzant arreu del país. Algunes han oficialitzat la seva relació a través d'Associacions, altres tot just fa uns mesos que es troben de tant en tant per dinar. Tot ajuda. Ens cal un sector TIC del país al territori amb capacitat de donar resposta a les necessitats tecnològiques del seu entorn més immediat, però també amb vocació d'arribar arreu i d'internacionalitzar-se.

Internacionalitzar-se no vol dir només anar a l'estranger a vendre els nostres serveis i productes. Que una empresa de Manresa tingui clients a Sant Mateu, ja és un primer grau d'internacionalització, i que una empresa del Bages tingui clients a l'Osona n'és un altre. Internacionalitzar-se vol dir buscar nous mercats i nous horitzonts més enllà.

La crisi ens fa descobrir les empreses del nostre entorn, i ens fa veure-les més com a col·laboradores que no pas com a competidores. És doncs bo que les empreses d'un territori es trobin i es coneguin, com estan fent ara al Bages a l'ampara una mica de CATIC. Serà encara millor quan comencin a col·laborar.

Endavant doncs. Ens calen entitats empresarials fortes al territori, lliures d'hipoteques i de condicionants, que puguin actuar i reivindicar lliures de càrregues i de poders interessats en que res canviï, des del coneixement del territori i l'estima al país.

Des de la Secretaria de Telecomunicacions i Societat de la Informació seguirem donant suport a la creació d'aquesta Xarxa TIC arreu del país. Va ser un dinar a Manresa que m'ha deixat un bon regust de boca, on a més a més vaig sentir elogis a la tasca feta des del govern i al mateix temps idees plenes de lògica i sentit comú que procurarem implementar. Mentrestant, endavant!

Guia de Productivitat pel Sector TIC

2010-06-09T17:49:00.000+02:00

Avui hem presentat la Guia de Productivitat del Sector TIC en el marc del Pla Tic.Cat (http://www.tic.cat/).
Podeu trobar-la a: http://jornades.tic.cat/fileadmin/090610_guiaproductivitat_manresa/pdf/Guia_Productivitat.pdf

Sempre parlem de la productivitat de l'economia i de les empreses i sempre apareixen les TIC com a palanques per aquesta productivitat i competitivitat, però em sembla molt interessant que també es plantegi el fet que cal treballar per millorar la productivitat de les empreses TIC. En la mesura en que aquestes siguin més competitives, també ho seran encara més els seus clients.

Agraïr a la gent d'ESADE, del Col·legi Oficial d'Enginiers Informàtics de Catalunya, al Centre d'Innovació i Productivitat de Microsoft i a l'empresa Ubiquat la seva col·laboració amb la Secretaria de Telecomunicacions i Societat de la Informació per tirar endavant aquesta guia.

Així mateix voldria agraïr a les empreses que han compartit les seves experiències i els seu casos d'èxit en la millora de la seva productivitat. Aquestes empreses són Avanade, Cometatech, Diode, Interbel, Nexica, Raona, Seidor, Spenta, T-Systems i Ontek.

El sector de les TIC a Catalunya és clau per tres motius fonamentals:

1. Ha de permetre a l'economia tradicional catalana a millorar la seva competitivitat i productivitat, a mantenir la seva activitat econòmica, els llocs de treball i les empreses, si pot ser incrementant-ne el nombre i la qualitat. Suport a la vella economia.

2. És una oportunitat per la generació de noves empreses de base tecnològica i per tant per a crear nous llocs de treball amb una aportació al PIB cada cop més important. Desenvolupant la nova economia.

3. Ens ha de permetre la sostenibilitat de l'Estat del Benestar. En un moment de crisi econòmica com l'actual, amb un horitzó de retallades i limitacions pressupostàries importantíssimes, només les TIC poden ajudar-nos a mantenir les prestacions socials i millorar-ne la qualitat i quantitat sense incrementar necessàriament la partida pressupostària. Garantia de la sostenibilitat de les prestacions socials.

Invertir doncs en el sector de les TIC, fer-lo més productiu, és doncs clau en la mesura que té un impacte directe en els 3 eixos que us comentava.

Fer més productiu qui ens fa productius és treballar amb equacions de segon grau en un món linial... per tant... molt més eficients, eficaços i ajustats a les necessitats.

HP fa 25 anys... innovant!

2010-06-08T21:35:00.000+02:00

A tots ens va fer il·lusió fer 25 anys. Una edat que implica indubtablement la majoria d'edat.

He pogut assistir a la jornada de celebració dels 25 anys de HP a Catalunya. 25 anys innovant diu el motiu que per tot arreu es podia veure a les fantàstiques instal·lacions que l'empresa multinacional té a Sant Cugat del Vallès.

Una mostra clara de com les empreses poden aportar valor al nostre país deixant-hi de fabricar. L'economia catalana és una economia industrial, i no ho hem de deixar de ser mai. Però quan la producció no pot retenir-se, HP ens demostra que hi ha models de gran valor que val la pensa explorar. La qualitat de les nostres universitats, la nostra xarxa de recerca i innovació i els excel·lents professionals catalans ho han fet fàcil. També cal dir que les administracions públiques no ho han fet impossible...

Felicitats a la gent que en el seu moment van fer possible l'inici d'aquesta aventura. Felicitats a tots aquells que han fet possible escriure aquests 25 anys el l'apartat dels èxits i felicitats a tots aquells que agafen el testimoni per dur l'empresa a celebrar els 50 anys a casa nostra. Endavant!

Microsoft col·laborarà amb CESICAT

2010-06-08T16:50:00.000+02:00

S'ha signat un acord entre Microsoft i la Generalitat de Catalunya, en concret entre el Conseller Ausàs, Conseller del Departament de Governació i Administracions Públiques, i la Sra. María Garanya, Presidenta de Microsoft Ibérica, pel qual les dues institucions treballaran de forma conjunta per prevenir i donar resposta als incidents de seguretat informàtica. L’objectiu és garantir el funcionament eficaç de les tecnologies de la informació i la comunicació a Catalunya.

Aquest acord implicarà una estreta cooperació entre les Microsoft i el Centre de Seguretat de la Informació de Catalunya (Cesicat) en diversos àmbits dins del camp de la seguretat en les tecnologies de la informació i la comunicació. Per una banda, la col·laboració està dirigida a prevenir el risc d’incidents en els sistemes d’informació pública o d’hipotètics atacs intencionats. Per altra banda, en cas que es produeixi un incident o atac informàtic, Microsoft i el Cesicat sumaran esforços per eliminar o minimitzar els efectes, treballant de forma conjunta per trobar una solució adient en el menor temps possible.

Per assolir aquest doble objectiu, Microsoft posarà a disposició del Cesicat la informació i col·laboració necessària per augmentar la seguretat dels entorns informàtics: des d’informació detallada sobre vulnerabilitats informàtiques, noves actualitzacions de seguretat, polítiques generals de seguretat dels productes de Microsoft, fins a un canal de comunicació directa i constant amb els experts de la companyia en aquesta àrea per identificar problemes de forma conjunta i estudiar els millors processos de resposta davant els possibles incidents.

Mitjançant l’acord signat avui, el Cesicat reforça la seva integració al grup reduït d’institucions públiques que formen part de la iniciativa SCP (Security Cooperation Program) de Microsoft. Aquest programa és una iniciativa mundial de la qual formen part institucions de seguretat pública de més de 40 països amb les quals la companyia col·labora de forma directa en iniciatives de seguretat clau per prevenir, anticipar i mitigar els efectes d’incidents i atacs als sistemes d’informació amb l’objectiu de protegir els sistemes informàtics i els ciutadans.

A més a més, Microsoft i el Cesicat també col·laboraran en tasques de divulgació i conscienciació sobre seguretat informàtica. En concret, i amb l’objectiu de fomentar i facilitar l’acostament de les TIC a nens, joves i educadors i el seu ús més segur que els permeti integrar-se a la societat de la informació, Microsoft es compromet a estendre la iniciativa de formació d’agents de la unitat de delictes informàtics dels Mossos d’Esquadra en temes relatius a seguretat a Internet. La companyia habilitarà un canal de comunicació directe entre Mossos d’Esquadra i Microsoft per agilitzar les accions orientades a perseguir delictes a Internet.

En la mateixa línia, Microsoft es compromet a col·laborar amb les universitats catalanes de cara a l’impuls d’un curs de postgrau en Delictes Informàtics que permeti combinar coneixements de les TIC amb el marc jurídic d’aquest àmbit.

Aquesta signatura implica la majoria d'edat del projecte CESICAT, en la mesura en que comença a ser visualitzat per actors importants a nivell tecnològic i a nivell internacional com és Microsoft. Per altra banda, poc a poc, se seguirant signant convenis amb altres empreses i institucions per establir mecanismes de col·laboració.

En Pla Nacional de Seguretat de la Informació va néixer amb vocació no pas de substitució sinó de coordinació. En la mesura en que siguem capaços de col·laborar i coordinar tots els esforços que es fan al nostre país des del sector públic i des del sector privat en el tema de la seguretat de la xarxa, Catalunya avançarà amb passes més sòlides vers el futur de la innovació.

Aprofito per felicitar de nou en Josuè Sallent i el seu equip, així com totes les entitats que estan ja col·laborant o formant part del projecte CESICAT. Els resultats avalen l'altíssim grau de professionalitat.

CESICAT és una estructura d'Estat. El que alguns anomenen un projecte de país... Seguim avançant!

Fira Avante. Les TIC i Salut avancen a Catalunya

2010-06-04T12:39:00.000+02:00

Avui he tingut l'honor d'inaugurar les jornades TIC i Salut en el marc de la fira Avante, Saló per a l'autonomia personal i la qualitat de vida.

He compartit taula amb el Sr.Manuel Valls, president de la Comunitat "l'Agglomération Evry Centre Essonne", el Sr.Philippe Saman, director de la Cambra de Comerç Francesa de Barcelona (que per cert és la més antiga fora del territori nacional francès, amb més de 125 anys d'història) i el Sr.Nicolas de Moucheron, director d'UbiFrance a Espanya. Entre el públic, empreses del sector TIC català i francès de l'àmbit de la Salut.

És una excel·lent notícia que esdeveniments com aquest es produeixin al nostre país. Per a mi les claus a tenir en compte són:

1. Catalunya té un sistema sanitari de primer nivell mundial.
2. El sistema sanitari català té, per aquest motiu, una grandiosa demanda potencial innovadora que esdevé una oportunitat per la generació de nous productes i serveis tecnològics.
3. Aquesta demanda innovadora i aquests productes i serveis tecnològics nous poden desenvolupar-los empreses catalanes especialitzades del sector de les TIC, desenvolupant al costat del sector sanitari català un sector TIC català de l'àmbit sanitari.
4. Tenim no només bons hospitals i empreses TIC, sinó excel·lents professionals formats en excel·lents universitats.
5. Cal que ajudem aquesta oferta i aquesta demanda a trobar-se. Per això iniciatives com TIC Salut són tan importants.
6. Cal que ajudem a les empreses TIC catalanes a millorar per ser més competitives i productives, així com a internacionalitzar-se i col·laborar entre elles. Per aixì iniciatives com TIC.cat (http://www.tic.cat/) són tan importants, per ajudar les empreses TIC catalanes a aprofitar aquestes oportunitats.
7. Espanya és crisi. Europa és recuperació econòmica. Per aquest motiu el fet que la trobada fos amb empreses franceses és tan important. Cal internacionalitzar la nostra economia. La línia recta entre Barcelona i Brusel·les no passa per Madrid.
8. La crisi econòmica posa en perill l'Estat del Benestar, i el sistema sanitari és el principal element de la societat del benestar. Les TIC han de poder ajudar a mantenir el sistema sanitari públic com el coneixem, amb millors prestacions, amb pressupostos més ajustats.
9. Les TIC a més a més han de permetre generar nous llocs de treball i noves empreses per construir la nova economia.
10. TIC i Salut són els nexes d'unió entre l'agenda social i l'agenda econòmica. Haurien de ser focus del debat polític actual. Lluny de superar la crisi, què farem a la post-crisi?
11. Xarxa Oberta, el projecte del Govern de desplegament massiu de fibra òptica a tots els centres públics d'arreu del país, és la garantia per fer sostenible les TIC i la Salut, i mantenir la universalització del sistema sanitari que fins avui ens ha donat el totxo. Sense Xarxa Oberta, el sistema sanitari no és sostenible des del punt de vista tecnològic, i per altra banda, es corre el risc de disposar d'una salut pública de banda ampla i d'una altra de banda estreta, trencant doncs la universalització del servei sanitari.

TIC i Salut és doncs benestar, és llocs de treball, és internacionalització, és competitivitat... és recuperació econòmica.

FESITEL i TIC.cat

2010-06-03T21:59:00.000+02:00

Gràcies a l'amable invitació del Sr. Abelardo López, vaig tenir l'honor de participar en la presentació de FESITEL, la nova Federació d'Empreses i Empresaris del Sector Industrial, Telecomunicacions i Electrònica.

Qualsevol element que impliqui l'associació dels col·lectius amb interessos comuns és sempre positiva, especialment en un moment de crisi, on si algun element positiu pot tenir aquesta, és que ens ajuda a veure al nostre veí, no tant com un competidor sino com un col·laborador. Associar-se és ser més fort.

Les situacions difícils ens forcen a sumar esforços i a col·laborar. En aquest sentit també és meritori que empresaris decideixin dedicar part del seu temps al col·lectiu, sovint desinteressadament, sense cap altra remuneració que la satisfacció de fer avançar el país des de les diferents associacions empresarials.

Esperem que aquesta nova entitat faci avançar el país, l'economia i la societat. Per la nostra banda esperem que el conveni que hem signat des de TIC.cat amb FESITEL ajudi als seus associats i empreses a millorar la gestió de les seves empreses, a desenvolupar millors productes i serveis, a aplicar millors metodologies i eines, i a ser més competitius i productius.

Tot un repte per endavant! Felicitats i molta sort!

Adéu, Espanya?

2010-06-03T11:47:00.002+02:00

Aquest vespre us animo a veure aquest documental a la televisió nacional de Catalunya, TV3.

Aquest reportatge és un bri d'esperança i d'alegria i la demostració més clara que Esquerra ha guanyat d'una manera definitiva la batalla ideològica.

Parlar a la televisió pública dels arguments i motius d'un Estat Català en horari de màxima audiència, sense complexes, tal i com raja, és la prova més clara que el sobiranisme i la independència com a opció legítima està normalitzada i estesa entre la societat catalana.

És només ja qüestió de temps que el somni de tantes generacions es faci realitat. El procés ja no es pot parar. I és mèrit d'Esquerra que el país i la nació se situïn en una via sobiranista d'alta velocitat. Aquells que s'enmirallen en Euskadi hauran de començar a veure cap on porta un model i cap on porta l'altre.

A Euskadi, el país està dividit entre nacionalistes i no nacionalistes. Fa pocs dies a la televisió nacional basca emetien l'homenatge a Raúl (jugador del Reial Madrid, no pas de la Reial Societat).

A Catalunya, el país està dividit entre dretes i esquerres, i la nostra televisió nacional, aquest vespre emet "Adéu, Espanya?".

Algú s'imagina a CiU governant en solitari ementent aquest reportatge?

La història posarà la gent al seu lloc, i tot i que l'electorat encara es resisteix a reconèixer el mèrit d'Esquerra, la gent d'Esquerra seguirem treballant no pas pels mèrits, sinó per les victòries, les assumeixi qui les assumeixi, per totes i cadascuna de les petites victòries socials, econòmiques i polítiques que ens duran un dia a la proclamació solemne de la República Catalana Independent.

No serà aquesta la victòria final... aquesta arribarà amb la reunificació de la nació catalana. Però mentrestant... ADÉU, ESPANYA?

Optixcat - Jornada de Fibra Òptica als Municipis

2010-06-03T11:37:00.003+02:00

Aquest matí he participat a Girona a la inauguració de la 2ona jornada de fibra òptica als municipis organitzada per Optixcat.

Optixcat és una associació empresarial que precisament avui fa 6 mesos que es va constituir a Vilanova i la Geltrú, en concret a Neapolis. La seva vocació és promoure el desplegament de la fibra òptica a Catalunya.

Considero encertada la iniciativa i li dono tot el meu suport, especialment en el moment de crisi econòmica en que ens sentim immersos. Les societat més avançades estan fent apostes desacomplexades en la qualitat del sistema educatiu, la innovació i l'ús intensiu de les noves tecnologies. Tots tres eixos depenen en gran mesura de les infraestructures de telecomunicacions per fer-los possibles. Davant de la passivitat inversora dels operadors de telecomunicacions, les administracions públiques responsables tenim l'obligació de fer propostes per promoure el desplegament de les xarxes de nova generació. El govern té en aquests moments sobre la taula la proposta del Departament de Governació i Administracions Públiques del projecte Xarxa Oberta que pretén acostar la fibra òptica a tots els 947 municipis de Catalunya. Ben aviat podrem adjudicar el projecte i facilitar amb aquest instrument una mica més la recuperació econòmica, social i política del nostre país.

Mentrestant, estic segur que la jornada d'avui a Girona haurà estat un èxit. OPTIXCAT: endavant!

Passanant i Vallclara ja tenen un lloc al mapa del món

2010-06-02T11:55:00.009+02:00

Aquest cap de setmana he tingut l'oportunitat de moure'm per la comarca de la Conca de Barberà. El pla Catalunya Connecta hi destinarà aquesta legislatura 5,8Meuros per fer arribar la banda ampla i la telefonia mòbil a tots els polígons industrials de la comarca, i la telefonia mòbil, la TDT i la banda ampla a gairebé tots els nuclis de població.

Poc a poc anem avançant, i aquest cap de setmana, acompanyat per Francesc Tarragona (Director de Serveis Territorials al Camp de Tarragona del Departament de Governació i Administracions Públiques) i Narcís Romà (tècnic del Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació) hem inaugurat dues noves torres de telecomunicacions.

Aprofito l'ocasió per agraïr al company Francesc Tarragona la dedicació i la seva tasca en la comunicació amb els ajuntaments del seu àmbit territorial. Ha estat un element clau per facilitar les actuacions de la Secretaria de Telecomunicacions i Societat de la Informació al Camp de Tarragona.

A Passanant i Belltall, amb una inversió de prop de 300.000 euros, hem construït una torre de telecomunicacions que dona servei de TDT a Belltall, Passanant i la Glorieta, i de banda ampla a la Glorieta. La trobada amb l'alcalde i amic Albert Bagué i l'equip de govern, així com amb el Secretari, en Joan, i els veïns, va ser molt agradable.

A Vallclara finalment hem aconseguit el que feia molts anys que no havia estat possible. La nova torre, amb una inversió de gairebé 500.000euros, permetrà servei de TDT, banda ampla i telefonia mòbil de Movistar i Vodafone. L'alcalde Rosendo Roig es va mostrar molt satisfet per la feina feta per la Secretaria de Telecomunicacions i Societat de la Informació. Val a dir que a Vallclara, l'any passat vam inaugurar-hi també un Punt TIC. La reunió amb els veïns ens va permetre evidenciar la importància que l'accés als serveis de telecomunicacions té en poblacions tan petites pel que fa, sobre tot, a la retenció del jovent. Vam tenir ocasió de saludar també a l'amiga, regidora i directora territorial de l'Institut Català de les Dones, Isabel Sales, que a més a més de ser de Vallclara, des de sempre ha defensat la necessitat de construir aquesta torre de telecomunicacions.

Vam aprofitar el matí també per veure en Joan Prats, alcalde de Pontils. Tenim previst construir dues torres de telecomunicacions en aquest municipi. Esperem que els permisos necessaris arribin el més aviat possible. Aquestes torres estan en zona PEIN i l'escomesa elèctrica serà una dificultat que estic segur que superarem en breu. La inversió total prevista és de 750.000 euros, i donarà serveis de telefonia mòbil i banda ampla a Pontils i Vallespinosa.

Seguim treballant doncs per desplegar les infraestructures de telecomunicacions, que, com ens agrada explicar, posen al segle XXI al mapa del món els pobles i ciutats de Catalunya, tal i com fins al segle XX feien les carreteres i camins. En un moment en què l'adherència de la població i de l'activitat econòmica al territori depèn en gran mesura de l'accés als serveis de telecomunicacions.

Perquè treballar en aquest sentit és treballar per una societat més justa, un territori més equilibrat, una economia més pròspera i una Catalunya més lliure!

Dia Internacional d'Internet

2010-05-26T20:35:00.003+02:00

En aquests moments estem vivint l’apogeu de les xarxes socials, que estan aprofitant perfectament les infraestructures en telecomunicacions per generar nous models relacionals a tot el planeta. El web 2.0 és una eina plena de possibilitats de creixement personal, d’adquisició de coneixement i d’oportunitats, i és per això que hem de donar-hi suport; perquè la nostra ciutadania pugui desenvolupar els seus interessos amb total llibertat amb les noves eines que ens ofereix la xarxa.

Aquest és el motiu pel qual s’ha concebut la campanya A internet posa-hi seny, especialment dissenyada per a nens i nenes i per als seus progenitors i mestres. Sabem que avui dia la nostra canalla disposa d’uns nivells altíssims de coneixement en noves tecnologies, molt sovint superior al que tenim els adults. Però això no significa que els joves també siguin susceptibles de viure situacions potencialment perilloses a la xarxa. Això queda ben palès a enquestes com la que, sota el títol de Seguretat en l’ús d’Internet dels nois i noies de 8-14 anys va realitzar la FOBSIC (Fundació Observatori per a la Societat de la Informació de Catalunya) i el CESICAT (Centre de Seguretat de la Informació de Catalunya) l’any passat en el transcurs de la Festa dels Súpers, organitzada per Televisió de Catalunya. Es tractava de la primera enquesta d’aquestes característiques i paràmetres realitzada al nostre país, i el passat mes de març es van presentar els resultats a Reus, que alertaven sobre algunes conductes poc segures a Internet, tant per part dels joves com dels seus pares i mares o tutors.

Entre moltes altres dades, se’n desprenia que més de la meitat dels nens i nenes d’entre 8 i 14 anys participen en xarxes socials de plataforma digital; que 3 de cada 10 menors d’edat naveguen per internet sense la supervisió de cap adult; que el 3,5% dels enquestats parla o xateja amb persones desconegudes, i que el 73% dels adults afirmen que els agradaria rebre informació sobre temes de seguretat informàtica.

L’enquesta indicava que cal dur a terme accions perquè els més petits estiguin protegits davant la immensitat de recursos, però també d’incerteses, que representa internet. Si, a més, tenim en compte que els delictes de tota mena que tenen lloc a través de la xarxa són cada cop més nombrosos, aleshores es fa evident que cal engegar polítiques de seguretat de la informació específiques adreçades als més petits i també, per extensió, als seus educadors.

Per adreçar-nos a aquests joves i als seus pares el CESICAT ha desenvolupat la campanya A internet posa-hi seny, protagonitzada pel Cesc i la Cati. Aquests personatges són dos germans que ens ajuden a navegar amb seguretat a la xarxa tot donant-nos consells fàcils però efectius.

La campanya té dos vessants: un de real i un de virtual. El vessant real es materialitza a través de desplegables, cartells i jocs orientats a nens i nenes amb la seguretat a la xarxa com a tema central. El vessant virtual és l’espai web del Cesc i la Cati i el grup de Facebook de la campanya. Tant al material en format paper com al web de la campanya (www.cesicat.cat/internetambseny) hi podem trobar consells elaborats amb un llenguatge i una estètica específics per a joves de 8 a 14 anys.

Però no volem ser només nosaltres, les institucions, els que ens dirigim als nens i nenes directament; volem que pares, mares i mestres tinguin les eines necessàries per poder parlar amb ells sobre aquestes qüestions. Per això, la campanya A Internet posa-hi seny va dirigida als més petits i, alhora, a aquells qui en tenen cura i, per això, també s’ha dissenyat materials específics per a mares, pares i mestres. El grup de Facebook de la campanya, per exemple, està clarament enfocat a docents i pares. Ara bé, es fa en un llenguatge adequat als nois i noies perquè als pares i mestres no els calgui canviar el seu registre, la seva forma de parlar-ne. En aquest grup es poden fer preguntes, seguir consells i discutir sobre tot tipus de temes relacionats amb la xarxa. El CESICAT ofereix idees als pares i mares perquè ells puguin ser els qui en parlin amb els fills.

I volem parlar a través dels pares i mares perquè sabem que no hi ha res més efectiu que un bon consell de tu a tu. Aprofitem les mateixes xarxes socials, que ens ajuden a mantenir-nos comunicats, per donar el missatge i el material necessaris per bastir-lo. Cal tenir en compte que aquí no ens trobem davant d’un problema tecnològic, sinó de civisme. La xarxa no és més perillosa que la vida real; simplement utilitza un llenguatge que molts encara no acabem de dominar. De fet, els perills acaben sent els mateixos. Per això, les precaucions han de ser les mateixes: a la xarxa no s’ha de fer el que no es faria al carrer. Si a la vida real no considerem amic a aquell que no coneixem, a la xarxa tampoc ho hauríem de fer. Si a la vida real no ensenyaríem fotografies de les nostres festes a tothom, a la xarxa hem d’anar amb cura amb les imatges que pengem. Al capdavall, d’allò que es tracta és de promoure la ciutadania digital. No es tracta que els pares competim en tecnologia amb els fills -segurament tindríem totes les de perdre-, però sí que podem ser un referent en civisme. Per això hem de donar exemple a través de consells com els que ens ofereixen el Cesc i la Cati.

Per poder fer arribar el seu missatge, el CESICAT treballa amb diversos departaments i organismes de la Generalitat de Catalunya. Amb els Mossos d’Esquadra, per exemple, organitza conjuntament xerrades sobre Internet segura a les escoles de tot Catalunya. Amb el Departament d’Educació, per altra banda, col•labora en tasques de difusió. La Secretaria de Telecomunicacions i Societat de la Informació, del departament de Governació i Administracions Públiques, dóna suport al CESICAT en molts dels seus projectes, atès que som els competents específicament en Societat de la Informació en el nostre país. Per tant, cadascú, des del seu àmbit particular, aporta la seva ajuda per oferir un missatge comú, coherent i adequat a la franja d’edat a la qual va destinat.

El Cesc i la Cati ja van estar presents a la passada fira d’Expodidàctica, on molts docents van mostrar interès pel seu missatge. Però encara els queda un llarg camí a fer. Aniran a les escoles catalanes i visitaran fires i esdeveniments, com ara la fira De totCat a Girona o la propera Festa dels Súpers. Es tracta de fer arribar el missatge a com més gent millor: en un món tan interconnectat, ensenyar a navegar amb seguretat a la xarxa als més petits és cosa de tots.

Amb aquesta campanya, el CESICAT intenta desenvolupar una de les missions que se li van encomanar com a organisme executor del Pla nacional d’impuls de la seguretat TIC: incrementar la confiança i protecció de la ciutadania catalana en la societat de la informació. El pla, que va ser aprovat per la Generalitat de Catalunya el març de l’any passat, també té com a objectius executar l’estratègia nacional de seguretat TIC establerta pel Govern, donar suport a la protecció de les infraestructures crítiques TIC de Catalunya, i promocionar un teixit empresarial català sòlid en seguretat TIC.

Internet s’ha convertit en una eina molt valuosa per a organitzacions delictives. Això és degut a l’increment del nombre d’usuaris, les vulnerabilitats en seguretat de molts sistemes d’informació i l’anonimat que ofereix el canal. És aquest el motiu pel qual considerem fonamental la tasca que du a terme el CESICAT en el nostre país també en aquest àmbit.

La campanya A Internet posa-hi seny del CESICAT s’afegeix a accions relacionades amb la seguretat de la informació dutes a terme per la Generalitat, com ara les de la xarxa de puntsTIC. Aquesta és una xarxa única integrada per diversos centres que posen a la disposició de la ciutadania l’equipament i el personal necessaris per accedir a les tecnologies de la informació i la comunicació. Són espais integradors que potencien la dinamització del territori tant des del punt de vista comunitari com empresarial. Aquests punts TIC, a més, també detecten les necessitats socials i empresarials del territori i promouen l’adquisició del coneixement i la divulgació dels avantatges de l’ús de les TIC.

També hem de recordar l’ACTIC, l’acreditació de competències en tecnologies de la informació i la comunicació. Aquest certificat permet, a tots aquells majors de 16 anys, demostrar les seves competències TIC mitjançant una prova per ordinador. Un cop superada la prova, s’aconsegueix un certificat acreditatiu emès per la Generalitat que permet acreditar un determinat nivell de competències en TIC davant de qualsevol empresa o administració. Hi ha tres nivells de competències i tots inclouen la competència en “Cultura, participació i civisme digital”.
Tot aquest ventall de projectes i polítiques, juntament amb moltes altres, ja siguin específicament adreçades als usuaris d’internet, o bé més transversals, que en aquestes breus pàgines no tenim espai per a repassar, no tenen altra objectiu que bastir la nostra ciutadania i el nostre teixit empresarial tant del coneixement com de la tecnologia necessària per garantir una societat de la informació en plenitud que ens permeti afrontar amb absolut optimisme tots els nostres reptes de futur com a poble, i des del Govern de Catalunya continuarem treballant, colze a colze amb tots els agents implicats, per assolir aquest gran objectiu.

Premi al Catalunya Connecta

2010-05-18T11:38:00.003+02:00

Ahir, en motiu del Dia Mundial d'Internet, l'associació d'instal·ladors FECEMINTE va tenir la generositat de premiar el projecte Catalunya Connecta liderat per la Secretaria de Telecomunicacions i Societat de la Informació STSI) i executat pel Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació (CTTI).

Voldria agraïr al jurat i a FECEMINTE la seva sensibilitat vers aquest projecte, així com a tots els professionals de l'Administració i de les empreses catalanes que ens han ajudat en la seva implementació.

Aquest projecte, que neixia amb la vocació de garantir l'accés universal a tots els nuclis de població de Catalunya i als polígons industrials dels serveis de TDT, banda ampla i telefonia mòbil, encara no ha acabat, però implicarà a finals d'any l'inversió de més de 150 milions d'euros, l'execució de més de 2500 actuacions arreu del territori (entre elles la construcció de 185 torres noves de telecomunicacions) i per aquells llocs on el servei no hagi arribat per tecnologia terrestre, posarà a disposició de la gent solucions satel·litals per l'accés a la banda ampla i la TDT.

Tot un repte assolit amb bona nota per part de l'equip del departament de Governació i Administracions Públiques amb una clara vocació de cohesió social i equilibri territorial.

En qualsevol cas, us podeu fer una idea del que aquest projecte ha significat si llegiu el diari SEGRE d'avui, on podreu veure una notícia que diu "Castell de Mur proveirà d'electricitat el Meüll per facilitar-ne la repoblació" i el subtítol "un poble amb connexió a internet, TDT i cobertura de mòbils, però sense llum".

El diari no ho diu, tampoc ho esperava, que aquests serveis estan disponibles gràcies al pla Catalunya Connecta. Com tampoc va ser notícia en el seu moment que aquests serveis arribessin al Meüll... de tota manera, avui, disposem d'un segon premi, ni que sigui tangencial, amb la publicació d'aquesta notícia.

Un premi que no ens dóna ningú, i que tampoc ens reconeix ningú, tret de nosaltres mateixos.
Això ens ajuda a entendre què fem al Govern: treballar per una Catalunya millor, per una Catalunya independent (ni que sigui de les espelmes).

Soroll de fons...

2010-05-13T14:02:00.001+02:00

Us recomano que mireu aquest vídeo.

http://www.youtube.com/watch?v=lJB8_swO1Og

Si et passa el mateix que a mi i tens la pell de gallina després de veure el vídeo... ajuda'ns a seguir treballant per una Catalunya més justa i lliure.

Tornarem a Vèncer!

Per no perdre el tren, canviem una mica d'AVE per fibra òptica

2010-04-20T12:53:00.003+02:00

Us recomano la lectura de l'article "Per no perdre el tren, canviem una mica d'AVE per fibra òptica" escrit per Juanjo Ganuza i Fernanda Viecens el dia 17 d'abril al blog http://www.nadaesgratis.es/.

Us adjunto el link directe http://www.fedeablogs.net/economia/?p=3724

És una interessant i valenta reflexió que comparteixo completament. Fa una referència al projecte de Xarxa Oberta que estem liderant des de Catalunya.

Google i les xarxes de nova generació

2010-03-11T13:24:00.002+01:00

Llegeixo les declaracions del senyor César Alierta, president de Telefònica, que diu ”Es evidente que los buscadores de Internet utilizan nuestra red sin pagar nada, lo cual es una suerte para ellos y una desgracia para nosotros. Pero también es evidente que esto no puede seguir. Las redes las ponemos nosotros; los sistemas los hacemos nosotros; el servicio postventa lo hacemos nosotros, lo hacemos todo. Esto va a cambiar, estoy convencido”[1].

Naturalment, aquestes declaracions responen a un model empresarial de control de tota la cadena de valor. Com em comentava un company, “On s’és vist que el fabricant de neveres pagui una quota al distribuïdor d’electricitat”. Però no és d’això del que volia parlar avui, sinó de la coincidència temporal que ha dut als diaris a barrejar aquesta informació amb la iniciativa de Google d’anunciar “un experiment” per oferir connexió de molt alta velocitat (1Gb) a mig milió de clients als Estats Units d’Amèrica.

Cerco les fonts (sempre cal cercar els originals) i em trobo amb un parell de coses interessants.

La primera és l’article publicat a The Washington Post per l’Eric Schmidt, chairman i chief executive de Google, titulat “Erasing our innovation deficit”[2]. En ell l’executiu de Google fa reflexions interessants, reconeixent el moment de crisi econòmica i el problema de l’atur des de les seves dades de cerca, reflexiona sobre el dèficit d’innovació i la realitat a la que es poden enfrontar, com ara que la recerca sobre energies verdes es faci a Alemanya o la Xina en lloc del green Sillicon Valley.

Considera que les start-ups i petits negocis han de competir en igualtat de condicions que els seus rivals més grans, que s’ha d’encoratjar la presa de risc o que es necessita invertir més en el coneixement de base (malgrat reconèixer l’esforç del Congrés dels Estats Units d’Amèrica doblant els fons dedicats a la ciència) i, quart, fer que la informació sigui més transparent i oberta. És en aquest darrer apartat en el que afirma que la banda ampla és la major palanca per a noves feines i negocis. Un article interessant que fa reflexionar.

Però cercant les fonts, també trobo una segona entrada al blog de la companyia “Think big with a gig: Our experimental fiber network[3]”. Coherent amb la resposta de juny de 2009 de l’empresa a la consulta pública de la comissió federal encarregada de regular el mercat de les telecomunicacions amb les seves reflexions sobre el futur de les telecomunicacions als Estats Units d’Amèrica. Tant en una com en l’altra Google considera imprescindible experimentar amb les aplicacions de la nova generació de xarxes per començar a imaginar el futur. Així mateix, explorar noves tècniques per la construcció de xarxes de fibra òptica i la creació de Xarxes Obertes (open networks o open access networks), obertes als diferents operadors de manera no discriminatòria i transparent.

Després de fer aquest viatge miro on em porta i concloc que cal explorar noves formes de fer per albirar el futur. Que calen experiències pilot en Salut, Ensenyament i Interior/Justícia per saber com explotar aquests nous recursos. I evidentment en pilots socials i empresarials, però que el que estem fent prioritzant experiències a nivell de govern té sentit (salut i educació són dos dels exemples citats per l’Eric Schmidt).

Explorar noves formes d’estendre fibra per a Google vol dir aprofitar l’obra pública per crear xarxes obertes, col·laborar amb els municipis i posar a disposició del mercat l’excedent de capacitat. Conceptes que em sonen molt propers, bé per l’Acord de Govern del MEITel[4], bé pel propi projecte de Xarxa Oberta[5].

És la línia d’argumentació, també, de la Comissió Europea, que està destinant fons, sobretot, als nous països de la Unió per tal de desplegar noves infraestructures de fibra òptica per augmentar-ne la competitivitat. Nosaltres també ho estem fent, i per les mateixes raons.
Si tothom coincideix en l’anàlisi, en la necessitat d’aquestes noves xarxes com a factor de desenvolupament de la competitivitat, el desenvolupament de nous sectors productius de més valor afegit, penso que en un termini de cinc anys es configuraran dues realitats diferenciades, les de les economies de futur, del coneixement, les que han apostat per aquestes noves xarxes. I les economies del passat, les que no han desplegat encara aquestes xarxes i ho faran a corre-cuita quan la realitat se’ls imposi.

Només espero que encara estiguem a la finestra d’oportunitat del primer grup.

[1] El País – Barcelona. 10/02/2010
[2] The Washington Post, Tuesday, February 9, 2010; http://www.washingtonpost.com/wp-dyn/content/article/2010/02/09/AR2010020901191_pf.html/
[3] http://googleblog.blogspot.com/2010/02/think-big-with-gig-our-experimental.html
[4] http://www.gencat.cat/governacio-ap/stsi/meitel.htm
[5] http://www.anella.cat/web/tic/noticies/-/journal_articles/view/62_INSTANCE_5vZm/25818881/noticies_comunitat/1.0/26199169-_-itcat_presenta_el_projecte_de_xarxa_oberta_de_catalunya_ca_ES_

Transformant el país

2010-03-10T13:13:00.004+01:00

Us recomano dedicar 10minuts a veure el video que trobareu en aquest enllaç. Podreu veure com el desplegament d'infraestructures per fer arribar els serveis de Banda Ampla arreu del país transformen Catalunya, la seva gent i la seva activitat econòmica.
http://punttic.cat/reportatge_banda_ampla_rural

13-D... No tot està perdut

2009-12-11T13:25:00.002+01:00

Si ets català i a més a més tens la fortuna de viure en un dels municipis on s'han organitzat les consultes populars aquest diumenge dia 13 de desembre, t'envejo! Jo visc a Barcelona, i fins el mes d'abril no podré exercir el meu dret a votar. Tot i que espero passar la jornada a Les Borges Blanques i a les Garrigues, on sí que es farà massivament... (estic orgullós dels meus orígens)!

Només dues idees:

1. PARTICIPA... fes teva la festa de la democràcia... tan se val el que votis... fes-ho!
2. VOTA SÍ... és la manera de fer-nos sentir... és el que el nostre poble necessita!

El que passi el dia 14 és indiferent... de totes totes, Catalunya i els catalans serem una mica més lliures. Si votem un cop per la llibertat, ja res podrà impedir que exigim poder-ho fer de nou, no municipalment, sinó nacionalment en un referèndum vinculant... pel qual, si Catalunya ho desitja, no crec que ningú ens hagi de donar permís.

Visca la llibertat... Visca Catalunya Lliure!

CESICAT ja camina...

2009-12-04T20:02:00.002+01:00

Aquest passat dijous va tenir lloc a Reus la 1a trobada anual d’empreses de seguretat TIC de Catalunya. L’acte, que ha tingut lloc a REDESSA, on té la seu el CESICAT, ha estat tot un èxit.

S'ha presentat el pla d’actuació de CESICAT, que comprèn totes les línies de treball i estratègiques que durà a terme durant els propers anys, i les seves directius programàtiques de col·laboració amb l’àmbit privat i públic del nostre país. CESICAT té com a objectiu garantir la seguretat de la ciutadania, les empreses i les administracions públiques en l’àmbit de la informació, i crear una matriu de coneixement i d’intercanvi d’informació en el sector català de la seguretat informàtica.

Amb el CESICAT estem començant a donar resposta a les necessitats d’assessorament i de
garanties de seguretat dels sistemes informàtics de tots els àmbits d’activitat i econòmic del nostre país, tot contribuint d’aquesta manera a la nostra competitivitat a tot nivell, i en especial en un sector tan estratègic i amb capacitat de generació de valor afegit com és el de les noves tecnologies.

De tota manera, després d'aquesta trobada em quedo amb les següents conclusions:

Va ser un encert la decisió d'ubicar la seu de CESICAT fora de Barcelona, i d'obrir un procés competitiu per decidir-ne l'ubicació final.
L'Ajuntament de Reus ha demostrat ser un excel·lent anfitrió i el compromís demostrat durant els darrers mesos ha estat extraordinari.
Calia al nostre país un Pla Nacional de Seguretat de la Informació i una iniciativa com CESICAT, vist el gran interès demostrat pel sector TIC català. La sala estava plena amb més de 160 empreses i professionals, i a mida que n'anem coneixent ens adonem que tenim un bon coixí de coneixement, talent i valor en aquest àmbit, que esperem que creixi, es consolidi i s'internacionalitzi.
Contem amb excel·lents professionals a CESICAT, amb en Josuè Sallent al capdavant. L'Oriol Torruella, en Joan Manel Gómez, en Jordi Batlle, en Carles Fragoso i la Mònica Castellà. Cal no oblidar els autors intel·lectuals de la iniciativa, en Tomàs Roy i el Nacho Alamillo. Tots ells han fet i seguiran fent una extraordinària tasca.
Ha estat un encert aglutinar el sector públic i el sector privat, cambres de comerç, entitats bancàries, el món local, diferents departaments de la Generalitat. Hem creat un entorn de col·laboració en un món, sovint, una mica massa competitiu.
Incorporar la seguretat als plans PIMESTIC i TIC.CAT generarà sinèrgies potentíssimes.

Ens queda a tots encara molt per fer. Encara no tenim ni la Fundació Cesicat formalment constituida (ho estarà abans de Nadal)... però ja hem fet el més difícil, guanyarnos la confiança del sector i del país. Queda ara el repte de no decrebre'ls.

Des del govern seguirem treballant per una manera diferent de fer. Fora de grans declaracions, la millor carta de presentació ha de ser la feina ben feta.

Gràcies a tots els qui ens vau acompanyar dijous a Reus!

Davant la crisi... formació!

2009-11-12T13:00:00.004+01:00

Des de la Secretaria de Telecomunicacions i Societat de la Informació hem posat en marxa el Pla De Formació i Certificació, un programa de formació adreçat a l’obtenció de certificacions professionals en l’àmbit de les TIC. L’objectiu d’aquest programa és millorar la qualificació i competències dels professionals TIC així com fer créixer el número de professionals catalans que disposen d’alguna de les certificacions en gestió de les TIC més reconegudes internacionalment, aconseguint així augmentar la qualitat i competitivitat dels professionals i de les empreses
TIC catalanes.

En la primera convocatòria, que compta amb la participació de 50 professionals de 18 pimes catalanes del sector TIC, es desenvoluparan cinc cursos centrats en la formació i certificació de gestió de projectes TIC (Project Management Professional, PMP), gestió de serveis TIC (Information Technology Infrastructure Library: ITIL Foundations i ITIL Service Manager) i gestió de seguretat TIC (Certified Information Security Manager, CISM).

Gràcies a aquesta iniciativa, les empreses participants han pogut accedir a descomptes superiors al 50% respecte dels preus de mercat. Addicionalment, 15 empreses han optat per subvencions de la Fundación Tripartita para la Formación en el Empleo, la qual cosa els ha permès arribar a estalvis d’entre el 70% i 80%. Aquest és un aspecte a destacar, ja que un dels punts febles
detectats en el sector és el baix nivell d’aprofitament de les subvencions a la formació.

El pla de formació i certificació forma part del conjunt d’actuacions del pla TIC.cat, una iniciativa conjunta del Departament de Governació i Administracions Públiques i del Departament d’Innovació, Universitats i Empresa per millorar la competitivitat de les empreses catalanes del sector de les tecnologies de la informació i la comunicació.

La competitivitat de les nostres empreses passa per les noves tecnologies i per tant és primordial disposar d'un sector TIC al nostre país altament qualificat i capaç d'oferir els millors serveis, amb la millor qualitat i a un preu raonable. És en aquest sentit que aquesta iniciativa té una especial importància.

Espero que amb actuacions com aquestes ajudem també les pimes tic catalanes a estar més ben posicionades davant la propera homologació de serveis tic de la Generalitat de Catalunya.

Windows 7 neix en català

2009-11-06T20:00:00.001+01:00

Des de la matinada del dia 28 d’octubre, i només 4 dies després del seu llançament mundial, es pot trobar el programari de la interfície del Windows 7 en català a la web www.microsoft.cat.

Aquest és un motiu de celebració per la celeritat amb la qual un producte de referència en l’àmbit informàtic com és el Windows 7 està a disposició dels usuaris catalans en la seva llengua.

En algunes versions anteriors del programari de Microsoft també hi havia la versió en català disponible, però mai aquesta ho havia estat gairebé coincidint amb el llançament mundial del producte.

Poc a poc les polítiques en aquest sentit fetes des del Govern, conjuntament la secretaria de telecomunicacions i societat de la informació i la de política lingüística, comencen a donar els seus fruits.

Lluny de models antics d’incorporació del català al programari que passaven per “pagar” o subvencionar les traduccions, hem passat a models on els catalans no destinem ni un sol euro a la traducció dels softwares a la nostra llengua.

És doncs clar que grans empreses, entre elles Microsoft, han sabut veure que la comercialització de productes i serveis en català demostra que la nostra és una llengua de negoci i que usar-les és una manera de respectar la identitat dels consumidors, sent aquest un avantatge competitiu en un món globalitzat, confirmant-se, a més, el potencial del mercat en català, tal i com hem estat argumentant des del Govern de Catalunya.

L’altra gran novetat de Windows 7, per als usuaris de Tablets PC, és que el reconeixement d’escriptura manual en català és ja una nova funció incorporada en els equips. La prova pilot que es va posar en marxa fa un parell d’anys, arran d’un acord de col·laboració entre el Govern i Microsoft, és avui dia un producte comercial, que posiciona la llengua catalana entre les 20 llengües més importants del món que disposen de tecnologies d’aquesta mena, molt utilitzades en sanitat i educació.

De tota manera cal fer de nou una crida als fabricants d’ordinadors, tant els que optin per programari de Microsoft com pels que apostin per distribucions de sistemes operatius lliures promoguts des de col·lectius com Softcatalà, per tal que incorporin la versió en català en la pre-instal·lació dels productes de venda al públic a l’Estat Espanyol, de manera que l’usuari pugui triar la llengua catalana quan arrenqui el seu equip sense necessitat de baixar-ne la versió catalana de la web, posteriorment.

Per ara ja han confirmat que inclouran la interfície del Windows 7 en català als seus ordinadors Sony, Diode i TICNOVA en alguns dels seus models de cara a la campanya de Nadal i Reis, de manera que no calgui descarregar-la des de la web de Microsoft.

Espero que els ciutadans de Catalunya, com fa la Generalitat en les seves polítiques de compra de productes TIC valori positivament en la seva decisió de compra el respecte per la llengua catalana.

Cada vegada són mes els serveis TIC que inclouen el català a les seves interfícies, des de televisors, receptors TDT, passant per GPS, sistemes operatius i programes d’ordinador i telèfons mòbils.

La secretaria de Telecomunicacions i Societat de la Informació va posar en marxa fa més d’un any la campanya ‘Catalan, a business opportunity’ en la qual s’explicava a les multinacionals del sector de les tecnologies de la informació i la comunicació, TIC, les oportunitats que ofereix la llengua catalana.

Poc a poc anem avançant vers la plena normalitat lingüística, tot i que encara ens queda un bon camí per córrer. Tot i que des d’aquesta setmana, una mica menys.

El Pacte Nacional per les Infraestructures... i les de telecomunicacions, TAMBÉ!

2009-11-04T15:48:00.003+01:00

A Catalunya, hem aconseguit, des de ja fa un temps, que tots els estaments de la societat coincideixin que la incorporació a la societat de la informació és un dels reptes més importants de les societats avançades, que el nostre país no en pot quedar al marge, i que les infraestructures de telecomunicacions són la base per a la construcció d’una veritable economia basada en el coneixement.

Però aquesta revelació no ha sorgit de manera espontània. De ben segur hi han incidit diversos factors. Avui podem dir amb satisfacció que la intervenció de la Secretaria de Telecomunicacions i Societat de la Informació, de la mà del sector i dels col·legis professionals, ha estat cabdal a l’hora d’aconseguir aquest ampli consens sobre la necessitat que les infraestructures de telecomunicacions tinguin un paper protagonista al nostre país.

Val a dir que l’Estatut d’Autonomia que finalment es va aprovar no recull, ni de bon tros, les competències en matèria de telecomunicacions que el país requeria. En aquest marc, les actuacions del Govern són més complicades. Ara bé, això no ens ha servit ni ens servirà mai com a excusa per no fer tot allò que estigui a les nostres mans. En aquest sentit, des de l’STSI, treballem tant per tractar d’esprémer al màxim i de la manera més imaginativa possible les competències de les què disposa la Generalitat, com ara l’obra pública o l’urbanisme, com també en la línia de cercar acords amb els operadors de telecomunicacions, tot això amb la finalitat d’avançar cap a la plena accessibilitat als serveis de comunicacions electròniques arreu del territori, una feina contínua que ens permet anar perfilant la idea d’una nova economia de major valor afegit i basada en el coneixement.

Amb aquesta voluntat, des de l’STSI, hem vetllat perquè les telecomunicacions tinguin el tracte necessari en tots els grans pactes, projectes i acords nacionals de caràcter transversal, i el Pacte nacional per les infraestructures no n’ha estat una excepció.

Seguint aquesta línia, la contribució de les telecomunicacions al Pacte no es queda en declaracions indefinides. Al contrari, el Pacte nacional per les infraestructures estableix un seguit d’actuacions específiques en matèria de telecomunicacions, amb un abast clarament definit i amb un pressupost compromès. I, a més, és coherent amb allò que ja s’establia a l’Acord estratègic per a la internacionalització, la qualitat de l’ocupació i la competitivitat de l’economia catalana, i amb els projectes i línies d’actuació del Pla Catalunya 2013, que són les propostes del Govern per a la ja coneguda disposició addicional tercera de l’Estatut.

Així, a instàncies de l’STSI, el Pacte recull des de projectes com ara el pla Catalunya Connecta i les seves implicacions en l’accés universal a la telefonia mòbil, la banda ampla i el desplegament de la TDT, fins arribar a comprometre també inversions superiors als 825 milions d’euros fins el 2013 en projectes d’infraestructures de telecomunicacions tan rellevants com el desplegament de les xarxes de nova generació, tant fixes com mòbils, les anelles sectorials o la construcció de canalitzacions aprofitant les obres públiques.

D’altra banda, el Pacte incorpora també actuacions que, tot i ser del tot necessàries per a l’extensió dels serveis de telecomunicacions, han de ser executades en altres àmbits de les infraestructures, com ara les relatives a les infraestructures comunes de telecomunicacions, conegudes com a ICT’s. Si bé la normativa d’ICT’s, avui en dia, ja estableix que tots els edificis plurifamiliars de nova construcció han d’incorporar els espais necessaris per al desplegament de xarxes de telecomunicacions, el Pacte recull també com d’altres tipologies de construccions s’han de sumar al compliment d’aquesta normativa i hauran d’incorporar també aquesta reserva d’espais.

Ja l’any 2008, i de manera anticipada a la publicació d’aquest Pacte, el Govern va adoptar, a instàncies de l’STSI, l’Acord de mesures per fomentar l’extensió d’infraestructures de telecomunicacions, conegut com MEITel. A través d’aquest Acord, tota obra pública promoguda per la Generalitat de Catalunya incorporarà la construcció de canalitzacions per estendre xarxes de telecomunicacions i, si s’escau, la reserva d’espais per a la ubicació d’equipament.

A més de tot això, el Pacte afegeix, també, a l’equació de les telecomunicacions, sinèrgies amb infraestructures tan importants com els ports, els aeroports, els polígons industrials i qualsevol procés d’execució de la planificació urbanística.

En resum, podem dir que el Pacte nacional per les infraestructures representa la plasmació d’una de les principals reivindicacions de l’STSI, la consideració de les infraestructures de telecomunicacions al mateix nivell que la resta d’infraestructures estratègiques del país. Però, sobretot, podem afirmar que, si aconseguim dur a terme l’execució de tot allò que el Pacte preveu, el canvi que es produirà a Catalunya a tots els nivells serà tan important, tan revolucionari, que aquest Pacte constituirà una fita que marcarà un abans i un després en la modernització del país.

Nokia: connectant amb el català

2009-10-02T15:08:00.000+02:00

Hi ha frases fetes que ho són perquè els fets s’entesten a mantenir-les vives. Una de les que pren sentit aquests dies és aquella que diu que “les coses cauen pel seu propi pes”. Cau pel seu propi pes que la llengua catalana no és ni una llengua menor, ni moribunda i, per tant, sense potencial i futur. Potencial a molts nivells però també, cosa que semblava insòlita fins ara, en l’àmbit comercial. I ens ho ha demostrat Nokia, el líder mundial de la telefonia mòbil que ja està en disposició d’oferir tots els seus terminals en la nostra llengua.

Aquesta bona nova ens ha d’ajudar a desbrossar el camí de tots aquells que encara tenen dubtes sobre si la nostra llengua té dret o possibilitats reals de viure amb plenitud. Nokia demostra que el català té molt recorregut comercial i no ho dic jo sinó estudis aliens a la Generalitat de Catalunya. I és que el “2º Observatorio de Tendencias”, estudi d'investigació social i de mercat sobre la relació de joves i adults amb la tecnologia, elaborat per la consultora CONNECTA per encàrrec de la pròpia Nokia, revelava la tardor de 2008 que Catalunya és el territori de l'Estat espanyol on més importància es dóna als menús personalitzats en idiomes cooficials. Més de la meitat dels joves catalans reconeixen que els agrada poder tenir personalitzat el seu terminal en català.

I amb decisions com l’esmentada, Nokia, juntament tots els fabricants i operadors adherits a la campanya de promoció de la telefonia mòbil en català Elteumòbil.cat (www.elteumobil.cat), ens ajuda a associar la llengua catalana a un entorn de modernitat i a fer pujar l’autoestima dels seus parlants.

Cada vegada són més els dispositius i serveis que inclouen la llengua catalana a les seves interfícies, des de televisors amb receptors de TDT, passant per navegadors GPS, sistemes operatius i programes d'ordinador o telèfons mòbils. Google, Nokia, Sony, Motorola, Alcatel, Blackberry, Sony Ericsson, Microsoft, JVC, Tom Tom, Epson o Hewlett Packard són només alguns dels exemples de multinacionals que ja han entès que el català és una oportunitat de negoci.

I aquelles empreses, tan catalanes com de fora, que no ho entenen han de ser conscients que la responsabilitat social corporativa també passa per respectar la llengua pròpia del mercat en el qual operen.

La Secretaría de Estado de Telecomunicaciones finalment entra en raó

2009-09-14T14:53:00.002+02:00

Llegeixo amb joia les darreres manifestacions del Secretario de Estado de telecomunicaciones y Sociedad de la información, Paco Ros, respecte la voluntat del govern espanyol d’incloure la banda ampla al Servei Universal, és a dir, d’incloure l’accés a Internet de banda ampla a un preu assequible com un dret de tota la ciutadania, independentment de la seva ubicació geogràfica.

Des de la Generalitat fa més de cinc anys que venim reclamant aquest fet, cosa que ha motivat l’enviament per part nostra de diversos escrits en aquest sentit, adreçats tant al Ministeri com a la Comissió Europea. Així doncs, no podem oblidar que, si bé aquesta voluntat del Ministeri és positiva, arriba tard, exageradament tard, i aquesta tardança ha motivat que els governs autonòmics i nacionals que han volgut vertebrar el seu territori perquè la seva ciutadania, empreses i administracions públiques gaudeixin d’aquests serveis amb independència de la seva ubicació, com és el cas de Catalunya, s’hagin vist obligats a complementar el servei universal a través de quantioses inversions. Retornarà el Ministeri les quantitats invertides per les comunitats autònomes en aquest sentit –uns 50 milions d’euros a Catalunya- perquè puguin reinvertir aquests diners en noves infraestructures de telecomunicacions? Personalment crec que seria, no només just, sinó un clar incentiu per aquells qui hem apostat decididament per l’impuls de les TIC com a estratègia primordial.

Com deia, la falta d’acceptació de la nostra reivindicació va motivar el llançament del projecte Banda Ampla Rural, que tracta de corregir aquest fet a través de la inversió pública. Actualment el projecte Banda Ampla Rural es troba inclòs dins el pla Catalunya Connecta, que té com a objectiu fer arribar, a més de la banda ampla, la TDT i la telefonia mòbil arreu del territori. La inclusió de la TDT i la telefonia mòbil al Servei Universal són també velles reivindicacions adreçades des de Catalunya.

Tot i això, caldrà esperar a la concreció d’aquest dret, i confiar que, tal i com hem vingut reclamant des de Catalunya, el concepte de banda ampla que s’inclogui en el Servei Universal sigui flexible, amb una velocitat mínima revisable periòdicament per ajustar-se a les condicions del mercat. En qualsevol cas, caldria garantir-se un mínim d’un megabyte de capacitat.

D’altra banda, des del Govern ens hem de congratular també de les paraules del senyor Ros respecte de dos temes més que també considerem importants.

D’una banda l’avançament en les dates de la culminació de la transició a la televisió digital, cosa que ja teníem prevista al territori Català, i d’altra banda de la voluntat del Ministeri d’avançar el concurs per a l’adjudicació de les freqüències de l’anomenat dividend digital, fet que ja vàrem reclamar l’any 2008 i que tornarem a fer palès en la resposta a l’actual consulta pública de la Comissió Europea respecte de la banda V de la UHF.

Així doncs, tot i que la nova estratègia del responsable de la Secretaría de Estado sembla estar absolutament en línia amb la política defensada i exercida des de la Generalitat, hem d’esperar a comprovar la seva concreció, ja que aquesta determinarà si es tracta d’un canvi de fons o simplement de maquillatge. A més, caldrà veure, sobretot, quin n’és el calendari associat. Mentrestant, Catalunya seguirà millorant dia a dia gràcies al projecte Catalunya Connecta, els serveis de comunicacions electròniques que rep la seva ciutadania en l’àmbit rural... I sense que hagin de passar cinc anys més.

Arenys, no trenquem el somni

2009-09-13T22:10:00.000+02:00

Avui he tingut la sort de poder estar a Arenys, convidat per uns amics a dinar a casa seva.
Feia dies que no sentia l’emoció tan a flor de pell.
Voldria donar les gràcies publicament a la gent d’Arenys i a tots aquells que han fet possible una jornada com la d’avui.
Ens calen espurnes en la foscor en la que el país i la gent estem immersos.
Faig una crida a que no ens passi com en tantes altres ocasions i fem crèixer aquesta espurna fins la foguera final que ens faci lliures.
No la matem en l’oblit de les anècdotes.... No em trenqueu el somni!
Visca Catalunya Lliure!

Primer mòbil en gaèlic

2009-08-11T14:45:00.005+02:00

Aquesta setmana he estat coneixedor que el primer mòbil en gaèlic ja és una realitat (http://www.dailypost.co.uk/news/north-wales-news/2009/08/05/the-world-s-first-welsh-mobile-phone-55578-24317502/) tot i que encara a nivell de prototipus.

La notícia m’ha satisfet especialment després d’haver pogut conèixer de primera mà el debat obert a la Gran Bretanya sobre l’assumpció o no per part de l’Assemblea Nacional Gal·lesa de les competències en política lingüística i les implicacions que podria tenir que en cas que aquestes transferències es fessin, l’Assemblea Nacional Gal·lesa decidís, amb tota naturalitat, fer normativa i per tant regular l’ús i la presència en normalitat del gal·les en la vida quotidiana, i també en les noves tecnologies. Les empreses veuen amb recel les implicacions d’una normativa que obligués a una cosa tant natural com la inclusió del gaèlic als productes.

Amb el company de govern i partit, Bernat Joan, Secretari de Política Lingüística, vam tenir l’honor de comparèixer davant la Comissió d'Afers Gal·lesos del Parlament del Regne Unit, concretament en l’anomenat Select Committee, la màxima categoria de comissions del parlament britànic (aquesta va ser la primera vegada que membres del govern català participaven en una sessió de treball legislativa d’aquestes característiques) i també davant el Comitè Legislatiu de l’Assemblea Nacional de Gal·les, aquest cop a través de mitjans telemàtics (videoconferència).

El fet és que els membres de la Comissió d’Afers Gal·lesos estan considerant la conveniència de delegar la responsabilitat de la llengua gal·lesa a l’Assemblea Nacional del país. I per aquest motiu han mostrat el seu interès per conèixer de primera mà la situació de la llengua catalana i les experiències de política i promoció lingüística; de l’estatus del català, les polítiques lingüístiques en general i, especialment, la presència del català en el mercat de les telecomunicacions, tot posant de relleu la campanya Elteumòbil.cat (http://www.elteumobil.cat/)

Aquesta notícia implica que poc a poc el sentit comú es va imposant. No té sentit que la tecnologia no incorpori la llengua com element de proximitat i de localització en un món de productes globals. Orange i Samsung han demostrat ser més hàbils que els seus competidors a l’hora d’avançar-se en un procés del tot irreversible. Tal i com els vam explicar, hi ha un percentatge significatiu del mercat que desitja tenir els dispositius mòbils i tecnològics en general en la seva pròpia llengua i donar resposta a aquesta demanda latent, lluny de ser una despesa, és una inversió que permetrà als primers que ho facin posicionar-se d’una manera clara entre aquests col·lectius emergents que les enquestes ens diuen que creixen cada dia.

El gaèlic avança i amb ell també el català.

Estiu, un descans merescut

2009-07-27T12:01:00.000+02:00

Després d’una temporada de feina intensa a la Secretaria de Telecomunicacions i Societat de la Informació, farcida de projectes i activitat en el nostre àmbit d’actuació, arriba l’estiu i el merescut gaudi de les vacances.

I és potser ara, abans de començar aquestes setmanes de descans, el moment adient per fer unes breus pinzellades d’anàlisi a la tasca realitzada en els darrers temps i veure quins han estat els objectius assolits i les dinàmiques socials generades al voltant de la societat de la informació en el nostre país. I ho podem fer amb facilitat gràcies a les darreres enquestes publicades, que ens informen, per exemple, que durant l’any 2008 ha crescut un 64% el nombre d’empreses catalanes que venen els seus productes per Internet. Aquestes dades, que es desprenen de l’estudi TIC Empreses de la FOBSIC, també ens indiquen que l’ús d’equipament en tecnologies de la informació en el nostre país està, en la majoria d’indicadors, per sobre de la mitjana europea. Es tracta, sens dubte, de dades molt positives, que demostren l’ambició de negoci del nostre teixit empresarial i que ens convenç per seguir en les nostres línies de treball específiques de foment d’ús de les TIC, tot fent un esment especial en les petites i mitjanes empreses, a través del nostre pla Pimestic.

També hem sabut els darrers dies que l’ús d’Internet a les llars catalanes ha crescut més de 8 punts durant el 2008, i d’aquesta manera estem a punt d’arribar-ne a la mitjana d’ús europea. Així es desprèn de les dades de l’enquesta TIC Llars, que demostra que finalment estem eliminant l’escletxa digital a Catalunya, que com tots sabem era un dels problemes més importants al qual hem destinat gran part dels nostres esforços des de l’STSI.

En aquesta línia, hi ha una altra dada que em sembla també de molta rellevància; el darrer estudi realitzat per la Fundació Món Rural indica que la telefonia mòbil i Internet són els serveis públics catalans més valorats en l’àmbit rural del nostre país. I aquesta dada em resulta especialment satisfactòria, perquè és justament allà, en els territoris més allunyats dels centres urbans, més allunyats de la metròpoli, que han estat sovint històricament menystinguts per l’administració, on hem estat focalitzant gran part dels nostres recursos, mitjançant projectes com ara el Catalunya Connecta, que garanteix el dret de la nostra ciutadania, independentment d’allà on visqui, a tenir accés a tots els serveis bàsics de telecomunicacions.

Tot aquest farcell d’estudis confirmen l’encert dels projectes que venim realitzant en els darrers anys; ens confirmen que anem pel bon camí i que estem treballant per crear unes bases sòlides que situïn el nostre país com un referent i aportin a la nostra ciutadania l’accés a les comunicacions electròniques, a les telecomunicacions i al coneixement de les noves tecnologies i les seves possibilitats que el nostre present i futur ens fan menester. Aquest clar objectiu, que estem assolint gràcies al treball de l’STSI i tots aquells que col·laboren amb nosaltres, ens esperona a continuar treballant amb fermesa, i hi tornarem, un any més, després de vacances.

Fins aleshores, a reveure.

Incorporació d'Orange al CATNIX

2009-07-06T15:07:00.000+02:00

Per tal d’augmentar la qualitat del servei d’Internet a Catalunya i agilitar el flux d’informació a la xarxa, la Generalitat va impulsar l’any 1999 el disseny i entrada en funcionament del punt neutre d’Internet a Catalunya, el CATNIX, amb l’objectiu de consolidar-lo com a punt d’intercanvi de tràfic de dades a Internet en l’àmbit territorial català i contribuir decisivament a la fortalesa de la nostra societat de la informació, tant per a les nostres empreses com per a la nostra ciutadania en general.

La infraestructura del CATNiX permet a diferents proveïdors de serveis d’Internet, que prèviament han arribat a acords bilaterals al respecte, intercanviar tràfic entre les seves xarxes, i en tractar-se d’un punt d'interconnexió directe, millora la connectivitat i permet que el tràfic local no sigui cursat a través de connexions internacionals, cosa que redueix la latència i n’incrementa la rapidesa i l’eficiència de l’encaminament.

D’aquesta manera, el tràfic de dades d’Internet a través del CATNIX garanteix als seus membres tant un augment de la velocitat i la seguretat a la xarxa com una millora de la qualitat de servei, així com una reducció de costos de sortida dels fluxos internacionals d’informació.

En aquests moments, després d’uns anys de consolidació, el CATNIX està afrontant una nova evolució estratègica, centrada en l’increment dels seus serveis de valor afegit, que l’ha de situar, de manera definitiva, en el mapa europeu d’infraestructures de característiques i serveis anàlegs.

Aquesta evolució ha de refermar el CATNIX com a una plataforma activa per continuar assolint l'objectiu de proporcionar als ciutadans i a les empreses del país les millors comunicacions electròniques en el marc de la Societat de la Informació, gràcies a la seva ambició tecnològica i esperit de servei.

L'estiu passat, l’operador de telecomunicacions Orange es va connectar al CATNIX i, a començaments d'any, ha començat a establir acords de peering i a cursar tràfic per aquesta infraestructura. L'objectiu de l’operador d'estar present al CATNIX i utilitzar aquesta infraestructura per interconnectar-se amb les altres xarxes presents a Catalunya va ser, principalment, el de guanyar rapidesa i qualitat de servei per al tràfic Internet dels seus clients.

Orange ha entès que no té sentit que el tràfic d'Internet amb origen i destí a Catalunya hagi de passar per fora del territori per a tornar a entrar-hi una altra vegada. El fet que el tràfic local es pugui intercanviar al CATNIX i no hagi de sortir a l'exterior fa que es millori la qualitat del mateix i els clients d'Orange puguin disposar d'un servei d’accés a Internet cada vegada millor.

Així mateix, aquest fet, en tractar-se el tràfic de Catalunya de forma local, també repercuteix en el clients que Orange té fora de Catalunya, ja que es descongestiona la seva xarxa troncal i aquests clients poden rebre també un millor servei. Per això, i sense oblidar mai aquesta idea, la del millor servei per a les nostres empreses i a la nostra ciutadania, el nostre Govern segueix treballant per consolidar el CATNIX i continuar refermant-lo com una més de les estratègies exitoses del nostre país en l’àmbit de les noves tecnologies i la societat de la informació.

De qualitat i de casa, primer

2009-06-27T19:08:00.003+02:00

La setmana passada presentàvem al Caixafòrum el nou model de prestació dels serveis centrals de les Tecnologies de la Informació i Comunicació. La novetat és que ampliem de 3 a 15 els lots d’adjudicació de serveis. Ben segur que us preguntareu què vol dir i, sobretot, què suposa aquest fet? Doncs ni més ni menys que multiplicar les opcions de les empreses catalanes del sector a presentar-se als concursos públics perquè són encàrrecs que tenen prou capacitat per fer-los. Com més gros era el paquet de serveis que s’havien de cobrir, menys eren les companyies d’aquí que tenien prou capacitat per portar-ho a terme i, normalment, només hi acabaven accedint les grans multinacionals.

Ara encetem aquesta nova via, aquest nou criteri. I ho fem perquè creiem fermament en la qualitat i l’excel·lència que el sector d’aquí pot oferir-nos. L’equip que tinc la sort de comandar a la Secretaria de Telecomunicacions ho tenim clar: si és de qualitat i de casa ha de tenir prioritat.

No és una mesura proteccionista, ben al contrari. Es tracta de generar competitivitat entre les empreses catalanes per estimular-les i que competeixin entre elles per oferir els millors serveis de què són capaces al Govern del seu país. Això comportarà especialització de moltes d’elles i que tinguin un client d’unes dimensions importants que els generarà un volum important de feina. Més feina és sinònim de creació de riquesa, nous llocs de treball i suposa posar unes bases sòlides per fer més fort el sector de les noves tecnologies.

Creiem fermament que aquesta mesura és un bon estímul anticrisi i ja avanço que no s’aturarà aquí . Per exemple, amb els ordinadors i perifèrics que hagi d’adquirir la Generalitat. Farem tot el possible perquè siguin de la màxima qualitat i portin el made in Catalunya. En altres paraules, que siguin ordinadors fabricats a casa nostra.

Cada PIME catalana del sector que abaixa la persiana és un problema de caràcter humà però alhora empobreix el país en talent i en projecció de futur. Si des de les administracions no ens cansem de repetir que cal un canvi de model productiu, que menys totxo i més Recerca i Investigació, cal començar a portar-ho a la pràctica. Aquesta és la nostra aportació, aquesta és la nostra millor contribució al fer país i a situar Catalunya en el mapa de les nacions capdavanteres de l’Europa del segle XXI.

El pla Nacional de Seguretat de la Informació de Catalunya

2009-06-15T14:39:00.000+02:00

El proppassat 17 de març de 2009, el nostre Govern va aprovar el Pla nacional de seguretat de la informació de Catalunya, amb la missió de garantir una Societat de la Informació segura a Catalunya per a tota la ciutadania, tot operant un Centre de Seguretat de la Informació com a eina bàsica per a l’execució de les polítiques públiques en seguretat TIC, i fomentant d’aquesta manera la generació d’un teixit empresarial de recolzament, aplicacions i serveis de seguretat TIC que esdevingui un referent tant nacional com internacional.

El mandat competencial per tirar endavant aquest projecte estratègic es troba en l’Estatut d’Autonomia de Catalunya de 2006, que especifica la competència executiva en xarxes de comunicacions electròniques de la Generalitat i dels governs locals de Catalunya; l’accés a les TIC, tot garantint que no afecten negativament els drets dels ciutadans; i la protecció als nens, joves, persones grans i grups en risc d’exclusió social, també en l’ús de la Societat de la Informació (assetjament cibernètic, continguts nocius…); protecció als consumidors, i finalment, la regulació del funcionament administratiu propi en l’àmbit de les TIC.

A partir d’aquests preceptes, la Direcció General de la Societat de la Informació de l’STSI va començar el 2007 un projecte intern per analitzar la problemàtica de la seguretat i les necessitats a cobrir per instaurar una política duradora i un programa d’impuls de la seguretat de la informació en el nostre país.

En aquest sentit, la iniciativa projectada s’estructura a l’entorn de quatre objectius estratègics principals:

L’establiment d’una estratègia nacional de seguretat TIC
Recolzament a la protecció de les infraestructures crítiques TIC nacionals
Promoció d’un teixit empresarial català sòlid en seguretat TIC
Increment de la confiança i protecció de la ciutadania catalana en la societat de la informació.

Per a la consecució dels objectius del Pla nacional d’impuls de la seguretat TIC a Catalunya, l’STSI impulsa la creació del Centre de Seguretat de la Informació de Catalunya (CESICAT), que executarà els programes d’actuació corresponents sota la direcció estratègica de la Direcció General de la Societat de la Informació, amb el recolzament del Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la informació, i amb la participació directa en el centre dels governs locals de Catalunya, del sector privat i de la societat civil.

El CESICAT és, per tant, un instrument de la Generalitat de Catalunya per a la realització de determinades actuacions del Pla nacional, junt a d’altres actors rellevants, com el Centre TIC de Catalunya quant a la innovació, les universitats quant a investigació de base, els gestors actuals de les xarxes i els serveis electrònics (CTTI, AOC, CESCA, etc.) i les cambres de comerç, entre d’altres. Amb aquest gran esforç assolim l’objectiu de fer molt més potents i efectives les polítiques del nostre govern en tecnologies de la informació i la comunicació, i ens posicionem de forma capdavantera per veure amb confiança les necessitats del nostre país i tot allò que hagi de menester en aquest àmbit en el futur.

Pas a Pas fent País

2009-06-02T17:43:00.002+02:00

Quan parlem de desplegar infraestructures de comunicacions electròniques al territori, parlem de dotar el nostre país de les xarxes necessàries per assolir una veritable cohesió territorial al conjunt de la societat, i parlem de gaudir dels nous serveis electrònics del futur.

Oblidem que al darrera d’aquest procés hi ha persones. I no em refereixo als ciutadans i ciutadanes que se'n beneficien, sinó als professionals i les professionals del sector que ho fan possible. Aquestes persones també són part de les infraestructures del país. No només en formen part els béns i actius materials, les torres de radiocomunicació, els desplegaments de fibra òptica, els equips emissors de TDT, etc... A Catalunya també comptem amb un gran actiu de professionals en aquest sector que fan possible el desplegament material.

Seria un greu error pensar que per exercir les noves competències sobre comunicacions electròniques que preveu el nou Estatut de Catalunya només ens calen les infraestructures físiques, i oblidar qui hi ha d’haver al darrera per crear-les i mantenir-les.

Al marge de la capacitat legal i executiva que el nostre país, i el seu Govern, tingui per a potenciar la presència de les xarxes de comunicacions electròniques, és tant o més important donar suport també al col·lectiu d’experts, els quals s’han d’organitzar al voltant dels nous col·legis professionals de telecomunicació, tant el dels enginyers com el dels enginyers tècnics. Són col·lectius compromesos alhora amb el país, el seu progrés i la pertinença a un projecte nacional que, com dèiem, se sustenta en gran part en el desplegament i ús de les comunicacions electròniques necessàries per al desenvolupament de Catalunya.

L’increment de l'autogovern i l'enfortiment del sector TIC a Catalunya, objectius estratègics del Govern de Catalunya, requereixen, entre d’altres coses, atorgar instruments propis als recursos humans professionals i la seva formació, ja que, com dèiem, són també part de les infraestructures i estan destinats a ser claus en el futur del nostre país.

És per això que, des de la Secretaria de Telecomunicacions i Societat de la Informació de la Generalitat de Catalunya, es proposa un Acord de Govern, a partir del qual s’aprova la concessió, mitjançant l'Institut Català de Finances, de sengles préstecs, amb la voluntat d’ajudar aquests col·lectius en el camí de constituir-se com a Col·legis Oficials de Catalunya.

De Mica en Mica s’omple la Pica

2009-05-18T14:27:00.000+02:00

Malgrat els retards acumulats en el desplegament de l'Estatut de Catalunya, hi ha algunes competències que el Govern espanyol ja ha transferit a la Generalitat. Entre aquestes es troba un paquet referent a la gestió d’un domini públic com és l’espai radioelèctric que implica al col·lectiu dels radioaficionats.

Podem pensar que transferències com aquestes són menors, però no podem oblidar que qualsevol traspàs a la Generalitat té una relació directa en la vida quotidiana de les persones. Tota transferència és important pel nostre país, sigui de l’àmbit que sigui i per petita que sembli.

La Generalitat de Catalunya, que com a autoritat més propera als ciutadans ha d'assumir aquestes responsabilitats i competències, ho fa des d’una òptica emocional pel context lingüístic i cultural que comporta. Tots els col·lectius socials del país, doncs, haurien de trobar en el Govern de Catalunya el seu espai natural de relació, tan des d'una òptica de país com de l'eficiència.

La Generalitat demana el traspàs de noves competències amb la finalitat d’exercir-les amb la major eficàcia i proximitat per a la ciutadania. És per això que la Generalitat de Catalunya ha convocat, per primer cop, les proves per obtenir el diploma d’operador radioaficionat; (fins ara, els exàmens els convocava el Ministeri d’Indústria). Les proves se celebraran el proper 23 de maig a Barcelona, Girona, Lleida, Tarragona i Tortosa.

D’aquesta manera, des de la Generalitat, dissenyem un espai en el qual els radioaficionats se sentin més còmodes i escoltats, i comencem a bastir un nou marc de relació que esperem que també reforci el sentiment de pertinença d'aquest col·lectiu. Malgrat no disposar d'un identificatiu propi com a radioaficionats catalans (com del que sí poden gaudir els usuaris d'Internet amb el domini .cat) esperem que, mitjançant les ones, aquest col·lectiu projecti amb orgull el seu missatge com a radioaficionats catalans.

De fet, no deixa de ser simptomàtic que en Marconi, considerat el pare de la radiocomunicació, en prengués bona nota dels experiments del Dr Salvà i Campillo, il·lustre català, el qual podríem considerar com el primer radioaficionat.

Elteumòbil.cat

2009-05-04T09:05:00.003+02:00

Fa pocs dies, juntament amb el secretari de Política Lingüística, Bernat Joan, vaig tenir l’honor de comparèixer davant la Comissió d'Afers Gal·lesos del Parlament del Regne Unit, concretament en l’anomenat select committee, la màxima categoria de comissions del parlament britànic. Aquesta compareixença s’ha convertit en la primera vegada que membres del govern català participen en una sessió de treball legislativa d’aquestes característiques.

El fet és que els membres de la Comissió d’Afers Gal.lesos estan considerant la conveniència de delegar la responsabilitat de la llengua gal·lesa a l’Assemblea Nacional del país. I per aquest motiu han mostrat el seu interès per conèixer de primera mà la situació de la llengua catalana i les experiències de política i promoció lingüística; de l’estatus del català, les polítiques lingüístiques en general i, especialment, la presència del català en el mercat de les telecomunicacions, tot posant de relleu la campanya Elteumòbil.cat (www.elteumobil.cat)

Aquesta setmana repetirem la compareixença, però aquest cop directament davant el Comitè Legislatiu de l’Assemblea Nacional de Gal·les i a través de mitjans telemàtics (videoconferència).

Voldria compartir alguns dels missatges que els hem transmès.

Antecedents

Poca gent sap viure ja sense mòbil al nostre país. Només cal observar el nostre voltant, siguem on siguem. I és que en poc temps, el telèfon mòbil ha passat de ser un simple instrument per a la comunicació oral a un conglomerat de dispositius amb unes prestacions que ens permeten jugar, enviar missatges, fer fotos o escoltar música, entre d'altres. I la tendència apunta cap a fer del terminal mòbil un estri per a moltes coses més com ara sistema de pagament, navegador d'Internet, televisor portàtil, navegador GPS i tantes aplicacions com les que puguin sorgir en el futur. En definitiva el mòbil és i serà encara més un objecte personal amb el qual interactuem cada dia en multitud d'ocasions. És un acompanyant de primer ordre i el dispositiu tecnològic més emprat pels catalans. D'aquí rau la importància, doncs, que el telèfon mòbil “parli” amb nosaltres en la nostra llengua.

L'any 2003 la Plataforma per la Llengua va denunciar, mitjançant l'estudi “El català als telèfons mòbils a partir dels usuaris”, el greuge que patien els clients de llengua catalana en el sector de la telefonia mòbil, tant pel que fa a les operadores com en bona part dels terminals. En aquell moment el panorama era certament descoratjador. L'existència del català en els terminals es limitava a Alcatel i Siemens que, ja des de finals dels anys 90, l'havien inclòs desacomplexadament, fins i tot en el llibret d'instruccions pel que fa a Siemens. Aquesta multinacional alemanya, però, va abandonar la fabricació de mòbils l'any 2006 i, per tant, donada l'escassa quota de mercat d'Alcatel i algun terminal testimonial de la francesa Sagem, el català en els terminals restava gairebé tocat de mort.

Segons dades de l’estudi Llengua i TIC (2007) de la mateixa Fundació Observatori per la Societat de la Informació de Catalunya (FOBSIC), un 12% dels usuaris de telèfon mòbil majors de 15 anys tenien el terminal en llengua catalana però el percentatge dels qui voldrien tenir-lo en català superava lleugerament el 30%. Segons aquest mateix estudi, s'estima que entre demanda directa i indirecta, és a dir, ciutadans que declaren indefectiblement voler tenir el mòbil en català o que, entre un mòbil amb llengua catalana i un de sense prefereixen tenir-lo en català, hi havia una demanda potencial d'un milió i mig de consumidors.

Aquesta situació va portar al departament de Governació a acordar al febrer de 2007 en el marc de l'aleshores 3GSM World Congress de Barcelona, actualment Mobile World Congress, la promoció de la telefonia mòbil en català amb la col·laboració dels principals fabricants de telèfons i sistemes operatius de mòbil i operadors de telecomunicacions. L'acord impulsat per la Secretaria de Telecomunicacions i Societat de la Informació, amb la col·laboració de la Secretaria de Política Lingüística, preveia que els operadors incloguin la llengua catalana com a requisit d'homologació dels terminals en les seves comandes i que els fabricants incorporarien el català en els menús i aplicacions dels seus terminals. La Generalitat de Catalunya es comprometia a donar suport institucional a qualsevol iniciativa que operadors i fabricants portessin a terme amb la finalitat de promoure la llengua catalana i en cas que fos necessari, a donar-los suport terminològic.

Així mateix, fruït d'aquells acords va néixer la campanya Elteumòbil.cat (www.elteumobil.cat) que mitjançant un lloc web, publicitat en premsa, ràdio, televisió i Internet, donava a conèixer coordinadament amb operadors i fabricants, quins terminals es comercialitzaven en català. Actualment, gairebé tots els fabricants més importants de mòbils del món ja inclouen la llengua pròpia del nostre país a tots o bona part dels mòbils del seu catàleg amb la comercialització dels operadors. Concretament participen a la campanya d'Elteumòbil.cat, les empreses Nokia, Motorola, Sony Ericsson, Blackberry, Alcatel, HTC, Samsung, Microsoft, Movistar, Vodafone, Orange, Yoigo i Eroski Móvil. A principis de 2009 ja hi havia, pel cap baix, un centenar de mòbils al mercat, més del doble que un any abans.

“Show me the money”

A banda de detectar una necessitat del mercat i disposar d'una demanda potencial quantificable, aquest projecte també es va basar en un doble convenciment. En primer lloc plantejar sempre la inclusió del català com un cas de negoci, és a dir, en el “llenguatge” que entenen les empreses. I en segon lloc, malgrat la feble protecció legal de la llengua catalana a l'hora de garantir-ne la seva presència en l'àmbit de les TIC, actuar des del punt de vista argumental com si la llengua catalana fos la d'un estat independent homologable a d'altres de la Unió Europea. D'entrada, els fets ens han demostrat l'eficàcia d'aquest plantejament ja que les multinacionals fabricants de mòbils varen entendre ràpidament la suficient magnitud del mercat en llengua catalana. No cal explicar si la llengua catalana és mil·lenària o apel·lar a les Homilies d'Organyà o a tractats medievals de cuina com el Sent Soví. El que funciona és el binomi català-euros. A les empreses, el primer que els ve al cap és aquella frase que Tom Cruise pronunciava a la pel·lícula Jerry Mcguire “show me the money”. Aquest és l'únic llenguatge que entenen les empreses i aquest és el que hem utilitzat.

En aquest sentit i per contrastar les pròpies dades del Govern, el “2º Observatorio de Tendencias”, estudi d'investigació social i de mercat sobre la relació de joves i adults amb la tecnologia, elaborat per la consultora CONNECTA per encàrrec de Nokia, revelava la tardor de 2008 que Catalunya és el territori de l'Estat espanyol on més importància es dóna als menús personalitzats en idiomes cooficials. Més de la meitat dels joves catalans reconeixen que els agrada poder tenir personalitzat el seu terminal en català. Per tant, el líder mundial de la telefonia mòbil és molt conscient d'aquesta realitat i això implica moltes coses, però sobretot una de cabdal. I és que cada vegada que una multinacional no catalana aposta públicament per la nostra llengua, es llança un missatge d'autoestima vital per als seus parlants. I és vital per dos motius. Primer de tot perquè estem parlant d'empreses emocionalment i culturalment distants a la llengua catalana i, en segon lloc, perquè s'associa el català a un entorn de modernitat de progrés. El català com a llengua de mercat i modernitat per evitar passos enrere en ple procés d'integració a la vida digital. Si multinacionals com Microsoft, Nokia, Google, Motorola, Epson, Xerox, HP, Sony, Sony Ericsson, entre moltes altres, ofereixen productes i serveis en català pocs arguments queden, doncs, per als qui encara en prescindeixen.

En català per RSC

D'altra banda, de mica en mica va fent forat la idea que la responsabilitat social corporativa (RSC) de les empreses també passa irremeiablement per respectar la identitat del mercat en el qual estan operant, és a dir, per respectar la llengua dels seus consumidors com ho fan en altres països amb les seves llengües respectives. El mercat i la demanda en llengua catalana hi són i ara només cal que aquelles empreses que han fet passos tímids o que encara no ofereixen els seus productes en la nostra llengua s'hi posin ràpidament si no volen perdre més oportunitats. Enfocar el màrqueting a satisfer les necessitats dels clients també passa per oferir productes i serveis en el seu idioma. A tot arreu, en els països democràtics i desenvolupats, les comunitats lingüístiques amb un volum de consumidors similars al del català sempre es respecten. No hi ha raons objectives per justificar un tractament discriminatori als consumidors catalanoparlants. Els consumidors de casa nostra han de tenir exactament els mateixos drets que altres consumidors europeus i, a més, la seva força econòmica per volum és sovint molt més alta que la d'altres comunitats lingüístiques que ja tenen tots els productes disponibles en la seva llengua. La producció en català, doncs, és econòmicament justificable.

En definitiva, l'acord per a la normalització del català en l'àmbit de la telefonia mòbil havia d'implicar un canvi de mentalitat de fabricants i operadors i, de fet, hem passat del fet extraordinari que hi hagi alguns mòbils en català a l'anomalia que avui encara n'hi hagi alguns que no l'incorporen. Malgrat tot, així com les multinacionals fabricants de mòbils han respost molt bé als compromisos fins arribar a l'extrem que, de retruc, altres fabricants no adherits a la campanya han inclòs el català en alguns dels seus models com ara Sharp o LG, el paper dels operadors ha quedat per sota de les expectatives pel que fa a garantir una plena atenció al client en llengua catalana. Les denúncies, les dades obtingudes, així com les comprovacions empíriques demostren cruament com els consumidors de parla catalana estan discriminats. L'esforç dels operadors s'ha limitat a, efectivament, incloure terminals en català el seu catàleg i a fer una part molt important de la seva publicitat en català. Però actualment ser atès en català en igualtat de condicions al castellà és una quimera.

“Catalan, a business opportunity”

Justament a partir de l'experiència d'Elteumòibil.cat en va sorgir un esqueix per aplicar el model a tots els productes i serveis tecnològics. La Secretaria de Telecomunicacions i Societat de la Informació va posar en marxa fa gairebé un any la campanya “Catalan, a business opportunity” (www.gencat.cat/societatdelainformacio/cbo) amb la qual es pretén explicar a les multinacionals del sector de les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC), l’oportunitat de negoci que ofereix la llengua catalana. Una llengua, per cert, que té molts més parlants que altres idiomes que gaudeixen de gairebé plena normalitat en l'àmbit de les TIC com ara el danès, el finès, el noruec o similar al suec, al grec o al portuguès a Europa.

A la Unió Europea no hi ha cap altre cas d'una llengua parlada per tants milions d'habitants que no sigui plenament present en la majoria de béns i serveis. Per a molts productes, el català és encara l'excepció. Els criteris erronis d'associar la importància i la consideració d'una llengua, amb el fet que pertanyi a un estat independent afecta el seu estatus en totes les àrees.

La campanya, que disposa d'un vídeo a Youtube (www.youtube.com/societatinformacio), també recorda a aquestes multinacionals l'existència d'una eina de relació molt potent amb els seus clients com és l'ús del domini .cat, el primer domini que identifica a Internet qualsevol contingut en català o relacionat amb la cultura catalana.

Cada vegada són més els dispositius i serveis que inclouen la llengua catalana a les seves interfícies, des de televisors amb receptors de TDT, passant per navegadors GPS, sistemes operatius i programes d'ordinador o telèfons mòbils. Google, Nokia, Sony, Motorola, Alcatel, Blackberry, Sony Ericsson, Microsoft, JVC, Tom Tom, Epson o Hewlett Packard són només alguns dels exemples de multinacionals que ja han entès que el català és una oportunitat de negoci.

Els videojocs: un camp erm per adobar

Que el català s'ha mostrat relativament saludable en l'àmbit d'Internet és evident. Visites a webs en català, milers i milers de blocs o descàrregues de programari així ho manifesten. És el conjunt de la població qui ho acaba reflectint, doncs. És a dir, quan el poder és a mans dels ciutadans la llengua catalana es mostra més forta o menys feble, segons el grau d'optimisme o pessimisme. Però quan la presència de la llengua nacional depèn de les empreses l'escenari canvia radicalment.

No hem de perdre de vista doncs àmbits absolutament dramàtics en els quals el català és directament una llengua morta. Parlo dels videojocs. I són sobretot els joves, és a dir, les generacions amb més futur per parlar català, les que es troben davant d'un autèntic forat negre de la llengua. Al marge de la producció de videojocs educatius per a PC, que ha liderat l'empresa Barcelona Multimèdia i que ara s'ha convertit en editora de Nintendo i Apple, és impossible accedir a una mínima oferta de videojocs supervendes en català pels canals de distribució convencionals i només per vies voluntaristes i amb un grau de coneixement elevat es pot jugar a alguns videojocs de consola en català prèviament modificats.

La dels videojocs és la primera indústria d'oci audiovisual a l'Estat espanyol per sobre del cinema, el DVD o la música enregistrada. Segons l'Asociación Española de Distribuidores y Editores de Software de Entretenimiento (ADESE) els videojocs representaven el 54 % del consum d'oci audiovisual amb 1.454 milions d'euros de despesa.

Segons l’estudi Usos lingüístics i tecnologia TIC-Llengua (2007) de la Fundació Observatori per la Societat de la Informació (FOBSIC), un 22,3% dels catalans que disposen de consola voldrien poder jugar-hi en català i un altre 20,3% s'hi avindria, tot i que li és indiferent.

Segons aquest estudi, només a Catalunya hi ha 1.200.000 consoles. D’acord amb els percentatges apuntats anteriorment, unes 267.000 consoles haurien de ser en català, i unes altres 242.000 ho podrien ser. És a dir, només a Catalunya, sense considerar altres territoris (País Valencià, Balears i catalanoparlants fora de l’Estat espanyol), estem parlant de més de mig milió de màquines que jugarien en català. Un volum gens menyspreable que, segons els experts del sector consultats per la Secretaria de Telecomunicacions i Societat de la Informació, pot generar un interès suficient dels productors.

La llengua catalana viu envoltada d'oportunitats i circumstàncies socioculturals que converteixen en una lògica aclaparadora la localització de videojocs en la nostra llengua . Des de localització al català de videojocs supervendes, els anomenats best-sellers (ex: ProEvolution Soccer), a adaptació d'altres als nostres referents culturals (ex: Singstar), passant per creació de videojocs a partir del nostre patrimoni més internacional (ex: La Guerra de Successió).

Però és que Catalunya, a diferència d'altres nacions sense estat amb llengües minoritzades, concentra un seguit de trets competitius que poden convertir-la en una plataforma de producció mundial de videojocs. És un pol d'atracció de mà d'obra qualificada per la seva ubicació geogràfica i qualitat de vida, té centres especialitzats en formació de desenvolupadors i iniciatives tecnològiques per a desenvolupar el multilingüisme. Si el futur passa per indústries netes i amb valor afegit, aquesta n'és una. I, per tant, no cal dir que és molt més simple tenir oferta de videojocs en català si la indústria està ubicada a casa nostra, sigui per empreses nacionals o multinacionals.

Conclusions

A partir de l'experiència d'Elteumòbil.cat es dibuixen diverses línies d'actuació que a hores d'ara semblen les més efectives per aconseguir resultats palpables a curt i mig termini:

Fer aflorar la demanda: El paper de la Generalitat de Catalunya s'ha de basar en el descobriment quantificable de la demanda real de productes i serveis en català i traslladar-lo a les empreses. Des del moment que l'òptica sovintejada de les empreses és un estat / un mercat / una llengua, el paper del Govern és clau a l'hora de plantejar aquestes oportunitats de negoci que poden suposar la producció en català, sobretot amb el grau de protecció legal feble que pateix aquest idioma.
Evitar inversions invisibles: Els recursos públics, ja prou limitats a Catalunya per culpa del dèficit fiscal que patim en relació amb Espanya, s'han d'intentar optimitzar, òbviament. I aplicats a la presència del català en productes tecnològics el millor suport econòmic, si és que cal donar-lo, és el destinat als canals de distribució i promoció. Dels quatre components del màrqueting mix (producte, preu, canal de distribució i promoció), són en aquests dos darrers en els quals hi ha més garanties de donar a conèixer el producte en català i fer-lo arribar al consumidor. Finançar processos de producció per a la localització del producte a la nostra llengua, és a dir, incidir només en el producte és un error. Hauria servit de res pagar la localització al català de telèfons mòbils i que arribessin al mercat sense cap campanya específica? Tampoc tindria sentit subvencionar-ne la compra.
Arrossegar el líder: Un altre de les conclusions que s'han extret és la de l'efecte dòmino. Especialment en el cas d'empreses líders que sovint actuen amb mimetisme. Des del moment que Nokia va accedir a signar l'acord amb el Departament de Governació i Administracions Públiques, la resta varen adherir-se sense gaires problemes. L'acord que va desembocar en la campanya d'Elteumòbil.cat va esdevenir una notícia del sector de la telefonia mòbil i moltes empreses varen optar per incorporar el català, vista la relació cost/benefici, i entenent que incloure el català podia esdevenir un avantatge competitiu mentre que no fer-ho podia esdevenir un problema.

L’ACCÉS A LES TELECOMUNICACIONS, UN SERVEI BÀSIC A CASA

2009-04-27T15:26:00.001+02:00

El Govern de la Generalitat acaba d’aprovar un nou decret sobre les condicions dels habitatges i la cèdula d’habitabilitat. A través d’aquest text normatiu s’ha materialitzat un pas més en el compromís del Govern de la Generalitat pel que fa a l’impuls del desplegament de les xarxes de comunicacions electròniques al territori. I és que amb aquest nou decret, s’equipara la necessitat de disposar de les instal.lacions de telecomunicacions a l’edificació amb la d’altres instal.lacions necessàries per als serveis bàsics definits a la Llei d’urbanisme, com ara el subministrament energètic, l’aigua o les xarxes de sanejament.
Així doncs, les instal.lacions per a l’accés als serveis de comunicacions electròniques ha passat a ser un més dels requisitis imprescindibles a l’hora de considerar una edificació com apta per a ser habitable, sigui quina sigui la llei que la regula, és a dir, tant si està subjecta al règim de propietat horitzontal com al de propietat vertical.

Aquest és el gran salt qualitatiu respecte a la normativa que teniem fins ara. Malgrat que, ja des de l’any 1998, existia una normativa sobre infraestructures comunes de telecomunicacions, aquesta era d’obligat compliment bàsicament als habitatges de propietat horitzontal.

Cal no oblidar que si volem facilitar que tota la ciutadania pugui gaudir de serveis de connexió que a Catalunya considerem bàsics (tot i que la llei estatal no té la mateixa consideració) com són l’accés a internet amb Banda Ampla o la TDT, no és suficient el gran esforç que estem fent l’administració i els operadors en el marc del Pla Catalunya Connecta (recordem que el seu objectiu és el desplegament de les infraestructures i equipaments necessaris per portar a gairebé tots els racons del país els serveis de telefonia mòbil, banda ampla i televisió digital ) cal que els edificis disposin de la infraestructura necessària que permeti oferir la connexió d’una manera efectiva i compatible, sense que els ciutadans hagin d’assumir els costos per a adaptacions en habitatges nous que acaben d’adquirir.

Deiem que és un pas més, després d’altres que ja han estat una realitat aquesta legislatura, com són la inclusió a la llei de l’obra pública de la necessitat d’incloure l’estudi de telecomunicacions al projecte d’obra o de l’acord de govern de la tardor passada on la Generalitat es compromet a incloure les infraestructures de telecomunicacions en qualsevol de les obres que executi al territori en el marc de l’obra pública. En aquest darrer punt s’està avançant de manera decidida, i ja són diverses les instruccions tècniques que s’han definit i que s’estan aplicant, com és en l’àmbit de les carreteres, dels regadius o dels camins rurals.

Des del govern de Catalunya treballem des de fa temps per assegurar aquesta garantia d’accés a les telecomunicacions, i hem concentrat esforços perquè aquesta accessibilitat sigui possible per a tots els ciutadans, amb independència del lloc de residència i del tipus d’habitatge on visquin. És clar que això implica un esforç col.lectiu en el marc de l’obra pública, de l’urbanisme i, òbviament, també en l’habitatge. I quan diem col.lectiu, ho diem amb el convenciment que cal la implicació de tots els agents, els privats i també de totes les administracions. El paper impulsor de la Generalitat és fonamental, però és igual d’important el paper de les administracions locals per fer efectiu el compliment de la normativa.

I també tenim clar que ens cal donar més passes encara en l’aspecte normatiu. L’evolució tecnològica, la convergència de xarxes, de terminals i de serveis ens porta associat la necessitat d’una modernització i una adaptació davant l’arribada creixent de nous serveis de comunicacions electròniques. I en aquest aspecte és necessari impulsar els canvis per tal de garantir l’arribada a la llar de les xarxes de nova generació, és a dir de la instal.lació de la fibra òptica als edificis.
Estem en una etapa de canvi, estem als inicis de la substitució definitiva de la planta actual de coure per la de fibra òptica i, tot i que estem encara en un moment inicial, cal posar tots els mecanismes perquè aquesta subtitució, que durarà anys, es faci en el menor espai de temps possible, per tal de maximitzar l’arribada dels futurs serveis (d’un futur immediat) de comunicacions electròniques arreu del territori, uns serveis que ens han de permetre millorar encara més el nostre estat del benestar (serveis en l’àmbit sanitari, de la dependència, de la educació, etc) i també, i sobretot, ajudar a fer més competitives les nostres empreses, que és en definitiva la base per garantir la continuïtat del nostre benestar.

Així doncs, podem dir que es manté viva l’aspiració que ens mou a aquells que tenim responsabilitats a l’hora que qualsevol català pugui gaudir amb facilitat, d’una manera eficient i senzilla, de poder decidir entre les diferents possibilitats de connexió a qualsevol servei de telecomunicació.

CATALUNYA CAP A LA SOCIETAT DE LA INFORMACIÓ

2009-04-21T10:48:00.003+02:00

El passat 26 de març Telefònica presentava el seu informe “La Societat de la Informació a Espanya 2008”, un informe que reconeix un indubtable avenç de la societat de la informació a Catalunya, encara no en el grau que a la societat i l’economia els caldria i que des del govern desitjaríem, però si un pas endavant en la direcció correcta.
Aquesta situació és fruit de la feina ben feta de molts actors, entre ells, lògicament, el principal operador de l’estat i del nostre país, però també, de la resta d’operadors, de la societat civil, dels sindicats, de les patronals, del sector TIC, de les universitats, de les administracions locals...
Algú podria pensar que sense polítiques públiques també haguéssim avançat. I probablement és cert. El que no em queda tant clar és que ho haguéssim fet en la direcció, velocitat, qualitat i intensitat òptimes o correctes.

Per primera vegada, Telefònica ha reconegut les virtuts de les polítiques públiques desenvolupades des del Govern de Catalunya, tant d’impuls de les infraestructures com dels serveis i els continguts, sempre des d’una doble vessant, la de la promoció de l’oferta i la de la promoció de la demanda.
En particular, Telefònica ha destacat en el seu informe, per la seva particular qualitat i importància, projectes com ara el PIMESTIC, d’impuls de les TIC entre el teixit de les petites i mitjanes empreses catalanes promogut per la Generalitat i al que s’han sumat centenars d’entitats i associacions arreu del país.
Fins ara sempre s’havien qüestionat que la Generalitat no endegués projectes destinats al foment de la demanda o a la generació de serveis i continguts. És doncs una bona notícia que aquest any Telefònica i altres actors hagi reconegut aquestes polítiques.
Però cal destacar una segona bona notícia. El fet que Telefònica reconegui també per primera vegada les virtuts de les polítiques en infraestructures a través del pla Catalunya Connecta. Aquest pla ha de dur la banda ampla, telefonia mòbil i TDT a tots els polígons industrials i a la majoria de nuclis de població del país abans de finals del 2010.
Podem afirmar amb orgull que Catalunya ha estat novament capdavantera, amb iniciatives com ara les que han servit per a posar d’acord tots els operadors de telefonia mòbil, que de normal són competidors, amb Abertis i la Generalitat, i els han conduït a signar convenis innovadors entre ells per compartir infraestructures i, d’aquesta manera, estendre les seves cobertures més allà d’on el mercat ho consideraria raonable però on el país ho necessita per mantenir la cohesió social i l’equilibri territorial. És a dir, aquells que en altres contrades competeixen aferrissadament, el govern de la Generalitat ha aconseguit que col·laborin.
Esperem que l’any vinent Telefònica pugui reconèixer també les polítiques que en el marc del desplegament de fibra òptica s’estan duent a terme a Catalunya. Innovadores a l’Estat i comuns ja a molts llocs d’Europa. Probablement haurem d’explicar millor el que estem fent per evitar controvèrsies fruit del desconeixement.
Si en el món de les infraestructures de telecomunicacions hi ha un consens generalitzat a nivell mundial (i el govern n’és plenament conscient) aquest és que el futur passa per les anomenades “Xarxes de Nova Generació”, les xarxes d’alta capacitat, també anomenades NGN. En definitiva, les xarxes de fibra òptica.

L’existència i la capil·laritat d’aquestes xarxes arreu del territori, marcarà de ben segur el futur de la societat de la informació a Catalunya, la qualitat de vida de la seva ciutadania, la competitivitat i la productivitat de la seva economia i l’eficiència i eficàcia de les administracions públiques arreu del territori en el seu servei a la ciutadania. És per això que en un tema tant important, el govern no se’n pot mantenir al marge.
Des del Govern hem de vetllar perquè el conjunt del país, i no només les àrees metropolitanes, puguin accedir als millors serveis i a les xarxes més avançades. I no podem restar aturats tot esperant que el mercat privat decideixi invertir o no invertir (la situació econòmica actual ha frenat moltes inversions com els mateixos operadors reconeixen) a l’espera que millori la conjuntura econòmica o que s’aclareixi el marc regulatori. Així com tampoc poden ser els operadors privats els qui decideixin on i quan arriben les xarxes de fibra òptica. Això té molt a veure amb la planificació territorial pel que fa als pols de futur creixement econòmic i demogràfic. Cal incentivar i maximitzar des del govern la inversió privada en aquestes infraestructures i facilitar-ne el desplegament, arreu del país, si fos possible.
En algun moment s’havia especulat amb la creació per part de la Generalitat d’una mena d’operador públic de telecomunicacions que desplegués fibra òptica arreu del territori i fes la competència als operadors de telecomunicacions. Res més lluny de la realitat.
Els recursos públics són sempre escassos i el govern de la Generalitat no malbaratarà ni un sol euro dels seus ciutadans per fer la competència als operadors.
Ara bé, com hem dit abans, la Generalitat és plenament conscient de la importància d’aquestes xarxes, i te l’obligació d’intentar garantir que els serveis que aquestes xarxes han de suportar arribaran amb les mateixes condicions arreu del territori, no únicament allà on sigui rendible per al mercat privat.
Hi ha molts dubtes encara sobre la taula per poder afirmar quin és el millor model per desplegar arreu les xarxes de nova generació: dubtes regulatoris, dubtes sobre els serveis i continguts a desenvolupar, dubtes sobre el finançament públic i privat i la crisi econòmica.
Però entre els dubtes tenim algunes certeses. En primer lloc, la col·laboració público-privada serà imprescindible (una altra cosa és el model, encara per definir). I en segon lloc, qui sàpiga donar la millor resposta al desplegament de la fibra òptica en el seu territori estarà millor posicionat que ningú pel rellançament social, econòmic i polític de la post-crisi.

Ens cal doncs un govern valent. I crec que tenim un govern valent que reconeix el repte i no dubta a posar sobre la taula propostes agosarades, innovadores, intel·ligents... algunes es demostraran encertades, altres potser no tant... sigui com sigui, Catalunya no es pot permetre que el govern no faci res en aquest sentit. Ni el govern no es pot permetre dubtar pels cants de sirena, especialment quan ningú sap del cert el millor camí, tot i que tots coincidim amb el destí.

A UN PAS DE LA TELEVISIÓ DIGITAL

2009-04-20T10:45:00.002+02:00

La incorporació a la Societat de la Informació és un dels reptes de present més importants de les societats avançades i del qual Catalunya no en pot quedar al marge. La millora de la competitivitat i la qualitat de vida passa necessàriament, entre d’altres coses, per un ús extensiu i universalitzat de les tecnologies de la informació i la comunicació a tots els nivells.
La manera en la qual adoptem les noves tecnologies marcarà de manera definitiva el futur econòmic, social i cultural del nostre país, i és per això que des del govern de la Generalitat estem apostant decididament per la universalització dels serveis de telecomunicacions, posicionant-nos a favor de la inclusió dins el “Servei Universal” de tecnologies com la Televisió Digital Terrestre, l’anomenada TDT, la telefonia mòbil i l’accés a internet de banda ampla, que permeten a la ciutadania, les empreses i les asociacions professionals donar un important salt endavant en la seva qualitat de vida, en la seva competitivitat, productivitat i eficàcia.
El Ministeri d’Indústria, Turime i Comerç va decidir que el dia 3 d’abril de 2.010 sigui la data en la qual es produeixi a l’estat espanyol l’anomenada “apagada analògica”, és a dir, el moment en que es donarà fi a les emissions de televisió tradicional. Això suposa que abans s’haurà fet el que calgui per garantir la cobertura de TDT a tots els punts on fins ara arribaven les emissions de televisió en tecnologia analògica.

A Catalunya el govern va elaborar un pla d’encesa sincrònica amb l’objectiu equiparar i ampliar les cobertures de tots els canals de TDT al mateix nivell que les actuals cobertures analògiques de TV3. Un pla que contempla que en cada centre emissor l’encesa dels canals de TVC es farà de manera sincrònica amb tots els canals de televisió, inclosos els locals sempre que hi hagi emissió de continguts. Això comportarà que a la pràctica, una vegada finalitzi aquesta fase del desplegament, tots els nuclis de població on es veien els canals de TVC en analògic els rebin en digital, però també que aquells nuclis on únicament arribava el senyal analògic de TVC ara rebran també la resta de canals en tecnologia digital.
A data d’avui, a un any vista de l’encesa digital, ja s’han posat en funcionament més de 170 centres emissors de TDT, entre els que es troben els de major abast, cosa que ha permès dotar ja de cobertura de televisió digital a més del 97% de la població del país.
La previsió és que en els propers mesos es dupliqui el nombre de centres emissors fins arribar als 360, donant senyal a 2.800 nuclis de població del país, tot això en el marc del pla “Catalunya Connecta”, que té com a objectiu principal portar la cohesió digital arreu del territori català.

Per estar-ne al corrent hi ha a disposició de la ciutadania, empreses i administracions públiques una pàgina web amb la informació sobre el desplegament del pla en el seu conjunt, http://www.catalunyaconnecta.cat.
Mitjançant aquest web es pot accedir als cercadors relacionats amb els projectes del pla Catalunya Connecta, entre els quals hi ha també un cercador de cobertures i planificació de desplegament de la TDT als nuclis de població de Catalunya.

TIC EN CATALÀ PER LA MODERNITAT I L'AUTOESTIMA

2009-04-15T10:48:00.002+02:00

Diuen que mica en mica s'omple la pica i el cas de multinacionals del sector TIC que, amb més o menys fermesa, aposten cada vegada més per la llengua catalana n'és un exemple.

Fa pocs dies s'ha anunciat que la multinacional Adobe (www.adobe.com) ha llançat definitivament al mercat l'Adobe Reader 9.1 en català, però ara de manera estable i en igualtat de condicions que, posem per cas, la versió anglesa. És cert que aquesta empresa té un catàleg molt ampli de productes i que, per ara, la inclusió del català no deixa de ser una clucada d'ull.
Però decisions com aquestes tenen un pes específic molt important per al nostre país, al marge de les localitzacions en català d'altres productes similars mercès a l'acció de molts voluntaris que tradueixen el codi lliure i que tantes oportunitats ha generat a l'hora de normalitzar la situació del català en aquest àmbit.

I tenen un pes específic perquè ajuden a demostrar que el mercat en llengua catalana és prou important com per oferir productes en aquest idioma, però també perquè cada vegada que una multinacional no catalana aposta públicament per la nostra llengua, es llança un missatge d'autoestima vital per als seus parlants. I això, és vital per dos motius. Primer de tot perquè estem parlant d'empreses emocionalment i cultural distants a la llengua catalana i, en segon lloc, perquè s'associa el català a un entorn de modernitat i de progrés.

La Secretaria de Telecomunicacions i Societat de la Informació va posar en marxa fa més d'un any la campanya “Catalan, a business opportunity” (www.gencat.cat/societatdelainformacio/cbo) (http://www.youtube.com/watch?v=HgDbVwhDNEY) amb la qual es pretén explicar a les multinacionals del sector de les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC), l’oportunitat de negoci que ofereix la llengua catalana. El català, en definitiva, com a llengua de mercat i modernitat per evitar passos enrere en ple procés d'integració a la vida digital. Si multinacionals com Microsoft, Nokia, Google, Motorola, Epson, Xerox, HP, Sony, Sony Ericsson, entre moltes altres, ofereixen productes i serveis en català pocs arguments queden, doncs, per als qui encara en prescindeixen.

Sortosament, d'altra banda va fent forat la idea que la responsabilitat social corporativa (RSC) de les empreses també passa irremeiablement per respectar la identitat del mercat en el qual estan operant, és a dir, per respectar la llengua dels seus consumidors com ho fan en altres països amb les seves llengües respectives. El mercat i la demanda en llengua catalana hi són i ara només cal que aquelles empreses que han fet passos tímids o que encara no ofereixen els seus productes en la nostra llengua s'hi posin ràpidament si no volen perdre més oportunitats.

CESICAT, MÉS SEGURETAT EN ELS MITJANS ELECTRÒNICS A CATALUNYA

2009-04-06T10:25:00.003+02:00

Des de la secretaria de Telecomunicacions i Societat de la Informació, mitjançant la Direcció General de la Societat de la Informació, i amb la participació del Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació, hem impulsat la creació del Centre de Seguretat de la Informació de Catalunya, CESICAT, amb una idea molt clara, que és garantir una societat de la informació segura i catalana per a ciutadans, empreses i administracions públiques.
Això neix en resposta a una problemàtica greu i urgent dels incidents informàtics que pateixen aquests col·lectius, i que afecten molt negativament a la confiança en els mitjans electrònics, inhibint el desplegament de la Societat de la Informació.
La missió del CESICAT ha de ser la de contribuir a garantir una Societat de la Informació segura per a tots i totes, actuant com a eina per a l’execució de les polítiques públiques en seguretat TIC, i la generació d’un teixit empresarial català de suport, aplicacions i serveis de seguretat TIC que sigui referent nacional i internacional.

El CESICAT ha d’oferir suport en l’execució del Pla nacional d’impuls de la seguretat TIC de Catalunya, un pla que suposa una fita molt important per al país, que va ser aprovat per acord de govern el passat 17 de març del 2009, i que es basa en quatre línies estratègiques:

Primerament, en establir una estratègia nacional de seguretat en les tecnologies de la informació i la comunicació, centrada en les eines de conscienciació del públic pel que fa a les amenaces i vulnerabilitats de la seguretat en línia.

Donant suport a la protecció de les infraestructures crítiques de telecomunicacions, com les xarxes de comunicacions electròniques, els centres de procés de dades de les administracions públiques i altres, mitjançant actuacions d’anàlisi, suport i actuació adreçats als serveis TIC públics, les xarxes dels serveis d’emergències i de protecció civil i els serveis privats que hi donen suport.

Fent promoció d’un teixit empresarial català sòlid en seguretat en les noves tecnologies, que complementi l’actuació pública en aquesta matèria i potenciï el sector TIC català. Es vol crear una xarxa de Petites i Mitjanes Empreses (PIME) per a la prestació de serveis de seguretat i resposta a incidents.

Incrementant la confiança i protecció de la ciutadania en la societat de la informació, amb una atenció especial als col.lectius amb més riscos, com els infants i els joves. La voluntat és participar activament en suport de la lluita contra totes les formes de delinqüència informàtica de forma coordinada amb els agents competents, reforçant les capacitats de detecció i denúncia.

En una primera fase, el Pla s’ha d’orientar cap a la divulgació, conscienciació i formació de tots els agents afectats en la seva execució, tant del sector públic com del sector privat. En paral·lel, s’ha de formar capacitat de resposta de la Generalitat, per permetre l’atenció a incidents informàtics, i s’han de desplegar serveis preventius i de detecció de problemàtiques de seguretat.
En un segon moment, i de forma coordinada amb les línies anteriors, es treballarà en el desplegament de la xarxa catalana de PIME especialitzades en seguretat que pugui oferir serveis a la ciutadania i a les pròpies empreses, de forma equilibrada per tot el territori. El CESICAT prestarà els serveis preventius, de formació i de resposta als incidents i altres problemàtiques de seguretat de les xarxes i de la informació, per a la ciutadania, les PIME i els governs locals.

El CESICAT compta amb la participació de la Generalitat de Catalunya, addicionalment, mitjançant la Secretaria General del departament de Governació i Administracions Públiques, la Secretaria de Funció Pública i Modernització de l’Administració, ACC1Ó, la Direcció General de Recerca i la Direcció General de la Policia, i del món local a través del Consorci Administració Oberta de Catalunya.
A més, el sector privat hi participarà a través del Consell General de Cambres de Catalunya, la Fundació Barcelona Digital i e-La Caixa.

D’aquesta manera, el CESICAT disposa d’un constituency que li permet el posicionament ideal per aconseguir una enorme efectivitat en les funcions que si li han encomanat, i que li permeten aprofitar al màxim les sinergies naturals que existeixen entre els diferents actors de la societat de la informació que apliquen seguretat.

LES TELECOMUNICACIONS, EINES PER A LA COMPETITIVITAT

2009-03-27T15:10:00.002+01:00

Avui en dia ja ningú no discuteix que les telecomunicacions constitueixen eines bàsiques per a la competitivitat d’un país. De fet, l’experiència del països nòrdics, capdavanters en aquest i en d’altres camps, ha demostrat una clara correlació entre la inversió en educació i telecomunicacions i l’augment de la competitivitat del país.
Els signants el 2005 de l’Acord estratègic per a la internacionalització, la qualitat de l’ocupació i la competitivitat de l’economia catalana varen aprovar el juny passat la revisió i nou impuls de l’Acord per al període 2008-2011. Des de la Secretaria de Telecomunicacions i Societat de la Informació (STSI) hem col·laborat activament en aquest procés.

Des de l’STSI volem destacar les noves mesures relatives a infraestructures, serveis i tecnologies de la informació que han estat incorporades a la revisió de l’Acord. Aquestes noves mesures han sorgit, tant com a resultat d’un procés d’informació i sensibilització dirigit tant a la societat com a les pròpies administracions públiques, respecte a la vital aportació de les TIC a la competitivitat de l’economia del país i al seu paper determinant en l’evolució cap a la societat del benestar per una banda, com a través de les nostres aportacions en certs punts concrets.

En primer lloc, i dins la línia estratègica d’impuls de l’èxit escolar, s’aposta per incloure una mesura per reforçar les tecnologies de la informació i del coneixement (TIC) a l’escola. Tot aprofitant el projecte Heura, per fer arribar internet a les aules, ja en curs des del primer Acord estratègic, la nova mesura pretén fomentar l’ús de les TIC com a eina pròpia dels centres educatius en la seva labor. Per aconseguir-ho, s’invertiran més de 115 milions d’euros fins el 2011 per disposar de connexió de banda ampla a totes les aules i per formar i assessorar més de 70.000 professors en l’ús de les TIC en l’àmbit educatiu. Així doncs, la mesura no és solament un projecte d’infraestructura, sinó que pretén involucrar tot el procés des de la formació del professorat fins la incorporació de les TIC al sistema educatiu, evitant definir una política TIC allunyada dels qui les han d’aprofitar.

En relació amb l’impuls de les infraestructures estratègiques, la revisió de l’Acord incorpora la universalització dels serveis avançats de telecomunicacions. Aquesta nova mesura té com a objectiu principal ampliar i estendre les prestacions del “servei universal”, actualment definit com a servei de telefonia fixa i accés a Internet a 56Kbps, per incloure-hi (de facto, ja que no disposem de competències per fer-ho de iure) l’accés a Internet de banda ampla, la telefonia mòbil i l’accés als canals de TDT públics i privats. La inversió prevista és de més de 110 milions d’euros, i una de les fites més rellevants és la de cobrir, com a mínim, tots els nuclis de població de més de 50 habitants, i polígons industrials, amb tots aquests serveis abans de la fi del 2010.

Pel que fa a la línia de Societat de la Informació i Modernització, el nou Acord incorpora també mesures rellevants. D’una banda, amb l’objectiu de fomentar l’ús de les TIC entre la ciutadania, l’administració i en les relacions entre administració i ciutadania, s’aposta pel desenvolupament de l’administració oberta en línia, a través de la potenciació de les TIC en els àmbits de la salut, l’ensenyament i la justícia i l’impuls de la signatura electrònica en tots els tràmits de l’administració. D’altra banda, i en paral·lel, es potenciarà la xarxa de telecentres i la realització d’accions formatives per a la ciutadania.
Dins la línia d’infraestructures i política de telecomunicacions, val la pena destacar la mesura que compromet el Govern a impulsar les anelles sectorials de fibra òptica, que afavoreixin un intercanvi de dades i informació a alta velocitat entre les empreses i els usuaris de determinats sectors. En concret, el Govern ha fet seu el compromís de desplegar les anelles cultural, industrial, audiovisual i científica. En conjunt, aquestes dues mesures suposaran una inversió superior als 55 milions d’euros fins el 2010.
Pel que fa a la línia estratègica referida al sòl i els polígons industrials, s’han afegit a les mesures de construcció i gestió dels polígons dos objectius específics. Per una banda, la garantia del Govern que tots els nous sòls industrials tindran accés als serveis electrònics de banda ampla i telefonia mòbil. I per altra banda, es promourà l’elaboració d’un mapa de necessitats dels diferents polígons industrials arreu de Catalunya, per tal de determinar quines mancances existeixen a nivell d’infraestructures, mobilitat, energia i telecomunicacions. Tanmateix, es treballarà perquè els mateixos polígons es fixin uns objectius en matèria de telecomunicacions que donin resposta a les seves necessitats. En aquest sentit, el Govern treballarà amb les entitats autònomes del polígon i les empreses de telecomunicacions i telefonia per garantir que tots els polígons, tant de nova creació com ja existents, disposin de les xarxes de telefonia mòbil i banda ampla necessàries per poder competir i relacionar-se amb el món.
Finalment, pel que fa a relacions laborals, i en el marc del desplegament del Consell de Relacions Laborals, s’han identificat el teletreball i l’ús de les noves tecnologies com a instruments per modernitzar l’organització del treball.

En resum, la revisió i nou impuls de l’Acord estratègic per a la internacionalització, la qualitat de l’ocupació i la competitivitat de l’economia catalana per al període 2008-2011, amb la col·laboració de la Secretaria de Telecomunicacions i Societat de la Informació, reconeix les noves tecnologies com a element cabdal per al desenvolupament de la societat catalana i per a la seva competitivitat. És important destacar que l’Acord, a més de considerar les telecomunicacions com a infraestructures bàsiques, al mateix nivell que les d’electricitat, aigua o gas, també les inclou com a mesures transversals en àmbits com ara l’educació, i les relacions laborals, així com en l’increment de la competitivitat i l’evolució del model productiu cap a un amb major valor afegit.

Així doncs, una de les grans fites d’aquest Acord, des del noste punt de vista , és haver aconseguit incloure al discurs del conjunt del Govern les telecomunicacions com a infraestructures bàsiques, i com a eina de competitivitat o driver cap a una nova economia productiva.

LA QUALITAT DE LES COMUNICACIONS ELECTRÒNIQUES, UN REPTE QUE HEM D’AFRONTAR

2009-03-25T11:09:00.001+01:00

Arrel de l’alliberació del mercat de les telecomunicacions, les polítiques dirigides des de l’Administració Pública en matèria de comunicacions electròniques es varen focalitzar, lògicament, en impulsar l’accessibilitat a les xarxes de telecomunicacions com a mesura per garantir la disponibilitat d’accés als serveis de telecomunicacions al conjunt de la ciutadania a través de projectes destinats a l’extensió de les cobertures de banda ampla, telefonia mòbil i TDT, així com en el foment de l’ús d’aquests serveis per part de la ciutadania i les empreses, amb l’objectiu de permetre’ls, respectivament, la millora de la seva qualitat de vida i la seva competitivitat gràcies a la possibilitat d’incorporar-se a la societat de la informació .

En l’actualitat i tenint en consideració el nivell de maduresa i penetració ja assolit pel mercat de comunicacions electròniques així com el gran volum d’incidències que genera, la Secretaria de Telecomunicacions i Societat de la Informació ha considerat oportú, sense deixar de banda els projectes en marxa per a fer arribar aquests serveis a aquells indrets on encara no en poden gaudir, desenvolupar polítiques enfocades a vetllar pel nivell de qualitat i seguretat dels serveis de comunicacions electròniques prestats als usuaris finals.

Cal que tots plegats prenguem consciència de la rellevància que tenen les comunicacions electròniques en la societat actual, incorporant unes expectatives de qualitat de servei i de fiabilitat equiparable a les que ja assumim per altres serveis bàsics (subministrament d’aigua corrent, gas, electricitat...) i del impacte econòmic associat a la recepció d’un mal servei o de caigudes del servei en àmbits com els de connexió a Internet o telefonia mòbil,

Estem plenament convençuts que si s’aconsegueix una millora en el nivell de satisfacció i confiança dels usuaris, això redundarà en una major demanda i sofisticació d’aquests serveis i per tant en la consecució d’una societat capdavantera en quant a disponibilitat de serveis TIC.

Mostra de la voluntat del Govern de resoldre aquests aspectes és la consecució de l’acord de traspàs de competències de l’Estat cap a la Generalitat de Catalunya en matèria de comunicacions electròniques, que contempla en relació amb les reclamacions d’usuaris que la Generalitat de Catalunya podrà exercir les funcions d’atenció a l’usuari, l’anàlisi de les reclamacions, la proposta de mesures correctores, i si s’escau, l’adopció d’aquestes, la remissió a l’òrgan competent en aquesta matèria i el seguiment posterior. Tot això sense posar en dubte el fet que Catalumnya disposa ja de competències plenes en temes relacionats al consum.

És en aquest context que la Secretaria de Telecomunicacions i Societat de la Informació, després de l’elaboració d’estudis i anàlisis previs de caràcter intern, vol implementar un Pla d’Actuació en matèria de qualitat de les comunicacions electròniques amb l’objectiu de concretar i definir potencials mesures o iniciatives a desenvolupar en els àmbits de comunicació/informació a la ciutadania, gestió de consultes i reclamacions dels usuaris de comunicacions electròniques i en el de desenvolupament de tasques d’inspecció i control d’infraestructures, serveis i equips terminals de telecomunicacions.

A data d’avui, s’han fet arribar esmenes al “Borrador de Real Decreto por el que se aprueba la Carta de Derecho del Usuario de Telecomunicaciones” del Ministerio de Industria, Turismo y Comercio, s’ha iniciat un estudi/auditoria dels resultats que s’assoleixin amb el procés de substitució del sistema de telefonia rural d’accés amb tecnologia cel•lular (TRAC), i també s’ha posat en marxa una prova pilot de col•laboració amb l’Agència Catalana de Consum, donant-li suport de caire tècnic en la gestió de reclamacions relatives a serveis de telecomunicacions.

Així doncs, des del Govern de la Generalitat creiem fermament que, ara que una gran part de la societat ja té accés als serveis de comunicacions electròniques, a més de seguir apostant per l’extensió d’aquests serveis a tota la ciutadania, hem de focalitzar també els nostres esforços, dins del marc de les nostres competències, en vetllar perquè aquests serveis s’ofereixin en unes condicions de qualitat adequades i evitar que la prestació d’un mal servei per part d’algunes empreses es converteixi en un aturador per al desenvolupament de la societat de la informació.

EL SERVEI UNIVERSAL

2009-03-23T18:08:00.002+01:00

Jordi Ausàs, conseller del Departament de Governació i Administracions Públiques, que aglutina les competències del Govern català en l’àmbit de les telecomunicacions i la societat de la informació, s’ha adreçat recentment per carta a la Comissaria Europea de Societat de la Informació i Media, senyora Viviane Reding, per a fer-li arribar el nostre posicionament en relació amb el reobert debat sobre la possible reforma del Servei Universal.
S’entén per Servei Universal de Telecomunicacions un conjunt definit de serveis que actualment inclouen la connexió a internet i la telefonia fixa, la prestació dels quals es garanteix per llei a tots els usuaris finals amb independència de la seva localització geogràfica, amb una qualitat funcional i a un preu assequible. Per tant, les administracions públiques han de garantir que aquest conjunt de serveis arribin a tots els ciutadans.

Des de la Generalitat de Catalunya considerem aquests serveis com a clarament insuficient a l’hora de satisfer les necessitats mínimes d’una societat en contínua evolució i cada dia més “en xarxa”. El que probablement era vàlid fa 10 anys avui ha quedat àmpliament desfasat.
Ja durant el debat encetat el 2005, arrel de la darrera consulta pública de la UE sobre aquest tema, la Generalitat de Catalunya va esmentar el principi de neutralitat tecnològica i va expressar la necessitat d’incloure la banda ampla i la telefonia mòbil en la definició del Servei Universal, però, malauradament la UE encara no ho va considerar possible o convenient.
Des d’aquella data, el Govern de Catalunya ha continuat avançant en el seu concepte del que creiem que hauria de ser el Servei Universal, tot definint uns mínims de servei que, a través del Pla Catalunya Connecta, ens han de dur, el 2010 a poder oferir els serveis de TDT, telefonia mòbil i banda ampla a tots els nuclis de població de més de 50 habitants de Catalunya (arribant probablement als de més de menys també) i a la totalitat dels polígons industrials.
Cal matisar que des de la Generalitat entenem que aquest procés es pot fer gradualment i que el Servei Universal que defensem no és en qualsevol punt de l’orografia, sinó en els polígons industrials i en els nuclis poblacionals, per petits que siguin o poc habitats que estiguin.
Ara és la mateixa UE la que es posiciona tot sol•licitant la inclusió de la banda ampla entre el conjunt de serveis a garantir. L’objectiu és iniciar el debat per escoltar les parts durant el 2009 i decidir si presentar o no propostes per actualitzar al llarg de 2010 una directiva que data de 2002, la prehistòria si ens basem en l’evolució vertiginosa dels serveis de banda ampla.
Des del Govern de Catalunya considerem que la banda ampla és un element de competitivitat econòmica que defineix on poden ubicar-se les empreses i influeix en les àrees que aposten per economies de més valor afegit. Per tant, i més encara en l’actual situació econòmica, per ajudar a modificar el model productiu del país cap a sectors de més valor afegit cal apostar per l’ampliació del Servei Universal i vetllar pel seu compliment efectiu, per això volem fer arribar tot el nostre recolzament a les tesis que defensa la comissària Reding, tot encoratjant-la a tractar d’arribar encara més enllà.

Per tot això, des de la Generalitat de Catalunya, tenint en compte l’actual escenari, hem considerat convenient fer arribar a la comissària Reding els aspectes principals sobre els que creiem seria bo que la Comissió impulsés una profunda reflexió.
En primer lloc, pensem que cal aplicar el principi de neutralitat tecnològica i poder admetre ja la Telefonia IP en la mateixa categoria que el servei de telefonia fixa. D’aquesta manera els desplegaments rurals de banda ampla a través de tecnologies sense fils, com ara el WIMAX, es podrien considerar com a Servei Universal de telefonia en determinats entorns rurals, cosa que ja està succeint, de facto.
També creiem que, si som coherents amb el món en el que vivim, és necessària la inclusió de la Telefonia Mòbil com a Servei Universal, cosa que permetria, a l’hora, reconèixer una realitat social i esperonar els necessaris desplegaments per dotar d’ubiqüitat el servei d’emergències pan-europeu 112. En aquest sentit, seria convenient fixar l’obligatorietat de l’anomenat roaming rural en nuclis de població petits (per exemple, per sota de 200 habitants). És a dir, l’obligatorietat de cursar el tràfic per les infraestructures existents (siguin o no de l’operador que ens dóna el servei de telefonia mòbil) per fomentar d’una banda la possibilitat de triar operador i servei arreu, i també el desplegament d’infraestructures al món rural..
D’altra banda, i pel que fa referència de manera concreta a la banda ampla, estem convençuts que el seu reconeixement com a Servei Universal ha d’anar acompanyat d’una definició de condicions d’accessibilitat mínimes garantides. L’actual legislació espanyola no inclou aquestes garanties i el resultat és la definició d’accés a Internet amb banda ampla sense especificar la velocitat mínima a garantir. És a dir, l’acompliment formal d’una necessitat no coberta que no es transforma en una obligació sobre els prestadors de serveis. D’altra banda, aquesta regulació de capacitat mínima hauria de venir acompanyada de condicions reals de servei que es puguin aplicar en neutralitat tecnològica (així, com s’ha fet per regular les ofertes comercials d’ADSL, s’ha de referir a capacitat real del servei, o en unes condicions d’usuaris concurrents, per cobrir també les ofertes d’accés sense fils).
Finalment, i pel que fa a la televisió, opinem que avui en dia ja no té sentit el parlar de televisió analògica, i per tant, és imprescindible incloure dins el Servei Universal la recepció dels canals de TDT públics.

Des de Catalunya, mentre esperem a que la Comissió reguli extensivament el Servei Universal, seguirem apostant per estendre l’accés als serveis avançats de comunicacions electròniques arreu del territori.

ÉS L'HORA DE PINTAR LA PARET DEL CEMENTIRI?

2009-03-18T13:12:00.002+01:00

És l'hora de pintar la paret del cementiri? No ho sé. Potser sí, que ara no hi ha temps per a massa res més de manera immediata. M'explico; que passem una crisi important no ho pot negar ningú. Fets i xifres són prou eloqüents. I ara, el marge de maniobra és escàs. Parlo concretament de com el Govern espanyol ha reaccionat, perquè si es tractés Catalunya de forma justa i disposéssim del poder i els recursos que ens pertoquen, i fossin nostres, segur que avui afrontaríem els entrebancs de l'actual context econòmic amb molta més fermesa i agilitat.

Fa unes setmanes vaig poder llegir un article de l'exministre d'Indústria, Joan Majó, titulat “Claus per utilitzar els diners de tots” i que, de fet, és el que motiva aquesta rèplica. Majó, que seguint la doctrina de Keynes es mostrava defensor de potenciar la inversió en obres públiques per generar ocupació i mitigar així els efectes que pot tenir un atur desbocat sobre el consum i el creixement econòmic, matisava els efectes reals que poden tenir mesures determinades preses recentment pel Govern espanyol. Com els 400 euros que es varen deixar de retenir a la nòmina dels treballadors el juny passat o l'anomenat pla ZP per abocar 8.000 milions d'euros als municipis de l'Estat en forma d'inversions no previstes enguany. I és així com sorgeixen projectes com el de pintar la paret d'un cementiri d'un poble català. I és ben lloable i segurament una bona noticia per als pintors aturats. Però i després, què? No es tracta de ridiculitzar aquesta iniciativa sinó que aquest exemple esdevé una imatge molt potent sobre d'on venim, a on som, i cap a on no podem anar.

Com deia Joan Majó en el seu article, no es tracta només de prendre “mesures keynesianes anticícliques” per reactivar l'actual model econòmic sinó que, el que cal, són les inversions per a un canvi de model, és a dir, les tecnològiques, que aportin coneixement i competitivitat al país. La Generalitat de Catalunya ho ha entès, per exemple, essent conscient de com de crucials són les infraestructures de telecomunicacions per bastir unes bases sòlides per al creixement i la prosperitat de la nostra nació. Per això, des del departament de Governació i Administracions Públiques, mitjançant la Secretaria de Telecomunicacions i Societat de la Informació, tenim compromesos per a aquesta legislatura 110 milions d'euros en el pla Catalunya Connecta per dotar d’Internet de banda ampla, Televisió Digital Terrestre i cobertura de telefonia mòbil tots els polígons industrials del país i els municipis de més de 50 habitants.

Amb aquesta inversió “de canvi” volem que els sectors innovadors del nostre país guanyin pes en la generació de riquesa, en detriment del protagonisme que han tingut les activitats més tradicionals com la construcció i el turisme. Aquests sectors són massa dependents de la capacitat de les famílies i hi han de ser, però el seu protagonisme no ens dóna, en època de crisi, respostes contundents.

Facilitar la connectivitat de les infraestructures de telecomunicacions comporta una major utilització i eficiència de les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) i de retruc, una millora de la productivitat, competitivitat i innovació de les empreses. I són aquestes infraestructures les que també ens ajuden a transmetre la informació i el coneixement per formar el capital humà. Un capital humà com el que, properament, haurà de començar a disposar de l'acreditació en l'ús de les TIC que impulsa el Govern de Catalunya. En definitiva, és el teixit empresarial amb autèntic valor i amb els recursos humans ben formats el que pot encarar les sotragades amb més fermesa. Les d'ara i les que tornin a venir.

Però no cal ser excessivament llest per entendre que aquestes inversions no es fan en quatre dies com ara pintar les parets del cementiri. Ja fa anys que se'ns advertia de la necessitat de canviar el model del totxo i el sol i platja. Les inversions estratègiques calia fer-les fa anys per poder afrontar moments durs com l'actual.

Però l'ofegament econòmic al qual ens ha sotmès el Govern espanyol i les cataplasmes que ens ofereix ara ens han dut on som. El Govern de Catalunya ha tingut clar que calia internacionalitzar l'economia, fer apostes per l'R+D+I i, fins on ha pogut, bastir el país amb de les infraestructures que són al nostre abast.

De fet, coincidint amb l'actualitat recent, el flamant president dels EUA, Barack Obama, deia en el seu discurs de presa de possessió que “l'estat de la nostra economia exigeix accions ràpides i dràstiques i actuarem, no només per crear nous llocs de treball, sinó per posar una nova base de creixement. Construirem ponts i camins, xarxes elèctriques i línies digitals que impulsin el nostre comerç i ens uneixin”. O tenim clar això o Catalunya d'aquí a pocs anys no pintarà res. Ni parets.

LES TELECOMUNICACIONES, ELEMENT CLAU PER A LA RECERCA I LA INNOVACIÓ

2009-03-03T17:38:00.001+01:00

El passat mes d’octubre el Govern de la Generalitat va aprovar el document de bases per al nou Pacte Nacional per a la Recerca i la Innovació, document en el qual la Secretaria de Telecomunicacions i Societat de la Informació (STSI) ha participat activament amb la voluntat que les infraestructures de telecomunicacions hi fossin presents amb la importància que els correspon en aquest àmbit.

D’aquesta manera, des de l’STSI continuem insistint a destacar el paper de les infraestructures de telecomunicacions en tots els àmbits. Assegurada la seva presència en els debats sorgits a les diverses taules sectorials prèvies al Pacte, i també, per descomptat, en el redactat final del document de bases, les infraestructures de telecomunicacions han estat, evidentment, protagonistes de diverses mesures i compromisos.

Des de les taules sectorials, els experts varen coincidir amb el Govern de la Generalitat en el fet que a Catalunya existeix un dèficit d’infraestructures de telecomunicacions, dèficit que s’esdevé, principalment, com a conseqüència d’haver deixat la responsabilitat del seu desplegament quasi exclusivament en mans del sector privat. El temps ha demostrat que el mercat ha construït infraestructures de telecomunicacions allà on els plans de negoci dels operadors aconsellaven fer-ho, conduint Catalunya a una situació de greus dèficits a la resta del país. Les observacions dels experts, en la línia del que defensem des de l’STSI, aposten per una intervenció de l’administració pública, a nivell de promoció, i també d’inversió, en la construcció d’infraestructures de telecomunicacions allà on no arribi el mercat per si mateix.

Com a conseqüència d’aquestes aportacions, el document de bases del pacte recull diverses iniciatives orientades a possibilitar l’existència de les infraestructures de comunicacions electròniques necessàries al país per a convertir la recerca i la innovació en sectors estratègics d’una nova economia de major valor afegit

Caldria destacar que una de les mesures del Pacte consisteix en el desplegament d’un pla plurianual de gran abast d’inversió en infraestructures científiques. Dins d’aquesta mesura, es defineix la disponibilitat de les ciberinfraestructures i els ciberserveis com a factor estratègic prioritari per aconseguir esdevenir un pol de recerca i innovació de primer nivell. En aquest sentit, els signants del pacte fan palesa la necessitat de comptar amb una agenda estratègica, amb fites específiques, per al desplegament d’aquestes infraestructures.

Pel que fa a les indústries creatives i culturals, que tenen un paper estratègic a un país com Catalunya, amb cultura pròpia i voluntat global, s’assenyala que és indispensable disposar de ciberinfraestructures i infraestructures cientificotecnològiques que permetin els serveis en xarxa amb el potencial adequat, atorgant així a les infraestructures de telecomunicacions una importància crucial en el desenvolupament d’una política de clústers de recerca i innovació.

D’altra banda, dins els compromisos prioritaris del Pacte, s’inclou la necessitat de facilitar l’accés a aquestes infraestructures a tots els agents dels sistema, coincidint amb les tesis àmpliament defensades per l’STSI que les infraestructures de telecomunicacions han de ser un factor de cohesió territorial i d’igualtat d’oportunitats.

En resum, el Pacte Nacional per la Recerca i la Innovació estableix que la disponibilitat d’infraestructures de telecomunicacions i de serveis de comunicacions electròniques de gran amplada de banda són claus i imprescindibles per aconseguir els objectius de futur per a la recerca i la innovació a Catalunya.

Així doncs, des del punt de vista de la Secretaria de Telecomunicacions i Societat de la Informació, una de les grans fites d’aquest acord és que, novament, s’hagin inclòs les telecomunicacions com a estratègiques dins el discurs global del Govern i com a eina cap a una nova economia de país més competitiva i basada en la recerca i la innovació com a eines de major valor afegit.

LA FIBRA ÒPTICA ALS TRIBUNALS

2008-12-25T11:02:00.002+01:00

La premsa s’ha fet ressò que Orange (France Telecom) porta als tribunals la resolució de la CMT que havia d’obligar Telefònica a compartir les seves canalitzacions però no la seva fibra òptica amb els seus competidors. Mala notícia, i no mala notícia per que el procediment no sigui lícit, sinó perquè judicialitzar aquests assumptes sempre vol dir allargar els processos de decisió, crear incertesa i, en conseqüència, frenar les necessàries inversions fins disposar d’un escenari més estable.
Des de la Generalitat creiem que cal apostar fermament per desenvolupar aquestes xarxes, que considerem d’importància estratègica a l’hora de millorar la competitivitat tant de Catalunya com de l’estat en el seu conjunt, raó per la qual en el nostre posicionament a la consulta pública que, sobre les xarxes d’accés de nova generació (xarxes de fibra òptica, per simplificar), va llançar la CMT al maig de 2007, instàvem aquesta comissió a regular curosament aquest tema amb l’objectiu d’aconseguir un nou entorn on s’aprofitessin tots els avantatges dels nous serveis en un mercat amb competència real.
Tot i ser coneixedors de les dificultats a l’hora d’encaixar tots els interessos d’un mercat, el de les xarxes de nova generació a l’estat espanyol, s’ha d’observar que no hi ha cabuda per a cinc o sis xarxes alternatives a la de Telefònica (que compta amb el 56% del mercat fix), on no existeix un agent capaç de comptar amb una xarxa alternativa amb competència real (es considera que caldria, aproximadament, un 40% del mercat per tal que fos rendible el construir la xarxa alternativa). Que l’arquitectura de xarxa canvia respecte de l’xDSL, i per tant, les inversions realitzades pels operadors alternatius a Telefònica per a acostar-se a certes centrals i oferir xDSL al seus clients no serveixen per a les noves xarxes i els operadors han de començar a invertir en d’altres punts.
Des de la Generalitat indicàvem ara fa ja més d’un any, que calia crear un marc d’estabilitat que donés seguretat als operadors a l’hora d’afrontar les quantioses inversions que caldria fer en desplegament de xarxa i donar facilitats per tal de disposar, com abans millor, dels nous serveis que aquestes xarxes permeten, per tractar de dinamitzar el mercat i ajudar les empreses a millorar la seva competitivitat.
A setembre de 2008, més de 15 mesos després de la consulta, encara no hi ha un marc regulador d’interconnexió IP entre els operadors, no s’ha clarificat quina serà l’arquitectura de xarxa de l’operador dominant, no s’han posat les regles del joc que fomentin una competència efectiva al mercat (en infraestructures i en serveis), i els missatges han pogut semblar, en certa manera, confusos i contradictoris.
Com a resultat de l’apuntat anteriorment, un mercat que consideràvem estratègic per la competitivitat queda empantanat als tribunals, paralitzades les inversions i les ofertes comercials. La finestra d’oportunitat es va fonent.
Des de Catalunya seguim defensant les mateixes tesis que vàrem fer arribar en el seu moment a la CMT, i creiem que, tots plegats, ens hi juguem molt en aquest tema, pel que caldria fer, com abans millor, un cop de timó i prendre un rumb que permeti que les noves xarxes a les que ens referim impulsin la reorientació del model productiu des de la construcció a sectors de més valor afegit, actuant com a factor per la millora de la competitivitat de les nostres empreses i facilitar-los l’accés a nous mercats.
Així doncs, des de la Generalitat, considerem que, fora de les zones amb competència efectiva (grans centres urbans/econòmics on ja hi ha més d’un operador) cal fomentar la compartició de canalitzacions i xarxes que donin servei a tots els operadors, com a única solució per disposar d’aquestes noves xarxes d’una manera generalitzada, en la línia de l’expressat per la Comissió Europea en data del 18 de setembre.
Creiem necessària també la col·laboració del sector públic i privat per accelerar la disponibilitat dels nous serveis que han d’oferir les noves xarxes de telecomunicacions. Una participació pública que, lluny de distorsionar el mercat, ha de fer accessibles aquests serveis a zones on, per raons de rendibilitat, el mercat no farà un desplegament per pròpia iniciativa, i ha de facilitar un entorn estable en el que assegurar les necessàries inversions i planificar el futur. I, més important encara, per impulsar la modificació el model productiu i anar cap a un model de més valor afegit, argument tant repetit però tant poc concretat.
Tot i les minses competències de que disposem en telecomunicacions, la Generalitat seguirà invertint per unir amb fibra òptica els polígons industrials, els hospitals, els centres de recerca i els centres educatius de Catalunya. Creant canalitzacions i desplegant infraestructures en fer carreteres i en l’obra pública en general, i posant aquestes xarxes al servei de tots els operadors en igualtat de condicions. Tractant de modificar la normativa d’Infraestructures Comunes de Telecomunicacions per incloure-hi la fibra òptica (proposta enviada al Ministeri en data 2 de juliol de 2008) i fent, en la mesura del possible, allò a que ens imposa la nostra responsabilitat, la nostra visió del que és necessari per construir un país competitiu i per modificar el nostre model productiu.
Malgrat tot l’indicat anteriorment, creiem que encara hi som a temps, però cal actuar ràpidament i amb fermesa. De la rapidesa i l’orientació les decisions que en matèria de regulació prenguin properament els organismes competents en dependrà el fet de que puguem aprofitar aquesta gran oportunitat i formar part del grup de pioners que sortirà amb clar avantatge, o que veiem passar el tren i quedem relegats, com en tantes ocasions a tractar de pujar, entre empentes, en algun dels vagons de cua.

VISC A .CAT, NO VISC A .BCN

2008-11-25T10:59:00.001+01:00

Fa poques setmanes la comunitat lingüística i cultural catalana celebrava una efemèride que any rere any és motiu de joia i, per què no, de cofoïsme. Parlo del tercer aniversari de l'aprovació del domini .cat per part de la ICANN (Internet Corporation for Assigned Names and Numbers), organisme internacional que regula el món dels dominis d'internet. Tres anys després ja hi ha més de 31.000 dominis registrats. Un èxit, de totes totes, d'una iniciativa que també ens ha permès normalitzar la identitat catalana més enllà d'internet ja que el .cat és al carrer, a les ràdios, a les empreses, a les televisions i també hauria de ser-ho a l'Administració local. I dic “hauria de ser” perquè malauradament avui el .cat encara no ha assolit el nivell d'implantació que pertoca als municipis del país i sembla que en comptes d'anar endavant hi ha notícies que anuncien passes enrere. I això em preocupa perquè no em refereixo a notícies sobre un municipi qualsevol sinó, ni més ni menys, que a la capital de Catalunya, de la ciutat més important de l'àmbit cultural i lingüístic català.
En efecte, l'Ajuntament de Barcelona acaba d'anunciar que promou una candidatura per tal d'obtenir un domini .bcn que la identifiqui a internet, seguint les passes de Nova York, Berlín, Londres i París. A priori no tinc res en contra que això es pugui fer i demanar, si d’altres ciutats del món poden tenir-lo. M’agrada que la ciutat de Barcelona sigui capdavantera en tot allò que sigui possible. El que em preocupa no és el què, sinó el fons... les raons i els arguments, així com les nostres debilitats. D'entrada, ningú discuteix la ubicació i localització de grans ciutats com Nova York o París, que, d'altra banda, compten tant des del punt de vista polític com cultural amb el suport d'un Estat fort al darrera. No és el cas de Barcelona, la metròpoli més important de l'àmbit cultural i lingüístic català. I tampoc té Barcelona la projecció de Nova York, on el domini .us de United States no té ús pràctic en benefici del .com, normalment associat a empreses, el .edu per al món acadèmic o el .gov per a institucions governamentals, entre altres. Un luxe el dels Estats Units, que Catalunya no es pot permetre.
La creació del domini .cat va suposar que la comunitat lingüística i cultural catalana d’arreu es pogués identificar, davant del món, amb un domini propi que ens situava amb tota normalitat al costat d’altres llengües i cultures que identifiquen altres estats i nacions. Clar i català i poca broma amb el que això significa.
S'ha aconseguit una fita tan rellevant, que moltes cultures i llengües d'arreu del món, minoritzades o sense un Estat al darrera que les defensi, volen imitar. I és, pel cap baix, una llàstima que ara hi hagi iniciatives en aquest sentit que poden contrarestar un pas endavant tan important per a la projecció catalana tant a casa com a la resta del món. El .cat és una eina molt potent que no es limita a internet. Ens recorda qui som i a què pertanyem. Per tant, com s'entén que ara l'Ajuntament de Barcelona mogui en plena crisi grans quantitats de diners dels ciutadans i complicitats com la del PP no precisament favorables a la nostra projecció, contraposant la iniciativa política del .bcn a la iniciativa cívica i independent del .cat? Podria creure en una iniciativa civil de suport al .bcn, una iniciativa orientada de baix cap a dalt. No puc creure en les virtuts d’una iniciativa com aquesta iniciada des de dalt, polititzant allò que només la societat civil organitzada podria demanar. Per això em sap greu barrejar un fi noble amb una campanya, em temo, única i exclusivament publicitària. Amb la crisi i amb pressupostos ajustats, és la iniciativa del .bcn un re-make low-cost del Fòrum de les Cultures? Sobretot tenint en compte que encara no se sap en quina data l’ICANN autoritzarà nous dominis ni sota quins criteris.

Segurament s'argumentarà que el .bcn no va contra el .cat. Entesos. Aleshores cal preguntar-se el següent: l'Ajuntament de Barcelona farà servir el .bcn a tort i a dret per la ciutat i a les campanyes institucionals, locals, nacionals i internacionals, en comptes del .cat? Si és així el .bcn servirà inequívocament per restar potència al .cat. Si, per contra, fa servir decididament el .cat, per què vol el .bcn? Qui explicarà com és que multinacionals com Google, Microsoft o McDonald's ja utilitzin de fa temps el .cat i la capital de Catalunya no? I a tots aquells que celebrem que mirin cap al sud què els direm ara? Com expliquem a la USAP de Perpinyà o a la Bressola que Barcelona potser acaba passant “olímpicament” del .cat? Ara, sense un Estat fort al darrera i per la raó que sigui, comencem a exportar la tradició castellera a Sud-amèrica, a Xile concretament, i creiem que això és compatible amb vendre el nom de la capital de Catalunya sense .cat?

L'ajuntament de Barcelona es deu als ciutadans de Barcelona, però seria desitjable que decididament i sense complexes, també tingui present la seva condició de capital de Catalunya i de metròpolis de referència de l'espai cultural i lingüístic català. Barcelona no és només la ciutat dels barcelonins sinó de centenars de milers de catalans que cada dia s'hi relacionen. Vol prendre consciència d'aquest paper o vol continuar amb iniciatives de ciutat Estat, de la Catalunya paral·lela que des de determinades institucions i mitjans de comunicació s'ha volgut bastir. Hi ha qui diu que el catalanisme “recupera la unitat com a estratègia de fons. Es cossola en l'equació Catalunya-món. Es configura des de la societat civil. Promou una capital forta (...)”. No ho dic jo. Ho deia recentment en un article Ferran Mascarell, un exregidor socialista de Cultura molt rellevant de l'Ajuntament de Barcelona i exconseller de Cultura de la Generalitat. Una reflexió que sembla feta a mida del .cat des de l'òrbita socialista, i radicalment incompatible amb el .bcn.

Recordem que Barcelona no és res sense la terra, la llengua i la cultura catalanes i els territoris de parla catalana serien més dèbils sense Barcelona. Els uns renunciant als altres porten a l'afebliment. Gaudí era fill del Baix Camp i va fer de la seva obra el principal atractiu de Barcelona, i els catalans devem molt al club de futbol més important de la capital que, des de l'esport, sí ha sabut assumir el paper d'emblema nacional. Parlant del Barça, què farà l'Ajuntament de Barcelona si mai s'aprova el .bcn? Pressionarà el club per tal que exploti el .bcn en comptes del .cat que, des de sempre, ha rebut el suport i la complicitat de l'entitat blaugrana?

L'Ajuntament de Barcelona potser s'hauria de preocupar més per evitar que a la ciutat es venguin com a records barrets mexicans i motius taurins, en un procés d'aculturació turística flagrant, i no pas promoure iniciatives com el .bcn que no fan més que afeblir-nos com a societat. Quan veurem una campanya turística internacional amb un eslògan del tipus "Barcelona, capital of Catalonia” o “Barcelona, Catalan land”?

En el decàleg que el periodista Vicent Partal escriu al llibre Nació.cat diu: "El país .cat és més gran i ample que el vell país analògic. I què es pot dir respecte a aquells que continuen sense estar segurs de si més amunt de la Jonquera o més avall d'Alcanar es parla català? El català amb internet no només és la llengua de tots els Països Catalans, també és una llengua global parlada als cinc continents. I té la voluntat de ser global, heus ací la diferència.". Més clar l'aigua. Barcelona vol ser realment global reconeixent el que és? Sí o no?
Cal demanar que Barcelona recuperi d’una vegada per totes el rol de cap i casal de Catalunya, i denunciar aquells que veuen, entenen, promouen i projecten Catalunya com la gran àrea metropolitana de Barcelona. Si aquest és el model, jo VISC A .CAT, jo no VISC A .BCN.

EL REORDENAMENT FREQÜENCIAL

2008-11-25T10:00:00.001+01:00

Recentment, el Ministeri d’Indústria, Turisme i Comerç (MITYC) ha obert una consulta pública per escoltar les parts en la nova assignació de freqüències i el reordenament de les bandes existents, concretament parlem de les bandes de 900 MHz i 1.800 MHz (les que corresponen actualment a GSM i UMTS), les de 2,5 GHz i 2,6 GHz (en les que s’espera que evolucionin els serveis en mobilitat per a connexions d’alta velocitat) i la de 3,5 GHz (les actuals d’LMDS, que s’usen per a connexions WiMAX, la banda ampla rural, o enllaços punt a punt, per exemple).

La Comissió Europea s’ha pronunciat repetidament per la neutralitat tecnològica, és a dir, per no fixar la tecnologia en les noves assignacions freqüencials, criteri compartit des de la Secretaria de Telecomunicacions i Societat de la Informació (STSI) de la Generalitat de Catalunya. Així, aquesta neutralitat tecnològica permetria, per exemple, oferir serveis de connexió de dades en mobilitat a la banda de 900MHz (UMTS, per entendre’ns), el que permetria fer-los arribar a les zones rurals gràcies al major abast d’aquesta banda. Avui això no és possible, ja que aquesta banda està restringida a l’ús de GSM, veu i dades a molt baixa velocitat.

D’altra banda, la neutralitat tecnològica també permetria evitar el risc de la decisió d’optar per una tecnologia concreta (entre les diferents opcions tecnològiques de l’IMT-2000 i l’IMT-Advanced), donant la seguretat als operadors que poden emprar la millor tecnologia per donar el millor servei als seus clients. Així s’evitarien noves situacions com l’assignació LMDS, que va restringir als operadors en els seus plans tecnològics per anar lligada a una tecnologia que després es va veure superada per altres.

A la consulta també es pregunta per la possibilitat de realitzar assignacions territorials d’àmbit més reduït que el territori estatal, cosa que des de Catalunya s’interpreta com que la Generalitat pugui assignar algunes bandes freqüencials. Aquesta postura s’ha vist ratificada en el pacte dels pressupostos de l’Estat del PSOE amb el PNV, on s’assegura que el Govern Basc podrà atorgar, al menys, un dels nous títols habilitants.

Això obre noves portes a poder definir un model d’equilibri territorial en les comunicacions electròniques des d’allí on es coneix millor el territori, alhora que obre nous interrogants sobre la viabilitat d’aquests nous entrants. Creiem que a Catalunya pot existir aquesta viabilitat, però també, i sobretot, que aquests nous entrants han de tenir assignació a tot el rang freqüencial per poder articular polítiques pròpies de cobertura rural.

Però del conjunt del reordenament freqüencial en volem fer dues observacions que el text de la consulta no sembla reflexar amb prou rellevància i ens semblen claus:

Un reordenament i nova assignació d’aquest abast són molt importants per poder prendre noves estratègies i fer un esforç renovat en la cobertura. Aquesta oportunitat és única per poder forçar als titulars de les assignacions a oferir els serveis en mobilitat (veu i dades a alta velocitat) a diferents tipologies d’entorns amb característiques específiques. Per exemple, per exigir compromisos per cobrir amb serveis en mobilitat polígons industrials, centres logístics, centres culturals, nuclis de població de més de 50 habitants, etcètera. És una oportunitat per evitar haver de tornar-nos a adonar que la iniciativa del mercat no arriba a l’equilibri territorial desitjat i haguem de ser proactius com ara amb la política de convenis entre la STSI i Telefònica, Vodafone i Orange per cobrir amb serveis en mobilitat tots els nuclis catalans de menys de 50 habitants abans de 2010 (i dur-hi també la TDT i la banda ampla). Cal diferenciar les obligacions en els entorns competitius i en les àrees més aïllades i definir compromisos concrets, alhora que se’ls premia per anar a nuclis de població poc rendibles amb mesures com ara redefinint en aquests entorns el cànon readioelèctric, afavorint la compartició d’infraestructures o fent realitat el concepte de roaming rural per tal que hagin d’usar les infraestructures existents en nuclis de menys de 200 habitants si no en disposen de pròpies i així, se’n beneficiï qui sí aposti per l’equilibri territorial.

D’altra banda, i més en una societat Mediterrània amant dels entorns oberts i les relacions interpersonals presencials, els nous serveis en mobilitat són una oportunitat per passar d’un model productiu basat en la construcció a un model de més valor afegit. A la mobilització de l’oficina, l’oci, les xarxes socials, etc. Els nous serveis en mobilitat poden ser un factor de competitivitat important si els fem realitat aviat, si donem les facilitats als operadors implantats al nostre territori a oferir comercialment aquests serveis abans que la resta de les filials europees de les seves matrius, posicionant-nos com el territori on ser més avançats en els nous serveis, on poder provar-los al mercat i sent així, referents en el procés de concentració que s’està duent a nivell europeu entre els operadors i situant-nos con un mercat de referència. Recolzar els operadors del nostre territori en fer realitat els nous serveis és un bon encaix entre la millora de la competitivitat, el canvi de model productiu, i alhora els recolza en ser més forts als seus propis grups a nivell global, amb el que tothom hi guanya.

Reordenar l’espectre no és solament assignar freqüències i fer calaix, és apostar per un desenvolupament econòmic i per un model de desenvolupament territorial. Ara tenim una bona oportunitat per demostrar el que som capaços o volem fer, fem-ho amb responsabilitat i siguem-ne dignes.